Síntesi de fotocatalitzadors i avaluació de la seva efectivitat en l'eliminació de contaminants emergents

Treballs Finals de Grau de Química, Facultat de Química, Universitat de Barcelona, Any: 2024, Tutor: Albert Serrà RamosThe presence of antibiotics and organic contaminants in aquatic systems is a serious global problem, as these chemicals can persist in water and endanger marine life and human health. One significant source of this contamination is the excretions of unmetabolized drugs through urine or feces, especially in high-density animal farming areas. Traditional methods for removing these contaminants from water are not effective at very low concentrations. To address this problem, advanced oxidation processes (AOP) have been developed, with photocatalysis playing a key role. These methods use highly reactive radicals to break down organic compounds into harmless molecules like water, carbon dioxide and other inorganic species. Bismuth oxyiodide (BiOI) is a promising photocatalyst due to its high capacity, especially under visible light. However, BiOI has limited activity because of the rapid recombination of radicals generated during the process. To improve its effectiveness, researchers are investigating thermal treatment and combining it with other materials. Moreover, enhancing the formation of radicals using oxidizing agents that generate sulphate radicals (SO4·-) is under investigation. Sulphate radicals have a longer lifespan and greater oxidizing power than hydroxyl radicals (OH·). Peroxymonosulphate (PMS) is a potent oxidizing agent that could improve the degradation of organic contaminants in water. Additionally, to enhance the catalytic activity, there is a focus on making the photocatalyst reusable. Researchers are exploring the possibility of making the photocatalysts magnetic to facilitate their recovery after use and prevent their accumulation in aquatic ecosystems. This involves functionalizing these catalysts with magnetic materials, such as BaFe12O19, which also enhances their photocatalytic activity. In summary, current research aims to develop more effective and sustainable materials and methods for removing antibiotic contaminants from water, thereby protecting both the environment and human health

Non-intellectual Factor and Language Learning Motivation. A study based on L2 Spanish learners

