Learning Inverse Statics Models Efficiently With Symmetry-Based Exploration

Learning (inverse) kinematics and dynamics models of dexterous robots for the entire action or observation space is challenging and costly. Sampling the entire space is usually intractable in terms of time, tear, and wear. We propose an efficient approach to learn inverse statics models—primarily for gravity compensation—by exploring only a small part of the configuration space and exploiting the symmetry properties of the inverse statics mapping. In particular, there exist symmetric configurations that require the same absolute motor torques to be maintained. We show that those symmetric configurations can be discovered, the functional relations between them can be successfully learned and exploited to generate multiple training samples from one sampled configuration-torque pair. This strategy drastically reduces the number of samples required for learning inverse statics models. Moreover, we demonstrate that exploiting symmetries for learning inverse statics models is a generally applicable strategy for online and offline learning algorithms. We exemplify this by two different learning approaches. First, we modify the Direction Sampling approach for learning inverse statics models online, in a plain exploratory fashion, from scratch and without using a closed-loop controller. Second, we show that inverse statics mappings can be efficiently learned offline utilizing lattice sampling. Results for a 2R planar robot and a 3R simplified human arm demonstrate that their inverse statics mappings can be learned successfully for the entire configuration space. Furthermore, we demonstrate that the number of samples required for learning inverse statics mappings for 2R and 3R manipulators can be reduced at least by factors of approximately 8 and 16, respectively–depending on the number of discovered symmetries

Effizientes und stabiles online Lernen für "Developmental Robots"

Recent progress in robotics and cognitive science has inspired a new generation of more versatile robots, so-called developmental robots. Many learning approaches for these robots are inspired by developmental processes and learning mechanisms observed in children. It is widely accepted that developmental robots must autonomously develop, acquire their skills, and cope with unforeseen challenges in unbounded environments through lifelong learning. Continuous online adaptation and intrinsically motivated learning are thus essential capabilities for these robots. However, the high sample-complexity of online learning and intrinsic motivation methods impedes the efficiency and practical feasibility of these methods for lifelong learning. Consequently, the majority of previous work has been demonstrated only in simulation. This thesis devises new methods and learning schemes to mitigate this problem and to permit direct online training on physical robots. A novel intrinsic motivation method is developed to drive the robot’s exploration to efficiently select what to learn. This method combines new knowledge-based and competence-based signals to increase sample-efficiency and to enable lifelong learning. While developmental robots typically acquire their skills through self-exploration, their autonomous development could be accelerated by additionally learning from humans. Yet there is hardly any research to integrate intrinsic motivation with learning from a teacher. The thesis therefore establishes a new learning scheme to integrate intrinsic motivation with learning from observation. The underlying exploration mechanism in the proposed learning schemes relies on Goal Babbling as a goal-directed method for learning direct inverse robot models online, from scratch, and in a learning while behaving fashion. Online learning of multiple solutions for redundant robots with this framework was missing. This thesis devises an incremental online associative network to enable simultaneous exploration and solution consolidation and establishes a new technique to stabilize the learning system. The proposed methods and learning schemes are demonstrated for acquiring reaching skills. Their efficiency, stability, and applicability are benchmarked in simulation and demonstrated on a physical 7-DoF Baxter robot arm.Jüngste Entwicklungen in der Robotik und den Kognitionswissenschaften haben zu einer Generation von vielseitigen Robotern geführt, die als ”Developmental Robots” bezeichnet werden. Lernverfahren für diese Roboter sind inspiriert von Lernmechanismen, die bei Kindern beobachtet wurden. ”Developmental Robots” müssen autonom Fertigkeiten erwerben und unvorhergesehene Herausforderungen in uneingeschränkten Umgebungen durch lebenslanges Lernen meistern. Kontinuierliches Anpassen und Lernen durch