Epistemic logics with structured knowledge

Multi-agent Dynamic Epistemic Logic, as a suitable modal logic to reason about knowledge evolving systems, has emerged in a number of contexts and scenarios. The agents knowledge in this logic is simply characterised by valuations of propositions. This paper discusses the adoption of other richer structures to make these representations, as graphs, algebras or even epistemic models. This method of building epistemic logics over richer structures is called “Epistemisation”. On this view a parametric method to build such Epistemic Logics with Public Announcements is introduced. Moreover, a parametric notion of bisimulation is presented, and the modal invariance of the proposed logics, with respect to this relation, are proved. Some interesting application horizons opened with this construction are stated.publishe

The Complexity of Data-Driven Norm Synthesis and Revision

Norms have been widely proposed as a way of coordinating and controlling the activities of agents in a multi-agent system (MAS). A norm specifies the behaviour an agent should follow in order to achieve the objective of the MAS. However, designing norms to achieve a particular system objective can be difficult, particularly when there is no direct link between the language in which the system objective is stated and the language in which the norms can be expressed. In this paper, we consider the problem of synthesising a norm from traces of agent behaviour, where each trace is labelled with whether the behaviour satisfies the system objective. We show that the norm synthesis problem is NP-complete

TRAMMAS: Enhancing Communication in Multiagent Systems

Tesis por compendio[EN] Over the last years, multiagent systems have been proven to be a powerful and versatile paradigm, with a big potential when it comes to solving complex problems in dynamic and distributed environments, due to their flexible and adaptive behavior. This potential does not only come from the individual features of agents (such as autonomy, reactivity or reasoning power), but also to their capability to communicate, cooperate and coordinate in order to fulfill their goals. In fact, it is this social behavior what makes multiagent systems so powerful, much more than the individual capabilities of agents. The social behavior of multiagent systems is usually developed by means of high level abstractions, protocols and languages, which normally rely on (or at least, benefit from) agents being able to communicate and interact indirectly. However, in the development process, such high level concepts habitually become weakly supported, with mechanisms such as traditional messaging, massive broadcasting, blackboard systems or ad hoc solutions. This lack of an appropriate way to support indirect communication in actual multiagent systems compromises their potential. This PhD thesis proposes the use of event tracing as a flexible, effective and efficient support for indirect interaction and communication in multiagent systems. The main contribution of this thesis is TRAMMAS, a generic, abstract model for event tracing support in multiagent systems. The model allows all entities in the system to share their information as trace events, so that any other entity which require this information is able to receive it. Along with the model, the thesis also presents an abstract architecture, which redefines the model in terms of a set of tracing facilities that can be then easily incorporated to an actual multiagent platform. This architecture follows a service-oriented approach, so that the tracing facilities are provided in the same way than other traditional services offered by the platform. In this way, event tracing can be considered as an additional information provider for entities in the multiagent system, and as such, it can be integrated from the earliest stages of the development process.