Autorretrato y Vanguardia: Nicolás de Lekuona y la Identidad Moderna.

Abstract

Nicolás de Lekuona és un artista, en gran mesura desconegut, que es va revelant com a paradigma de l'artista en temps de la Segona República espanyola. Va ser capaç en només sis anys de producció artística, abans de la seva tràgica mort a la Guerra Civil amb tot just 24 anys, d'assumir els llenguatges de les avantguardes internacionals i a partir d'elles plantejar una proposta singular de gran modernitat i vigència que es continua recuperant cada dia. Amb aquest treball de recerca tractem d'analitzar de manera inèdita el paper que l'autorepresentació ocupa en la seva obra, ja que els autoretrats ens ajuden a confirmar la importància que va concedir a la seva imatge com a mètode artístic en la indagació de noves formes d'expressió plàstica de la subjectivitat, així com a l'autoreflexió entorn de la identitat construïda que es transforma amb les pulsions i l'esdevenir del temps. Per això, proposem una anàlisi dels seus autoretrats a partir dels diferents experiments duts a terme per l'artista al voltant del seu rostre, que li serveix com a símbol transcendental en la construcció de la condició d'individu de la modernitat.Nicolás de Lekuona is an artist, largely unknown, who revealed himself as a paradigm of the artist in times of the Second Spanish Republic. In just six years of artistic production, before his tragic death in the Civil War when he was only 24 years old, he was able to assume the languages of the international avant-garde and from them to raise a unique proposal of great modernity and validity that continues to recover every day. With this research work we try to analyze in an unprecedented way the role that self-representation occupies in his work, since his self-portraits help us to confirm the importance he gave to his image as an artistic method in the investigation of new forms of plastic expression of subjectivity, as well as in the self-reflection around the constructed identity that is transformed with the impulses and the evolution of time. To this end, we propose an analysis of his self-portraits based on the different experiments carried out by the artist around his face, which serves as a transcendental symbol in the construction of his condition as an individual of modernity.Nicolás de Lekuona es un artista, en gran medida desconocido, que se va revelando como paradigma del artista en tiempos de la Segunda República española. Fue capaz en apenas seis años de producción artística, antes de su trágica muerte en la Guerra Civil con apenas 24 años, de asumir los lenguajes de las vanguardias internacionales y a partir de ellas plantear una propuesta singular de gran modernidad y vigencia que sigue recuperándose cada día. Con este trabajo de investigación tratamos de analizar de manera inédita el papel que la autorrepresentación ocupa en su obra, pues sus autorretratos nos ayudan a confirmar la importancia que concedió a su imagen como método artístico en la indagación de nuevas formas de expresión plástica de la subjetividad, así como en la autorreflexión en torno a la identidad construida que se transforma con las pulsiones y el devenir del tiempo. Para ello, proponemos un análisis de sus autorretratos a partir de los diferentes experimentos llevados a cabo por el artista en torno a su rostro, que le sirve como símbolo trascendental en la construcción de su condición de individuo de la modernidad