intrinsische Motivation sind daher wichtige Eigenschaften. Allerdings schränkt der hohe Aufwand beim Generieren von Datenpunkten die praktische Nutzbarkeit solcher Verfahren ein. Daher wurde ein Großteil nur in Simulationen demonstriert. In dieser Arbeit werden daher neue Methoden konzipiert, um dieses Problem zu meistern und ein direktes Online-Training auf realen Robotern zu ermöglichen. Dazu wird eine neue intrinsisch motivierte Methode entwickelt, die während der Umgebungsexploration effizient auswählt, was gelernt wird. Sie kombiniert neue wissens- und kompetenzbasierte Signale, um die Sampling-Effizienz zu steigern und lebenslanges Lernen zu ermöglichen. Während ”Developmental Robots” Fertigkeiten durch Selbstexploration erwerben, kann ihre Entwicklung durch Lernen durch Beobachten beschleunigt werden. Dennoch gibt es kaum Arbeiten, die intrinsische Motivation mit Lernen von interagierenden Lehrern verbinden. Die vorliegende Arbeit entwickelt ein neues Lernschema, das diese Verbindung schafft. Der in den vorgeschlagenen Lernmethoden genutzte Explorationsmechanismus beruht auf Goal Babbling, einer zielgerichteten Methode zum Lernen inverser Modelle, die online-fähig ist, kein Vorwissen benötigt und Lernen während der Ausführung von Bewegungen ermöglicht. Das Online-Lernen mehrerer Lösungen inverser Modelle redundanter Roboter mit Goal Babbling wurde bisher nicht erforscht. In dieser Arbeit wird dazu ein inkrementell lernendes, assoziatives neuronales Netz entwickelt und eine Methode konzipiert, die es stabilisiert. Das Netz ermöglicht deren gleichzeitige Exploration und Konsolidierung. Die vorgeschlagenen Verfahren werden für das Greifen nach Objekten demonstriert. Ihre Effizienz, Stabilität und Anwendbarkeit werden simulativ verglichen und mit einem Roboter mit sieben Gelenken demonstriert

Sensorimotor exploration: constraint awareness and social reinforcement in early vocal development

This research is motivated by the benefits that knowledge regarding early development in infants may provide to different fields of science. In particular, early sensorimotor exploration behaviors are studied in the framework of developmental robotics. The main objective is about understanding the role of motor constraint awareness and imitative behaviors during sensorimotor exploration. Particular emphasis is placed on prelinguistic vocal development because during this stage infants start to master the motor systems that will later allow them to pronounce their first words. Previous works have demonstrated that goal-directed intrinsically motivated sensorimotor exploration is an essential element for sensorimotor control learning. Moreover, evidence coming from biological sciences strongly suggests that knowledge acquisition is shaped by the environment in which an agent is embedded and the embodiment of the agent itself, including developmental processes that shape what can be learned and when. In this dissertation, we firstly provide a collection of theoretical evidence that supports the relevance of our study. Starting from concepts of cognitive and developmental sciences, we arrived al the conclusion that spoken language, i.e., early \/ocal development, must be studied asan embodied and situated phenomena. Considering a synthetic approach allow us to use robots and realistic simulators as artifacts to study natural cognitive phenomena. In this work, we adopta toy example to test our cognitive architectures and a speech synthesizer that mimics the mechanisms by which humans produce speech. Next, we introduce a mechanism to endow embodied agents with motor constraint awareness. lntrinsic motivation has been studied as an importan! element to explain the emergence of structured developmental stages during early vocal development. However, previous studies failed to acknowledge the constraints imposed by the embodiment and situatedness, al sensory, motor, cognitive and social levels. We assume that during the onset of sensorimotor exploratory behaviors, motor constraints are unknown to the developmental agent. Thus, the agent must discover and learn during exploration what !hose motor constraints are. The agent is endowed with a somesthetic system based on tactile information. This system generales a sensor signal indicating if a motor configuration was reached or not. This information is later used to create a somesthetic model to predict constraint violations. Finally, we propase to include social reinforcement during exploration. Sorne works studying early vocal development have shown that environmental speech shapes the sensory space explored during babbling. More generally, imitative behaviors have been demonstrated to be crucial for early development in children as they constraint the search space.during sensorimotor