[eng] This thesis examines the factors that influence the language learning performance of Chinese undergraduates studying Spanish as a foreign language. Drawing on my personal teaching experiences, the study aims to improve understanding of L2 motivation in the Chinese educational context and to support the teaching of Spanish and other languages other than English (LOTE) in China. Through a detailed review of existing research, the thesis identifies motivation as a key factor affecting learning performance in second language acquisition. To explore this, the study applies the L2 Motivational Self System (L2MSS) as a theoretical framework to investigate the features of Spanish learning motivation among Chinese undergraduates. The research is guided by five questions: (1) Can the L2MSS framework be validated for language learners other than English in China? (2) Among the three key components of the L2MSS, which best predicts L2 learning motivation of Chinese university graduates studying Spanish? (3) How are the “Ideal L2 Self” and “Instrumentality-promotion” interconnected among Chinese undergraduate learners of Spanish? (4) What is the relationship between “Attitudes toward L2 Learning” and the “Ideal L2 Self” among Chinese undergraduate learners of Spanish? (5) How do the motivations of Chinese undergraduates for learning Spanish differ between genders? Quantitative data were collected from 86 undergraduate Spanish majors using a revised questionnaire, and qualitative data were obtained through interviews. The data were analyzed using descriptive statistics, correlation and regression analysis, and Structural Equation Modeling (SEM). The findings support using the L2MSS framework for Chinese learners of Spanish. They show that “Attitudes toward L2 Learning” and the “Ideal L2 Self” are the strongest predictors of learning motivation. Moreover, in terms of ex- plaining “Criterion Measures,” regression analysis suggests that the “Ideal L2 Self” has a more substantial influence. At the same time, SEM results point to “Instrumentality- promotion” as having a more direct causal role. Interestingly, female students showed lower levels of “Ideal L2 Self” but higher levels of “Ought-to L2 Self” than male students. This difference may be linked to cultural influences and the impact of the COVID-19 pandemic. The research findings offer valuable insights into improving language teaching practices. Teachers can use these insights to design interventions that support the development of students’ 'Ideal L2 Self' and enhance their motivation. The study also underscores the importance of cultural content and interaction with native speakers in strengthening motivation and fostering a clear identity as Spanish users. The discussion of limitations and suggestions for future research further equips the audience with a roadmap for continued exploration in this field.[cat] Aquesta tesi examina els factors que influeixen en el rendiment en l'aprenentatge d'idiomes dels estudiants xinesos de grau que estudien espanyol com a llengua estrangera. Basant-se en les meves experiències docents personals, l'estudi pretén millorar la comprensió de la motivació de la segona llengua (L2) en el context de l'educació terciària xinesa i donar suport a l'ensenyament de "l'espanyol com a llengua estrangera (español como lengua extranjera, ELE)" a la Xina. Mitjançant una revisió detallada de la recerca existent, la tesi identifica la motivació com un factor clau que afecta el rendiment de l'aprenentatge en l'adquisició de segones llengües. Per explorar això, l'estudi aplica el “L2 Motivational Self System” (L2MSS, Dörnyei, 2006) com a base teòrica per investigar les característiques de la motivació per a l'aprenentatge del castellà entre estudiants universitaris xinesos. La recerca es guia per cinc preguntes: (1) Es pot validar el marc L2MSS per a aprenents d'idiomes diferents de l'anglès a la Xina? (2) Entre els tres constructes clau (“Attitudes toward L2 learning,” “Ideal L2 self” and “Ought-to L2 self”) del L2MSS, que millor prediu la motivació per a l'aprenentatge de L2 dels graduats universitaris xinesos (3) Com s'interconnecten el "Ideal L2 self" i la "Instrumentality-promotion" entre estudiants xinesos de grau universitari d'espanyol? (4) Quina és la relació entre les “Attitudes toward L2 Learning” i el “Ideal L2 self” entre els estudiants xinesos de castellà de grau universitari? (5) Com difereixen les motivacions dels estudiants universitaris xinesos per aprendre espanyol entre els sexes? Es van recollir dades quantitatives de 86 estudiants de grau en espanyol mitjançant un qüestionari revisat, i les dades qualitatives es van obtenir mitjançant entrevistes. Les dades es van analitzar mitjançant estadística descriptiva, anàlisi de correlació i regressió i modelització d'equacions estructurals (Structural Equation Modelling, SEM). Els resultats donen suport a l'ús del marc L2MSS per a estudiants xinesos d'espanyol. Demostren que les “Attitudes toward L2 Learning” i el “Ideal L2 self” són els predictors més forts de la motivació per a l'aprenentatge. A més, pel que fa a l'explicació de les "Criterion Measures", l'anàlisi de regressió suggereix que el "Ideal L2 self" té una influència més crítica. Alhora, els resultats de les proves SEM apunten a la "Instrumentality-promotion" com a factor causal més directe. Curiosament, les estudiants dones van mostrar nivells més baixos de "Ideal L2 self" però nivells més alts de "Ought-to L2 self" que els estudiants homes. Aquesta diferència pot estar relacionada amb influències culturals i l'impacte de la pandèmia de la COVID-19. Els resultats de la recerca ofereixen informació valuosa per millorar les pràctiques d'ensenyament d'idiomes. Els professors poden utilitzar aquests coneixements per dissenyar intervencions que donin suport al desenvolupament del "Ideal L2 self" dels estudiants i millorin la seva motivació. L'estudi també subratlla la importància del contingut cultural i la interacció amb parlants nadius per enfortir la motivació i fomentar una identitat clara com a usuaris espanyols. La discussió de les limitacions i els suggeriments per a futures investigacions proporciona al públic una guia per a la continuació de l'exploració en aquest camp

Retos éticos de la innovación basada en inteligencia artificial en el Sistema Nacional de Salud

