Combining Fine- and Coarse-Grained Classifiers for Diabetic Retinopathy Detection

Visual artefacts of early diabetic retinopathy in retinal fundus images are usually small in size, inconspicuous, and scattered all over retina. Detecting diabetic retinopathy requires physicians to look at the whole image and fixate on some specific regions to locate potential biomarkers of the disease. Therefore, getting inspiration from ophthalmologist, we propose to combine coarse-grained classifiers that detect discriminating features from the whole images, with a recent breed of fine-grained classifiers that discover and pay particular attention to pathologically significant regions. To evaluate the performance of this proposed ensemble, we used publicly available EyePACS and Messidor datasets. Extensive experimentation for binary, ternary and quaternary classification shows that this ensemble largely outperforms individual image classifiers as well as most of the published works in most training setups for diabetic retinopathy detection. Furthermore, the performance of fine-grained classifiers is found notably superior than coarse-grained image classifiers encouraging the development of task-oriented fine-grained classifiers modelled after specialist ophthalmologists.Comment: Pages 12, Figures

Weakly-supervised localization of diabetic retinopathy lesions in retinal fundus images

Convolutional neural networks (CNNs) show impressive performance for image classification and detection, extending heavily to the medical image domain. Nevertheless, medical experts are sceptical in these predictions as the nonlinear multilayer structure resulting in a classification outcome is not directly graspable. Recently, approaches have been shown which help the user to understand the discriminative regions within an image which are decisive for the CNN to conclude to a certain class. Although these approaches could help to build trust in the CNNs predictions, they are only slightly shown to work with medical image data which often poses a challenge as the decision for a class relies on different lesion areas scattered around the entire image. Using the DiaretDB1 dataset, we show that on retina images different lesion areas fundamental for diabetic retinopathy are detected on an image level with high accuracy, comparable or exceeding supervised methods. On lesion level, we achieve few false positives with high sensitivity, though, the network is solely trained on image-level labels which do not include information about existing lesions. Classifying between diseased and healthy images, we achieve an AUC of 0.954 on the DiaretDB1.Comment: Accepted in Proc. IEEE International Conference on Image Processing (ICIP), 201

Artificial intelligence in retinal disease: clinical application, challenges, and future directions

Retinal diseases are a leading cause of blindness in developed countries, accounting for the largest share of visually impaired children, working-age adults (inherited retinal disease), and elderly individuals (age-related macular degeneration). These conditions need specialised clinicians to interpret multimodal retinal imaging, with diagnosis and intervention potentially delayed. With an increasing and ageing population, this is becoming a global health priority. One solution is the development of artificial intelligence (AI) software to facilitate rapid data processing. Herein, we review research offering decision support for the diagnosis, classification, monitoring, and treatment of retinal disease using AI. We have prioritised diabetic retinopathy, age-related macular degeneration, inherited retinal disease, and retinopathy of prematurity. There is cautious optimism that these algorithms will be integrated into routine clinical practice to facilitate access to vision-saving treatments, improve efficiency of healthcare systems, and assist clinicians in processing the ever-increasing volume of multimodal data, thereby also liberating time for doctor-patient interaction and co-development of personalised management plans

A Review on Detection of Diabetic Retinopathy using Deep Learning and Transfer Learning based Strategies

Diabetic Retinopathy (DR) is considered to be one of the most widely observed and a complex variation of diabetes and stands as a leading cause of blindness globally. The occurrence of DR causes impairment in the retinal blood vessels and leads to unusual growth of blood arteries in the eye. Manual examinations and analysis suggests that the prevalence of DR has been enormously growing at an exponential rate and has already registered for more than 160 million cases worldwide. On the other hand, its diagnostic screening is not only challenging, but also computationally expensive at the same time. Due to the highlighting importance of its early diagnosis in terms of treatment, multiple concepts to DR detection have been used in the past few years. However, research in recent times has resulted in the fact that deep learning based CNN structures and Transfer Learning based MedNets have been popularly used in DR detection, due to its superior performance in the medical domain. As a result of such advancements in Deep Learning methodologies, this article proposes a review on automated approaches used to detect diabetic retinopathy using image processing and disease classification techniques. The review is further preceded with a comprehensive analysis on training a model with an already pre-trained network whose primary goal is to generate useful information and provide it to diabetic researchers, medical practitioners and patients