exploration. Therefore, based on early interactions of infants and caregivers we proposed an imitative mechanism to reinforce intrinsically motivated sensorimotor exploration with relevan! sensory units. Thus, we modified the constraints aware sensorimotor exploration architecture to include a social instructor, expert in sensor units relevant to communication, which interacts with the developmental agent. lnteraction occurs when the learner production is ·enough' similar to one relevan! to communication. In that case, the instructor perceives this similitude and reformulates with the relevan! sensor unit. When the learner perceives an utterance by the instructor, it attempts to imitate it. In general, our results suggest that somesthetic senses and social reinforcement contribute to achieving better results during intrinsically motivated exploration. Achieving lest redundant exploration, decreasing exploration and evaluation errors, as well as showing a clearer picture of developmental transitions.La motivación principal de este trabajo es la magnitud que las contribuciones al conocimiento en relación al desarrollo infantil pueden aportar a diferentes campos de la ciencia. Particularmente, este trabajo se enfoca en el estudio de los comportamientos de autoexploración sensorimotora en un marco robótico e inspirado en el campo de la psicología del desarrollo. Nuestro objetivo principal es entender el papel que juegan las restricciones motoras y los reflejos imitativos durante la exploración espontánea observada en infantes. Así mismo, este trabajo hace especial énfasis en el desarrollo vocal-auditivo en infantes, que les provee con las herramientas que les permitirán producir sus primeras palabras. Trabajos anteriores han demostrado que los comportamientos de autoexploración sensorimotora en niños, la cual ocurre en gran medida por motivaciones intrínsecas, es un elemento importante para aprender a controlar su cuerpo con tal de alcanzar estados sensoriales específicos. Además, evidencia obtenida de estudios biológicos sugiere tajantemente que la adquisición de conocimiento es regulada por el ambiente en el cual un agente cognitivo se desenvuelve y por el cuerpo del agente per se. Incluso, los procesos de desarrollo que ocurren a nivel físico, cognitivo y social también regulan que es aprendido y cuando esto es aprendido. La primera parte de este trabajo provee al lector con la evidencia teórica y práctica que demuestran la relevancia de esta investigación. Recorriendo conceptos que van desde las ciencias cognitivas y del desarrollo, llegamos a la conclusión de que el lenguaje, y por tanto el habla, deben ser estudiados como fenómenos cognitivos que requieren un cuerpo físico y además un ambiente propicio para su existencia. En la actualidad los sistemas robóticos, reales y simulados, pueden ser considerados como elementos para el estudio de los fenómenos cognitivos naturales. En este trabajo consideramos un ejemplo simple para probar las arquitecturas cognitivas que proponemos, y posteriormente utilizamos dichas arquitecturas con un sintetizador de voz similar al mecanismo humano de producción del habla. Como primera contribución de este trabajo proponemos introducir un mecanismo para construir robots capaces de considerar sus propias restricciones motoras durante la etapa de autoexploración sensorimotora. Ciertos mecanismos de motivación intrínseca para exploración sensorimotora han sido estudiados como posibles conductores de las trayectorias de desarrollo observadas durante el desarrollo temprano del habla. Sin embargo, en previos estudios no se consideró o que este desarrollo está a delimitado por restricciones debido al ambiente, al cuerpo físico, y a las capacidades sensoriales, motoras y cognitivas. En nuestra arquitectura, asumimos que un agente artificial no cuenta con conocimiento de sus limitantes motoras, y por tanto debe descubrirlas durante la etapa de autoexploración. Para tal efecto, el agente es proveído de un sistema somatosensorial que le indica cuando una configuración motora viola las restricciones impuestas por el propio cuerpo. Finalmente, como segunda parte de nuestra contribución proponemos incluir un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración. Estudios anteriores demostraron que el ambiente lingüístico en que se desarrolla un infante, o un agente artificial, condiciona sus producciones vocales durante la autoexploración o balbuceo. En este trabajo nos enfocamos en el estudio de episodios de imitación que ocurren durante el desarrollo temprano de un agente. Basados en estudios sobre la interacción entre madres e hijos durante la etapa pre lingüística, proponemos un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración con unidades sensoriales relevantes. Entonces, a partir de