No abstract availabl

Novel Soluble Epoxide Hydrolase Inhibitor: Toward Regulatory Preclinical Studies

Neuroinflammation is widely recognized as a key pathological hallmark of Alzheimer’s disease (AD). Recently, inhibiting soluble epoxide hydrolase (sEH) has emerged as a promising therapeutic strategy for AD. sEH plays a pivotal role in neuroinflammation by hydrolyzing epoxyeicosatrienoic acids (EETs), which have anti-inflammatory and neuroprotective properties, into pro-inflammatory dihydroepoxyeicosatrienoic acids (DHETs). Furthermore, the overexpression of the enzyme in the brains of AD patients and animal models of the disease highlights its relevance as a therapeutic target. Our previous studies, using the inhibitor UB-SCG-51 demonstrated that sEH inhibition regulates neuroinflammation and other mechanisms, such as the unfolded protein response pathway, while reducing autophagy, apoptosis, and neuronal death, thereby promoting neuroprotection. Building on these findings, we evaluated the arginine salt of the compound, designated UB-SCG-74, which offers improved oral absorption compared to that of UB-SCG-51 while retaining high permeability, potency, and selectivity. In experiments using 5XFAD mice, UB-SCG-74 treatment significantly improved cognition and synaptic plasticity, outperforming donepezil, a standard AD drug, and ibuprofen, an anti-inflammatory drug. Remarkably, these benefits persisted for 4 weeks after administration cessation, suggesting lasting therapeutic effects. Safety pharmacology studies showed no toxicity, supporting the advancement of UB-SCG-74 into preclinical regulatory evaluation. Our findings further indicate that sEH inhibition engages multiple neuroprotective pathways, potentially modifying both AD symptoms and disease progression, thus reinforcing its therapeutic potential

Performance-based research funding: Evidence from the largest natural experiment worldwide

A performance-based research funding system (PRFS) is a nationwide incentive scheme that promotes and rewards university research performance through competition for government funding. The UK's PRFS, currently the Research Excellence Framework (REF), is considered the oldest, largest and most developed payment-by-results system in academia worldwide. Surprisingly, and despite the strong criticisms, little has been done to quantitatively and casually evaluate the intended and unintended effects of the PRFSs. In this paper, we evaluate the incremental impact of the REF 2014 in the fields of Economics and Business. We use a synthetic control method to compare the performance of UK universities with their artificial counterfactual units constructed using data from US universities. Our analysis shows, on the whole, that the introduction of the REF had a significant and positive impact on the quantity and quality of the scientific research produced at UK universities. However, we do not find a significant effect on the per author measures, suggesting that the REF did not result in an increase in research productivity. We also show that the effects are more heterogeneous across universities than across academic disciplines. We do not find evidence of a shift of research focus from Economics to Business topics, as some feared. But our analysis indicates that the REF 2014 may have contributed to the concentration of research excellence in elite institutions

Research and development of a new biocontrol agent against the foliar diseases downy and powdery mildews in cucurbit crops

