Cambios producidos por la nueva Ley 27/2014 del Impuesto sobre Sociedades

En este trabajo fin de grado se presenta un análisis de la última reforma del Impuesto sobre Sociedades. En una primera parte y tras una introducción donde se plantean las características generales más destacadas del Impuesto, se procede a analizar brevemente la trayectoria en el tiempo del impuesto en nuestro país. A continuación se expande el tema comparando los distintos impuestos sobre los beneficios de las sociedades en otros países, sobre todo europeos. La comparativa internacional se centra en los tipos impositivos y las recaudaciones alcanzadas en relación al PIB. Finaliza esta parte revisando los retos que tiene la Unión Europea en este tributo y diversas soluciones planteadas. Un segundo bloque del trabajo está dedicado a repasar los cambios más importantes implantados en la Ley del Impuesto sobre Sociedades 27/2014. El tercer bloque presenta un ejemplo numérico que relaciona dos de los cambios de la reforma: la imprescriptibilidad de la compensación de las bases imponibles negativas y la variación en los tipos de gravamen. Para ello se comparan los efectos de la reforma sobre entidades del sector financiero, de otros sectores y se amplía a una comparación con las personas físicas

Aplicación de la interferometría de moteado digital al estudio de sólidos

El trabajo fin de master está relacionado con el desarrollo y aplicación de técnicas de interferometría de moteado para medir cambios en superficies sometidas a diferentes procesos. La interferometría de moteado permite detectar cambios en la superficie antes y después de inducir pequeñas modificaciones que no destruyan la coherencia de la luz difundida por el objeto. Una de las posibles aplicaciones es la medida de la deformación de materiales producida por calentamiento o tracción. Utilizando esta técnica se pueden observar variaciones en la superficie del material desde decenas de nanómetros hasta decenas de micras. La interferometría de moteado precisa el registro de un moteograma, que es la interferencia de la luz difundida por el objeto con un haz que denominamos haz de referencia. La comparación de moteogramas registrados en distintos instantes de tiempo permite obtener, mediante programas diseñados en el entorno de Matlab, mapas de diferencia de fase con información del cambio en la superficie que se ha producido en cada punto de la misma. En primer lugar, la interferometría de moteado se va a aplicar para medir la deformación por calentamiento de una cinta superconductora sumergida en nitrógeno por la que se hace circular diferente corriente eléctrica. Se realizará el montaje óptico utilizando un láser de estado sólido donde el haz de iluminación y el haz de referencia son guiados a través de fibra óptica. Se registrarán los moteogramas en una cámara digital sincronizados con el pulso de corriente. Se analizarán las limitaciones de la técnica para la medida de estas deformaciones. En segundo lugar, en este trabajo se analizarán las posibilidades de medir formas con dos longitudes de onda. Se diseñará un montaje óptico para el registro de moteogramas con longitudes de onda próximas y se estudiará la viabilidad de la técnica para reconstruir la superficie

PRAXIS: el Pràcticum al Grau de Pedagogia: mapa, simulació i immersió. (continuació).

