COVID-19 prediction models: a systematic literature review

As the world grapples with the problem of the coronavirus disease 2019 (COVID-19) pandemic and its devastating effects, scientific groups are working towards solutions to mitigate the effects of the virus. This paper aimed to collate information on COVID-19 prediction models. A systematic literature review is reported, based on a manual search of 1,196 papers published from January to December 2020. Various databases such as Google Scholar, Web of Science, and Scopus were searched. The search strategy was formulated and refined in terms of subject keywords, geographical purview, and time period according to a predefined protocol. Visualizations were created to present the data trends according to different parameters. The results of this systematic literature review show that the study findings are critically relevant for both healthcare managers and prediction model developers. Healthcare managers can choose the best prediction model output for their organization or process management. Meanwhile, prediction model developers and managers can identify the lacunae in their models and improve their data-driven approaches

Current Perspectives on Viral Disease Outbreaks

The COVID-19 pandemic has reminded the world that infectious diseases are still important. The last 40 years have experienced the emergence of new or resurging viral diseases such as AIDS, ebola, MERS, SARS, Zika, and others. These diseases display diverse epidemiologies ranging from sexual transmission to vector-borne transmission (or both, in the case of Zika). This book provides an overview of recent developments in the detection, monitoring, treatment, and control of several viral diseases that have caused recent epidemics or pandemics

Clinical Decision Support Systems for Palliative Care Referral: Design and Evaluation of Frailty and Mortality Predictive Models

