Estudi micromecànic de recobriments metàl·lics prims sotmesos a variacions tèrmiques; simulacions per elements finits utilitzant un model de plasticitat cristal·lina

El present projecte mostra un estudi de tensions, corbatures i densitat de dislocacions en les deposicions de capes fines de coure monocristal·lí sobre silici. Aquestes alteracions es produeixen durant la seva fabricació i/o ús a causa del canvi de temperatura. Aplicacions d'aquests materials es poden trobar habitualment en components microelectrònics com els microprocessadors. Per poder entendre l'estudi es descriu la metodologia i es fa una explicació detallada de les eines emprades així com una explicació prèvia de la teoria necessària per la comprensió de les novetats que aporta el treball. En el cos del present projecte s'analitza primerament un cas elàstic per tal de verificar el model segons l'única equació que ens relaciona corbatura i tensió (model d'Stoney). A partir d'aquí s'estudia el mateix model però en teoria de la plasticitat (cedència simple) mentre que finalment, i com a primícia en aquest camp, s'estudia també el model amb plasticitat cristal·lina. Amb aquesta novetat, es vol estendre a la comunitat científica la influència de la vertadera anisotropia de la deformació elastoplàstica del recobriment caracteritzada pel moviment de dislocacions segons plans de lliscament preferents. Finalment en la discussió de resultats es comenta com varien les tensions, corbatures i densitats de dislocacions segons la direcció cristal·logràfica comparant els resultats amb als models anteriors elàstics i plàstics simples

Càlcul de la cota superior i inferior de l’estat límit plàstic d’un pòrtic utilitzant el teorema de la cota superior

The aim of the thesis is to find the ultimate load of a frame structure under the assumption of perfect rigid plasticity. This is known as the limit state of the structure and forms the basis of modern design procedures and codes of practice. Nowadays, all modern codes of design of structures are based on limit state analysis. Two well kwnown theorems govern this type of analysis, namely the lower bound theorem, for which the problem variables are generalized stresses and the upper bound theorem, for which the unknowns are displacements and permits a similar treatment than traditional elastic analysis

Quaranta anys de recerca sobre la plasticitat del múscul esquelètic. Conclusions personals

Aquest és un estudi personal altament subjectiu sobre la recerca duta a terme durant els darrers cinquanta anys que documenta els fenòmens i els mecanismes de la plasticitat del teixit muscular esquelètic. Enfocaré el treball des d’una perspectiva històrica i seguiré alguns dels fils que han despertat la meva curiositat i han guiat la meva recerca al llarg de la meva carrera investigadora. Aquest estudi no és ni exhaustiu ni equilibrat. Representa els meus interessos personals i alguns descobriments crucials que han marcat els meus objectius d’investigació. He tingut la sort de dur a terme aquest estudi amb col·laboradors molt creatius que han estat els que han dut a terme la major part d’aquesta investigació. També he tingut la sort de comptar amb dos tutors excepcionals, E. R. Weibel i C. R. Taylor, el quals m’han donat suport durant tot el procés guiant-me i donant-me consells i, inicialment, facilitant-me l’ajuda econòmica necessària. Han fomentat un enfocament global i m’han ensenyat a combinar la recerca funcional i estructural per tal d’assolir una visió integral del rendiment del sistema. Quan les eines moleculars apropiades van passar a estar disponibles a finals dels noranta, aquestes van ajudar a descobrir els mecanismes subjacents de la plasticitat estructural i funcional del múscul prèviament descrita. La idea que el teixit muscular esquelètic actiu és determinant per al benestar físic i per a la salut continuarà impulsant la recerca mecanicista de la plasticitat muscular en el futur

«Una llengua en plena ebullició». Els traductors davant el català literari a les primeres dècades del segle XX

L’objectiu de l’article és estudiar la percepció que els traductors catalans del començament del segle XX tenien de la llengua. S’han pres en consideració pròlegs i articles de traductors com ara Antoni Bulbena, Salvador Vilaregut, Josep Carner, Artur Masriera, Cebrià de Montoliu, Anfòs Par i Carles Riba, i també de crítics com el mateix Riba, Manuel de Montoliu, Josep Farran i Mayoral i Lluís Nicolau d’Olwer, i s’han analitzat els comentaris que dediquen a l’estat de la llengua literària utilitzada en les traduccions; comentaris que van des de la constatació de les mancances de la llengua al començament de segle, passant per la necessitat de netejar-la i regenerar-la, fins als avantatges que comportava el fet de traduir amb una llengua encara no fixada i, doncs, dúctil i emmotllable.The aim of this paper is to study how Catalan translators perceived their language during the first decades of the 20th century. We have taken into account all the comments about language issues present in the forewords and articles written by translators like Antoni Bulbena, Salvador Vilaregut, Josep Carner, Artur Masriera, Cebrià de Montoliu, Anfòs Par and Carles Riba, and also by critics like Riba, Manuel de Montoliu, Josep Farran i Mayoral and Lluís Nicolau d’Olwer. Some comments refer to the deficiencies of the language at the beginning of the century, others to its need for cleaning and regenerating, and others to the advantages derived from translating into a language which was not yet fixed and, therefore, ductile and malleable