Tarragona, Cartagena, Elx i Toledo. Metropolitans i vicaris papals en el segle VI

Segons Consentius, l’any 419, el bisbe de Tarragona, Titianus, era anomenat metropolitanus. Al cap d’un segle, vora la implantació d’aquesta institució eclesiàstica en algunes seus, apareixen, els vicaris papals. Una historiografia espanyola recent ha considerat que aquests vicaris ho eren a títol personal i no en atenció a la seu que regien, com seria el cas de Ioannes episcopus Illicitanus (d’Elx) (516), segons llegim en una carta del papa Hormisdas. Una revisió de tipus cronològic mostra que, fins a l’any 633, no consta cap bisbe d’Elx. En el segle XVIII encetaren la revisió textual de la carta, que mostra com la intitulació del bisbe Ioannes fou manipulada per a enlairar el de Toledo. D’aquí que, seguint P. B. Gams, hàgim de reconèixer Ioannes episcopus Tarraconensis (516), i no l’Illicitanus, com a vicari papal i promotor de diversos concilis

Intellectum valde ama. "Estima intensament la intel·ligència". Sant Agustí (Ep. 120, III, 13, 4)

Consentius, teòleg laic, intervingué en les controvèrsies cristològiques, trinitàries, en l’origenisme i el priscil·lianisme. Experimentà el perill de l’error, palès en el tractament de les qüestions esmentades. Entre els anys 413-420 entaulà una correspondència amb sant Agustí. En l’Ep. 119 proposava les seves dificultats i arribava a la conclusió que hom havia de posar de banda els ensenyaments dels teòlegs, i acceptar exclusivament les Escriptures. Sant Agustí (Ep. 120) li respongué que no tenia sentit que el consultàs, si els raonaments eren vans. A més, les heretgies provenen de la mala lectura de la Bíblia. Per això li recomana que estimi l’enteniment: intellectum ualde ama. Se fonamentava en l’antropologia bíblica i en la racionalitat del procés vers la fe, aspecte poc estudiat. El bisbe se mostrà gran teòleg i amic dels teòlegs.Consentius was a lay theologian and intervened in the Christological and Trinitarian controversies. He also responded to the heresies of origenism and priscilianism. He experienced the danger of the error which is visible in the treatment of the mentioned questions. Between the years 413-420, he had correspondence with St. Augustine. In the Ep. 119, he proposed his difficulties and concluded that it was necessary to leave the theological teachings and accepted only the Scripture’s teaching. St. Augustine (Ep. 120) answered him by saying that the consultation was of no use as the reflection was in vain. In addition, the heresies came from the wrong reading of the Scriptures that is why St.Augustine recommends to Consentius to have and to love the understanding intellectum ualde ama St. Augustine’s response was based on the Biblical anthropology and on the rationality of the process of faith. The bishop proved to be a great theologian and a friend of the theologians.Consentius, teólogo laico, naturalizado en Menorca, intervino en las controversias cristológicas, trinitarias, en el origenismo y el priscilianismo. Experimentó el peligro del error, patente en el tratamiento de las cuestiones mencionadas. Entre los años 413-420 entabló una correspondencia con san Agustín. En la carta 119 (Ep. 119) proponía sus dificultades y concluía que había que abandonar las enseñanzas de los teólogos, y aceptar sólo a las Escrituras. san Agustín (Ep. 120) le contestó diciendo que no tenía sentido la consulta, si los razonamientos eran vanos. Además, las herejías provienen de la mala lectura de la Biblia. Por eso le recomienda que ame el entendimiento: intellectum ualde ama. Se fundamentaba en la antropología bíblica y en la racionalidad del proceso hacia la fe. El obispo se mostró gran teólogo y amigo de los teólogos

Vbi pars graecorum est: medio milenio de historia relegada de las Baleares y Pitiusas

Las épocas vándala y bizantina de las Baleares son poco conocidas. Una reciente historia de las Baleares ha propuesto un traspaso de la soberanía bizantina a la visigoda. Así, ha suprimido dos siglos y medio de historia. A partir de los textos se discute esta interpretación, no avalada por la arqueología. Durante el siglo VIII el aislamiento de las Baleares es más claro. Pero quedaron fuera de la ocupación musulmana. El flujo de moneda bizantina convive con el de la musulmana, hasta el siglo IX. Las crónicas carolingias y las bulas de los papas Formoso y Romano completan esta historia.The times of the Vandal and Byzantine occupation of the Balearic Islands are not very well-known. A recent Balearic Island history review has pointed out a transfer from the Byzantine sovereignty to the Visigoth (642-653 AD). Thus, two and a half centuries of history have been deleted. From these texts, this interpretation is questioned. Archaeology does not support the so-called transition. During the 8th century, the Balearic isolation is more obvious, but they remain untouched by the Muslim occupation. The flow of the Byzantine currency coexisted with the Muslim one until the 9th century. It is important to mention the contribution of the Carolingian chronicles and the bulls of the popes Formosus and Romanus