[ES] Los Cuidados Paliativos (PC) son cuidados médicos especializados cuyo objetivo esmejorar la calidad de vida de los pacientes con enfermedades graves. Históricamente,se han aplicado a los pacientes en fase terminal, especialmente a los que tienen undiagnóstico oncológico. Sin embargo, los resultados de las investigaciones actualessugieren que la PC afecta positivamente a la calidad de vida de los pacientes condiferentes enfermedades. La tendencia actual sobre la PC es incluir a pacientes nooncológicos con afecciones como la EPOC, la insuficiencia de funciones orgánicas ola demencia. Sin embargo, la identificación de los pacientes con esas necesidades escompleja, por lo que se requieren herramientas alternativas basadas en datos clínicos. La creciente demanda de PC puede beneficiarse de una herramienta de cribadopara identificar a los pacientes con necesidades de PC durante el ingreso hospitalario.Se han propuesto varias herramientas, como la Pregunta Sorpresa (SQ) o la creaciónde diferentes índices y puntuaciones, con distintos grados de éxito. Recientemente,el uso de algoritmos de inteligencia artificial, en concreto de Machine Learning (ML), ha surgido como una solución potencial dada su capacidad de aprendizaje a partirde las Historias Clínicas Electrónicas (EHR) y con la expectativa de proporcionarpredicciones precisas para el ingreso en programas de PC. Esta tesis se centra en la creación de herramientas digitales basadas en ML para la identificación de pacientes con necesidades de cuidados paliativos en el momento del ingreso hospitalario. Hemos utilizado la mortalidad y la fragilidad como los dos criterios clínicos para la toma de decisiones, siendo la corta supervivencia y el aumento de la fragilidad, nuestros objetivos para hacer predicciones. También nos hemos centrado en la implementación de estas herramientas en entornos clínicos y en el estudio de su usabilidad y aceptación en los flujos de trabajo clínicos. Para lograr estos objetivos, en primer lugar, estudiamos y comparamos algoritmos de ML para la supervivencia a un año en pacientes adultos durante el ingreso hospitalario. Para ello, definimos una variable binaria a predecir, equivalente a la SQ y definimos el conjunto de variables predictivas basadas en la literatura. Comparamos modelos basados en Support Vector Machine (SVM), k-Nearest Neighbours (kNN), Random Forest (RF), Gradient Boosting Machine (GBM) y Multilayer Perceptron (MLP), atendiendo a su rendimiento, especialmente al Área bajo la curva ROC (AUC ROC). Además, obtuvimos información sobre la importancia de las variables para los modelos basados en árboles utilizando el criterio GINI. En segundo lugar, estudiamos la medición de la fragilidad de la calidad de vida(QoL) en los candidatos a la intervención en PC. Para este segundo estudio, redujimosla franja de edad de la población a pacientes ancianos (≥ 65 años) como grupo objetivo. A continuación, creamos tres modelos diferentes: 1) la adaptación del modelo demortalidad a un año para pacientes ancianos, 2) un modelo de regresión para estimarel número de días desde el ingreso hasta la muerte para complementar los resultadosdel primer modelo, y finalmente, 3) un modelo predictivo del estado de fragilidad aun año. Estos modelos se compartieron con la comunidad académica a través de unaaplicación web b que permite la entrada de datos y muestra la predicción de los tresmodelos y unos gráficos con la importancia de las variables. En tercer lugar, propusimos una versión del modelo de mortalidad a un año enforma de calculadora online. Esta versión se diseñó para maximizar el acceso de losprofesionales minimizando los requisitos de datos y haciendo que el software respondiera a las plataformas tecnológicas actuales. Así pues, se eliminaron las variablesadministrativas específicas de la fuente de datos y se trabajó en un proceso para minimizar las variables de entrada requeridas, manteniendo al mismo tiempo un ROCAUC elevado del modelo. Como resultado, e[CA] Les Cures Pal·liatives (PC) són cures mèdiques especialitzades l'objectiu de les qualsés millorar la qualitat de vida dels pacients amb malalties greus. Històricament, s'hanaplicat als pacients en fase terminal, especialment als quals tenen un diagnòstic oncològic. No obstant això, els resultats de les investigacions actuals suggereixen que lesPC afecten positivament a la qualitat de vida dels pacients amb diferents malalties. Latendència actual sobre les PC és incloure a pacients no oncològics amb afeccions comla malaltia pulmonar obstructiva crònica, la insuficiència de funcions orgàniques o lademència. No obstant això, la identificació dels pacients amb aqueixes necessitats éscomplexa, per la qual cosa es requereixen eines alternatives basades en dades clíniques. La creixent demanda de PC pot beneficiar-se d'una eina de garbellat per a identificar als pacients amb necessitats de PC durant l'ingrés hospitalari. S'han proposatdiverses eines, com la Pregunta Sorpresa (SQ) o la creació de diferents índexs i puntuacions, amb diferents graus d'èxit. Recentment, l'ús d'algorismes d'intel·ligènciaartificial, en concret de Machine Learning (ML), ha sorgit com una potencial soluciódonada la seua capacitat d'aprenentatge a partir de les Històries Clíniques Electròniques (EHR) i amb l'expectativa de proporcionar prediccions precises per a l'ingrés enprogrames de PC. Aquesta tesi se centra en la creació d'eines digitals basades en MLper a la identificació de pacients amb necessitats de cures pal·liatives durant l'ingréshospitalari. Hem utilitzat mortalitat i fragilitat com els dos criteris clínics per a lapresa de decisions, sent la curta supervivència i la major fragilitat els nostres objectiusa predir. Després, ens hem centrat en la seua implementació en entorns clínics i hemestudiat la seua usabilitat i acceptació en els fluxos de treball clínics.Aquesta tesi se centra en la creació d'eines digitals basades en ML per a la identificació de pacients amb necessitats de cures pal·liatives en el moment de l'ingrés hospitalari. Hem utilitzat la mortalitat i la fragilitat com els dos criteris clínics per ala presa de decisions, sent la curta supervivència i l'augment de la fragilitat, els nostresobjectius per a fer prediccions. També ens hem centrat en la implementació d'aquesteseines en entorns clínics i en l'estudi de la seua usabilitat i acceptació en els fluxos detreball clínics. Per a aconseguir aquests objectius, en primer lloc, estudiem i comparem algorismesde ML per a la supervivència a un any en pacients adults durant l'ingrés hospitalari.Per a això, definim una variable binària a predir, equivalent a la SQ i definim el conjuntde variables predictives basades en la literatura. Comparem models basats en Support Vector Machine (SVM), k-Nearest Neighbours (kNN), Random Forest (RF), Gradient Boosting Machine (GBM) i Multilayer Perceptron (MLP), atenent el seu rendiment,especialment a l'Àrea sota la corba ROC (AUC ROC). A més, vam obtindre informaciósobre la importància de les variables per als models basats en arbres utilitzant el criteri GINI. En segon lloc, estudiem el mesurament de la fragilitat de la qualitat de vida (QoL)en els candidats a la intervenció en PC. Per a aquest segon estudi, vam reduir lafranja d'edat de la població a pacients ancians (≥ 65 anys) com a grup objectiu. Acontinuació, creem tres models diferents: 1) l'adaptació del model de mortalitat a unany per a pacients ancians, 2) un model de regressió per a estimar el nombre de dies desde l'ingrés fins a la mort per a complementar els resultats del primer model, i finalment,3) un model predictiu de l'estat de fragilitat a un any. Aquests models es van compartiramb la comunitat acadèmica a través d'una aplicació web c que permet l'entrada dedades i mostra la predicció dels tres models i uns gràfics amb la importància de lesvariables. En tercer lloc, vam proposar una versió del model de mortalitat a un any en formade calculadora en línia. Aquesta versió es va di[EN] Palliative Care (PC) is specialized medical care that aims to improve patients' quality of life with serious illnesses. Historically, it has been applied to terminally ill patients, especially those with oncologic diagnoses. However, current research results suggest that PC positively affects the quality of life of patients with different conditions. The current trend on PC is to include non-oncological patients with conditions such as Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD), organ function failure or dementia. However, the identification of patients with those needs is complex, and therefore alternative tools based on clinical data are required. The growing demand for PC may benefit from a screening tool to identify patients with PC needs during hospital admission. Several tools, such as the Surprise Question (SQ) or the creation of different indexes and scores, have been proposed with varying degrees of success. Recently, the use of artificial intelligence algorithms, specifically Machine Learning (ML), has arisen as a potential solution given their capacity to learn from the Electronic Health Records (EHRs) and with the expectation to provide accurate predictions for admission to PC programs. This thesis focuses on creating ML-based digital tools for identifying patients with palliative care needs at hospital admission. We have used mortality and frailty as the two clinical criteria for decision-making, being short survival and increased frailty, as our targets to make predictions. We also have focused on implementing these tools in clinical settings and studying their usability and acceptance in clinical workflows. To accomplish these objectives, first, we studied and compared ML algorithms for one-year survival in adult patients during hospital admission. To do so, we defined a binary variable to predict, equivalent to the SQ and defined the set of predictive variables based on literature. We compared models based on Support Vector Machine (SVM), k-Nearest Neighbours (kNN), Random Forest (RF), Gradient Boosting Machine (GBM) and Multilayer Perceptron (MLP), attending to their performance, especially to the Area under the ROC curve (AUC ROC). Additionally, we obtained information on the importance of variables for tree-based models using the GINI criterion. Second, we studied frailty measurement of Quality of Life (QoL) in candidates for PC intervention. For this second study, we narrowed the age of the population to elderly patients (≥ 65 years) as the target group. Then we created three different models: 1) for the adaptation of the one-year mortality model for elderly patients, 2) a regression model to estimate the number of days from admission to death to complement the results of the first model, and finally, 3) a predictive model for frailty status at one year. These models were shared with the academic community through a web application a that allows data input and shows the prediction from the three models and some graphs with the importance of the variables. Third, we proposed a version of the 1-year mortality model in the form of an online calculator. This version was designed to maximize access from professionals by minimizing data requirements and making the software responsive to the current technological platforms. So we eliminated the administrative variables specific to the dataset source and worked on a process to minimize the required input variables while maintaining high the model's AUC ROC. As a result, this model retained most of the predictive power and required only seven bed-side inputs. Finally, we evaluated the Clinical Decision Support System (CDSS) web tool on PC with an actual set of users. This evaluation comprised three domains: evaluation of participant's predictions against the ML baseline, the usability of the graphical interface, and user experience measurement. A first evaluation was performed, followed by a period of implementation of improvements and corrections to the plaBlanes Selva, V. (2022). Clinical Decision Support Systems for Palliative Care Referral: Design and Evaluation of Frailty and Mortality Predictive Models [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/19099