la arquitectura con autoconocimiento de restricciones motores, construimos una arquitectura que incluye un instructor experto en control sensorimotor. Las interacciones entre el aprendiz y el experto ocurren cuando el aprendiz produce una unidad sensorial relevante para la comunicación durante la autoexploración. En este caso, el experto percibe esta similitud y responde reformulando la producción del aprendiz como la unidad relevante. Cuando el aprendiz percibe una acción del experto, inmediatamente intenta imitarlo. Los resultados presentados en este trabajo sugieren que, los sistemas somatosensoriales, y el reforzamiento social contribuyen a lograr mejores resultados durante la etapa de autoexploración sensorimotora motivada intrínsecamente. En este sentido, se logra una exploración menos redundante, los errores de exploración y evaluación disminuyen, y por último se obtiene una imagen más nítida de las transiciones entre etapas del desarrollo.La motivació principal d'aquest treball és la magnitud que les contribucions al coneixement en relació al desenvolupament infantil poden aportar a diferents camps de la ciència. Particularment, aquest treball s'enfoca en l'estudi dels comportaments d’autoexploració sensorimotora en un marc robòtic i inspirat en el camp de la psicologia del desenvolupament. El nostre objectiu principal és entendre el paper que juguen les restriccions motores i els reflexos imitatius durant l’exploració espontània observada en infants. Així mateix, aquest treball fa especial èmfasi en el desenvolupament vocal-auditiu en infants, que els proveeix amb les eines que els permetran produir les seves primeres paraules. Treballs anteriors han demostrat que els comportaments d'autoexploració sensorimotora en nens, la qual ocorre en gran mesura per motivacions intrínseques, és un element important per aprendre a controlar el seu cos per tal d'assolir estats sensorials específics. A més, evidencies obtingudes d'estudis biològics suggereixen que l’adquisició de coneixement és regulada per l'ambient en el qual un agent cognitiu es desenvolupa i pel cos de l'agent per se. Fins i tot, els processos de desenvolupament que ocorren a nivell físic, cognitiu i social també regulen què és après i quan això ès après. La primera part d'aquest treball proveeix el lector amb les evidencies teòrica i pràctica que demostren la rellevància d'aquesta investigació. Recorrent conceptes que van des de les ciències cognitives i del desenvolupament, vam arribar a la conclusió que el llenguatge, i per tant la parla, han de ser estudiats com a fenòmens cognitius que requereixen un cos físic i a més un ambient propici per a la seva existència. En l'actualitat els sistemes robòtics, reals i simulats, poden ser considerats com a elements per a l'estudi dels fenòmens cognitius naturals. En aquest treball considerem un exemple simple per provar les arquitectures cognitives que proposem, i posteriorment utilitzem aquestes arquitectures amb un sintetitzador de veu similar al mecanisme humà de producció de la parla. Com a primera contribució d'aquest treball proposem introduir un mecanisme per construir robots capaços de considerar les seves pròpies restriccions motores durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora. Certs mecanismes de motivació intrínseca per exploració sensorimotora han estat estudiats com a possibles conductors de les trajectòries de desenvolupament observades durant el desenvolupament primerenc de la parla. No obstant això, en previs estudis no es va considerar que aquest desenvolupament és delimitat per restriccions a causa de l'ambient, el cos físic, i les capacitats sensorials, motores i cognitives. A la nostra arquitectura, assumim que un agent artificial no compta amb coneixement dels seus limitants motors, i per tant ha de descobrir-los durant l'etapa d'autoexploració. Per a tal efecte, l'agent és proveït d'un sistema somatosensorial que li indica quan una configuració motora viola les restriccions imposades pel propi cos. Finalment, com a segona part de la nostra contribució proposem incloure un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració. Estudis anteriors han demostrat que l'ambient lingüísticstic en què es desenvolupa un infant, o un agent artificial, condiciona les seves produccions vocals durant l'autoexploració o balboteig. En aquest treball ens enfoquem en l'estudi d'episodis d’imitació que ocorren durant el desenvolupament primerenc d'un agent. Basats en estudis sobre la interacció entre mares i fills durant l'etapa prelingüística, proposem un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració amb unitats sensorials rellevants. Aleshores, a partir de l'arquitectura amb autoconeixement de restriccions motors, vam construir una arquitectura que inclou un instructor expert