Transtorns cardíacs en el weaning

El fracàs del weaning té implicacions pronòstiques importants. Part de la recerca es centra en identificar factors predictors del weaning. La causa cardíaca està infradiagnosticada però actualment amb l'ús de l'ecocardiografia al serveis de medicina intensiva la recerca es centra en buscar predictors del weaning, i disminuir la incidència de fracàs del weaning de causa cardíaca . Realitzem un estudi pilot amb l'objectiu de saber la incidència real de fracàs del weaning de causa cardíaca. Identifiquem un 22,2% de fracàs del weaning de causa cardíaca i l'ecocardiografia ens ajuda a filiar la causa del fracàs del weaning

Estudi de viabilitat d'una central de biomassa a Sant Martí de Tous per abastir els equipaments municipals

En el present projecte s’estudia la viabilitat tècnica i econòmica d’implantar un sistema de calefacció i d’aigua calenta sanitària centralitzat, de manera que amb una sola central de generació d’energia tèrmica i una xarxa de distribució de calor, es pugui subministrar energia tèrmica a diferents edificis a Sant Martí de Tous. El sistema estudiat es basa en una central de biomassa com a generadora d’energia tèrmica i un entramat de canonades que distribueixen aquesta calor pels diferents edificis, situats en un radi inferior a 350m del punt de generació de calor. Per entrar en situació, s’estudia l’estat de l’art, tant de la biomassa com de les xarxes de calor. D’aquest primer pas se n’extreu: - La selecció del tipus de biomassa més adequat tenint en compte diversos factors com el preu per unitat d’energia, la disponibilitat al municipi, les potències i consums recomanats per a cada tipus de biomassa i la petjada ecològica. - L’elecció del tipus d’entramat de distribució de calor, quins elements el formen, quin tipus de connexió amb l’usuari final és la més adequada i quines temperatures de funcionament s’utilitzaran entre altres temes. Es presenta cadascun dels edificis a tractar i les característiques rellevants pel projecte. Per estimar la demanda energètica de la instal·lació, s’ha modelitzat cada edifici per separat prenent-lo com una carcassa que té guanys i pèrdues energètiques amb l’ambient, tenint en compte les ocupacions i les renovacions d’aire necessàries per garantir la qualitat de l’aire. Pel que fa a la demanda d’aigua calenta sanitària, es proposen dues opcions: instal·lar o no una acumulador d’ACS a cada edifici. La xarxa de distribució de calor es calcula d’acord amb la demanda energètica, igual que el dimensionat de la caldera. Tenint en compte el tipus de combustible i la demanda tèrmica, es proposa la instal·lació d’un volum d’inèrcia, suavitzant així els pics i valls de demanda i permetent treballar la caldera a un règim relativament constant. La solució proposada té una amortització de 4 anys, de manera que a partir d’aquest el VAN ja és positiu. Es recomana la implantació del sistema utilitzat, reduint la despesa anual en energia i les emissions de CO2

Planificació del cicle formatiu de Grau Superior d’Edificació per impartir-lo a distància

En aquest treball es presenta una proposta de planificació del cicle formatiu de Grau Superior de Projectes d’edificació i es desenvolupa material adaptat a la modalitat a distància d'un dels mòduls del cicle, en concret del mòdul 5: Instal·lacions en Edificació. També s'analitza la viabilitat d'impartir-lo en la modalitat no presencial a través de l'IOC. Els objectius d’aquest treball són: -Fer valer la importància dels estudis de tècnic o de tècnic superior en la societat d’avui dia. -Reflexionar sobre el potencial dels estudis a distància i els nombrosos avantatges que poden proporcionar. -Veure la viabilitat i la possibilitat de la implantació d’aquest cicle a distància. -Fer la planificació d’aquest cicle. -Proporcionar un material didàctic de mostra

Aparthotel a Port de la Selva

El projecte és un apartotel al Port de la Selva que consta de 24 habitacions, 11 apartaments i els corresponents espais d’ús comú i serveis. L’edifici s’inscriu en una parcel·la de geometria gairebé quadrada de 7500m² propera a la platja i que forma part del sector residencial de l’Erola. La part pública i la privada s’uneixen a través d’un llarg vestíbul que dona accés als diferents nivells topogràfics als que s’ha adaptat l’edifici, així com a les cobertes que serveixen de terrasses amb vistes al mar. El seu desenvolupament en baixa densitat respon a la intenció de que l’edifici quedi camuflat dintre del teixit característic que l’envolta. A més a més, el creixement en malla de l’hotel ha permès inscriure-hi una seguit de patis, terrasses i jardins en relació amb les peces interiors que han fet que tot el conjunt respiri i que millori la relació amb el paisatge existent