"Cum igitur in ecclesia [...] nobiscum pariter plebs uniuersa missam opperiretur" Precocitat en l'ús del terme missa per Sever, bisbe de Menorca (418)

La carta «encíclica» del bisbe Sever de Menorca, amb seu a Iamona, és un escrit propagandístic que vol mostrar a tot l'orbe de la terra les meravelles obrades per Déu, narrant la primera conversió massiva de jueus a Occident, obrada a Magona (Maó). Ometem les pressions incruentes, però reals, fetes pel bisbe, al llarg de la setmana del 2 al 9 de febrer de l'any 418. Tots els trets es corresponen a un bisbe de l'època teodosiana. Ens concentram en observar com el bisbe i la plebs christiana universa reaccionaven amb la pregària d'intercessió i d'acció de gràcies, expressada en himnes, cants, salms, a vegades cantats a l'uníson amb els jueus. Els textos bíblics tenen un influx de les catequesis prebaptismals nord-africanes. Ressalta la celebració de l'eucaristia, presidida sempre pel bisbe, i participada unànimement per la comunitat cristiana. Per primer cop en llatí el terme missa és usat d'una manera autònoma, sense cap aposició. Totes les celebracions esmentades són en dia feiner. Un sol cop esmenta la petició del baptisme per a un jueu de cent dos anys. Els convertits rebien el Signum salutare, previ al baptisme. L'estructura ministerial de l'església a Menorca és completa: hi ha el bisbe, preveres, clergues, i la carta s'adreça també als diaques. Els edificis de l'església són designats com a basilica i ecclesia.The «encyclical» letter of bishop Severus of Menorca, whose see was in Iamona, is a propagandistic text that pretends to show to the whole world the wonders of God, by narrating the first massive conversion of Jews in the West, accomplished in Magona (Maó). The bloodless -but real- pressure exerted by the bishop during the week from 2nd to 9th february 418 are ommited. Every feature corresponds to a bishop of the Teodosian era. We focus in observing how both the bishop and the plebs christiana universa reacted to the intercession and thanksgiving prayer, expressed through hymns, chants, psalms, sometimes sung together with the Jews. The biblical text have influences from the north African pre-baptismal catechesis. The celebration of Eucharist, always presided over by the bishop and unanimously participated by the Christian community, stands out from the text. For the first time in Latin, the term missa is used in an autonomous way, without any apposition. All the mentioned celebrations take place on a working day. A single time the baptism request for a 102-year-old Jew is mentioned. The converted received the Signum salutare, previous to baptism. The ministerial structure of the church in Menorca is complete: there is the bishop, priests, clergy, and the letter is also addressed to deacons. The church buildings are described as basilica and ecclesia

Els catecismes populars de Mallorca. D'instrument pastoral a mitjà de control cultural de l'Estat

Abstract not availabl

Fra Juníper Serra: Pastoral missionera inspirada en l'estil de Ramon Llull i per l'escola de Salamanca, en temps de l'absolutisme

Juníper Serra, nascut a Petra (Mallorca), professor en Sant Francesc de Mallorca i de la UniversitatLul·liana, pertany a una tradició missionera d’inspiració lul·liana, canalitzada per Antoni Llinàs, creadorde col·legis per a missions, com el d’Escornalbou. Una colla de mallorquins anaren a Amèrica, iallà seguiren la tradició missionera, d’aprenentatge de les llengües dels indis, i s’inspiraren en l’Escolade Salamanca, pel que fa al tracte humà dels indis, encara que segons els modes del temps. Novan discutir la legitimitat de la colonització. Contemporanis dels pares dels Estats Units d’Amèrica delNord, hostils a les ètnies nord-americanes, Serra i els missioners representaven una tradició diversa,quant als drets humans. Per als cristians antics va organitzar les missions populars, i va trasplantarmoltes celebracions litúrgiques i devocions, que anaven unides a la teatralització de les grans celebracionsde l’any litúrgic