[eng] This doctoral thesis explores the initial phases of the development of a new phytosanitary product aimed at combating fungal diseases mildew (Pseudoperonospora cubensis) and powdery mildew (Podosphaera fusca) in cucurbit crops. The study began with the isolation and pre-selection of microbial species from different places and types of plants affected by one of these two diseases. This phase concluded with 724 microbial isolates (491 bacteria and 233 fungi). The selected strains were subjected to molecular screening for taxonomic classification by sequencing the 16S rRNA gene in bacteria and the ITS region in fungi. This process led to the identification of 128 bacterial strains of the desired group and 11 strains of the fungal species of interest. Efficacy trials against both pathogens, carried out under controlled conditions in cucumbers, showed that several isolates significantly reduced the severity of the disease. The most effective strains against one disease also showed high efficacy against the other. Among these, some strains of bacteria obtained the best preventive efficacy in both pathosystems and were selected for subsequent studies. In contrast, yeasts proved to be more effective as curative treatments for powdery mildew. The safety assessments of the five most effective strains were carried out based on the bioinformatics study of genome sequencing in accordance with EU regulatory requirements. Finally, only two bacterial strains were selected for further analysis as the most promising candidates. Their safety profiles were confirmed based on their taxonomic classification, the absence of plasmids or genetic motility elements associated with antimicrobial resistance, the lack of toxin genes or virulence factors, and the absence of dangerous metabolites. In addition, genes involved in the synthesis of beneficial secondary metabolites, such as surfactin and phengicin, were found in their genomes, which are very important for the efficacy of biocontrol. The production of these lipopeptides, along with other secondary metabolites, was subsequently validated by LC-QTOF-MS/MS analysis. In addition, in the evaluation of biofilm formation and leaf permanence, one of the two strains showed a superior biofilm formation capacity and environmental adaptability, especially in outdoor conditions, suggesting a greater potential for application in the field. Scanning electron microscopy also confirmed that this same strain formed more homogeneous biofilms with a mucous texture than the other previously selected strain. In summary, this work underlines the potential of biocontrol agents in sustainable agriculture, presenting the strain finally selected, based on a collection of 724 isolates, as a leading candidate for biocontrol products intended for the management of downy mildew and powdery mildew in cucurbits and possibly in other crops.[cat] Aquesta tesi doctoral explora les fases inicials del desenvolupament d’un nou producte fitosanitari destinat a combatre les malalties fúngiques míldiu (Pseudoperonospora cubensis) i oïdi (Podosphaera fusca) en cultius de cucurbitàcies. L’estudi va començar amb l’aïllament i la preselecció d’espècies microbianes de diferents llocs i tipus de plantes afectades per una d’aquestes dues malalties. Aquesta fase va concloure amb 724 aïllats microbians (491 bacteris i 233 fongs). Les soques seleccionades es van sotmetre a un cribratge molecular per a la classificació taxonòmica mitjançant la seqüenciació del gen 16S rRNA en bacteris i de la regió ITS en fongs. Aquest procés va conduir a la identificació de 128 soques bacterianes del grup desitjat i 11 soques de les espècies fúngiques d’interès. Els assaigs d'eficàcia contra ambdós patògens, realitzats en condicions controlades en cogombres, van mostrar que diversos aïllats reduïen significativament la gravetat de la malaltia. Les soques més efectives contra una malaltia també van mostrar una alta eficàcia contra l'altra. Entre aquestes, algunes soques de bacteris van obtenir la millor eficàcia preventiva en ambdós patosistemes i van ser seleccionades pels estudis posteriors. En canvi, els llevats van demostrar ser més efectius com a tractaments curatius per a l’oïdi. Les avaluacions de seguretat de les cinc soques més efectives es van dur a terme basant-se en l'estudi bioinformàtic de la seqüenciació del genoma d'acord amb els requisits normatius de la UE. Finalment, només dues soques bacterianes van ser seleccionades per a una anàlisi posterior com els candidats més prometedors. Els seus perfils de seguretat es van confirmar basant-se en la seva classificació taxonòmica, l'absència de plasmidis o elements genètics de mobilitat associats a resistències antimicrobianes, la manca de gens de toxines o factors de virulència i l'absència de metabòlits perillosos. A més, es van trobar en els seus genomes gens implicats en la síntesi de metabòlits secundaris beneficiosos, com la surfactina i la fengicina, que són molt importants per a l'eficàcia del biocontrol. La producció d'aquests lipopèptids, juntament amb altres metabòlits secundaris, es va validar posteriorment mitjançant una anàlisi LC-QTOF-MS/MS. A més, en l’avaluació de la formació de biofilm i la permanència en fulla, una de les dues soques va mostrar una capacitat superior de formació de biofilm i adaptabilitat ambiental, especialment en condicions a l'exterior, cosa que suggereix un major potencial d'aplicació en camp. La microscòpia electrònica d’escaneig va confirmar a més que aquesta mateixa soca formava biofilms més homogenis i de textura mucosa que l’altra soca prèviament seleccionada. En resum, aquest treball subratlla el potencial dels agents de biocontrol en l’agricultura sostenible, presentant la soca finalment seleccionada, partint d’una col·lecció de 724 aïllats, com una candidata destacada per a productes de biocontrol destinats al maneig del míldiu i l’oïdi en cucurbitàcies i possiblement en altres cultius

“…Si breve, dos veces bueno”: Virginia Woolf i el pols dels camps literaris anglès i francès al paratext de la novel·la global

