Aymerich i Boixader, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL FOC 1 LA VEGETACIÓ 
E l foc ha esta t present de sempre en la dinamica d e mo lts ecos iste mes ter-
res tres, des d eis boscos boreals fins a ls 
tropics, i e ls organismes que s' hi troben han 
desenvolupat mecanismes d 'adaptació di-
versos. Es pot presentar amb una freqüencia 
més o menys elevada, que po t ser anual en 
mo l tes saba nes tr o pica ls d' Australia o 
África, o de segles en boscos de pins i avets 
de Siberi a o el Canada. Pero en qualsevol 
cas, e l foc forestal és una pertorbació que 
a mb una probabilita t a lta acaba afectant 
mol tes formacions vegetals en diverses lati-
tuds, i que incide ix de forma important en 
els cicles de la materi a i l'energia. En casos 
ex tre m s, de freqüencies m o lt a ltes, e ls 
incendis acaben d ete rminant el paisa tge i 
con-dicionat les es pec ies presents en una 
zona. 
Entre els tipus de formacions vegetals 
condicionades pel foc, hi tenim les de tipus 
mediterrani -no només les de la periferia del 
mar que dóna no m a aquest clima, sinó 
també les de Ca lifo rni a, Xile oAustralia-. En 
totes aq uestes arees e l foc juga un paper 
important en la constitució del paisatge ve-
geta l, com queda ben pales en els territoris 
ame ri ca ns o a us tralians que, fins fa poc 
segles, tenien una influencia humana molt 
poc importan t i presenten una vegetació 
molt ben adap tad a a una d e terminad a 
freqüencia d'incendis. La majoria de les 
plantes mediterranies han desenvo lupat 
alg un mecanisme per resistir e l foc, sense 
have r de desapareixer. Els estudis que s'han 
fet sob re la resposta d'aquests ecosistemes 
als incendis fores tals són nombrosos i po-
den co ntribuir a ca nvi ar la visió 
exageradament ca tastrofista que es té sovint 
sobre les seves conseq üencies. 
Volem dir amb aix() que el foc forestal és, 
en genera l, una ca tas trofe únicament per als 
organismes que no el sobrev iuen o des d'un 
punt de vista huma. Pero per al conj unt del 
s is tema representa només una perto rbació, 
certament tra umatica -i sov int cíclica-, que 
pot se r perfectament tolerada i que sov int 
té uns efec tes dinamitzado rs no gens 
nega tius. Els ca nvis introduüs per un incendi 
pod en re presentar el rejoven ime nt d'un 
ecosistema col·lapsa t, produint un increment 
de la div ers is ta t favorable pe r a mo lts 
organismes . 
Potser seria bo aprendre a desdramatitzar 
les conseqüencies de qualsevol incendi o, en 
tot cas, destriar a llo que és considerat com a 
soc ialme nt nega tiu d'allo qu e és 
objectivament negatiu per a l'ecosistema. Els 
ambients mediterranis -i al Bergueda som 
en un ambient mediterrani a tenuat- poden 
suportar tranquil·lament una determinada 
intensitat de focs, sense que aixo represen ti 
un ca nvi substancia l a lIarg term ini. Una 
a ltra qüestió -rea lment problematica- és 
l'altíssima freqüencia d'incendis que es do-
nen en alguns indrets -com alguns del sud 
de Cata lun ya- i que poden conduir a una 
desertització del terreny; no és aq uest, per 
so rt, e l cas del Bergueda, on els incendis del 
1994 -molt apara tosos per I'extensió afecta-
da i les tragiques conseqüencies humanes-
no creiem que es puguin a rribar a conside-
rar de conseqüencies naturals ca tastro fiques, 
ni de bon tros. 
L'EROL DOSSIER 19 
Pere Aymerich 
Roure rebro/a/ 
al cap d' ufI /l/ es 
La capacitat de resposta de les 
plantes 
Ja h e m dit que la m ajor ia de p la ntes 
med iterra ni es han desenvolupat d iversos 
mecanismes per e nfro ntar-se a l foc. Els 
boscos crema ts e l 1994 a l Berg ueda e ren 
sobretot pinedes de p inassa i de p i roig, que 
són d 'a mbients no p rop iament mediterranis, 
s inó submed iterranis. En e ll s es dóna una 
barreja de p lantes típica ment mediterrani es 
amb d 'a ltres que es fan en climes temperats 
europeus. 
De les especies de plantes presents aba ns 
del foc, poques són les que no sob rev i uen. 
