Using Ipads to Facilitate Library Instruction Sessions in a Scale-Up Classroom

This study details a trial in which three undergraduate library instruction sessions were conducted on a class set of iPads, within a SCALE-UP classroom. The iPads suggested strong potential as replacements for desktop computers and demonstrated support for key active learning approaches: instant polling, content sharing, and navigation of web pages and databases. The SCALE-UP classroom has made notable contributions in promoting undergraduate learning, and its advantages were found to be extensible to library instruction. The pedagogy which the space is designed to reinforce, collaborative learning segments interspersed with lecture components, seemed to promote student engagement in library instruction sessions

Incorporating Digital Technology in the General Education Classroom

The implementation of technology-based pedagogic practices is becoming increasingly significant in higher education as the admission of digital natives increase. This generation of students, so defined as digital natives because they grew up using computers, tablets, smart phones and other digital technology, show a high level of technological competence, but exhibit deficiencies in competencies related to digital academic tools.  A group of activities which supports learning, and facilitates student academic success, were compiled in a 28-item challenge for beginning General Education students, as a part of a Life and Study Skills course. Each challenge invited students to access some aspect of digital technology which has the potential to increase their academic competence. The main aim of the exercise was to increase students’ digital academic literacy, exposing them to applications and ICT skills which would increase their efficiency, self-efficacy and accuracy in executing academic tasks. The technology tools used were aimed at accomplishing tasks such as group formation and communication, notetaking, information capture, summarization, synchronous and asynchronous collaboration on tasks, referencing, formatting, grammar check, plagiarism and assessment. Students were challenged to complete particular tasks using specific applications. A screenshot of each completed activity was submitted as evidence of task completion. Students were given 28 days to complete the tasks, after which they were required to do two quizzes, using learning platforms they were exposed to in the challenge, demonstrating their new found proficiencies

Anàlisi d'eines digitals per obtenir una retroacció ràpida de les competències assolides

Avui dia ningú dubta de la gran utilitat que té l'ús d'eines digitals dins de l'entorn educatiu. Aquest projecte tracta d'avaluar si les eines digitals disponibles per realitzar una avaluació ràpida, són realment útils, o no, i quines són. El projecte es centra en analitzar les "principals" eines digitals que permeten dur a terme una avaluació formativa (Avaluació per l'Aprenentatge) i obtenir una retroacció immediata del nivell assolit pels alumnes. Per a dur a terme aquest anàlisis, és necessari especificar un conjunt de requeriments i mostrar després una taula comparativa on s'indicarà quins dels requeriments establerts compleixen o no les eines. L'objectiu de l'estudi és veure quines eines són aptes per a realitzar una "avaluació improvisada amb retroacció immediata", és a dir, llançar preguntes al vol, per tal de fer-se una idea, en el mateix moment, del nivell de coneixements dels alumnes. Un cop detectades les eines que sí compleixen els requeriments, i un cop realitzada la prova a l'aula, per verificar-ne la seva utilitat, es mostrarà un breu resum de les característiques principals, per passar tot seguit a detallar la seva configuració i ús per aplicar-les a l'aula. El mètode de treball utilitzat ha estat el d'assaig-error, aplicant el cicle de millora de Deming (Plan, Do, Check i Act.) fins passar d'un estat d'incertesa en la definició de variables, fins a tenir clar el nombre i tipus de variables necessàries (un total de nou variables)..

De las TIC a las TEP pasando por las TAC

Treball final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària. Codi: MP1040. Curs acadèmic 2015-2016El presente proyecto se ha llevado a cabo en el CEIP Germans Ochando de Almassora, centro educativo público, en el que durante los tres últimos cursos escolares se viene introduciendo un cambio de metodologías, en relación a la introducción de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) dentro del aula y en el currículum, que está obteniendo muy buenos resultados en el aprendizaje del alumnado. Mi propuesta ha consistido en que, durante los meses de abril y mayo de 2016, el alumnado de 4º C de primaria haya sido capaz de crear y utilizar su propio material didáctico, mediante el uso de las TIC, dejando a un lado el libro de texto en las asignaturas de TIL (Tratamiento Integral de las Lenguas -castellano y valenciano) y Ciencias. Así pues, se trata de llevar el uso de las TIC al nivel TAC, es decir, tecnologías del aprendizaje y el conocimiento, en las que el alumnado utilice las redes como espacios de aprendizaje y generación de conocimientos, a través de la interacción con sus compañeros. Y, de este modo, comprobar si el alumnado se siente motivado con esta forma de trabajar y si los resultados académicos mejoran o no

What role does the new interactive educational tool NearPod have in small group anatomy teaching at medical school?

No description supplie

Noves metodologies actives basades en les TIC i les TAC per ajudar a millorar l'atenció i l'aprenentatge de l'alumnat de cicles formatius de grau superior.

El present estudi planteja si una nova metodologia a les aules de formació professional, fent servir el llenguatge de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que els alumnes tenen tan incorporades a la seva vida quotidiana, pot afavorir la seva atenció i el seu aprenentatge. Després d'analitzar les eines TIC de què disposem actualment els docents, s'ha dissenyat una sessió incorporant-ne algunes i s'han comparat els resultats obtinguts amb la impartició d'una sessió tradicional. Després, s'ha enquestat als alumnes participants per conèixer la seva opinió sobre les dues metodologies aplicades a les sessions i la seva predisposició a emprar les TIC a classe. Els qüestionaris emprats per avaluar les dues sessions han permès identificar millors resultats en la sessió que ha incorporat eines TIC. No obstant això, l'opinió dels alumnes sobre les eines emprades no ha estat del tot satisfactòria. Es valoren els beneficis d'incorporar eines TIC a les programacions de formació professional i es proposa una seqüència pedagògica millorada

"Oh, Flip That!" An Evaluation of Flipped Learning in Initial Teacher Education

Technologies are already ‘established and stable’ in Further Education Colleges (AoC, 2014: p. 11), such as distance and blended learning packages, virtual learning environments (VLEs), e-portfolios, messaging and plagiarism detection, however, these technologies often mean there is no interaction between the users, or, when there is, it follows the more traditional didactic method. There is increasing pressure in all education sectors to broaden the use of digital technology in teaching, learning and assessment, and flipped learning has been seen to contribute to this. What makes the flipped classroom different is the use of technology in order to encourage collaborative teaching and learning. This paper will first provide a general overview of flipped learning and then evaluate its effectiveness within Initial Teacher Education (ITE) in the Lifelong Learning Sector (LLS) via a summary of a small-scale research project with in-service trainees. The conclusion emphasises that Teacher Educators require time and support in order to develop and embed e-learning effectively

Post-panoptic pedagogies: the changing nature of school surveillance in the digital age

The aim of this paper is to explore critically the everyday conditions of surveillance in the contemporary secondary school context. Using a classical ethnographic approach, it seeks to unpack the range of surveillance practices and processes that are at work within schools as institutional settings, and how these are encountered and experienced by students, teachers, administrators, and other members of a school community. The main concern is with the hypothesized evolution of panoptic to post-panoptic surveillance and whether or not surveillance in schools emulates such developments, specifically with regards to the levelling of power hierarchies as a result of the incorporation of both vertical and horizontal modes of surveillance. To offer concrete examples of this shift in models of surveillance, this paper examine three manifestations of surveillance in schools: CCTV, mobile phones, and elearning and content management platforms as modes of dataveillance, a particularized form of surveillance that has come to characterize modern surveillance functions. The primary question that drives this research is what evidence is there for these functions/modes of surveillance, and how are digital technologies implicit in their operation