[cat] Aquest treball se centra en l'estudi del paratext, i en especial de la sinopsi, com a artefacte, per tal d'observar el seu impacte en -o com reflexa- la ficció d'avui en dia i, més concretament, en relació al concepte de novel·la global, posant en diàleg els dos camps literaris que, podríem dir, es disputen el mercat literari internacional: l’anglòfon i el francòfon. El pitch com a resum per vendre una idea -normalment previ a l'edició, o moneda de canvi per aconseguir convèncer editors i agents a nivell internacional- s'emmiralla amb la sinopsi, i estableix un diàleg amb el text, així com, inevitablement, també amb la indústria literària: allò que no es pugui captar durant tres minuts o tres línies, probablement no sigui traduïble o exportable en un règim de circulació que prioritza la mercantilització. El treball intenta desgranar la sinopsi con a artefacte literari en el marc teòric de Gérard Genette, Sujata Kathpalia, Louise Willder o Clark&Phillips, així com de Derrida, Annette Gilbert, Catherine Belsey, De Kerckhove o Linda Hutcheon, mentre també intenta observar el seu impacte com a símbol en la circulació. Per aquest motiu, l’obra analitza el concepte de nació en literatura i les dinàmiques que genera en les relacions internacionals, lligat als conceptes de llengua i de traductibilitat, i al fet que les ficcions d'avui en dia siguin cada cop més semblants entre sí. Les perspectives de Pascale Casanova, David Damrosch, Rebecca Walkowitz, Alexander Beecroft, Joseph Jurt o Joseph Texte -així com les re-semantitzacions del concepte de cosmopolitisme- permeten debatre sobre les ideologies en relació a la circulació internacional del capital simbòlic. Per aprofundir en tals dinàmiques, particularment entre els dos camps hegemònics, el treball proporciona un anàlisi comparatiu d’ambdós móns (anglòfon i francòfon) en el context de la imagologia, amb testimonis de Mme de Staël, Voltaire, Chateaubriand, Lytton Strachey, Chistophe Charle, Stefan Collini o Linda Colley, per observar fins a quin punt els clixés que teòricament els diferencien són o no aplicables, o si -tot i ser rivals històricament- ambdós perseguirien, mitjançant les seves ficcions, el mateix producte literari. El cas de la llibreria parisenca Shakespeare & Co. ens permet analitzar el contacte dels dos camps literaris durant el modernisme per exemplificar, en termes de Bourdieu, que la circulació de capital és de tot menys casual. En el marc de la modernitat a França – a París, concretament – escenari a priori suggeridor com a símbol per sospesar el pols entre els dos camps, els testimonis d’intel·lectuals com André Gide amb la Nouvelle Revue Française, Adrienne Monnier al voltant de La Maison des Amis des Livres, Sylvia Beach al voltant de Shakespeare & Co., Galllimard com a editor, o alguns membres del grup de Bloomsbury a França recullen testimonis necessaris. Mitjançant l’observació de la circulació internacional de Virginia Woolf a França, el treball revela els interessos de fer prevaldre l’ús del terme “nació” en afers literaris. El cas pràctic de les “desaparicions” de Virginia Woolf de l’escena de la modernitat francesa (en contrast amb les seves “aparicions” a la modernitat argentina) podria il·lustrar com el paratext es presenta com a artefacte crucial per induir aquests esdeveniments, reafirmant el funcionament de les relacions internacionals en termes de capital simbòlic, i de la importància del moviment intel·lectual com a marc teòric indispensable per descriure el fet literari. Finalment, l'estudi de les sinopsis i el paratext d'alguns dels productes globals actuals en ambdós camps guardonats amb els premis més populars ens permet analitzar les asimetries que revela el gènere a nivell “mundial”, per sospesar el veritable valor del concepte de nació com a element vigent i aplicable a nivell literari.[eng] This work focuses on the study of the paratext, and especially of the synopsis as an artefact, to observe how it reflects today's fiction and, more specifically, in relation to the concept of the global novel, putting in dialogue the two literary fields that, we could say, compete for the hegemony of the international literary market: the Anglophone and the Francophone. The pitch as a summary to sell an idea - usually prior to publication or the tool to convince publishers and agents at an international level - is mirrored with the synopsis and establishes a dialogue with both the text and the literary industry itself: what cannot be captured in three minutes, or three lines, is probably not translatable in a circulation regime that prioritizes commodities. The work also analyses the concept of nation in literature and the dynamics it creates at an international level, linked to the concepts of language and translatability. To delve into the tension between the two hegemonic fields, the paper provides a comparative analysis of both markets (Anglophone and Francophone) in the context of imagology, to observe the extent to which the clichés that apparently differentiate them are applicable, or whether both would be, through their fictions, after the same product. The practical case of Virginia Woolf's “disappearances” from the French modernity scene within the framework of the Parisian bookstore Shakespeare & Co. (in contrast to its “appearances” in Argentine modernity) illustrates how the paratext is revealed as a crucial artifact to induce these events, consolidating the dynamics of international relations in matters of symbolic capital, and the importance of a comparative history of intellectuals as an indispensable theoretical framework for literary affairs. Finally, the study of the synopses and paratexts of some of the current global products awarded with the most popular accolades in both markets allows us to analyse the asymmetries revealed by the genre at a “global” level in order to weigh the true value of the concept of nation as a current and applicable element in literature