en control sensorimotor. Les interaccions entre l'aprenent i l'expert, ocorren quan una producció sensorial de l'aprenent durant l'autoexploració és similar a una unitat sensorial rellevant per a la comunicació. En aquest cas, l'expert percep aquesta similitud i respon reformulant la producció de l'aprenent com la unitat rellevant. Quan l'aprenent percep una acció de l'expert, immediatament intenta imitar-lo. Els resultats presentats en aquest treball suggereixen que els sistemes somatosensorials i el reforçament social contribueixen a aconseguir millors resultats durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora motivada intrínsecament. En aquest sentit, s'aconsegueix una exploració menys redundant, els errors d’exploració i avaluació disminueixen, i finalment s’obté una imatge més nítida de les transicions entre etapes del desenvolupamen

Sensorimotor exploration: constraint awareness and social reinforcement in early vocal development

Aplicat embargament entra la data de defensa i el dia 31 d'agost de 2019This research is motivated by the benefits that knowledge regarding early development in infants may provide to different fields of science. In particular, early sensorimotor exploration behaviors are studied in the framework of developmental robotics. The main objective is about understanding the role of motor constraint awareness and imitative behaviors during sensorimotor exploration. Particular emphasis is placed on prelinguistic vocal development because during this stage infants start to master the motor systems that will later allow them to pronounce their first words. Previous works have demonstrated that goal-directed intrinsically motivated sensorimotor exploration is an essential element for sensorimotor control learning. Moreover, evidence coming from biological sciences strongly suggests that knowledge acquisition is shaped by the environment in which an agent is embedded and the embodiment of the agent itself, including developmental processes that shape what can be learned and when. In this dissertation, we firstly provide a collection of theoretical evidence that supports the relevance of our study. Starting from concepts of cognitive and developmental sciences, we arrived al the conclusion that spoken language, i.e., early \/ocal development, must be studied asan embodied and situated phenomena. Considering a synthetic approach allow us to use robots and realistic simulators as artifacts to study natural cognitive phenomena. In this work, we adopta toy example to test our cognitive architectures and a speech synthesizer that mimics the mechanisms by which humans produce speech. Next, we introduce a mechanism to endow embodied agents with motor constraint awareness. lntrinsic motivation has been studied as an importan! element to explain the emergence of structured developmental stages during early vocal development. However, previous studies failed to acknowledge the constraints imposed by the embodiment and situatedness, al sensory, motor, cognitive and social levels. We assume that during the onset of sensorimotor exploratory behaviors, motor constraints are unknown to the developmental agent. Thus, the agent must discover and learn during exploration what !hose motor constraints are. The agent is endowed with a somesthetic system based on tactile information. This system generales a sensor signal indicating if a motor configuration was reached or not. This information is later used to create a somesthetic model to predict constraint violations. Finally, we propase to include social reinforcement during exploration. Sorne works studying early vocal development have shown that environmental speech shapes the sensory space explored during babbling. More generally, imitative behaviors have been demonstrated to be crucial for early development in children as they constraint the search space.during sensorimotor exploration. Therefore, based on early interactions of infants and caregivers we proposed an imitative mechanism to reinforce intrinsically motivated sensorimotor exploration with relevan! sensory units. Thus, we modified the constraints aware sensorimotor exploration architecture to include a social instructor, expert in sensor units relevant to communication, which interacts with the developmental agent. lnteraction occurs when the learner production is ·enough' similar to one relevan! to communication. In that case, the instructor perceives this similitude and reformulates with the relevan! sensor unit. When the learner perceives an utterance by the instructor, it attempts to imitate it. In general, our results suggest that somesthetic senses and social reinforcement contribute to achieving better results during intrinsically motivated exploration. Achieving lest redundant