En tre aquestes dan-eres cal destacar els p ins, 
per la seva importancia, o el ginebre. El pi 
bl a nc -med ite rrani - s' ha v is t qu e té la 
capac itat d 'ob rir les p inyes q ue s' han sa lva t 
i deixa r anar les lIavors, que donaran -s i les 
co ndi c ion s só n favo rab les- un a g ra n 
quanti tat de p lan<;:ons; de fet és I'únic pi del 
qual hem obse rvat una germinació ap recia-
b le, pero al Berg ueda és poc freqüent. Deis 
altres dos pins, la p inassa i el pi roig, es pot 
20 DOSSIER L'EROL 
di r que a la p rac ti ca no donen plan¡;ons, i 
que tenen una ca paci ta t de resposta nul ·la a 
curt termini . En e l cas de pi roig, es p rodueix 
un feno men com pa rable a l d el pi blanc, amb 
la ca ig uda de les pinyes, q ue s'obren per la 
ca lor, alliberant e ls pinyons, de manera que 
se mbl aria que també es ta a d a pt a t a ls 
incendi s; pero, en rea lit a t, he m v is t com 
arees que, desp rés d e l foc , es tave n 
entapissades de pinyes obertes -a ug uran t 
una bona germinac ió- a l ca p d 'un any no 
presentaven un so l pl an¡;ó d e pi ro igo La 
pinassa sembla, deis tres pins, e l més mal 
ad aptat: les seves pinyes no a rriben a ca ure 
de les branques ni a ob rir-se per l'esca lfor; i, 
nosa ltres, desp rés d e có rre r m o lt s 
quilometres de superfície cremada, a l ca p 
d 'un any, no hi hem trobat ni un plan¡;ó. 
resistents. Les plant es amb aquest 
compo rtament són m és av ia t ca rac te rís-
tiques d e les brolles mediterranies, i ra res 
en el nos tre ambit. La més coneguda és el 
romaní, d el qua l en a lg uns punts a ra és 
possible veure una gran quantitat de plan-
tes joves. 
Finalment, te nim el g rup de plantes 
noves, que apareixen en un 1I0c després de 
cremar-se . Són p lantes oportunis tes, a mb 
ca pacitat per produir un gran nombre d e 
lIavors molt lI eugeres que són transportades 
pel vent, que colonitzen l'espai deixa t lliure 
pel foc i aprofiten la gra n abund ancia tem-
poral de recursos i la falta de competencia; 
amb el temps aniran essent despla¡;a des per 
especies més compe titives, fin s arriba r a 
desapareixer quan la comunitat torni a que-
Molles lzerbes Inmbé rebrolen. Aquí es poi veure lenas de marge ¡una /lelernssn. 
La capacita t de reb rota r a pa rtir de la soca, 
rizoma o bu lb, és molt estesa. La tenen un 
percenta tge a ltíssim de les p lantes p ropies 
d e boscos submed ite rranis i d e prats secs 
(jonced es), que són les comunitats vegetals 
que es van c re m a r m ajo rit a ri a m e nt. 
Reb ro te n e ls a rbres ( ro ures, a lz in es, 
b lades, ... ), e ls a rbus ts (bo ix, to rte ll a tge, 
a rge laga, ... ) i les herbes. o cre ie m que 
va lgui la pena fer una lIista extensa de noms, 
perque la rebrotada després d el foc és la re-
g la en la m ajo ri a d 'especies d 'a q ues tes 
comunita ts. És possib le que la ca pacitat d e 
re b rota r es ti g ui co ndi c io n ada p e r les 
te mpera tures asso lides durant l'incendi, de 
manera qu e s i són molt a ltes i a rr iben a afec-
ta r la pa rt s ubte rr a ni a de la p la nta, la 
reb rotada sera inferior; afo rtunad a ment, e l 
foc del94 va se r mo lt rapid, cremant només 
les parts ae ri es. 
A lg un es de les es p ec ies d'aques ts 
amb ien ts moren a conseqüencia del foc, pero 
a ba ns ha n p ro du 'it no mbroses ll avo rs 
dar ben estructurada. Una part d 'aq uestes 
plantes són males he rbes provinents deIs 
camps i ca mins ve'ins. La res ta són 
especia listes colonitzadores d e les clarianes 
de bose. 
El primer any 
L'aspec te d e la vege tac ió a les zo n es 
cremades per l'incendi de l 1994 és mo lt 
condicionat per la situació inicia l, així com 
per la intensitat del foc, en cad a p unt. 
