Determinants of energy poverty: Trends in Spain in times of economic change

The debate concerning energy affordability in Europe is more pressing than ever, not solely as an energy issue but also as a broader social concern related to climate change, poverty, and health deprivation. This paper empirically investigates the factors leading to household energy vulnerability and identifies new dimensions and profiles affected by this structural problem. To carry out this econometric analysis, we draw on an exhaustive sample of more than 300,000 households extracted from the Spanish Household Budget Survey (HBS) for the period 2006–2021. Our empirical results confirm that energy poverty in Spain remains a chronic problem with a tendency to worsen during times of economic crisis and, most particularly, during the global economic recession caused by the COVID-19 pandemic. The study identifies two main groups – the retired and women living alone – as being at greatest risk of energy poverty. Our results also point to the importance of the economic activity performed by household members in determining the probability of their being energy poor

Women, Water, and the Climate Emergency: Art and Science for Bringing Ecofeminism to Society

This initiative exemplifies how collaborative, transdisciplinary efforts can showcase the gendered and emotional dimensions of environmental research and highlights the potential of such partnerships to improve science communication and self-reflection. The evolving life of the exhibition, together with the children’s book and film, continues to foster personal reflection and public dialogue, underscoring the role of art-science initiatives in driving eco-social change. For us as authors, this collaborative process has also been a personal journey—one that reshapes our understanding of our collective practice and its potential to inspire and communicate meaningful change. Do you want to display “Augmented Ecofeminisms: Climate, Water, Women” at your institution? Check our website for details on the exhibition (www.genderlimno.org/muac.html), where you can request the exhibition for display. We can either send a hard copy for temporary display or provide it in high quality images for onsite printing and display

La filosofia moral de Peter Singer: una reconstrucció diacrònica

[cat] Peter Singer és un dels filòsofs més destacats de l’ètica pràctica contemporània, però els seus plantejaments a nivell metaètic i d’ètica normativa no han rebut l’atenció adequada. Aquesta tesi pretén contribuir a posar remei a aquesta situació. En primer lloc, s’ofereix una presentació biogràfica de Singer, i se’l situa en relació als principals debats filosòfics del present. En segon lloc, es porta a terme una reconstrucció diacrònica de caràcter crític de la seva trajectòria metaètica i d’ètica normativa. A nivell metaètic es distingeixen dues etapes en la seva filosofia moral: una primera etapa, en què segueix el subjectivisme prescriptivista de R.M. Hare i accepta la concepció de Hume de la raó pràctica, i una segona etapa, en què es decanta per un objectivisme no-naturalista inspirat per Parfit i Sidgwick. A nivell d’ètica normativa es distingeixen dues etapes que van en paral·lel a les metaètiques: una primera etapa on Singer es decanta per l’utilitarisme preferencialista de R.M. Hare, i una segona etapa on opta per l’utilitarisme hedonista de Sidgwick. En tercer lloc, s’examinen els efectes que els canvis en aquests dos nivells tenen en el nivell de l’ètica pràctica. En concret, es presta atenció a la teoria singeriana del desvalor de la mort i el valor de la vida. S’arriba a la conclusió que les postures clàssiques sobre aquest assumpte que Singer havia sostingut (per exemple, en relació a la gravetat de l’avortament) entren en conflicte amb els seus nous pressupòsits metaètics i d’ètica normativa, de manera que caldria descartar-les o trobar-los un nou encaix.[eng] Peter Singer is one of the most prominent philosophers of contemporary practical ethics, but his ideas on metaethics and normative ethics have not received adequate attention. This thesis aims to contribute to redress this situation. First, a biographical presentation of Singer is offered, that situates him in relation to the main philosophical debates of the present. Secondly, a critical diachronic reconstruction of his metaethical and normative ethics trajectory is carried out. At the metaethical level, two stages can be distinguished in Singer's moral philosophy: a first stage, in which he follows the prescriptivist subjectivism of R.M. Hare and accepts Hume's conception of practical reason, and a second stage, in which he opts for a non-naturalist objectivism inspired by Parfit and Sidgwick. At the level of normative ethics, two stages can be distinguished that run parallel to those of metaethics: a first stage in which Singer opts for the preference utilitarianism of R.M. Hare, and a second stage in which he opts for the hedonistic utilitarianism of Sidgwick. Thirdly, the effects that changes at these two levels have on the level of practical ethics are examined. In particular, attention is given to Singer's theory of the disvalue of death and the value of life. It is concluded that the classical positions held by Singer on this issue (e.g. in relation to the seriousness of abortion) conflict with his new metaethical and normative ethical presuppositions. It would therefore be necessary to discard them or find a new fit for them.[spa] Peter Singer es uno de los filósofos más destacados de la ética práctica contemporánea, pero sus planteamientos a nivel metaético y de ética normativa no han recibido la atención adecuada. Esta tesis pretende contribuir a remediar esta situación. En primer lugar, se ofrece una presentación biográfica de Singer, situándolo en relación a los principales debates filosóficos del presente. En segundo lugar, se realiza una reconstrucción diacrónica de carácter crítico de su trayectoria metaética y de ética normativa. A nivel metaético se distinguen dos etapas en su filosofía moral: una primera etapa, en la que sigue el subjetivismo prescriptivista de R.M. Hare y acepta la concepción de Hume de la razón práctica, y una segunda etapa, en la que se decanta por un objetivismo no-naturalista inspirado por Parfit y Sidgwick. A nivel de ética normativa se distinguen dos etapas que van en paralelo a las metaéticas: una primera etapa en la que Singer se decanta por el utilitarismo preferencialista de R.M. Hare, y una segunda etapa en la que opta por el utilitarismo hedonista de Sidgwick. En tercer lugar, se examinan los efectos que los cambios en estos dos niveles tienen en el nivel de la ética práctica. En concreto, se presta atención a la teoría singeriana del desvalor de la muerte y el valor de la vida. Se llega a la conclusión de que las posturas clásicas sobre este asunto que Singer había sostenido (por ejemplo, en relación a la gravedad del aborto) entran en conflicto con sus nuevos presupuestos metaéticos y de ética normativa, por lo que sería necesario descartarlas o encontrarles un nuevo encaje