Ventiladors mecànics per a pacients múltiples

Ventilació mecànica; Adaptació dels ventiladors; Pacients múltiples; SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoVVentilación mecánica; Adaptación de los ventiladores; Pacientes múltiples; SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV:ca_ESMechanical ventilation; Adaptation of the respirators; Multiple patients; SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoVEl COVID-19 podria superar el nombre de ventiladors mecànics disponibles. Això ha provocat l'interès en utilitzar un sol ventilador per donar suport a diversos pacients. Aquest informe mostra informació relacionada amb l'ús dels ventiladors mecànics per a pacients múltiples

Influència de l’edat, la freqüència i el temps de pràctica en la satisfacció amb la gimnàstica de manteniment en dones adultes de zones rurals

Aquest treball té per objectiu analitzar l’efecte de les característiques sociodemogràfiques i de pràctica (freqüència i permanència) de les usuàries adultes de programes públics de gimnàstica de manteniment de localitats petites sobre els seus nivells de satisfacció. A partir d’una mostra de 2.243 dones usuàries, s’ha fet un estudi quantitatiu mitjançant enquesta, de tipus descriptiu i inferencial. Els resultats generals mostren un nivell de satisfacció amb les variables estudiades majoritàriament alt. Els factors intangibles relacionats amb la intervenció del tècnic esportiu són els més valorats, i superen els tangibles relatius a la instal·lació (neteja, ventilació i accessibilitat), així com els vinculats a l’organització (nombre d’hores setmanals ofertes). L’edat, l’antiguitat en el programa i la freqüència de pràctica presenten diferències en la satisfacció amb tots els aspectes de l’activitat menys amb l’adequació del material. Les usuàries entre 25 i 44 anys són les que menys satisfetes estan amb totes les variables estudiades, i les que més anys de permanència presenten són les menys satisfetes amb la neteja, l’adequació del material i amb l’aprofitament del temps de classe. Finalment, les usuàries que assisteixen tres dies per setmana són les que menys valoren les condicions ambientals (ventilació i adequació del material) i d’organització (durada, motivació, horari i intensitat)

Condicionament d'un túnel de carretera: Instal·lacions de ventilació, electricitat, comunicacions, seguretat i control

El present treball ha estat realitzat amb caràcter de projecte executiu i tracta les instal·lacions d’un túnel de carretera. Com a projecte executiu estarà format, principalment, per una memòria justificativa amb càlculs, uns plànols descriptius i un pressupost. En quan a les instal·lacions necessàries per condicionar correctament un túnel, han quedat separades en tres capítols: Mecàniques, elèctriques i el grup format per comunicacions, seguretat i control, a vegades anomenat senyals febles. Les instal·lacions mecàniques engloben els equips de ventilació, els aparells d’avaluació de les condicions ambientals, tant en l’interior com en l’exterior del túnel, i la detecció i extinció d’incendis. La instal·lació elèctrica comença en el subministrament de Mitja Tensió i continua amb la descripció de la Baixa Tensió amb la corresponent alimentació a tots els receptors, per finalment dedicar dos apartats per l’enllumenat i la senyalització. El darrer capítol, comunicacions, seguretat i control, defineix el circuit tancat de televisió, els sistemes de veu (pals d’auxili, megafonia, telefonia i cable radiant), la semaforia i el control mitjançant autòmates programables, per acabar agrupant-ho tot plegat, en la Sala de Control, on la Gestió Tècnica Centralitzada permet que un operador pugui supervisar el túnel i els seus accessos. Un túnel és una singularitat en una via de trànsit rodat, ja que pels conductors suposa un canvi brusc de l’entorn i pels cossos de seguretat és un punt de difícil accés en cas de produir-se una emergència. Per aquest motiu l’estudi de les instal·lacions en túnels és, alhora, força particular, i es barregen les característiques d’una via descoberta (control del trànsit, enllumenat en horari nocturn, ...) amb les d’un espai tancat ocupat per vehicles i persones (ventilació, enllumenat en horari diürn, senyalització d’evacuació, ...). Hi ha diferents classes de túnels en funció de la seva longitud, intensitat del trànsit i entorn. En el present projecte s’ha escollit un túnel tipus on siguin necessàries la majoria de les instal·lacions per túnels, doncs, per túnels curts i amb poc trànsit no són necessàries moltes de les instal·lacions esmentades en el paràgraf anterior. Per tant, el projecte no correspon a un túnel real, i tots els plànols són esquemes, no hi ha plànols de planta topogràfics. De totes maneres, i pot ser una avantatja, els supòsits del túnel del present projecte, permetria aplicar les seves instal·lacions a molts túnels reals. El projecte justifica la necessitat de les instal·lacions esmentades, tot descrivint les particularitats en la seva aplicació pels supòsits del túnel. La seguretat, dins dels límits tècnics i econòmics, és finalment el gran objectiu, i en el projecte es fa ús de diverses recomanacions i normatives, que malgrat no suposar una normativa comuna global a nivell europeu, marquen requeriments sobre la seguretat en túnels de carretera