El projecte d’innovació docent que presentem és la continuïtat del que es va atorgar el curs 2012-2013. Consta de la continuïtat en la implementació i anàlisi de la proposta d’innovació fonamentalment metodològica del Pràcticum al grau de Pedagogia, en les tres assignatures obligatòries que es troben coordinades sota una lògica de progressiva immersió en una institució de pràctiques. Així, la innovació que presentem per al present curs 2013-2014 es troba fonamentalment en la darrera assignatura de Pràctiques Externes, i alhora, dotant de coherència global en coordinació amb les altres dues assignatures. Durant el projecte PID anterior es van engegar les pràctiques externes, amb una mirada transdisciplinar, opten, per una part, per la immersió de l’alumnat en una organització, entesa la immersió com l'exposició intensiva d’aquest, a una organització. És una perspectiva sistèmica que considera les organitzacions com a sistemes complexos i holística perquè condueix a la integració unitària i globalitzadora de tots els coneixements de la persona. Per altra part, opten per sessions de pràctica reflexiva entre l’alumnat i el tutor de la universitat que han de permetre la transferència de coneixement, la reflexió al voltant de la relació existent entre el saber teòric i el saber experiencial en la vida professional. El tutor de la universitat i l’alumnat es reuniran per analitzar la pràctica, i les experiències de l’escenari professional. Durant aquest curs passat es va pilotar en dos tutores el portafolis digital per a l’avaluació de competències. La continuïtat pel proper curs ha estat d’implementar aquesta eina avaluativa a bona part del tutors. L’avaluació de les pràctiques es farà mitjançant la realització d’un portafolis digital, i implicarà l’autoavaluació de l’alumnat, la del tutor de l’organització de pràctiques, així com la del tutor de la universitat. També ens proposem, la sistematització i millora de les sessions de pràctica reflexiva, quant a la proposta temàtica relacionada amb els blocs de contingut i articulades al voltant de les diverses competències, tot donat continuïtat a les millores realitzades en el projecte d’innovació docent anterior. L’equip de coordinació del pràcticum i l’equip docent de l’assignatura de Pràctiques Externes ens proposem sistematitzar aquestes experiències i avaluar-les tot analitzant el seu potencial en l’alumnat pel desenvolupament de les competències que es plantegen en el pràcticum. També considerem fonamental donar continuïtat a les coordinacions de tot el conjunt del pràcticum implicant les altres dues assignatures: professionalització i sortides laborals i pràctiques d’iniciació professional. Donada la necessitat i valoracions rebudes entre els tres equips docents, pensem que s’ha de seguir apostant per aquesta via. En aquest sentit, l’aplicació de l’avaluació de competències transversals mitjançant el portafolis digital que aquest curs ho pilotarem a molts més grups de Pràctiques Externes, tenim la intencionalitat que en un futur sigui un recurs que acompanyi l’estudiantat en les tres assignatures. Finalment, consolidar la missió de constituir-nos com agents de transferència de coneixement. Actualment amb la programació d’una sèrie d’activitats institucionals que representaran l’inici d’una nova visió del Pràcticum de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona ho hem iniciat, però cal avançar més en aquesta direcció. És així com adquireix el sentit principal de seguir contribuint al ple desenvolupament com a persones, ciutadans i professionals dels nostres estudiants i a la millora de la competitivitat de les nostres empreses en un nou país més cohesionat, just i sostenible dins d’un món global i orientat al coneixement i la revalorització dels valors humans més fonamentals

A multicenter case-control study comparing sun exposure habits and use of photoprotection measures in patients diagnosed with different types of skin cancer

Background: While skin cancer awareness programs have significantly furthered public understanding about the harmful effects of the sun, there is a disparity between photoprotection knowledge and protection practices. Objective: To compare sun exposure habits and photoprotection measures in patients diagnosed with basal cell carcinoma (BCC), squamous cell carcinoma (SCC), and melanoma versus controls. Methods: Multicentre case–control observational study carried out by 13 Spanish dermatologists between April 2020 and August 2022. Patients diagnosed with BCC, SCC, or melanoma were considered cases. The control group consisted of individuals with no history of skin cancer. Results: Of the 254 cases (56.2% female; mean age, 62.67 ± 15.65), 119 (31.2%) had BCC, 62 (16.27%) SCC, and 73 (19.1%) melanoma. The control group consisted of 127 (33.33%) individuals. Avoiding sun exposure between 12:00 and 16:00 was the most commonly used photoprotection measure (habitually/always: 63.1%), followed by the use of sunscreen (habitually/always: 58.9%). Patients with melanoma were less likely to use clothing and shade to avoid sun exposure (p  50. No differences were observed in photoprotection measures between people with and without a previous history of skin cancer. Conclusions: We describe differences in photoprotection measures and sun exposure patterns among patients diagnosed with different skin tumor types. Whether these differences may influence the type of tumor each developed will require further investigation