La afectación del bien jurídico-penal en el delito de conducción bajo la influencia del alcohol o drogas tóxicas del artículo 379.2 del Código Penal español. Especial consideración de su inciso 2º

[spa] El objeto de esta tesis es doble. En primer lugar se trata de examinar la teoría de los bienes jurídicos supraindividuales y su vinculación con la teoría de los delitos de peligro, sistematizando y realizando un juicio crítico de las posiciones existentes al respecto. Esto último culmina con la exposición de la teoría de los bienes jurídico-penales supraindividuales planteada por Corcoy Bidasolo y su propuesta de reinterpretación de los delitos de peligro como delitos de lesión respecto de dichos objetos de protección penal. En segundo lugar, se aplica la teoría antedicha al ámbito específico de la seguridad vial, con la finalidad de observar su rendimiento concreto. Esto pasa primeramente por examinar la naturaleza del o los bienes jurídico-penales protegidos en el Capítulo IV (“De los delitos contra la seguridad vial”) del Título XVII (“De los delitos contra la seguridad colectiva”) del Libro II del Código Penal. Y luego por la elección de ciertos tipos penales que, dadas sus características, sean demostrativos del problema que representa una visión conforme al paradigma tradicional de “delitos de peligro” como técnica de tipificación de ilícitos destinados a proteger “bienes jurídico-penales individuales”, frente a las pretendidas ventajas que supone una reinterpretación de estas figuras como “delitos de lesión” contra “bienes jurídico-penales supraindividuales”. Los tipos escogidos son los que establece el artículo 379.2 del Código Penal español de 1995, es decir, el de “conducción bajo la influencia del alcohol o drogas” (inciso primero) y el de “conducción etílica” (inciso segundo). Su elección se debe a que, para la doctrina tradicional, son ejemplos característicos de delitos de peligro abstracto, con todos los problemas que esto conlleva por su conflicto con el principio de lesividad y, además, por la falta de antijuridicidad material que se les atribuye. A esto debe agregarse un panorama doctrinal confuso respecto del o los bienes jurídico-penales que protegen. Dentro del examen del tipo del delito de “conducción etílica” se contiene un elemento objetivo que, para la doctrina mayoritaria, constituye una presunción iuris et de iure. Se efectúa un análisis en particular de cómo concurre al tipo objetiva y subjetivamente. Esto implica una revisión de la teoría de las presunciones y su aplicación en materia penal, conectada con el análisis del principio de la presunción de inocencia y de la teoría de la carga de la prueba en 15 materia penal. Objetivamente se trata de establecerlo. En cuanto a la subjetividad, se teoriza sobre la manera en que el elemento objetivo “presunción legal iuris et de iure” debe ser considerado en cuanto objeto del dolo.[cat] L'objecte d'aquesta tesi és doble. En primer lloc es tracta d'examinar la teoria dels béns jurídics supraindividuals i la seva vinculació amb la teoria dels delictes de perill, sistematitzant i realitzant un judici crític de les posicions existents sobre aquest tema. Això últim culmina amb l'exposició de la teoria dels béns jurídic-penals supraindividuals plantejada per Corcoy Bidasolo i la seva proposta de reinterpretació dels delictes de perill com a delictes de lesió respecte d'aquests objectes de protecció penal. En segon lloc, s'aplica la teoria avantdita a l'àmbit específic de la seguretat viària, amb la finalitat d'observar el seu rendiment concret. Això passa primerament per examinar la naturalesa de l'o els béns jurídic-penals protegits en el Capítol IV (“dels delictes contra la seguretat viària”) del Títol XVII (“Dels delictes contra la seguretat col·lectiva”) del Llibre II del Codi Penal. I després per l'elecció d'uns certs tipus penals que, donades les seves característiques, siguin demostratius del problema que representa una visió conforme al paradigma tradicional de “delictes de perill” com a tècnica de tipificació d'il·lícits destinats a protegir “béns jurídic-penals