Un Homiliari i una col·lecció homilètica carolingis, copiats a l'entorn de l'any 900 (Vic, Arx. Cap., ms. 60, i Arx. Episc., frag. XXIII/27)

L'àmplia difusió i la influència que la literatura homilètica carolíngia tingué en els bisbats de la Marca Hispànica es veuen novament incrementades amb dues obres fins ara inèdites que, versemblantment, foren copiades a l'entorn de l'any 900 en escriptoris de la ciutat de Narbona o de la província eclesiàstica Narbonesa. Es tracta d'un nou homiliari carolingi (Vic, Arxiu Capitular, ms. 60) i del fragment d'una col.lecció homilètica carolíngia (Vic, Arxiu Episcopal, Fragments, XXXIII/ 27), que retrobem assumits i reflectits en la tradició codicològica catalana.The wide diffusion and the influence that the Carolingian homiletical literature had in the dioceses of the Marca Hispanica has a new proof with tho works until now unknown, that had been probably copied around 900 in the scriptoria of the city of Narbonnese ecclesiastical province. They are a new Carolingian homiliary (Vic, Arxiu Capitular, ms. 60) and a fragment from a Carolingian homiletical collection (Vic, Arxiu Episcopal, Fragments, XXXIII/27), that we find assumed and reflected in the Catalan codicological tradition

Una Recensió del segle XI de les homilies sobre les epístoles estivals de l'Homiliari dit de Luculenti(us), testimoniada en els homiliaris de l'ofici del Monestir de Serrateix i de la canònica de Solsona

L'homiliari carolingi dit de Luculentius fou escrit a Itàlia en el trencall dels segles IX-X però tingué inmediatament una gran difusió a Catalunya. Una mostra més n'és la possible existència d'una recensió de la qual només en coneixem, fragmentàriament, una sèrie d'homilies sobre les epístoles dominicals estivals que trobem testificada ja al segle XI. Aquesta sèrie, ací identificada, reconstituïda i editada, ens ha pervingut a través de l'homiliari de l'ofici, de tradició catalanonarbonesa, reflectit en els homiliaris de dues institucions nascudes al segle Xè: el monestir de Santa Maria de Serrateix i la canònica de Santa Maria de Solsona.The so-called Luculentius Carolingian homiliary was written in Italy on the brink from the 9th century but experienced rapidly a great dissemination in Catalonia. A further proof is the possible existence of a recension of which we only know fragmentarily a series of homilies on the estival dominical epistles already documented in the 11th century. Identified, reconstructed and edited series has reached our days through the office homiliary of Catalan- Narbonnese tradition, reflected in the homiliaries of two institutions created in the 10th century: the monastery of Santa Maria de Serrateix and the collegial church of Santa Maria de Solsona

Antoni Marquès, veritable pintor del retaule de la Santíssima Trinitat de la Seu de Manresa (1507)

L'església de la Seu de Manresa conserva un retaule de pintura gòtica tardana catalana dedicat a la Santíssima Trinitat en la capella homònima construïda entre els anys 1480 i 1484. Fins ara, hom el creia obra d'un obscur pintor anomenat Gabriel Guàrdia, originari de Manresa, amb qui hom l'havia contractat l'any 1501; tanmateix, nova documentació palesa que, en realitat, aquest retaule fou contractat l'any 1506 amb Antoni Marquès, pintor documentat a Barcelona i relacionat amb els deixebles de Jaume Huguet, que l'enllestí l'any 1507.The cathedral of Manresa keeps an altarpiece with Catalan late Gothic paintings devoted to the Holy Trinity in the chapel bearing the same name, built between 1480 and 1484. So far it was believed to be the work of an obscure painter named Gabriel Guàrdia, coming from Manresa and hired in 1501. However, new documents show that this altarpiece was in fact ordered in 1506 to Antoni Marquès, a painter set in Barcelona and related to Jaume Huguet?s pupils; he completed it in 1507

Antoni Marquès, veritable pintor del retaule de la Santíssima Trinitat de la Seu de Manresa (1507)

L'església de la Seu de Manresa conserva un retaule de pintura gòtica tardana catalana dedicat a la Santíssima Trinitat en la capella homònima construïda entre els anys 1480 i 1484. Fins ara, hom el creia obra d'un obscur pintor anomenat Gabriel Guàrdia, originari de Manresa, amb qui hom l'havia contractat l'any 1501; tanmateix, nova documentació palesa que, en realitat, aquest retaule fou contractat l'any 1506 amb Antoni Marquès, pintor documentat a Barcelona i relacionat amb els deixebles de Jaume Huguet, que l'enllestí l'any 1507.The cathedral of Manresa keeps an altarpiece with Catalan late Gothic paintings devoted to the Holy Trinity in the chapel bearing the same name, built between 1480 and 1484. So far it was believed to be the work of an obscure painter named Gabriel Guàrdia, coming from Manresa and hired in 1501. However, new documents show that this altarpiece was in fact ordered in 1506 to Antoni Marquès, a painter set in Barcelona and related to Jaume Huguets pupils; he completed it in 1507

La Institució de la festa de Sant Carlemany a la seu de Girona i els textos hagiogràfics del seu ofici litúrgic

El culte i l'ofici de sant Carlemany al bisbat de Girona fou instituït l'any 1345 pel bisbe Arnau de Mont-rodon a partir l'ofici que se celebrava a la catedral d'Aquisgrà, justament en els anys de l'organització definitiva del culte i d'extensió a les esglésies centreeuropees que tenien a Carlemany per fundador. A Girona, juntament amb el traslladat singular de la festa al 29 de gener, es creà un petit corpus catedralici de textos propis relatius a Carlemany, dels quals hom manllevà les nou lliçons per a l'ofici de matines, trameses molt abreujadament pels antics breviaris gironins. Ací hom en recupera, contextualitza i edita els textos, un dels quals és el relat De captione Gerundae formant un díptic amb una curiosa Vita Karoli.The worship and office of saint Charlemagne in the diocese of Girona was established in 1345 by bishop Arnau de Mont-rodon after the celebrations in the cathedral of Aachen, just in the period of organization and spreading of this cult in the european churches who held Charlemagne as their founder. At Girona, together with the singular translation of the feast into 19th january, a little own corpus of texts referred to Charlemagne was generated; the nine lessons for the office of Matins, briefly included in the ancient breviaries of Girona, were made up after some of these pieces. the whole corpus is here recupered, edited and contextualised; one of the texts is the co-called De captione Greundae, accompained by a curious Vita Karoli

Un Bifoli d'uns «Officia Sanctorum» de la Canònica de Sant Feliu de Girona, estampats a Barcelona per Carles Amorós, vers l'any 1527

En aparèixer els breviaris impresos, al final del segle XV, també s'imprimiren, a part, els oficis propis del santoral específic de l'església concreta on el breviari havia de ser utilitzat. D'aquests petits llibrets, de tipus força fràgil, no se n'han conservat gaires. Entre ells sobresurt un bifoli de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, objecte d'aquest estudi i publicació. Fou estampat a Barcelona per Carles Amorós, vers l'any 1527, per a ús de la canònica agustiniana de Sant Feliu de Girona.With the upcoming of printed breviaries towards the end of the 15th century, so did the offices of the sanctoral appurtenant to the specific church where the breviary was to be used. Not many of these tiny, quite fragile booklets have been preserved. Among them is a bifolio of the Archive of the Crown of Aragon that has been the object of this study and publication. It was printed in Barcelona by Carles Amorós towards 1527 for the use of the community of Augustinian canons of Sant Feliu at Girona