Characterization of volatile and sensory profile of Cabernet Sauvignon wines produced in six different vineyards of the Campanha Gaúcha region, Brazil.

XV Congresso Latino-Americano de Viticultura e Enologia E XIII Congresso Brasileiro de Viticultura e Enologia. Bento Gonçalves-RS, 3 a 7 de Novembro de 2015

Viticultura em alerta.

Estudo mostra os riscos de introdução da Doença-de-Pierce no Brasil, através da importação de material propagativo proveniente de países onde o problema está disseminado. A presença de vetores autóctones, capazes de dispersar o patógeno nos vinhedos brasileiros, agrava a preocupação

Equipamento para fertilização da vinha

Este trabalho reúne textos destinados a apoiar a aprendizagem de estudantes no âmbito da disciplina de Mecanização e Viticultura de Precisão do Mestrado em Viticultura e Enologia, no que de relevante se refere aos equipamentos mais comuns utilizados na fertilização da vinha. Os temas são apresentados numa perspectiva do utilizador e não do projectista ou do mecânico. Por este motivo é dada particular ênfase à constituição, regulação, manutenção e segurança

Application de bentonite aux moûts en fermentation: effet sur la formation et évolution du méthanol et des alcools supérieurs en deux cépages de la région des “Vinhos Verdes”, Loureiro et Trajadura

Comissão de Viticultura da Região dos Vinhos Verdes

Caracterização de castas da região dos vinhos verdes

Jornadas Universitas Viticultura e Enologiainfo:eu-repo/semantics/publishedVersio

Estimación del estado hídrico del viñedo vid a partir del contenido de agua del suelo, condiciones ambientales y desarrollo foliar

