Lavoisier: la revolució química francesa

Es descriuen les aportacions a la química del químic francès Antoine-Laurent de Lavoisier (1743-1794) que, amb un innovador mètode de treball que emprava la llei de conservació de la massa i amb un instrumental la qual precisió no podia assumir econòmicament cap altre químic del seu temps, revolucionà la química els anys anteriors a la revolució francesa. Gràcies a la seva nova interpretació de les reaccions dels gasos, estudiats pels científics britànics, descobrí que l’aire era una mescla d’oxigen i nitrogen i no un principi elemental; demostrà que l’aigua no era un principi elemental i que estava formada per oxigen i hidrogen; identificà l’oxigen, el nitrogen i l’hidrogen com a nous elements químics; explicà la combustió com una reacció amb l’oxigen de l’aire, i també la calcinació dels metalls; observà que la respiració dels animals era un procés de combustió dels aliments; definí clarament el concepte d’element químic com a substància que no es pot descompondre més; escriví la primera equació química; reformà la nomenclatura química; i, en definitiva, posà els fonaments per a que la química es convertís en una eina pel progrés humà del segle XIX

El component solidari i el resultat en les entitats econòmiques privades

Abstract not availabl

Estudio teórico de la reaccionabilidad de compuestos modelo de la vitamina B6 con aminas

S'han realitzat càlculs PM3 i DFT (B3LYP/6-31+G*) per tal de descriure els perfils de reacció de la formació de la base de Schiff entre un compost anàlog del 5'-fosfat de piridoxal i una amina, i de la transiminació. Es descriu també un estudi de la topologia de la funció densitat de càrrega de les estructures DFT segons la teoria de Bader AIM. Els detalls dels mecanismes destaquen el paper fonamental de la molècula d'aigua i dels grups polars per a la formació d'estructures de transició concertades associades a transferències d'hidrogen i per proporcionar l'estabilització als intermedis de la reacció mitjançant la formació de xarxes d'enllaços d'hidrogen, segons revela l'estudi de les propietats topològiques de la funció densitat de càrrega. És destacable que la molècula d'aigua en el complex reactiu actua com a veritable reactiu tot afavorint la transferència de hidrogen entre llocs distants.Se han realizado cálculos PM3 y DFT (B3LYP/6-31+G*) para describir los perfiles de reacción de la formación de la base de Schiff entre un compuesto análogo del 5'-fosfato de piridoxal y una amina, y de la transiminación. Se describe un estudio de la topología de la función densidad de carga de las estructuras DFT segun la teoría de Bader AIM. Los detalles de los mecanismos destacan el papel fundamental de la molécula de agua y de los grupos polares para la formación de estructuras de transición concertadas asociadas a transferencias de hidrógeno y para proporcionar la estabilización a los intermedios de reacción mediante la formación de redes de enlaces de hidrógeno, según revela el estudio de la topología de la función densidad de carga. Es destacable que la molécula de agua en el complejo reactivo actua como reactivo permitiendo la transferencia de hidrógeno entre lugares distantes.PM3 Quantum mechanical calculations and DFT calculations (B3LYP/6-31+G*) have been carried out in order to describe Schiff base formation of a pyridoxal 5'-phosphate analog and amine, and transimination reaction profiles. A study of the topology of the density charge function of the DFT intermediate and transition state optimized structures according to Bader's AIM theory is also described. The details of the mechanisms higlights the key role of the water molecule and the polar groups of the analog compound of vitamin B6 for the formation of concerted transition states triggered by hydrogen transfers and for providing the stabilization of intermediates by means of hydrogen bonds based networks as they are revealed by means of the topological properties of the charge density function. It is noteworthy that the water molecule in the reactive complex acts as a true reactive allowing the hydrogen transfer within distant sites

Turismo, medio ambiente y ordenación del territorio en las islas Baleares

Abstract not availabl

El hombre y el espacio rural en la isla de Mallorca

Abstract not availabl

Projecte literario-pedagògic per als alumnes de COU dels col·legis Sant Pere i Sant Josep Obrer

Abstract not availabl

El movimiento de la población de las islas Baleares entre los años 1878 y 1900

Abstract not availabl

Demografia i pensions a les Illes Balears

El procés d’envelliment de la població, registrat tant a nivell de les Illes Balears com d’Espanya, implica un constant increment del nombre de persones «jubilables» de 65 i més anys. Aquest canvi demogràfic té efectes sobre la demanda de serveis i les despeses lligades a l’Estat del Benestar, la qualitat del qual està en gran part lligada al manteniment d’unes pensions públiques dignes. En relació a aquest fet, ha sorgit un debat que intenta cercar estratègies quan la ràtio de dependència o de sostenibilitat entre el nombre de cotitzants i de pensionistes es veu progressivament disminuïda. Aquest fet ha donat lloc a mesures d’ajustament, entre les que destaquen l’augment de l’edat legal de jubilació, l’increment dels anys cotitzats per tenir dret a la pensió completa, la disminució de la cobertura de prestacions dels pensionistes i/o la disminució de la quantia econòmica de les pensions a percebre, entre d’altes. Aquest debat, basat únicament en factors demogràfics, exclou altres alternatives. Si bé la demografia és una eina adequada per diagnosticar la situació actual i la perspectiva de futur, la disminució dels cotitzants a la Seguretat Social no depèn exclusivament de factors demogràfics, sinó de la capacitat de crear ocupació. Les Illes Balears, amb 162.639 persones «jubilables» de 65 i més anys, reben un total de 168.825 pensions públiques contributives (101.543 de jubilació i 43.921 de viduïtat), essent la ràtio de dependència 16-64 de 4,76 persones en edat de treballar per cada persona gran de 65 i més anys.El proceso de envejecimiento de la población, registrado tanto a nivel de las Islas Baleares como de España, implica un constante incremento del nombre de personas «jubilables» de 65 y más años. Este cambio demográfico tiene efectos sobre el gasto relacionado con el Estado del Bienestar, la calidad del cual está en gran parte ligada al mantenimiento de unas pensiones públicas dignas. En relación con el mencionado hecho ha surgido un debate que intenta buscar estrategias cuando la ratio de dependencia o de sostenibilidad entre el número de cotizantes i de pensionistas se ve progresivamente reducido. Este hecho ha dado lugar a medidas de ajuste, entre las que destacan el aumento de la edad legal de jubilación, el incremento de los años cotizados para disfrutar de la pensión completa, la disminución de la cobertura de prestaciones a los pensionistas y/o la disminución de la cuantía económica de las pensiones, entre otras. Este debate, basado únicamente en factores demográficos, excluye otras alternativas. Si bien la demografía es una herramienta adecuada para diagnosticar la situación actual y la perspectiva de futuro, la disminución de cotizantes a la Seguridad Social no depende exclusivamente de factores demográficos, sino de la capacidad de crear ocupación. Las Islas Baleares, con 162.639 personas «jubilables» de 65 y más años, reciben un total de 168.825 pensiones públicas contributivas (101.543 de jubilación y 43.921 de viudedad), siendo la ratio de dependencia 16-64 de 4,76 personas en edad de trabajar por cada persona mayor de 65 y más años