Consciousness in its Right Place. The Case for A Posteriori Russelian Physicalism

Abstract

[eng] How does consciousness fit into physical reality? This question lies at the core of the problem of consciousness. The difficulty in answering it stems from two conflicting intuitions. Consciousness appears to be embedded within the causal fabric of the physical world, making it natural to assume it is a physical phenomenon like any other. Yet our subjective experiences seem so distinct from physical reality as science describes it that it's difficult to comprehend how consciousness could be physical. Some attempt to resolve the problem by rejecting one of the two core intuitions: either by denying that consciousness is physical—thus abandoning physicalism—or by dismissing the features that make consciousness seem non-physical—thereby abandoning realism about consciousness. This thesis shows that there is no good reason to compromise. It develops and defends a posteriori Russellian physicalism, a novel position that offers a physicalist realist solution to the problem of consciousness. According to this view, consciousness is, like everything else, made of basic physical stuff and nothing more and yet, its full nature eludes the austere objective descriptions of science. The first half of the thesis (chapters 1 and 2) criticises the two leading physicalist realist positions—type-B physicalism and Russellian physicalism—arguing that both fail to adequately address two central challenges prominent in the current debate: the problem of revelation and the meta-problem of consciousness. The second half (chapters 3 and 4) demonstrates how a posteriori Russellian physicalism can successfully meet both challenges.[cat] Com encaixa la consciència en la realitat física? Aquesta pregunta es troba al cor del problema de la consciència. La dificultat per respondre-la prové de dues intuïcions contradictòries. D'una banda, la consciència sembla estar incrustada en el teixit causal del món físic, fet que fa natural suposar que és un fenomen físic com qualsevol altre. De l’altra, les nostres experiències subjectives semblen tan diferents de la realitat física, tal com la descriu la ciència, que costa entendre com la consciència podria ser física. Alguns intenten resoldre aquest problema rebutjant una de les dues intuïcions fonamentals: o bé negant que la consciència sigui física —i, per tant, abandonant el fisicalisme—, o bé descartant les característiques que fan que la consciència sembli no física —i, així, abandonant el realisme sobre la consciència. Aquesta tesi mostra que no hi ha cap bona raó per a fer concessions. Desenvolupa i defensa un fisicalisme russellià a posteriori, una nova posició que ofereix una solució alhora realista i fisicalista al problema de la consciència. Segons aquesta visió, la consciència, com tot el que existeix, està composta de matèria física bàsica; tanmateix, la seva naturalesa completa escapa a les austeres descripcions objectives de la ciència. La primera meitat de la tesi (capítols 1 i 2) critica les dues principals posicions realistes fisicalistes —el fisicalisme de tipus B i el fisicalisme russellià tradicional—, argumentant que cap de les dues no aconsegueix abordar adequadament dos dels desafiaments centrals en el debat actual: el problema de la revelació i el meta-problema de la consciència. La segona meitat (capítols 3 i 4) demostra com el fisicalisme russellià a posteriori pot afrontar amb èxit ambdós reptes