Uso de drogas, famílias e práticas de cuidado: interpelações às políticas públicas

The hegemonic conceptions about drugs, the social belongings of the families and the guidelines put by the public policies reverberate in the way of conceiving the problems related to the use of drugs and in the practices of care in the familiar context. The present study, carried out through the monitoring of two families of distinct socioeconomic conditions and who suffer from problems arising from the use of drugs by one of its members, proposes to discuss how public policies have impacted care practices and handling these situations. An average of 25 meetings were held with each of them. The data analyzed were obtained through open interviews, observation and field diary. Differentiated modes of understanding and coping with the problem were identified based on the social belonging of the families and that the lack of adequate support in the network, especially for substitutive services, reduces the possibilities for empowering and emancipating family care practices.As concepções hegemônicas sobre drogas, os pertencimentos sociais das famílias e as diretrizes postas pelas políticas reverberam nas práticas de cuidados e na maneira de conceber os problemas relacionados ao uso de drogas no contexto familiar. O presente estudo se propõe a discutir o modo como as políticas públicas têm funcionado em relação à atenção às famílias que sofrem com os problemas decorrentes do uso de drogas e os efeitos nas práticas de cuidado das mesmas. Para tanto, realizou-se um estudo com duas famílias com características sócio econômicas distintas. Para construção dos dados foram feitas entrevistas abertas, observação e registro em diário de campo. Identificou-se que a ausência de suporte adequado na rede, sobretudo nos serviços substitutivos, reduz as possibilidades potencializadoras de autonomia e emancipação nas práticas de cuidado operadas pelos familiares

Abordaje de paciente con enfermedad pulmonar obstructiva crónica en farmacia comunitaria rural

Razón de la consultaPaciente de 77 años que en octubre de 2015 acude a farmacia comunitaria con fiebre, tos y mucosidad. Se deriva a su médico de atención primaria y tras derivación al hospital ingresa con diagnóstico de neumonía.Acude a la farmacia pasado aproximadamente un mes (noviembre de 2015), refiriendo falta de apetito, nerviosismo, insomnio y molestias gástricas (dolor de estómago y náuseas).Se oferta el servicio de Seguimiento Farmacoterapéutico (SFT) (1) y abordaje específico de EPOC usando como metodología el programa EPOCA (2) para el seguimiento específico de su enfermedad respiratoria

La educación en ética de la salud pública en los másteres de salud pública en España: Situación actual y recursos disponibles para la docencia

La formació en ètica dels professionals en salut pública (SP) és necessària però insuficient. Aquest article pretén descriure el grau en què els màsters de salut pública (MSP) a Espanya inclouen l'ètica en el seu programa i revisar els materials docents d'ètica en SP disponibles en llengua anglesa. Examinem a Internet el programa dels MSP i els materials docents utilitzant diferents estratègies de cerca. Dels 14 MSP identificats, la meitat (7) inclouen l'ètica en el seu programa i en tots els casos aquesta s'ensenya juntament amb altres aspectes de SP. Dotze llibres de text van ser revisats, 5 dels quals inclouen casos pràctics i gairebé tots ells tenen un alt valor com a material docent.Ethics education of public health (PH) professionals is insufficient, despite general consensus on the need for it. This article aims to describe the extent to which Spanish masters of public health (MPH) have adopted ethic courses, and to review teaching and/or learning resources on PH ethics available in English. We explored Internet sites from current MPH in Spain and searched for teaching resources using different strategies. A total of 14 MPH were identified out of which seven (50.0%) teach ethics. Ethics is taught together with other aspects of PH in all cases. A total of 12 textbooks on PH ethics were reviewed, 5 of them include case studies and most have good or high value as teaching tools.La formación en ética de los profesionales en salud pública (SP) es necesaria pero insuficiente. Este artículo pretende describir el grado en que los masters de salud pública (MSP) en España incluyen la ética en su programa y revisar los materiales docentes de ética en SP disponibles en lengua inglesa. Examinamos en Internet el programa de los MSP y los materiales docentes utilizando diferentes estrategias de búsqueda. De los 14 MSP identificados, la mitad (7) incluyen la ética en su programa y en todos los casos ésta se enseña junto con otros aspectos de SP. Doce libros de texto fueron revisados, 5 de los cuales incluyen casos prácticos y casi todos tienen un alto valor como material docente