Deposition Strategies for New Applications of Cold Spray Additive Manufacturing

[eng] The potential of CSAM has attracted the attention from the scientific community due to its advantages over other heat-focused AM methods, such as solid-state deposition, high deposition rates, ability to deposit temperature-sensitive materials, and reduction of tensile residual stresses, among others. Therefore, the efforts of the researchers in the CSAM field are focused on developing this technology beyond its inherent challenges. To do so, state-of-the-art deposition strategies are currently being investigated. These new deposition strategies include optimizing the robotic path trajectories or employing masks to overcome constraints to manufacture objects with a more complex shape; introducing advanced strategies during spraying or process modifications, such as substrate preheating; and implementing post-process methods such as heat treatments or machining that help to enhance microstructure densification and surface finish, respectively. This thesis focuses on the development of CSAM as a metal AM technology by understanding the CSAM process variables and deposition strategies for its further development and application as an additive manufacturing technology. Two robot path trajectories, a traditional (T) toolpath, and a novel strategy called Metal Knitting (MK), were used for the reconstruction of CSAM parts from various metallic materials: Cu, Al, Ti, and Ti6Al4V. The final geometry, microstructure, and mechanical properties of the obtained parts were assessed and compared. It was found that the novel MK robot path trajectory enabled a precise control over the geometry of the reconstructed parts. However, the deposition angle reduced the plastic deformation of the particles, increasing porosity within the microstructure and hindering adhesion with the substrate. To address this, the effects of annealing on the components’ microstructure and its influence on adhesion, resistance to erosion, and abrasive wear were also evaluated. In this sense annealing was found to be an effective deposition strategy for reducing porosity, and improving cohesion between particles and adhesion with the substrate. It was concluded that spraying with the MK toolpath, followed by annealing, enabled the reconstruction of Cu and Al parts with iv mechanical properties comparable to other bulk production methods. Nevertheless, alternative deposition strategies are needed for the CSAM reconstruction of dense parts from less ductile materials such as Ti and Ti6Al4V. Moreover, the effects of substrate preheating on high-strength materials with low particle plasticity was investigated. Since the interest in repairing IN718 damaged parts with CSAM has increased in the last years, the effect of IN718 substrate preheating on the CSAM IN718 deposit microstructure and thickness, as well as the adhesion mechanisms and strength at room and preheating temperatures of 250 C and 400 ºC was evaluated. The results showed that the substrate preheating improved the bonding strength, adhesion, and cohesion of CS IN718 deposits by softening the substrate, which improved the materials’ plasticity during deposition. It was concluded that increasing the preheating temperature and the deposit thickness improved the deposit density, reaching values comparable to an IN718 bulk reference, > 99.9%. Finally, the fabrication of 3D patterned parts with a desired pattern based on a bottom-up approach using a masked CSAM deposition strategy was investigated for fabricating new Ti bipolar plates (BPPs) for Proton Exchange Membrane (PEM) electrolyzers. The dimensional and microstructural characteristics of pin fins fabricated with spherical and irregular Ti powders were assessed. The results demonstrated that the masked CSAM technology allowed precise control and customization of the dimensions of the 3D-printed pin fins. Additionally, the performance of both Ti parts for its application in PEM electrolyzers was evaluated in terms of corrosion resistance and interfacial contact resistance (ICR). The results suggest than the masked CSAM technology shows great potential for the fabrication of Ti BPPs[spa] El potencial de la tecnología CSAM (Cold Spray Additive Manufacturing) ha atraído la atención de la comunidad científica debido a sus ventajas sobre otros métodos de fabricación aditiva (AM), como la deposición en estado sólido, las altas tasas de deposición, la