Fundus image analysis for automatic screening of ophthalmic pathologies

En los ultimos años el número de casos de ceguera se ha reducido significativamente. A pesar de este hecho, la Organización Mundial de la Salud estima que un 80% de los casos de pérdida de visión (285 millones en 2010) pueden ser evitados si se diagnostican en sus estadios más tempranos y son tratados de forma efectiva. Para cumplir esta propuesta se pretende que los servicios de atención primaria incluyan un seguimiento oftalmológico de sus pacientes así como fomentar campañas de cribado en centros proclives a reunir personas de alto riesgo. Sin embargo, estas soluciones exigen una alta carga de trabajo de personal experto entrenado en el análisis de los patrones anómalos propios de cada enfermedad. Por lo tanto, el desarrollo de algoritmos para la creación de sistemas de cribado automáticos juga un papel vital en este campo. La presente tesis persigue la identificacion automática del daño retiniano provocado por dos de las patologías más comunes en la sociedad actual: la retinopatía diabética (RD) y la degenaración macular asociada a la edad (DMAE). Concretamente, el objetivo final de este trabajo es el desarrollo de métodos novedosos basados en la extracción de características de la imagen de fondo de ojo y clasificación para discernir entre tejido sano y patológico. Además, en este documento se proponen algoritmos de pre-procesado con el objetivo de normalizar la alta variabilidad existente en las bases de datos publicas de imagen de fondo de ojo y eliminar la contribución de ciertas estructuras retinianas que afectan negativamente en la detección del daño retiniano. A diferencia de la mayoría de los trabajos existentes en el estado del arte sobre detección de patologías en imagen de fondo de ojo, los métodos propuestos a lo largo de este manuscrito evitan la necesidad de segmentación de las lesiones o la generación de un mapa de candidatos antes de la fase de clasificación. En este trabajo, Local binary patterns, perfiles granulométricos y la dimensión fractal se aplican de manera local para extraer información de textura, morfología y tortuosidad de la imagen de fondo de ojo. Posteriormente, esta información se combina de diversos modos formando vectores de características con los que se entrenan avanzados métodos de clasificación formulados para discriminar de manera óptima entre exudados, microaneurismas, hemorragias y tejido sano. Mediante diversos experimentos, se valida la habilidad del sistema propuesto para identificar los signos más comunes de la RD y DMAE. Para ello se emplean bases de datos públicas con un alto grado de variabilidad sin exlcuir ninguna imagen. Además, la presente tesis también cubre aspectos básicos del paradigma de deep learning. Concretamente, se presenta un novedoso método basado en redes neuronales convolucionales (CNNs). La técnica de transferencia de conocimiento se aplica mediante el fine-tuning de las arquitecturas de CNNs más importantes en el estado del arte. La detección y localización de exudados mediante redes neuronales se lleva a cabo en los dos últimos experimentos de esta tesis doctoral. Cabe destacar que los resultados obtenidos mediante la extracción de características "manual" y posterior clasificación se comparan de forma objetiva con las predicciones obtenidas por el mejor modelo basado en CNNs. Los prometedores resultados obtenidos en esta tesis y el bajo coste y portabilidad de las cámaras de adquisión de imagen de retina podrían facilitar la incorporación de los algoritmos desarrollados en este trabajo en un sistema de cribado automático que ayude a los especialistas en la detección de patrones anomálos característicos de las dos enfermedades bajo estudio: RD y DMAE.In last years, the number of blindness cases has been significantly reduced. Despite this promising news, the World Health Organisation estimates that 80% of visual impairment (285 million cases in 2010) could be avoided if diagnosed and treated early. To accomplish this purpose, eye care services need to be established in primary health and screening campaigns should be a common task in centres with people at risk. However, these solutions entail a high workload for trained experts in the analysis of the anomalous patterns of each eye disease. Therefore, the development of algorithms for automatic screening system plays a vital role in this field. This thesis focuses on the automatic identification of the retinal damage provoked by two of the most common pathologies in the current society: diabetic retinopathy (DR) and age-related macular degeneration (AMD). Specifically, the final goal of this work is to develop novel methods, based on fundus image description and classification, to characterise the healthy and abnormal tissue in the retina background. In addition, pre-processing algorithms are proposed with the aim of normalising the high variability of fundus images and removing the contribution of some retinal structures that could hinder in the retinal damage detection. In contrast to the most of the state-of-the-art works in damage detection using fundus images, the methods proposed throughout this manuscript avoid the necessity of lesion segmentation or