exploration, decreasing exploration and evaluation errors, as well as showing a clearer picture of developmental transitions.La motivación principal de este trabajo es la magnitud que las contribuciones al conocimiento en relación al desarrollo infantil pueden aportar a diferentes campos de la ciencia. Particularmente, este trabajo se enfoca en el estudio de los comportamientos de autoexploración sensorimotora en un marco robótico e inspirado en el campo de la psicología del desarrollo. Nuestro objetivo principal es entender el papel que juegan las restricciones motoras y los reflejos imitativos durante la exploración espontánea observada en infantes. Así mismo, este trabajo hace especial énfasis en el desarrollo vocal-auditivo en infantes, que les provee con las herramientas que les permitirán producir sus primeras palabras. Trabajos anteriores han demostrado que los comportamientos de autoexploración sensorimotora en niños, la cual ocurre en gran medida por motivaciones intrínsecas, es un elemento importante para aprender a controlar su cuerpo con tal de alcanzar estados sensoriales específicos. Además, evidencia obtenida de estudios biológicos sugiere tajantemente que la adquisición de conocimiento es regulada por el ambiente en el cual un agente cognitivo se desenvuelve y por el cuerpo del agente per se. Incluso, los procesos de desarrollo que ocurren a nivel físico, cognitivo y social también regulan que es aprendido y cuando esto es aprendido. La primera parte de este trabajo provee al lector con la evidencia teórica y práctica que demuestran la relevancia de esta investigación. Recorriendo conceptos que van desde las ciencias cognitivas y del desarrollo, llegamos a la conclusión de que el lenguaje, y por tanto el habla, deben ser estudiados como fenómenos cognitivos que requieren un cuerpo físico y además un ambiente propicio para su existencia. En la actualidad los sistemas robóticos, reales y simulados, pueden ser considerados como elementos para el estudio de los fenómenos cognitivos naturales. En este trabajo consideramos un ejemplo simple para probar las arquitecturas cognitivas que proponemos, y posteriormente utilizamos dichas arquitecturas con un sintetizador de voz similar al mecanismo humano de producción del habla. Como primera contribución de este trabajo proponemos introducir un mecanismo para construir robots capaces de considerar sus propias restricciones motoras durante la etapa de autoexploración sensorimotora. Ciertos mecanismos de motivación intrínseca para exploración sensorimotora han sido estudiados como posibles conductores de las trayectorias de desarrollo observadas durante el desarrollo temprano del habla. Sin embargo, en previos estudios no se consideró o que este desarrollo está a delimitado por restricciones debido al ambiente, al cuerpo físico, y a las capacidades sensoriales, motoras y cognitivas. En nuestra arquitectura, asumimos que un agente artificial no cuenta con conocimiento de sus limitantes motoras, y por tanto debe descubrirlas durante la etapa de autoexploración. Para tal efecto, el agente es proveído de un sistema somatosensorial que le indica cuando una configuración motora viola las restricciones impuestas por el propio cuerpo. Finalmente, como segunda parte de nuestra contribución proponemos incluir un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración. Estudios anteriores demostraron que el ambiente lingüístico en que se desarrolla un infante, o un agente artificial, condiciona sus producciones vocales durante la autoexploración o balbuceo. En este trabajo nos enfocamos en el estudio de episodios de imitación que ocurren durante el desarrollo temprano de un agente. Basados en estudios sobre la interacción entre madres e hijos durante la etapa pre lingüística, proponemos un mecanismo para reforzar el aprendizaje durante la autoexploración con unidades sensoriales relevantes. Entonces, a partir de la arquitectura con autoconocimiento de restricciones motores, construimos una arquitectura que incluye un instructor experto en control sensorimotor. Las interacciones entre el aprendiz y el experto ocurren cuando el aprendiz produce una unidad sensorial relevante para la comunicación durante la autoexploración. En este caso, el experto percibe esta similitud y responde reformulando la producción del aprendiz como la unidad relevante. Cuando el aprendiz percibe una acción del experto, inmediatamente intenta imitarlo. Los resultados presentados en este trabajo sugieren que, los sistemas somatosensoriales, y el reforzamiento social contribuyen a lograr mejores resultados durante la etapa de autoexploración sensorimotora motivada intrínsecamente. En este sentido, se logra una exploración menos redundante, los errores de exploración y evaluación disminuyen, y por último se