capacidad de depositar materiales sensibles a la temperatura y la reducción de tensiones residuales de tracción, entre otros. Por lo tanto, los esfuerzos de los investigadores en el campo del CSAM están enfocados en desarrollar esta tecnología más allá de sus desafíos inherentes. Para lograrlo, se están investigando estrategias de deposición de última generación. Estas nuevas estrategias de deposición incluyen la optimización de las trayectorias del robot o el uso de máscaras para superar las limitaciones en la fabricación de objetos con formas más complejas; la introducción de estrategias avanzadas durante la proyección o modificaciones del proceso, como el precalentamiento del sustrato; y la implementación de métodos complementarios, como tratamientos térmicos o mecanizado, que ayudan a mejorar la densificación de la microestructura y el acabado superficial, respectivamente. Esta tesis se centra en el desarrollo del CSAM como una tecnología de fabricación aditiva de metales, comprendiendo las variables del proceso CSAM y las estrategias de deposición para su posterior desarrollo y aplicación como tecnología de fabricación aditiva. Se utilizaron dos trayectorias robóticas, una trayectoria tradicional (T) y una nueva estrategia llamada "Metal Knitting" (MK), para la reconstrucción de piezas CSAM a partir de varios materiales metálicos: Cu, Al, Ti y Ti6Al4V. Se evaluaron y compararon la geometría final, la microestructura y las propiedades mecánicas de las piezas obtenidas. Se encontró que la nueva trayectoria de camino MK permitió un control preciso sobre la geometría de las piezas reconstruidas. Sin embargo, el ángulo de deposición redujo la deformación plástica de las partículas, aumentando la porosidad dentro de la microestructura y dificultando la adhesión al sustrato. Para abordar este problema, también se evaluaron los efectos del recocido en la microestructura de los componentes y su influencia en la adhesión, la resistencia a la erosión y al desgaste abrasivo. En este sentido, se encontró que el recocido era una estrategia efectiva de deposición para reducir la porosidad y mejorar la cohesión entre las partículas y la adhesión al sustrato. Se concluyó que la pulverización con la trayectoria MK, seguida de recocido, permitió la reconstrucción de piezas de Cu y Al con propiedades mecánicas comparables a otros métodos de producción masiva. No obstante, se necesitan estrategias de deposición alternativas para la reconstrucción CSAM de piezas densas a partir de materiales menos dúctiles como el Ti y Ti6Al4V. Además, se investigaron los efectos del precalentamiento del sustrato en materiales de alta resistencia con baja plasticidad de las partículas. Dado el creciente interés en la reparación de piezas dañadas de IN718 con CSAM en los últimos años, se evaluó el efecto del precalentamiento del sustrato de IN718 sobre la microestructura y el grosor del depósito CSAM IN718, así como los mecanismos de adhesión y la resistencia a temperatura ambiente y a temperaturas de precalentamiento de 250 ºC y 400 ºC. Los resultados mostraron que el precalentamiento del sustrato mejoró la resistencia de unión, la adhesión y la cohesión de los depósitos de CS IN718 al ablandar el sustrato, lo que mejoró la plasticidad de los materiales durante la deposición. Se concluyó que aumentar la temperatura de precalentamiento y el grosor del depósito mejoró la densidad del depósito, alcanzando valores comparables a una referencia masiva de IN718, > 99,9 %. Finalmente, se investigó la fabricación de piezas con patrones 3D utilizando una estrategia de deposición CSAM con máscara para la fabricación de nuevas placas bipolares (BPPs) de Ti para electrolizadores de membrana de intercambio de protones (PEM). Se evaluaron las características dimensionales y microestructurales de las piezas fabricadas con polvo de Ti esférico e irregular. Los resultados demostraron que la tecnología CSAM con máscara permitió un control y personalización precisos de las dimensiones de las aletas impresas en 3D. Además, se evaluó el rendimiento de ambas piezas de Ti para su aplicación en electrolizadores PEM en términos de resistencia a la corrosión y resistencia al contacto interfacial (ICR). Los resultados sugieren que la tecnología CSAM con máscara tiene un gran potencial para la fabricación de placas bipolares de Ti.