Al cap d'un mes jus t després del foc, ja es 
podia apreciar una rebrotada important de 
moltes especies. A les zones fores tals on hi 
havia pinedes amb roures barrejats, sov int 
formant part del sotabosc, aquests hav ien 
rebrota t ja en un percentatge superior al 50% 
arreu, en a lgunes zones ga irebé tots, traient 
fins a tres tanys per soca que fe ien un pam o 
pam i migo La rebrotada e ra igual de v igo-
rosa en la blada o en arb usts com el roldor, 
el sanguinyol, ellligabosc etrusc o l'esbarzer. 
En l'a lz in a e l p e rce nt a tge de soqu es 
rebrotades e ra molt infe rior, a ixí com la lon-
g itud deIs tanys, d e pocs centímetres. En els 
boixos la rebrotada era enca ra insignifica nt. 
També e l fenas de marge, l'argelaga, la jon¡;a 
i a ltres plantes deIs pra ts secs tre ien brots. 
És des taca ble l'abund ancia de fu ll es q ue 
havia tret a partir deIs bulbs subterranis, en 
alguns 11ocs, el marcet Dipcadi serolilllllll, amb 
a lg un individu que ja comen¡;ava a florir. 
Un a es pec ie qu e va mos tr a r u na g ra n 
ca pacitat de rebrot és la rob(nia o fa lsa acilcia, 
que presentava nombrosos tanys de vora un 
metre, a prop de les carrete res. 
Ca l remarca r qu e aqu es ta primeril 
rebrotada es va produir després d 'un hi v rn 
i una primavera molt eixuts, i aba ns que no 
a rribessin les intenses precipitacions del mes 
d 'agost. En un mes, doncs, un a pa rt signifi -
ca tiva d e les plantes havia tret rebrots sense 
que es prod u'iss in pluges destacab les, i 
després d' un any molt des favorab le, 
El mes de setembre, la rebrotadil s'hav ia 
ge ne ralitza t il la majo ri a d'es pecies a mb 
aquesta ca p aci ta t, inclosos la tota li tat 
d 'alzines i boixos, que semblen una mica més 
lents que els a rbres i arbus ts d e fu ll a cadu-
ca. La presencia d 'especies oportunistes era 
a la ta rd or enca ra insignifica nt, i el po v rd 
q ue es ve ia e ra de les plantes que hi havia 
aba ns d el foc i que l'havien sobrev iscut. 
En comen¡;a r la primavera de l 1995 va 
continuar la rebrotada, cada vegada amb 
més intensita t, de manera que les p lantes 
ana ven cre ixent, en longitud les 11 enyoses i, 
di ametra lment, cobrint més superfíc ie, les 
herbilc ies. En a lguns indre ts es produ í la 
rebrotada pel tronc i les branques de roures 
i alz in es que ja sembl ave n mo rts; ben 
escassos, pero. Alg unes plantes típiques de 
les vo rad es d e bosc, co m e l peso l bord 
Lallzyl'lls lallfolius va n apareixer ab un dilnts 
en 1I0cs on aba ns ja eren presents . 1 es Vil 
comen¡;a r afer ev ident l'entrada de noves 
especies oportunistes, que aba ns no ex istien 
a l bose. 
Arribats en aques t punt, convé remarca r 
que e l procés de colonitzac ió deIs te rrenys 
cremats per especies oportuni stes ha estat 
dife rent segons e ls casos. A ls 1I0cs on aba ns 
del foc hi havia pined es amb un sotabosc ri c 
ta nt e n a rbu s ts co m e n he rbes -qu e 
correspondria a ls indrets solells on hi hav ia 
un sotabosc amb elements tant de joncedes 
co m de ro ured es- l'entrada d 'espec ies 
foranies ha estat petita , p robab lement pe r la 
co mpe tenc ia pe r l'espa i que representil 
l'ex tensió d el fe nas de marge a ls so is més 
profunds. Als ll ocs on hi havia hagut pinedes 
amb un sotabosc dominat per arbust -com 
el boix- i amb menor superfície coberta per 
herbes -que co rrespondria a les pinedes de 
baga o de sectors orienta ls més humits- les 
especies oportunistes semblen ha ver trobat 
menys competencia i un terreny més fertil 
per a desenvolu par-se, i aq uí la colonització 
ha estat massiva. 