Systems action design research : delineation of an application to develop hybrid local climate services

In this thesis, a Systems Action Design Research (SADR) model was developed, which allows the Action Design Research Paradigm to be extended to process hybrid systems of stationary or changing interacting systems; including both quantitative and qualitative aspects. The crucial challenge is to get the experts and grass-root end-users to work together actively in a participatory and cocreative way instead of the foremost current expert dominated practices. Hence the basic model is engaged with an epistemic Delphi entry process, which considers the particular application. This study delineates a unique application to develop hybrid local climate services, which take into account also humanitarian values and presents three case studies done in Mozambique, Kenya, and Tanzania conducted by design thinking.Tutkimuksessa on kehitetty vuorovaikutteisten järjestelmien toiminnan suunnittelun tutkimusmalli, joka laajentaa aikaisempia toiminnan suunnittelun tutkimusmalleja stationaarisiin tai muuttuviin vuorovaikutteisiin mahdollisimman kokonaisvaltaisiin eli hybrideihin järjestelmiin. Malli ottaa huomioon sekä määrällisiä että laadullisia tekijöitä. Vielä nykyisin vallalla olevien asiantuntijapainotteisten käytäntöjen välttämättömänä haasteena on saattaa asiantuntijat ja ruohonjuuritason loppukäyttäjät työskentelemään yhteisen luovuuden merkeissä osallistavalla tavalla. Tästä syystä kehitetyn mallin olennaisena osana on episteeminen, sovelluskohtainen Delphi-prosessi. Sovelluksena toteutettavien hybridien paikallisten loppukäyttäjien tietotarpeita palvelevien mobiili-ilmastomallien osalta viitoitetaan tämän sovelluksen pääpiirteet tutkimuksessa esitetyn mallin näkökulmasta sekä esitetään kolmen Itä-Afrikassa (Mosambik, Kenia ja Tansania) suunnitteluajattelun mukaisesti toteutetun ideointiprojektin ehdotukset. Kehitettävissä mobiiliilmastopalveluissa otetaan soveltuvin osin huomioon myös humanitaariset arvot. Tulokset osoittavat, että kehitetty malli voi avata uusia näköaloja hybridien paikallisten mobiili-ilmastopalvelujen kehittämiseen ruohonjuuritason viljelijöille

Sandhill crane population monitoring, modeling, and harvest decision making

Includes bibliographical references.2015 Fall.To view the abstract, please see the full text of the document

Non-communicable Diseases, Big Data and Artificial Intelligence

This reprint includes 15 articles in the field of non-communicable Diseases, big data, and artificial intelligence, overviewing the most recent advances in the field of AI and their application potential in 3P medicine

2015-2016 Boise State University Graduate Catalog

The graduate catalog describes the graduate programs offered by Boise State University and the policies, procedures, and requirements that govern those programs. Other pertinent university publications are the Boise State University Student Handbook, and the Boise State University Policy Manual. All of these publications are available online at www.boisestate.edu along with the online schedule of classes. Prospective students are also encouraged to contact the graduate program coordinator of the program of interest for additional information