[cat] El potencial de la tecnologia CSAM (Cold Spray Additive Manufacturing) ha atret l'atenció de la comunitat científica gràcies als seus avantatges respecte a altres mètodes de fabricació additiva centrats en la calor, com ara la deposició en estat sòlid, altes taxes de deposició, la capacitat de dipositar materials sensibles a la temperatura i la reducció de tensions residuals tensoactives, entre d'altres. Per aquest motiu, els esforços dels investigadors en el camp del CSAM estan enfocats a desenvolupar aquesta tecnologia malgrat els seus reptes inherents. Per aconseguir-ho, s'estan investigant les estratègies de deposició més avançades. Aquestes noves estratègies inclouen l'optimització de les trajectòries de camí robòtic o l'ús de màscares per superar les limitacions en la fabricació d'objectes amb formes més complexes; la introducció d'estratègies avançades durant l'esprejat o modificacions del procés, com el preescalfament del substrat; i la implementació de mètodes postprocessament, com els tractaments tèrmics o el mecanitzat, que ajuden a millorar la densificació de la microestructura i l'acabat superficial, respectivament. Aquesta tesi se centra en el desenvolupament del CSAM com a tecnologia de fabricació additiva de metalls mitjançant la comprensió de les variables del procés CSAM i les estratègies de deposició per al seu posterior desenvolupament i aplicació com a tecnologia de fabricació additiva. Es van utilitzar dues trajectòries de camí robòtic, una tradicional (T) i una nova estratègia anomenada "Metal Knitting" (MK), per a la reconstrucció de peces CSAM a partir de diversos materials metàl·lics: Cu, Al, Ti i Ti6Al4V. Es van avaluar i comparar la geometria final, la microestructura i les propietats mecàniques de les peces obtingudes. Es va trobar que la nova trajectòria de camí MK permetia un control precís sobre la geometria de les peces reconstruïdes. No obstant això, l'angle de deposició reduïa la deformació plàstica de les partícules, augmentant la porositat dins de la microestructura i dificultant l'adhesió al substrat. Per abordar aquest problema, també es van avaluar els efectes del recuit sobre la microestructura dels components i la seva influència en l'adhesió, la resistència a l'erosió i al desgast abrasiu. En aquest sentit, es va trobar que el recuit era una estratègia de deposició efectiva per reduir la porositat i millorar la cohesió entre les partícules i l'adhesió al substrat. Es va concloure que l'esprejat amb la trajectòria MK, seguit de recuit, permetia la reconstrucció de peces de Cu i Al amb propietats mecàniques comparables a altres mètodes de producció massiva. Tot i així, es necessiten estratègies de deposició alternatives per a la reconstrucció CSAM de peces denses a partir de materials menys dúctils com Ti i Ti6Al4V. A més, es va investigar l'efecte del preescalfament del substrat en materials d'alta resistència amb baixa plasticitat de les partícules. Donat l'interès creixent en la reparació de peces danyades d'IN718 amb CSAM en els últims anys, es va avaluar l'efecte del preescalfament del substrat IN718 sobre la microestructura i el gruix del dipòsit CSAM IN718, així com els mecanismes d'adhesió i la resistència a temperatura ambient i a temperatures de preescalfament de 250 ºC i 400 ºC. Els resultats van mostrar que el preescalfament del substrat millorava la força d'unió, l'adhesió i la cohesió dels dipòsits CS IN718 en suavitzar el substrat, la qual cosa millorava la plasticitat dels materials durant la deposició. Es va concloure que l'augment de la temperatura de preescalfament i el gruix del dipòsit millorava la densitat del dipòsit, arribant a valors comparables als d'una referència massissa d'IN718, > 99,9 %. Finalment, es va investigar la fabricació de peces amb patrons 3D a partir d'un enfocament ascendent utilitzant una estratègia de deposició CSAM amb màscara per fabricar noves plaques bipolars (BPPs) de Ti per a electròlisi de membrana d'intercanvi de protons (PEM). Es van avaluar les característiques dimensionals i microestructurals de les aletes fabricades amb pols de Ti esfèric i irregular. Els resultats van demostrar que la tecnologia CSAM amb màscara permetia un control i personalització precisos de les dimensions de les aletes impreses en 3D. A més, es va avaluar el rendiment de les dues peces de Ti per a la seva aplicació en electròlisi PEM en termes de resistència a la corrosió i resistència al contacte interfacial (ICR). Els resultats suggereixen que la tecnologia CSAM amb màscara té un gran potencial per a la fabricació de plaques bipolars de Ti