II Jornadas de Viticultura de la SECH 3-4 de noviembre 201

La Divulgació vitícola a Catalunya en el període 1980-2010

En els trenta anys del període 1980-2010, la viticultura catalana ha sofert nombroses i importants transformacions tant en el conreu com en l'elaboració, comercialització i valoració dels vins i caves. En aquest període s'ha passat d'una viticultura de ceps conreats en vas a una de ceps emparrats, cosa que ha permès una mecanització integral del conreu. S'ha passat també d'una viticultura basada, exclusivament, en varietats tradicionals a una viticultura que ha incorporat un gran nombre de varietats foranes de prestigi i qualitat, que ha permès diversificar el ventall de vins i adaptar-lo a un mercat més ampli. L'important creixement de les anomenades viticultures sostenibles (producció integrada, ecològica o biodinàmica), la inscripció pràcticament total de la superfície vitícola a règims de denominacions d'origen, la recuperació de varietats tradicionals en vies d'extinció o la introducció de noves tècniques de conreu són també canvis fonamentals de la viticultura en el període esmentat. Aquests canvis soferts per la viticultura no són exclusius de Catalunya ni motivats només per unes mesures o actuacions polítiques concretes. Tot i així, les actuacions en el camp de l'assessorament, la divulgació, l'experimentació i la formació realitzades per la Generalitat, amb actuacions directament del Departaments d'Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o coordinant serveis públics amb institucions i organismes privats, han contribuït a garantir l'homogeneïtat i rapidesa d'aquest procés, que la viticultura catalana ha realitzat amb èxit. La Generalitat de Catalunya, mitjançant les transferències en les matèries d'assessorament, divulgació i formació que van possibilitar l'aprovació de la Constitució i l'Estatut d'autonomia en el període 1978-1981, va endegar un conjunt d'actuacions pròpies, com la creació de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i donà continuïtat a d'altres ja desenvolupades pel Ministeri d'Agricultura (extensió i capacitació agrària, protecció dels vegetals... ). En aquestes actuacions s'han desenvolupat mitjans i tècniques com: xerrades de divulgació i demostracions de noves tècniques o de maquinària; experimentació de l'adaptació de portaempelts i viníferes foranes amb implantació de vinyes experimentals; selecció clonal de les viníferes més conreades a Catalunya, entre d'altres. En aquestes actuacions s'han utilitzat diferents mitjans i tècniques de divulgació: xerrades monogràfiques, jornades temàtiques, cursos continuats, fulletons divulgadors, publicacions periòdiques (Catalunya Rural i Agrària, dossiers tècnics), programes radiofònics, serveis d'avisos (contestadors telefònics, Internet... ). Les actuacions en matèria de divulgació, assessorament i transferència tecnològica queden reflectides des de l'any 2001 en els plans anuals de transferència tecnològica.Durante los treinta años que comprende el periodo de 1980-2010, la viticultura catalana ha sufrido numerosos e importantes cambios tanto en el cultivo de la viña como en los procesos de elaboración de los vinos y cavas. Durante este periodo se ha pasado del cultivo de las cepas en forma de vaso al cultivo en espaldera, lo que ha permitido la mecanización completa del cultivo. Se ha pasado también de una viticultura basada exclusivamente en variedades tradicionales a una viticultura que ha incorporado variedades internacionales de distintas procedencias de prestigio y calidad, que ha permitido diversificar la gama de vinos y adaptarse a un mercado más amplio. El importante crecimiento de las llamadas viticulturas sostenibles (producción integrada, ecológica o biodinámica), la inscripción de la casi totalidad de la superficie vitícola a regímenes de denominaciones de origen, la recuperación de variedades tradicionales en vías de extinción o la introducción de nuevas técnicas de cultivo han sido también cambios fundamentales en la viticultura de este periodo. Estos cambios que se han producido en la viticultura no son exclusivos de Cataluña ni motivados únicamente por unas medidas o actuaciones políticas concretas. No obstante, las actuaciones en el campo del asesoramiento, la divulgación, la experimentación y la formación realizadas directamente por la Generalidad a través del Departamento de Agricultura (SEA, SAEMA, STT, SIA, SSV, INCAVI, IRTA... ) o bien en coordinación de los servicios públicos con instituciones y organismos privados han permitido garantizar la homogeneidad y rapidez de estos procesos exitosos de la viticultura catalana. La Generalidad de Cataluña, a través de las transferencias en materia de asesoramiento, divulgación y formación que se lograron con la aprobación de la Constitución y el Estatuto de autonomía, pudo durante el periodo 1978-1981 iniciar un conjunto de actuaciones propias, como la creación del Instituto Catalán de la Viña y el Vino (INCAVI) y dio continuidad a otras ya desarrolladas por el Ministerio de Agricultura (extensión y capacitación agraria, protección de los vegetales... ). Durante estas actuaciones se han desarrollado diversos medios y técnicas como charlas divulgativas, demostraciones de nuevas técnicas de maquinaria, experimentación de adaptación de portainjertos de viníferas de otros países con la implantación de viñas experimentales o la selección clonal de las viníferas más cultivadas en Cataluña. Para la realización de estas actuaciones se han utilizado diferentes medios y técnicas de divulgación, charlas monográficas, jornadas temáticas, cursos continuados, folletos divulgativos, publicaciones periódicas (Catalunya Rural i Agrària, dosieres técnicos), programas radiofónicos, servicio de avisos (contestadores telefónicos, Internet... ). Las actuaciones en materia de divulgación, asesoramiento y transferencia tecnológica quedan reflejadas desde el año 2001 en los planes anuales de transferencia tecnológica

The "Rabassa Morta" in Catalan viticulture : the rise and decline of a long-term sharecropping contract, 1670s-1920s

For long periods, and in line with recent theoretical literature, the rabassa morta sharecropping contract successfully reduced problems of moral hazard and opportunistic behavior, and provided incentives for sharecroppers to respond to market opportunities. However, from the late nineteenth century, technical change, rising wages, and weak wine prices all increased the incentives for postcontractual opportunistic behavior on the part of the sharecropper, leading to conflicts and loss of trust between the principal and agent. Under these conditions, contemporaries often considered the contract synonymous with "exploitation" and "impoverishment," terms frequently found in the more traditional literature on sharecropping.Publicad