Les plantes oportunistes que colonitzen 
aques ts te rrenys pertanyen, co m ja hem 
comentat aba ns, a dos grups. Per una ban-
da tenim les ma les herbes que viuen als 
ca mps i camins ve',ns, i que han aprofitat la 
falta tempora l de competencia per a envair 
el terreny. En aq uest g rup destaq uen, amb 
mo l ta dife re nc ia, d ues es p ec ies de 
compostes : La ctll ca se rriola i Conyza 
s /l/'llatrensis, aq u es ta darrera d 'o rige n 
ame ri ca, que s' han fet abundantíssimes -
sob retot la segona- a les arees cremades del 
sector oriental -d'Avia cap a I'est- cobrint 
g rans s upe rfícies; a l sector occ id ental del 
Baix Bergueda, més sec, són menys freqüents 
i li mitades a alg uns obacs. 
L'¡¡ ltre grup de p la ntes invasores presen-
ta un interes parti cul a r. El confo rmen unes 
poques es pecies de p lantes típiques de les 
c1arianes de bosc que, a l Berg ueda, fins ara 
e re n qu as i ex clu s iv es de les zo nes de 
muntanya, de 1.000 m en a munt. Es tracta 
de dos arbres, el tremol i e l ga tsa ule, que fins 
ara només coneixíe m del Baix Bergueda per 
alg uns individus a"illats i anecdotics, i que 
després del foc hem trobat a diversos indrets; 
per exemple, en 2 hectarees del Serr¡¡ t deIs 
Tres He re us (Avia, 600m) hi hem pogut 
co mpta r 20 plan <;o ns d e tr e m ol i 3 de 
ga tsa ule. Més espectacul ar resulta el cas de 
I'ep isodi angustifoli, una herba que rarament 
veuríem a la comarca per sota de 1.000 m -
només la coneixíem, mo lt escassa, de dos 
Il ocs o n hi havia ha g ut incend is fa una 
quin zena d 'a nys- i que ara ha apa regut en 
moltes arees del Baix Bergueda, en alg unes 
mo lt ab und a nt; e n ce rtes ocas io ns 
MATERIAL DE SEGURETAT I 
CONTRA INCENDIS 
MOLERA 
Roser,56 Tel. 821 1047 
BERGA 
Rebrol d'argelaga, al mes del ¡Oc. 
l'acompanyen els epilobis hirsut i parviflor, 
que sí viuen habitualment en zones baixes, 
pero no pas en boscos, sinó en vores d 'aigua . 
És il·lustratiu el fet que en angles es conegui 
I'epilobi angustifoli amb e l n o m d e 
«fireweed », és a dir «mala herba del foo>. 
Les g ra nes d e I'epilobi angustifoli i del 
tre mol que han colonitzat les arees 
cremades del Baix Berg ueda han hagut de 
venir necessariament -tenint en compte la 
quantitat que se n 'obs erva- de les 
muntanyes de l'Alt Bergueda, s ituades a 
uns quants quilometres en línia rec ta i, 
a lme nys, 600 me tres m és amunt; totes 
aq uestes especies tenen Ilavors molt petites 
i plumoses, que pod e n ser faci lme nt 
transportades pel vento És interessan t cons-
tatar que en les pinedes més humides que 
s'han cremat s'ha prodüit la invasió de plan-
tes inex istents habitualment al territori , 
pero que es trob e n norm alment a les 
muntanyes ve ines . Són pl antes ben 
característiques de les c1arianes deIs boscos 
eurosiberians, pero no deIs mediterranis; és 
una mos tra m és d e l carac ter mixt, de 
transició entre dos dominis biocl i-matics, 
que tenen els boscos submediterranis . 
~ 
RIBERR 
~ DERIVATS 
DE LA FUSTA 
Ronda Moreta, 30 
Te!. i Fax 821 13 12 
08600 BERGA 
L'EROL DOSSIER 21 
L'evolució per als proxims anys 
No podem saber amb precisió com evolu-
cionaran les arees cremades el 1994 al Baix 
Bergueda durant els anys vinents. El que 
passara d e p en de m o lt s fac to rs, pe ro 
sobretot de les condicions inicials de cada 
1I0c i d e I' ús que se'n faci a partir d' ara . 
Observacions que hav íem rea litza t fa una 
anys en diferents punts de la comarca on 
s' havien cremat diverses superfícies, en 
períodes que anaven de 1 a 12 anys abans, 
ens poden ajudar afer previsions. 