Effects of Privacy Warning on the Intention to Disclose Personal Information During Interaction with a Robot in Public Spaces

Social robots in public spaces can potentially gather personal data. This leads to privacy concerns and prompts users to consider whether to disclose their information to the robot during interaction with the robot. This paper aims to explore the effects of privacy warnings on people’s intentions to disclose their personal information and their actual disclosure when interacting with a robot in public spaces. We propose a model to estimate individuals’ disclosure intentions toward a robot and evaluate the impact of privacy warnings during interaction. We conducted an experiment with more than 100 participants interacting with a robot to assess the proposed model. Our results indicate that factors such as risk beliefs, trusting beliefs, perceived enjoyment, and social influence significantly influence individuals’ intentions to disclose information. In general, a robot equipped with privacy warnings receives greater acceptance than a robot without privacy warnings, and participants who receive warnings disclose more low-privacy information. However, there is no significant difference in disclosure between participants who interacted with a robot with privacy warnings and those who interacted with a robot without privacy warnings. Overall, disclosure behavior does not significantly differ between the two groups, suggesting that privacy warnings do not effectively reduce disclosure information

Recobriments d'or: avançant cap a una tecnologia més sostenible

[cat] En la indústria dels recobriments decoratius destaca l'ús d'aliatges d'or. Aquests recobriments es fabriquen majoritàriament mitjançant l’electrodeposició, una tècnica que requereix temps de treball reduïts i que permet controlar amb precisió les propietats del material. L'aliatge ternari AuCuIn és un dels més utilitzats, i disposa d'un procediment comercial establert i reproduïble. Tot i això, la seva electrodeposició presenta certs reptes industrials, com la baixa estabilitat de l’electròlit utilitzat, o l'ús d'espècies químiques perilloses per al medi ambient i la salut humana, com el cianur i certs additius orgànics. En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu abordar els punts febles associats al sistema d’obtenció de l’aliatge AuCuIn per electrodeposició. Inicialment, s’ha dissenyat un electròlit amb una composició controlada i estable, que resol els problemes associats a la precipitació de l’indi en medis alcalins cianurats. Per aconseguir-ho, s’ha realitzat un estudi experimental-computacional on s’estudia l’efecte estabilitzant de la D-glucosa. A continuació, es descriu el procés d’electrodeposició utilitzant l’electròlit cianurat dissenyat, prescindint dels additius que contenen les formulacions comercials. En el seu lloc, s’ha emprat l’electrodeposició per corrent polsant i corrent polsant revers obtenint recobriments amb propietats semblants a les dels comercials. Els bons resultats obtinguts han motivat l’escalat industrial, ajustant els paràmetres operatius de l’obtenció de l’aliatge AuCuIn als processos industrials actuals. Paral·lelament, s’ha desenvolupat un electròlit alternatiu al cianurat per electrodipositar aliatges binaris AuCu, utilitzant citrat de sodi com a agent complexant. Els recobriments obtinguts presenten propietats similars als comercials, així com als electrodipositats mitjançant l’electròlit cianurat estudiat anteriorment. Aquests recobriments també han presentat una millora substancial en les seves característiques quan s’han electrodipositat per corrent polsant. La formulació de l’electròlit de citrat dissenyat és més senzilla i estable que la de l’electròlit cianurat. Finalment, d’acord amb el rerefons de sostenibilitat mediambiental de la tesi, i aprofitant la versatilitat de la tècnica d’electrodeposició, s’han obtingut diversos aliatges, que inclouen or, coure i indi, com a electrocatalitzadors. Els resultats obtinguts confirmen la seva viabilitat en la conversió electrocatalítica de CO2 a altres productes d’interès químic, especialment CO i HCOOH, utilitzant elèctrodes de difusió de gas com a substrat. Els resultats exposats en aquesta tesi doctoral no només contribueixen a la millora de l’obtenció i aplicació de recobriments d’or, sinó que també obren nous camins de recerca en diversos camps d’investigació.