La segmentació del mercat de treball: la condició econòmica dels professionals autònoms a Itàlia i l’Argentina

L’article se centra en les condicions dels treballadors autònoms professionals en els mercats laborals europeus i llatinoamericans, l’augment dels quals està vinculat al desenvolupament de l’economia de serveis. Fent una crítica a la tradicional teoria de segmentació, aquest grup de treballadors independents altament qualificats, expressió de la classe mitjana alta i del treball postindustrial, es pot considerar a mig camí entre el mercat i la jerarquia, entre la internalització de recursos humans i la subcontractació. Considerant les desigualtats socials, la pregunta de l’investigador és si les condicions dels professionals independents (és a dir, «autònoms sense empleats» i «professionals per compte propi», caracteritzats per nivells d’educació més alts i que treballen en els sectors de serveis avançats) són comparables amb les dels empleats (a Itàlia i l’Argentina). L’article investiga l’ingrés laboral (com a variable dependent) per avaluar com això canvia considerant l’ocupació (autònom o empleat) i les característiques sociodemogràfiques (com a variables independents). La comparació dels ingressos es va fer utilitzant dues bases de dades: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) per a l’Argentina i ITA-SILC per a Itàlia. Malgrat els problemes de comparació en la classificació de les ocupacions, l’anàlisi destaca les diferències entre tots dos països, vinculades a una expansió dissímil de l’economia de serveis, els serveis professionals i la subcontractació de competències altament qualificades. A més, en condicions de grans desigualtats d’ingressos en l’autoocupació, els professionals graduats independents a l’Argentina sembla que econòmicament se’n surten més bé, mentre que a Itàlia mostren menors ingressos que altres ocupacions, la qual cosa suggereix un impacte desigual en el mercat laboral de l’educació superior en tots dos països.El artículo se centra en las condiciones de los trabajadores autónomos profesionales en los mercados laborales europeos y latinoamericanos, cuyo aumento está vinculado al desarrollo de la economía de servicios. Realizando una crítica a la tradicional teoría de segmentación, este grupo de trabajadores independientes altamente calificados, expresión de la clase media alta y del trabajo postindustrial, se puede considerar a medio camino entre el mercado y la jerarquía, entre la internalización de recursos humanos y la subcontratación. Considerando las desigualdades sociales, la pregunta del investigador es si las condiciones de los profesionales independientes (es decir, «autónomos sin empleados» y «profesionales por cuenta propia», caracterizados por niveles de educación más altos y que trabajan en los sectores de servicios avanzados) son comparables con las de los empleados (en Italia y Argentina). El artículo investiga el ingreso laboral (como variable dependiente) para evaluar cómo ello cambia considerando la ocupación (autónomo o empleado) y las características sociodemográficas (como variables independientes). La comparación de los ingresos se realizó utilizando dos bases de datos: EPH-INDEC (Encuesta Permanente de Hogares) para Argentina e ITA-SILC para Italia. A pesar de los problemas de comparación en la clasificación de las ocupaciones, el análisis destaca las diferencias entre los dos países, vinculadas a una expansión disímil de la economía de servicios, los servicios profesionales y la subcontratación de competencias altamente cualificadas. Además, en una condición de altas desigualdades de ingresos en el autoempleo, los profesionales graduados independientes en Argentina parecen mantener un mejor desempeño económico, mientras que en Italia muestran menores ingresos que otras ocupaciones, lo que sugiere un impacto desigual en el mercado laboral de la educación superior en ambos países.  The article focuses on the conditions of self-employed professionals in the European and Latin American labour markets, whose increase is linked to the expansion of on-demand service economy. Moving from a critic to the traditional segmentation theory, this group of high-skilled self-employed, expression of the upper-middle class and post-industrial work can be considered halfway between market and hierarchy, HR internalization and outsourcing. Dealing with social inequalities, the research questions are whether the conditions of the independent professionals (namely “self-employers without employees” and “cuenta propia profesionales”, characterized on average by higher levels of education and who works in the advanced service sectors) are comparable with employees and whether in the two contexts (specifically Italy and Argentina) there are similar trends. The article investigates work income (as a dependent variable) to measure how it changes controlling for the occupation (self-employed or employee) and the socio-demographic characteristics (as independent variables). The comparison of income levels was realized by using two datasets: EPH-INDEC (Encuesta Permanente des Hogares) for Argentina and ITA-SILC for Italy. Despite the limits -due to problems of comparison in the classification of occupations- the analysis highlights differences between the two countries, linked to a dissimilar expansion of the service economy, professional services and outsourcing of high-skilled competences. Moreover, within a frame of a high income inequalities in self-employment, graduated independent professionals in Argentina seem to retain a stronger economic performance, while in Italy they show lower earnings than other occupations, suggesting an unequal labour market impact of higher education in the two countries

