Metodología DFMA de rediseño del conjunto estructural electrosoldado de una máquina

In this thesis the methodology DFMA (Design for manufacturing and assembly) is applied to the efficient redesign of a bench of an industrial welded construction equipment in order to simplify the solutions and reduce costs. For this, the overall methodology DFMA was customized to the particularities of this type of structural base, although with the characteristics and stages of Concurrent Engineering. The first step of the methodology was to capture the technical functions to be performed by the bedplate, based on the analysis of an existing industrial equipment. For this, a graphic representation of captured functions could be integrated in the same CAD system that allowed synthesizing knowledge and enabling its transmission to the conceptual designers. Subsequently, in accordance with the possibilities of the layout design of the structural assembly, the optimal combination of materials and manufacturing processes for simplifying the design was determined. With this, it was proceeded to the interpretation and personalization of those guidelines aimed at manufacturing and assembly, in order to facilitate the generation of suggestions for simplifying design complexity. As a support to make a quantitative comparison between the redesigned solution and the original design, it was proposed to use a tool for assessing the complexity, which has a direct effect on production costs. To illustrate the results of the application of the methodology, it is shown a case redesign of a bedplate of a soil desintegrator for the ceramics industry to the stage of embodiment design. Finally conclusions and possible future work are presented.En la present tesis doctoral es va aplicar la metodologia DFMA (Disseny per la fabricació i el muntatge) al redisseny eficient d'una bancada d'un equip industrial de construcció electrosoldada amb la finalitat de simplificar les solucions i abaratir els costos. Per tal efecte es va personalitzar la metodologia DFMA general per les particularitats d'aquest tipus de base estructural, encara que amb les característiques i etapes pròpies de l'Enginyeria Concurrent. El primer pas de la metodologia va consistir en capturar les funcions tècniques que havia de complir la bancada, en base a l'anàlisi d'un equip industrial existent. Per fer-ho, es va proposar una representació gràfica de funcions capturades que es poguessin integrar en el mateix sistema de disseny CAD, que sintetitzessin el coneixement i permetessin la seva transmissió als dissenyadors conceptuals. Posteriorment, d'acord amb les possibilitats del disseny de la disposició del conjunt estructural, es va determinar la combinació òptima de processos de fabricació i materials per la simplificació del disseny. Amb tot, es va procedir a la interpretació i personalització d'aquelles directrius orientades a la fabricació i el muntatge, amb l'objectiu de facilitar la generació de suggerències de simplificació de la complexitat del disseny. Com a suport per poder realitzar una comparativa quantitativa entre la solució redissenyada i la del disseny original, es va proposar utilitzar una eina d'avaluació de la complexitat, la qual té un efecte directe en els costos de producció. Amb la finalitat d'il·lustrar els resultats de l'aplicació de la metodologia, es mostra un cas de redisseny d'una bancada d'un desintegrador de terres per la industria ceràmica fins l'etapa de materialització. Per últim s'exposen les conclusions i possibles treballs futurs.Postprint (published version