[spa] En la industria de los recubrimientos decorativos destaca el uso de aleaciones de oro. Estas se fabrican mayoritariamente mediante la electrodeposición, una técnica que requiere tiempos de trabajo reducidos y controlar con precisión las propiedades del material. La aleación ternaria AuCuIn es una de las más utilizadas, y dispone de un procedimiento comercial establecido y reproducible. Sin embargo, su electrodeposición presenta ciertos retos industriales, como la baja estabilidad del electrolito utilizado, o el uso de especies químicas peligrosas para el medio ambiente y la salud humana, como el cianuro y ciertos aditivos orgánicos. En este contexto, esta tesis doctoral tiene como objetivo abordar los puntos débiles asociados al sistema de obtención de la aleación AuCuIn por electrodeposición. Inicialmente, se ha diseñado un electrolito con una composición controlada y estable, que resuelve los problemas asociados a la precipitación del indio en medios alcalinos cianurados. Para lograrlo, se ha realizado un estudio experimental-computacional en el que se estudia el efecto estabilizante de la D-glucosa. A continuación, se describe el proceso de electrodeposición utilizando el electrolito cianurado diseñado, prescindiendo de los aditivos que contienen las formulaciones comerciales. En su lugar, se ha empleado la electrodeposición por corriente pulsante y corriente pulsante reversa, obteniendo recubrimientos con propiedades similares a los comerciales. Los buenos resultados obtenidos han motivado el escalado industrial, ajustando los parámetros operativos de la obtención de la aleación AuCuIn a los procesos industriales actuales. Paralelamente, se ha desarrollado un electrolito alternativo al cianurado para electrodepositar aleaciones binarias AuCu, utilizando citrato de sodio como agente complejante. Los recubrimientos obtenidos presentan propiedades similares a los comerciales, así como a los electrodepositados mediante el electrolito cianurado estudiado anteriormente. Estos recubrimientos también han mostrado una mejora sustancial en sus características cuando se han electrodepositado por corriente pulsante. La formulación del electrolito de citrato diseñado es más sencilla y estable que la del electrolito cianurado. Finalmente, de acuerdo con el trasfondo de sostenibilidad medioambiental de la tesis, y aprovechando la versatilidad de la técnica de electrodeposición, se han obtenido diversas aleaciones que incluyen oro, cobre e indio como electrocatalizadores. Los resultados obtenidos confirman su viabilidad en la conversión electrocatalítica de CO₂ a otros productos de interés químico, especialmente CO y HCOOH, utilizando electrodos de difusión de gas como sustrato. Los resultados expuestos en esta tesis doctoral no solo contribuyen a la mejora en la obtención y aplicación de recubrimientos de oro, sino que también abren nuevos caminos de investigación en diversos campos.[eng] Gold alloys are extensively utilized in decorative coatings, primarily produced through electrodeposition. This process facilitates precise control over material properties and requires minimal processing time. Among these alloys, the ternary AuCuIn alloy is frequently employed, benefiting from a well-established and reproducible commercial procedure. Nevertheless, its electrodeposition poses certain industrial challenges, including the low stability of the electrolyte and the use of chemical species detrimental to both the environment and human health, such as cyanide and specific organic additives. In this context, the present doctoral thesis seeks to address the limitations associated with the electrodeposition-based production of AuCuIn alloys. Initially, a stable and well-defined electrolyte was developed to mitigate issues related to indium precipitation in alkaline cyanide-based media. To this end, an experimental–computational study was conducted to examine the stabilizing effect of D-glucose. Subsequently, the electrodeposition process utilizing the designed cyanide-based electrolyte was described, obviating the need for additives typically present in commercial formulations. Instead, pulsed current and reverse pulsed current electrodeposition techniques were employed, yielding coatings with properties comparable to those obtained using commercial baths. These promising results have prompted industrial scaling efforts, with the process parameters for AuCuIn alloy deposition adapted to current industrial practices. Concurrently, a cyanide-free alternative electrolyte for the electrodeposition of binary AuCu alloys was developed, employing sodium citrate as the complexing agent. The resulting coatings demonstrated properties akin to those of commercial coatings and those electrodeposited using a previously studied cyanide-based electrolyte. These coatings also exhibited significant improvements in their characteristics when deposited using pulse-current techniques. Moreover, citrate- based electrolyte formulations are simpler and more stable than their cyanide- based counterparts. Finally, in alignment with the environmental sustainability framework of this thesis and leveraging the versatility of the electrodeposition technique, various gold– copper–indium alloys were synthesized as electrocatalysts. The obtained results confirm their viability for the electrocatalytic conversion of CO₂ into value-added products, particularly CO and HCOOH, using gas-diffusion electrodes as substrates. The findings presented in this doctoral thesis not only contribute to the enhancement of gold coating fabrication and application but also open new avenues for research across multiple scientific fields