La coerción federal en el ordenamiento territorial de la Constitución alemana (DE-CA-ES)

La inspiració que l’article 155 CE rep de l’article 37 GG recomana dur a terme una anàlisi jurídica comparativa al voltant de la coerció federal a Alemanya. Això ens ensenya que recórrer a la coerció federal és jugar amb foc, ja que tant pot donar estabilitat com desestabilitzar una comunitat. A la història constitucional d’Alemanya, les mesures coercitives adoptades unilateralment pel poder central han contribuït de manera reiterada al declivi i acabament de diverses etapes polítiques. Aquestes experiències històriques haurien de poder explicar per què la coerció federal no s’ha emprat fins ara mai a l’actual República Federal d’Alemanya. Però encara resulta més important fer notar com la cultura constitucional federal desenvolupada al llarg de les darreres dècades no es basa en la coerció i les ordres unilaterals, sinó en el tractament consensuat i cooperatiu dels conflictes i, arribat el cas, també en el recurs al Tribunal Constitucional, perquè aquest es pronunciï. Aquesta cultura juridicoconstitucional és una part de la recepta de l’èxit de l’organització federal de la Constitució alemanya, que es basa en un recurs constant a la comunicació, una elevada flexibilitat i una oberta i àmplia disposició a la modernització que pot arribar, si escau, a introduir reformes a la Constitució.Die Anlehnung von Art. 155 der spanischen Verfassung an Art. 37 des deutschen Grundgesetzes legt einen rechtsvergleichenden Seitenblick auf den Bundeszwang in Deutschland nahe. Dabei zeigt sich, dass die Ausübung des Bundeszwangs ein Spiel mit dem Feuer ist: Sie kann den Gesamtverband nicht nur stabilisieren, son­dern auch destabilisieren. In der deutschen Verfassungs­ge­­schich­te haben einseitig getroffene Zwangsmaßnahmen der Zentralgewalt nämlich wiederholt zum Untergang des Gemeinwesens beige­tra­gen. Diese hi­sto­ri­schen Erfahrungen dürf­ten erklären, wes­halb der Bundeszwang in der Bun­desre­pu­blik Deutsch­land bislang noch nie zum Einsatz gekommen ist. Noch wichtiger ist aber die in den zurückliegen­den Jahr­zehn­ten entwickelte föderalen Verfassungs­kul­tur, die nicht auf einsei­ti­gen Befehl und Zwang aus­gerichtet ist, sondern auf konsensual-koope­ra­tive Konflikt­bear­beitung, ge­gebenenfalls auch verfassungsge­richt­liche Streit­ent­schei­dung. Diese Ver­fas­sungs­rechts­kultur ist Teil des Erfolgsrezepts der föderativen Ordnung des Grundgesetzes, das auf zugewandte Kommunikation, hohe Anpas­sungs­fä­hig­keit und eine ergebnis­of­fe­ne, bis hin zu Verfas­sungs­än­de­rungen reichende Modernisierungs­be­reitschaft setzt. Article 37 GG’s inspiration for Article 155 of the Spanish Constitution calls for a comparative judicial analysis of federal coercion in Germany. This shows us that resorting to federal coercion means playing with fire, as it may both provide stability for and destabilise a community. In Germany’s constitutional history, coercive measures unilaterally adopted by the central power have repeatedly contributed to the decline and end of a number of political eras. These historical experiences may help explain why federal coercion has not been used to date in the current Federal Republic of Germany. However, it is even more important to note how the federal constitutional culture that has developed over the course of recent decades is not based on coercion or unilateral orders, but rather on the tackling of disputes on a negotiated and cooperative basis including, when required, recourse to the Constitutional Court for it to issue a ruling. This legal-constitutional culture is one reason for the success of the federal organisation of the German Constitution, based on the constant use of communication, a high degree of flexibility and open and wide-ranging acceptance of modernisation that could include, when called for, the introduction of amendments to the country’s constitution.La inspiración que el artículo 155 CE recibe del artículo 37 GG recomienda realizar un análisis jurídico comparativo alrededor de la coerción federal en Alemania. Esto nos muestra que recorrer a la coerción federal es jugar con fuego, porque tanto puede dar estabilidad como desestabilizar una comunidad. A la historia constitucional de Alemania, las medidas coercitivas adoptadas unilateralmente por el poder central han contribuido de manera reiterada al declive y fin de diversas etapas políticas. Estas experiencias históricas tendrían que poder explicar por qué la coerción federal no se ha utilizado hasta ahora nunca en la actual República Federal de Alemania. Pero aún resulta más importante hacer notar como la cultura constitucional federal desarrollada a lo largo de las últimas décadas no se basa en la coerción y las órdenes unilaterales, sino en el tratamiento consensuado y cooperativo de los conflictos y, llegado el caso, también en el recurso al Tribunal Constitucional, para que éste se pronuncie. Esta cultura juridicoconstitucional es una parte de la receta del éxito de la organización federal de la Constitución alemana, que se basa en un recurso constante a la comunicación, una elevada flexibilidad y una abierta y amplia disposición a la modernización que puede llegar, si conviene, a introducir reformas en la Constitución