individuals”, enfront dels pretesos avantatges que suposa una reinterpretació d'aquestes figures com a “delictes de lesió” contra “béns jurídic-penals supraindividuals”. Els tipus triats són els que estableix l'article 379.2 del Codi Penal espanyol de 1995, és a dir, el de “conducció sota la influència de l'alcohol o drogues” (incís primer) i el de “conducció etílica” (incís segon). La seva elecció es deu al fet que, per a la doctrina tradicional, són el paradigma dels delictes de perill abstracte, amb tots els problemes que això comporta pel seu conflicte amb el principi de lesivitat i, a més, per la falta d'antijuridicitat material que se'ls atribueix. A això ha d'agregar-se un panorama doctrinal confús respecte de l'o els béns jurídic-penals que protegeixen. Dins de l'examen del tipus del delicte de “conducció etílica” es conté un element objectiu que, per a la doctrina majoritària, constitueix una presumpció iuris et de iure. S'efectua una anàlisi en particular de com concorre al tipus objectiva i subjectivament. Això implica una revisió de la teoria de les presumpcions i la seva aplicació en matèria penal, connectada amb l'anàlisi del principi de la presumpció d'innocència i de la teoria de la càrrega de la prova en matèria penal. Objectivament es tracta d’establir-ho. Quant a la subjectivitat, es teoritza sobre la manera com l'element objectiu “presumpció legal iuris te de iure” ha de ser considerat com a objecte del dol.[eng] The objective of this thesis is double. Firstly, it is to examine the theory of supra-individual legal rights and its link with the theory of crimes of danger, systematizing and making a critical assessment of the existing positions on the matter. The latter culminates with the exposition of the theory of supra-individual criminal-legal rights proposed by Corcoy Bidasolo and his proposal to reinterpret crimes of danger as crimes of injury with respect to said objects of criminal protection. Secondly, the aforementioned theory will be applied to the specific field of road safety, in order to observe its specific performance. This involves first examining the nature of the criminal-legal right, or rights, protected in Chapter IV (“De los delitos contra la seguridad vial”) of Title XVII (“De los delitos contra la seguridad colectiva”) of Book II of the Criminal Code. And then by the choice of certain types of crime that, given their characteristics, are demonstrative of the problem represented by a vision in accordance with the traditional paradigm of “crimes of danger” as a technique for classifying illicit acts intended to protect “individual criminal-legal rights”, as opposed to the alleged advantages of a reinterpretation of these figures as “crimes of injury” against “supra-individual criminal-legal rights”. The types chosen are those established by article 379.2 of the Spanish Criminal Code of 1995, that is, “driving under the influence of alcohol or drugs” (first paragraph) and “drunk driving” (second paragraph). This choice is due to the fact that, for traditional doctrine, they are the prime examples of abstract danger crimes, with all the problems that this entails due to their conflict with the principle of harmfulness and, in addition, due to the lack of material unlawfulness attributed to them. This must be added on top of a confusing doctrinal panorama regarding the legal-criminal rights that they protect. Within the examination of the type of crime of “drunk driving” there is an objective element that, for the majority doctrine, constitutes a presumption iuris et de iure. A particular analysis will be carried out of how the type is objectively and subjectively concurred. This implies a review of the theory of presumptions and their application in criminal matters, in concert with the analysis of the principle of the presumption of innocence and the theory of the burden of proof in criminal matters. Objectively, it is about establishing. As for subjectivity, it is theorized about the way in which the objective element “legal presumption iuris et de iure” should be considered as the object of intent