[ES] A lo largo de los últimos años, los sistemas multiagente han demostrado ser un paradigma potente y versátil, con un gran potencial a la hora de resolver problemas complejos en entornos dinámicos y distribuidos, gracias a su comportamiento flexible y adaptativo. Este potencial no es debido únicamente a las características individuales de los agentes (como son su autonomía, y su capacidades de reacción y de razonamiento), sino que también se debe a su capacidad de comunicación y cooperación a la hora de conseguir sus objetivos. De hecho, por encima de la capacidad individual de los agentes, es este comportamiento social el que dota de potencial a los sistemas multiagente. El comportamiento social de los sistemas multiagente suele desarrollarse empleando abstracciones, protocolos y lenguajes de alto nivel, los cuales, a su vez, se basan normalmente en la capacidad para comunicarse e interactuar de manera indirecta de los agentes (o como mínimo, se benefician en gran medida de dicha capacidad). Sin embargo, en el proceso de desarrollo software, estos conceptos de alto nivel son soportados habitualmente de manera débil, mediante mecanismos como la mensajería tradicional, la difusión masiva, o el uso de pizarras, o mediante soluciones totalmente ad hoc. Esta carencia de un soporte genérico y apropiado para la comunicación indirecta en los sistemas multiagente reales compromete su potencial. Esta tesis doctoral propone el uso del trazado de eventos como un soporte flexible, efectivo y eficiente para la comunicación indirecta en sistemas multiagente. La principal contribución de esta tesis es TRAMMAS, un modelo genérico y abstracto para dar soporte al trazado de eventos en sistemas multiagente. El modelo permite a cualquier entidad del sistema compartir su información en forma de eventos de traza, de tal manera que cualquier otra entidad que requiera esta información sea capaz de recibirla. Junto con el modelo, la tesis también presenta una arquitectura {abs}{trac}{ta}, que redefine el modelo como un conjunto de funcionalidades que pueden ser fácilmente incorporadas a una plataforma multiagente real. Esta arquitectura sigue un enfoque orientado a servicios, de modo que las funcionalidades de traza son ofrecidas por parte de la plataforma de manera similar a los servicios tradicionales. De esta forma, el trazado de eventos puede ser considerado como una fuente adicional de información para las entidades del sistema multiagente y, como tal, puede integrarse en el proceso de desarrollo software desde sus primeras etapas.[CA] Al llarg dels últims anys, els sistemes multiagent han demostrat ser un paradigma potent i versàtil, amb un gran potencial a l'hora de resoldre problemes complexes a entorns dinàmics i distribuïts, gràcies al seu comportament flexible i adaptatiu. Aquest potencial no és només degut a les característiques individuals dels agents (com són la seua autonomia, i les capacitats de reacció i raonament), sinó també a la seua capacitat de comunicació i cooperació a l'hora d'aconseguir els seus objectius. De fet, per damunt de la capacitat individual dels agents, es aquest comportament social el que dóna potencial als sistemes multiagent. El comportament social dels sistemes multiagent solen desenvolupar-se utilitzant abstraccions, protocols i llenguatges d'alt nivell, els quals, al seu torn, es basen normalment a la capacitat dels agents de comunicar-se i interactuar de manera indirecta (o com a mínim, es beneficien en gran mesura d'aquesta capacitat). Tanmateix, al procés de desenvolupament software, aquests conceptes d'alt nivell son suportats habitualment d'una manera dèbil, mitjançant mecanismes com la missatgeria tradicional, la difusió massiva o l'ús de pissarres, o mitjançant solucions totalment ad hoc. Aquesta carència d'un suport genèric i apropiat per a la comunicació indirecta als sistemes multiagent reals compromet el seu potencial. Aquesta tesi doctoral proposa l'ús del traçat d'esdeveniments com un suport flexible, efectiu i eficient per a la comunicació indirecta a sistemes multiagent. La principal contribució d'aquesta tesi és TRAMMAS, un model genèric i abstracte per a donar suport al traçat d'esdeveniments a sistemes multiagent. El model permet a qualsevol entitat del sistema compartir la seua informació amb la forma d'esdeveniments de traça, de tal forma que qualsevol altra entitat que necessite aquesta informació siga capaç de rebre-la. Junt amb el model, la tesi també presenta una arquitectura abstracta, que redefineix el model com un conjunt de funcionalitats que poden ser fàcilment incorporades a una plataforma multiagent real. Aquesta arquitectura segueix un enfoc orientat a serveis, de manera que les funcionalitats de traça són oferides per part de la plataforma de manera similar als serveis tradicionals. D'aquesta manera, el traçat d'esdeveniments pot ser considerat com una font addicional d'informació per a les entitats del sistema multiagent, i com a tal, pot integrar-se al procés de desenvolupament software des de les seues primeres etapes.Búrdalo Rapa, LA. (2016). TRAMMAS: Enhancing Communication in Multiagent Systems [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61765TESISCompendi