the candidate map generation before the classification stage. Local binary patterns, granulometric profiles and fractal dimension are locally computed to extract texture, morphological and roughness information from retinal images. Different combinations of this information feed advanced classification algorithms formulated to optimally discriminate exudates, microaneurysms, haemorrhages and healthy tissues. Through several experiments, the ability of the proposed system to identify DR and AMD signs is validated using different public databases with a large degree of variability and without image exclusion. Moreover, this thesis covers the basics of the deep learning paradigm. In particular, a novel approach based on convolutional neural networks is explored. The transfer learning technique is applied to fine-tune the most important state-of-the-art CNN architectures. Exudate detection and localisation tasks using neural networks are carried out in the last two experiments of this thesis. An objective comparison between the hand-crafted feature extraction and classification process and the prediction models based on CNNs is established. The promising results of this PhD thesis and the affordable cost and portability of retinal cameras could facilitate the further incorporation of the developed algorithms in a computer-aided diagnosis (CAD) system to help specialists in the accurate detection of anomalous patterns characteristic of the two diseases under study: DR and AMD.En els últims anys el nombre de casos de ceguera s'ha reduït significativament. A pesar d'este fet, l'Organització Mundial de la Salut estima que un 80% dels casos de pèrdua de visió (285 milions en 2010) poden ser evitats si es diagnostiquen en els seus estadis més primerencs i són tractats de forma efectiva. Per a complir esta proposta es pretén que els servicis d'atenció primària incloguen un seguiment oftalmològic dels seus pacients així com fomentar campanyes de garbellament en centres regentats per persones d'alt risc. No obstant això, estes solucions exigixen una alta càrrega de treball de personal expert entrenat en l'anàlisi dels patrons anòmals propis de cada malaltia. Per tant, el desenrotllament d'algoritmes per a la creació de sistemes de garbellament automàtics juga un paper vital en este camp. La present tesi perseguix la identificació automàtica del dany retiniano provocat per dos de les patologies més comunes en la societat actual: la retinopatia diabètica (RD) i la degenaración macular associada a l'edat (DMAE) . Concretament, l'objectiu final d'este treball és el desenrotllament de mètodes novedodos basats en l'extracció de característiques de la imatge de fons d'ull i classificació per a discernir entre teixit sa i patològic. A més, en este document es proposen algoritmes de pre- processat amb l'objectiu de normalitzar l'alta variabilitat existent en les bases de dades publiques d'imatge de fons d'ull i eliminar la contribució de certes estructures retinianas que afecten negativament en la detecció del dany retiniano. A diferència de la majoria dels treballs existents en l'estat de l'art sobre detecció de patologies en imatge de fons d'ull, els mètodes proposats al llarg d'este manuscrit eviten la necessitat de segmentació de les lesions o la generació d'un mapa de candidats abans de la fase de classificació. En este treball, Local binary patterns, perfils granulometrics i la dimensió fractal s'apliquen de manera local per a extraure informació de textura, morfologia i tortuositat de la imatge de fons d'ull. Posteriorment, esta informació es combina de diversos modes formant vectors de característiques amb els que s'entrenen avançats mètodes de classificació formulats per a discriminar de manera òptima entre exsudats, microaneurismes, hemorràgies i teixit sa. Per mitjà de diversos experiments, es valida l'habilitat del sistema proposat per a identificar els signes més comuns de la RD i DMAE. Per a això s'empren bases de dades públiques amb un alt grau de variabilitat sense exlcuir cap imatge. A més, la present tesi també cobrix aspectes bàsics del paradigma de deep learning. Concretament, es presenta un nou mètode basat en xarxes neuronals convolucionales (CNNs) . La tècnica de transferencia de coneixement s'aplica per mitjà del fine-tuning de les arquitectures de CNNs més importants en l'estat de l'art. La detecció i localització d'exudats per mitjà de xarxes neuronals es du a terme en els dos últims experiments d'esta tesi doctoral. Cal destacar que els resultats obtinguts per mitjà de l'extracció de característiques "manual" i posterior classificació es comparen de forma objectiva amb les prediccions obtingudes pel millor model basat en CNNs. Els prometedors resultats obtinguts en esta tesi i el baix cost i portabilitat de les cambres d'adquisión d'imatge de retina podrien facilitar la incorporació dels algoritmes desenrotllats en este treball en un sistema de garbellament automàtic que ajude als especialistes en la detecció de patrons anomálos característics de les dos malalties baix estudi: RD i DMAE.Colomer Granero, A. (2018). Fundus image analysis for automatic screening of ophthalmic pathologies [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/99745TESI