Pour une littérature fiduciaire: inscriptions du signe monétaire et (re)problématisations de l’écriture dans l’oeuvre de Tanguy Viel

Més enllà de la simple tematització dels diners i de la seva influència sobre les existències individuals i les relacions socials dels personatges, bona part de la narrativa de Tanguy Viel problematitza l’economia monetària com a sistema d’intercanvi simbòlic en la seva doble dimensió semiòtico-estructural i sociosimbòlica. Aquesta problematització es porta a terme mitjançant la reinterpretació dels codis genèrics i l’exploració del concepte mateix de ficció, no únicament com a principi constituent del text literari, sinó com a fonament ontològic de tot intercanvi simbòlic. El present article planteja la possibilitat de llegir en la poètica de l’autor algunes de les claus de l’evolució de la narrativa francesa de l’extrem contemporani a partir del seu diàleg amb l’economia monetària.Beyond the literary treatment of money as a theme and its influence on characters’ individual lives and social relationships, a significant part of Tanguy Viel’s work questions monetary economics as a symbolic system of exchange in its double dimension, semiotic-structural and socio-symbolic. Said problematization is carried out through the re-interpretation of generic codes and the exploration of the notion of fiction itself, not just as the fundamental principle of the literary text but as the ontological basis of any symbolic exchange. This article suggests that Viel’s poetics offer some of the keys to the evolution of contemporary French narrative in light of its dialogue with monetary economics.Au-delà d’une simple thématisation de l’argent et de son influence sur les existences individuelles et les rapports sociaux des personnages, Tanguy Viel entreprend dans plusieurs de ses romans de problématiser l’économie monétaire en tant que système d’échange symbolique à double nature : sémiotique-structurale et socio-symbolique. Une problématisation axée sur une relecture des codes génériques et une remise en question de l’idée même de fiction, non seulement en tant que principe constitutif du texte littéraire, mais également en tant que fondement ontologique de tout échange symbolique. Notre étude interrogera la possibilité de lire dans la poétique de la fiction développée par l’auteur quelques clés fondamentales pour comprendre l’évolution de la littérature française de l’extrême contemporain à la lumière de son dialogue avec l’économie monétaire