Prenent aquelles dades com a referencia, 
ca l pensar que -en primer lIoc- les herbes 
oportuni s tes que han entrat a les arees 
cremades i que actualment hi ocupen molt 
terreny, aniran desa pareixent. Primer ho 
faran a les zones més seques -on aba ns hi 
hav ia pinedes més obertes- on ja ara tenen 
molta menys importancia essent ofegades 
pel creixement progress iu de les plantes que 
hi hav ia aba ns d el fo co A les zones més 
humides -en general, en antigues pinedes de 
baga- el desp la<;a ment sera més lent, pero 
és possible que d 'aquí 3 o 4 anys ja només 
ting uin una presencia anecdotica . Un ca nvi 
~~~& 
PERFUMERIA i COMPLEMENTS ~ ~ 
Pla<;a San t Pere, 4 
Te!. i Fax. 8222479 08600 BERGA 
22 DOSSIER L'EROL 
important -transcendental, podríem dir- i 
q ue a fectara molt e l paisa tge de l Baix 
Berg ueda ta l com el coneixíem fins avui, és 
la d esa p arac ió d e Is pin s e n a mplies 
ex tensions . El territo ri cremat e ra cobert 
majoritariament per pinedes de pinassa i de 
p i roig, i ja hem dit que aq uests dos arbres 
tenen una capacita t de resposta molt baixa 
als incendis forestals. Pel que havíem pogut 
comp rova r en arees cremades de fins a 12 
a nys ab a ns, n o hi h a, a la practica , 
regenera ció deIs pins. Només es podia veure 
un ce rt nombre de pins joves a escassos 
me tres -no més de 20- de la zona de bosc 
q ue s' hav ia lliurat del foc, pero al nucli de 
l'area cremada no n'hi havi a. Si considerem 
la gra n superfície que ha cremat aq uesta 
vega da , pod e m preve ure a mb m o lta 
segure tat que els pins tindran dificulta ts 
insa lva bles per a reco lonitza r-les a curt o 
mitj a termini . 1, dins d'aques tes dificultats, 
la pin assa té e n cara m e nys ca p ac itat 
colonitzadora que el pi ro igo En arees on el 
foc va passa r de pressa, formant ll engües 
que d e ixave n fran ges de bosc cre m a t 
barrejades a mb d 'a ltres sense cre mar, les 
condicions per a la reco lonització natura l 
poden ser una mica més favorables; a lla on 
les superfícies cremades són contínues és 
molt d ifíc il que aquesta es produeixi. Si hom 
des itj a recuperar un paisa tge dominat pels 
pins com el q ue hi hav ia, ca ldra recórrer, 
doncs, a la repoblació; se ri a conve nient, 
p e ro, p la ntejar-se s i és v iable 
economicament i si té massa sentit. 
Dins d 'uns anys, la majo ri a de territoris 
cremats el94 -si no es repoblen ni se' ls sotmet 
a una pressió ramadera massa forta- és pre-
vis ible que apareguin com un paisa tge en 
mosa ic, format per prats més o menys secs 
entre els qua ls creixeran els roures -i altres 
arbres- rebrota ts de soca, a ixí com diversos 
arb us ts provinents de l'a ntiga pi neda. 
Aq ues tes arees, interca lades a mb pinedes 
més o menys ex tenses que va n sobreviure, 
formaran un ambient -més o menys este tic, 
segons qui s 'ho miri- diferent del que hi 
hav ia abans, pero no pas ca rent d 'interes des 
de molts punts de vista , 
Pere Ayrnerich 
Llicenciat en Ciencies Biologiques 
r-:r;.~,-.,..-o..-:-:..:-.:--~-;.;-:::;;:.-=-~ .. - ;...:..-;..;:"...:;...:-:-;...:..~...:-_;...:..-~<;..-;.....-~...:.:y:.~;..-.-;.... '.-_'.~_;..:-_:;..:.--:;.~.c. ;.....".-_ . ..-.- '.--;;~'.- '-- .-'-'''''-~~~'-y;. ' 
l: (8 FERRETERIA SISTACH e l ricolatge . menatge . camp i jardí . industrial 
un nou concepte d'establiment 
al seu servei 
Passeig de la Pau , 35-37 - Tel. 821 31 11 
BERGA 
CA~A 
PESCA 
NAUTICA 
CAL~AT DE CAMP 
TROFEUS 
Playa Viladomat, 1 - Tel. 821 12 66 
BERGA 


El foc i la vegetació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert