The resources placement problem in a 5G hierarchical SDN control plane

In this paper, we address the SDN Controllers and Virtual Network Functions (VNFs) placement problem in 5G networks. To this aim, we propose an architecture for the 5G Control Plane and a method to determine the optimal placement of controllers and VNFs. The placement is determined according not only to latency and capacity requirements but also to type of Network Function (NF).Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Novel Resource and Energy Management for 5G Integrated Backhaul/Fronthaul (5G-Crosshaul)

The integration of both fronthaul and backhaul into a single transport network (namely, 5G-Crosshaul) is envisioned for the future 5G transport networks. This requires a fully integrated and unified management of the fronthaul and backhaul resources in a cost-efficient, scalable and flexible way through the deployment of an SDN/NFV control framework. This paper presents the designed 5G-Crosshaul architecture, two selected SDN/NFV applications targeting for cost-efficient resource and energy usage: the Resource Management Application (RMA) and the Energy Management and Monitoring Application (EMMA). The former manages 5G-Crosshaul resources (network, computing and storage resources). The latter is a special version of RMA with the focus on the objectives of optimizing the energy consumption and minimizing the energy footprint of the 5G-Crosshaul infrastructure. Besides, EMMA is applied to the mmWave mesh network and the high speed train scenarios. In particular, we present the key application design with their main components and the interactions with each other and with the control plane, and then we present the proposed application optimization algorithms along with initial results. The first results demonstrate that the proposed RMA is able to cost-efficiently utilize the Crosshaul resources of heterogeneous technologies, while EMMA can achieve significant energy savings through energy-efficient routing of traffic flows. For experiments in real system, we also set up Proof of Concepts (PoCs) for both applications in order to perform real trials in the field.© 2017 IEEE. Personal use of this material is permitted. Permission from IEEE must be obtained for all other uses, in any current or future media, including reprinting/republishing this material for advertising or promotional purposes, creating new collective works, for resale or redistribution to servers or lists, or reuse of any copyrighted component of this work in other works

Flexible architecture for the future internet scalability of SDN control plane

Software-Defined Networking (SDN) separates the control plane from the data plane. The initial SDN approach involves a single centralized controller, which may not scale properly as a network grows in size. Distributed controllers have emerged to address the disadvantages of a single centralized controller. The control architecture needs to be distributed with traffic control between switches and controllers and among the controllers in order to allow SDNs for several thousand switches. One of the most significant research challenges for distributed controller architectures is to effectively manage controllers, which includes allocating enough controllers to appropriate network locations. To address these daunting issues, we make the following major contributions: This thesis expands the method of solving the Control Placement Problem (CPP) based on the K-means and K-center algorithms to include a Hierarchical Controller Placement Problem (HCPP), located at a high level of Super Controller (SC), a middle level of Master Controllers (MCs), and the lowest level of domain controllers (DCs). The optimization metric addresses latency between the controller and the switches assigned to it.. The proposed architecture and methodology are implemented using the topology of Western European NRENs from the Internet Topology Zoo. The entire network topology is divided into clusters, and the optimal number of controllers (DCs) and their placement are determined for each cluster. MC placement optimization determines the optimal number of MCs and their optimal placement. As a second contribution, an accumulated latency is defined to solve CPP, which takes into account both the latency between the controller and its associated switches and the latency between controllers. Under the constraint of latency, an optimization problem is formulated as per mixed-integer linear programming (MILP). The goal of the research is to reduce accumulated latency while also reducing the number of network controllers and optimizing their placement to achieve an optimal balance. The performance of the developed method is evaluated on Internet2 OS3E real network topology. To achieve the third objective, a metric was developed that includes reliability. The communication latency between controllers should also be considered because a low controller-switch delay does not always imply a short controller-controller delay for a particular controller placement. As the third contribution, we propose a novel metric for CPP to improve the reliability of controllers that takes into account both communication latency and communication reliability between switches and controllers, as well as between controllers. When a single link fails, reliability is taken into account. This aspect concluded by identifying the optimal controller placement to achieve low latencies in control plane traffic. The goal of this project is to reduce the average latency. As the fourth contribution, this study evaluates the Joint Latency and Reliability-aware Controller Placement (LRCP) optimization model. As the evaluation metric, control plane latency (CPL) is defined as the sum of the average switch-to-controller latency and average inter-controller latency. The latency of the control plane, utilizing the actual latencies of the real network topology, is calculated for every optimum placement in the network. In the case of a failure of the single link, the actual CPL for LRCP placements is calculated and evaluated to determine how good LRCP placements are. CPL metrics are used to compare latency and reliability metrics with other models. This study provides proof that the developed methodologies for large-scale networks are highly powerful in terms of searching for all feasible controller placements while assessing the outcomes. In addition, compared to previous work including latency among controllers and reliability for an event of single-link failure.La xarxa definida per programari (SDN) separa el pla de control del pla de dades. L’enfocament SDN inicial implica un únic controlador centralitzat, que pot no escalar correctament a mesura que la xarxa creixi de mida. Els controladors distribuïts han sorgit per abordar els inconvenients d’un únic controlador centralitzat. . Un dels reptes de recerca més importants per a les arquitectures de controladors distribuïts és gestionar de manera eficaç els controladors, que inclou l’assignació de controladors suficients a les ubicacions de xarxa adequades. Per abordar aquests problemes, fem les següents contribucions. Aquesta tesi amplia el mètode de resolució del Problema de Col·locació de Control (CPP) basat en els algorismes de K-means i K-center per incloure un Problema de Col·locació de Controladors Jeràrquics (HCPP), situat a un nivell alt de Super Controller (SC), un nivell de controladors mestres (MC) i el nivell més baix de controladors de domini (DC). La mètrica d’optimització és la latència entre el controlador i els commutadors assignats a aquest. L’arquitectura i la metodologia proposades s’implementen utilitzant la topologia de NREN d’Europa occidental de l’Internet Topology Zoo. La topologia de la xarxa es divideix en clústers i es determina el nombre òptim de controladors de domini (DC) i la seva ubicació per a cada clúster. L’optimització de la ubicació de MC determina el nombre òptim de MC i la seva col·locació òptima. Com a segona contribució, es defineix una latència acumulada per resoldre el CPP, que té en compte tant la latència entre el controlador i els seus commutadors associats com la latència entre controladors. Sota la restricció de la latència, es formula un problema d’optimització segons la programació lineal de nombres enters mixts (MILP). L’objectiu de la investigació és reduir la latència acumulada alhora que es redueix el nombre de controladors de xarxa i optimitza la seva col·locació per aconseguir un equilibri òptim. El rendiment del mètode desenvolupat s’avalua en la topologia de xarxa real d’Internet2 OS3E. Per aconseguir el tercer objectiu, es va desenvolupar una mètrica que inclou la fiabilitat. També s’ha de tenir en compte la latència de comunicació entre controladors perquè un retard baix entre el commutador i el controlador no sempre implica un retard curt del controladorcontrolador per a una ubicació concreta dels controladors. Com a tercera contribució, proposem una nova mètrica per al CPP per millorar la fiabilitat dels controladors que tingui en compte tant la latència de la comunicació com la fiabilitat de la comunicació entre commutadors i controladors, així com entre controladors. La fiabilitat es té en compte quan falla un únic enllaç identificant la col·locació òptima dels controladors per aconseguir baixes latències en el trànsit del pla de control. L’objectiu d’aquest projecte és reduir la latència mitjana. Com a quarta contribució, aquest estudi avalua el model d’optimització Joint Latency and Reliability-aware Controller Placement (LRCP). Com a mètrica d’avaluació, la latència del pla de control (CPL) es defineix com la suma de la latència mitjana de commutador a controlador i la latència mitjana entre controladors. La latència del pla de control, utilitzant les latències reals de la topologia de xarxa real, es calcula per a cada col·locació òptima a la xarxa. En el cas d’una fallida en un únicenllaç, es calcula i s’avalua el CPL real de les ubicacions LRCP per determinar com de bones són les ubicacions LRCP. Les mètriques CPL s’utilitzen per comparar les mètriques de latència i fiabilitat amb altres models. Aquest estudi proporciona la prova que les metodologies desenvolupades per a xarxes a gran escala són molt potents pel que fa a la recerca de totes les ubicacions de controladors factibles mentre s’avaluen els resultats. A més, en comparació amb el treball anterior, inclou la latència entre els controladors i la fiabilitat per a un esdeveniment de fallada d’un enllaç únic.Las redes definidas por software (SDN) separan el plano de control del plano de datos. El enfoque inicial de SDN implica un único controlador centralizado, que puede no escalar adecuadamente a medida que una red crece en tamaño. Los controladores distribuidos han surgido para abordar las desventajas de un único controlador centralizado. Uno de los retos de investigación más importantes para las arquitecturas de controladores distribuidos es la gestión eficaz de los controladores, que incluye la asignación de suficientes controladores en las ubicaciones adecuadas. Para hacer frente a estos problemas, realizamos las siguientes contribuciones principales: Esta tesis amplía el método de resolución del Problema de Colocación de Controles (CPP) basado en los algoritmos K-means y K-center para incluir un Problema de Colocación de Controladores Jerárquicos (HCPP), situado en un nivel alto de Super-controladores (SC), un nivel medio de Controladores Maestros (MC), y el nivel más bajo de controladores de dominio (DC). La métrica de optimización es la latencia entre el controlador y los conmutadores asignados al mismo. . La arquitectura y la metodología propuestas se implementan utilizando la topología de las NREN de Europa Occidental del TopologyZoo. La topología completa de la red se divide en clústeres, y se determina el número óptimo de controladores de dominio (CD) y su colocación para cada clúster. La optimización de la colocación de los MC determina el número óptimo de MC y su colocación óptima. Como segunda contribución, se define una latencia acumulada para resolver el CPP, que tiene en cuenta tanto la latencia entre el controlador y sus conmutadores asociados como la latencia entre los controladores. Bajo la restricción de la latencia, se formula un problema de optimización según la programación lineal de enteros mixtos (MILP). El objetivo es reducir la latencia acumulada al tiempo que se reduce el número de controladores de la red y se optimiza su ubicación para lograr un equilibrio óptimo. El rendimiento del método desarrollado se evalúa en la topología de Internet2 OS3E. Para lograr el tercer objetivo, se desarrolló una métrica que incluye la fiabilidad. La latencia de la comunicación entre controladores también debe tenerse en cuenta, ya que un bajo retardo entre controladores y conmutadores no siempre implica un corto retardo entre controladores para una determinada ubicación de los mismos. Como tercera contribución proponemos una nueva métrica para el CPP para mejorar la fiabilidad de los controladores que tiene en cuenta tanto la latencia de la comunicación como la fiabilidad de la comunicación entre los conmutadores y los controladores, así como entre los controladores. Se tiene en cuenta la fiabilidad cuando falla un solo enlace. Este aspecto concluye con la identificación de la ubicación óptima de los controladores para lograr bajas latencias en el tráfico del plano de control. El objetivo es reducir la latencia media. Como cuarta contribución, este estudio evalúa el modelo de optimización Joint Latency and Reliability-aware Controller Placement (LRCP). Como métrica de evaluación, la latencia del plano de control (CPL) se define como la suma de la latencia media entre conmutadores y controladores y la latencia media entre controladores. La latencia del plano de control, utilizando las latencias reales de la topología de la red, se calcula para cada ubicación óptima en la red. En el caso de un fallo de un enlace, se calcula y evalúa la CPL real para las colocaciones de LRCP con el fin de determinar lo buenas que son las colocaciones de LRCP. Las métricas CPL se utilizan para comparar las métricas de latencia y fiabilidad con otros modelos. Este estudio demuestra que las metodologías desarrolladas para redes a gran escala son muy potentes en cuanto a la búsqueda de todas las ubicaciones factibles de los controladores mientras se evalúan los resultados. Además, en comparación con los trabajos anteriores, que incluyen la latencia entre controladores y la fiabilidad para un caso de fallo de un solo enlacePostprint (published version

Will SDN be part of 5G?

For many, this is no longer a valid question and the case is considered settled with SDN/NFV (Software Defined Networking/Network Function Virtualization) providing the inevitable innovation enablers solving many outstanding management issues regarding 5G. However, given the monumental task of softwarization of radio access network (RAN) while 5G is just around the corner and some companies have started unveiling their 5G equipment already, the concern is very realistic that we may only see some point solutions involving SDN technology instead of a fully SDN-enabled RAN. This survey paper identifies all important obstacles in the way and looks at the state of the art of the relevant solutions. This survey is different from the previous surveys on SDN-based RAN as it focuses on the salient problems and discusses solutions proposed within and outside SDN literature. Our main focus is on fronthaul, backward compatibility, supposedly disruptive nature of SDN deployment, business cases and monetization of SDN related upgrades, latency of general purpose processors (GPP), and additional security vulnerabilities, softwarization brings along to the RAN. We have also provided a summary of the architectural developments in SDN-based RAN landscape as not all work can be covered under the focused issues. This paper provides a comprehensive survey on the state of the art of SDN-based RAN and clearly points out the gaps in the technology.Comment: 33 pages, 10 figure

Hybrid SDN Evolution: A Comprehensive Survey of the State-of-the-Art

Software-Defined Networking (SDN) is an evolutionary networking paradigm which has been adopted by large network and cloud providers, among which are Tech Giants. However, embracing a new and futuristic paradigm as an alternative to well-established and mature legacy networking paradigm requires a lot of time along with considerable financial resources and technical expertise. Consequently, many enterprises can not afford it. A compromise solution then is a hybrid networking environment (a.k.a. Hybrid SDN (hSDN)) in which SDN functionalities are leveraged while existing traditional network infrastructures are acknowledged. Recently, hSDN has been seen as a viable networking solution for a diverse range of businesses and organizations. Accordingly, the body of literature on hSDN research has improved remarkably. On this account, we present this paper as a comprehensive state-of-the-art survey which expands upon hSDN from many different perspectives