obtiene una imagen más nítida de las transiciones entre etapas del desarrollo.La motivació principal d'aquest treball és la magnitud que les contribucions al coneixement en relació al desenvolupament infantil poden aportar a diferents camps de la ciència. Particularment, aquest treball s'enfoca en l'estudi dels comportaments d’autoexploració sensorimotora en un marc robòtic i inspirat en el camp de la psicologia del desenvolupament. El nostre objectiu principal és entendre el paper que juguen les restriccions motores i els reflexos imitatius durant l’exploració espontània observada en infants. Així mateix, aquest treball fa especial èmfasi en el desenvolupament vocal-auditiu en infants, que els proveeix amb les eines que els permetran produir les seves primeres paraules. Treballs anteriors han demostrat que els comportaments d'autoexploració sensorimotora en nens, la qual ocorre en gran mesura per motivacions intrínseques, és un element important per aprendre a controlar el seu cos per tal d'assolir estats sensorials específics. A més, evidencies obtingudes d'estudis biològics suggereixen que l’adquisició de coneixement és regulada per l'ambient en el qual un agent cognitiu es desenvolupa i pel cos de l'agent per se. Fins i tot, els processos de desenvolupament que ocorren a nivell físic, cognitiu i social també regulen què és après i quan això ès après. La primera part d'aquest treball proveeix el lector amb les evidencies teòrica i pràctica que demostren la rellevància d'aquesta investigació. Recorrent conceptes que van des de les ciències cognitives i del desenvolupament, vam arribar a la conclusió que el llenguatge, i per tant la parla, han de ser estudiats com a fenòmens cognitius que requereixen un cos físic i a més un ambient propici per a la seva existència. En l'actualitat els sistemes robòtics, reals i simulats, poden ser considerats com a elements per a l'estudi dels fenòmens cognitius naturals. En aquest treball considerem un exemple simple per provar les arquitectures cognitives que proposem, i posteriorment utilitzem aquestes arquitectures amb un sintetitzador de veu similar al mecanisme humà de producció de la parla. Com a primera contribució d'aquest treball proposem introduir un mecanisme per construir robots capaços de considerar les seves pròpies restriccions motores durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora. Certs mecanismes de motivació intrínseca per exploració sensorimotora han estat estudiats com a possibles conductors de les trajectòries de desenvolupament observades durant el desenvolupament primerenc de la parla. No obstant això, en previs estudis no es va considerar que aquest desenvolupament és delimitat per restriccions a causa de l'ambient, el cos físic, i les capacitats sensorials, motores i cognitives. A la nostra arquitectura, assumim que un agent artificial no compta amb coneixement dels seus limitants motors, i per tant ha de descobrir-los durant l'etapa d'autoexploració. Per a tal efecte, l'agent és proveït d'un sistema somatosensorial que li indica quan una configuració motora viola les restriccions imposades pel propi cos. Finalment, com a segona part de la nostra contribució proposem incloure un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració. Estudis anteriors han demostrat que l'ambient lingüísticstic en què es desenvolupa un infant, o un agent artificial, condiciona les seves produccions vocals durant l'autoexploració o balboteig. En aquest treball ens enfoquem en l'estudi d'episodis d’imitació que ocorren durant el desenvolupament primerenc d'un agent. Basats en estudis sobre la interacció entre mares i fills durant l'etapa prelingüística, proposem un mecanisme per reforçar l'aprenentatge durant l'autoexploració amb unitats sensorials rellevants. Aleshores, a partir de l'arquitectura amb autoconeixement de restriccions motors, vam construir una arquitectura que inclou un instructor expert en control sensorimotor. Les interaccions entre l'aprenent i l'expert, ocorren quan una producció sensorial de l'aprenent durant l'autoexploració és similar a una unitat sensorial rellevant per a la comunicació. En aquest cas, l'expert percep aquesta similitud i respon reformulant la producció de l'aprenent com la unitat rellevant. Quan l'aprenent percep una acció de l'expert, immediatament intenta imitar-lo. Els resultats presentats en aquest treball suggereixen que els sistemes somatosensorials i el reforçament social contribueixen a aconseguir millors resultats durant l'etapa d'autoexploració sensorimotora motivada intrínsecament. En aquest sentit, s'aconsegueix una exploració menys redundant, els errors d’exploració i avaluació disminueixen, i finalment s’obté una imatge més nítida de les transicions entre etapes del desenvolupamentPostprint (published version