Consciousness in its Right Place. The Case for A Posteriori Russelian Physicalism

[eng] How does consciousness fit into physical reality? This question lies at the core of the problem of consciousness. The difficulty in answering it stems from two conflicting intuitions. Consciousness appears to be embedded within the causal fabric of the physical world, making it natural to assume it is a physical phenomenon like any other. Yet our subjective experiences seem so distinct from physical reality as science describes it that it's difficult to comprehend how consciousness could be physical. Some attempt to resolve the problem by rejecting one of the two core intuitions: either by denying that consciousness is physical—thus abandoning physicalism—or by dismissing the features that make consciousness seem non-physical—thereby abandoning realism about consciousness. This thesis shows that there is no good reason to compromise. It develops and defends a posteriori Russellian physicalism, a novel position that offers a physicalist realist solution to the problem of consciousness. According to this view, consciousness is, like everything else, made of basic physical stuff and nothing more and yet, its full nature eludes the austere objective descriptions of science. The first half of the thesis (chapters 1 and 2) criticises the two leading physicalist realist positions—type-B physicalism and Russellian physicalism—arguing that both fail to adequately address two central challenges prominent in the current debate: the problem of revelation and the meta-problem of consciousness. The second half (chapters 3 and 4) demonstrates how a posteriori Russellian physicalism can successfully meet both challenges.[cat] Com encaixa la consciència en la realitat física? Aquesta pregunta es troba al cor del problema de la consciència. La dificultat per respondre-la prové de dues intuïcions contradictòries. D'una banda, la consciència sembla estar incrustada en el teixit causal del món físic, fet que fa natural suposar que és un fenomen físic com qualsevol altre. De l’altra, les nostres experiències subjectives semblen tan diferents de la realitat física, tal com la descriu la ciència, que costa entendre com la consciència podria ser física. Alguns intenten resoldre aquest problema rebutjant una de les dues intuïcions fonamentals: o bé negant que la consciència sigui física —i, per tant, abandonant el fisicalisme—, o bé descartant les característiques que fan que la consciència sembli no física —i, així, abandonant el realisme sobre la consciència. Aquesta tesi mostra que no hi ha cap bona raó per a fer concessions. Desenvolupa i defensa un fisicalisme russellià a posteriori, una nova posició que ofereix una solució alhora realista i fisicalista al problema de la consciència. Segons aquesta visió, la consciència, com tot el que existeix, està composta de matèria física bàsica; tanmateix, la seva naturalesa completa escapa a les austeres descripcions objectives de la ciència. La primera meitat de la tesi (capítols 1 i 2) critica les dues principals posicions realistes fisicalistes —el fisicalisme de tipus B i el fisicalisme russellià tradicional—, argumentant que cap de les dues no aconsegueix abordar adequadament dos dels desafiaments centrals en el debat actual: el problema de la revelació i el meta-problema de la consciència. La segona meitat (capítols 3 i 4) demostra com el fisicalisme russellià a posteriori pot afrontar amb èxit ambdós reptes

Chasing spammers: Using the Internet protocol address fordetection

The proliferation of reviews evaluating different services on social networks andonline platforms and their importance in consumer decision‐making has led someunscrupulous individuals to take advantage of the anonymity offered by the Internetto manipulate these reviews and influence customers' decisions. The main objectivesof this study are: (1) to test whether spammers usually perform their misdemeanorsfrom the same IP address; (2) to explore whether there are differences betweenstated sexes in this regard; (3) to detect the main motivations for posting fraudulentreviews; and (4) to determine the motivations for doing so from the same IP address.These objectives were achieved by means of a quasi‐experiment with a sample of7,192,487 users, and a qualitative investigation in which 37 users who had falsifiedinformation were interviewed. The results show that spammers who tend to faketheir identity do so from the same IP address and that they tend to be male. Fourtypes of motivation are presented: revenge, entertainment, opportunity for profit,and self‐esteem; as well as a further three to explain the use of the same IP:convenience, limited resources, and complacency