El desarrollo de la causalidad lingüística en la escritura analítica de la educación primaria a la educación superior

[spa] Expresar la causa de hechos y eventos concretos es fundamental en la producción de textos académicos. El uso de recursos lingüísticos que explicitan relaciones causales permite expresar qué causas se atribuye a los hechos, justificar aseveraciones y proporcionar evidencia epistémica de lo que afirmamos. La presente tesis doctoral se centra en el desarrollo de los recursos de expresión de la causalidad de la educación primaria a la educación superior. El repertorio lingüístico para la expresión de la causalidad examinado abarca conectores interclausales, recursos intraclausales a través de medios léxicos y sintagmáticos (sintagmas preposicionales) y otras construcciones, como interrogativas directas e indirectas o de focalización de la causa. Pese a su relevancia, no contamos con estudios evolutivos que analicen su uso en distintos niveles educativos. En esta investigación nos proponemos: a) describir el desarrollo de los recursos lingüísticos para la expresión de la causalidad empleados en textos analíticos (expositivo-argumentativos propios del contexto académico) desde la infancia tardía hasta el inicio de la educación superior; b) determinar si el uso de estos recursos es permeable a la aplicación de una secuencia didáctica diseñada para la mejora de la escritura analítica. Estos dos objetivos son abordados en los dos estudios que comprende esta tesis doctoral. La muestra de ambos está compuesta por 227 estudiantes nativos de español de tres niveles educativos: 6.º de primaria (n = 65), 4.º de educación secundaria (n = 78) y 1.er y 2.º cursos de universidad (n = 84). Analizamos los recursos causales identificados en textos producidos por cada participante (total = 681 textos) adoptando modelos lineales generalizados mixtos. El primer estudio tuvo por objetivos: 1) identificar la variedad y frecuencia de uso de los recursos causales empleados en primaria, secundaria y universidad; 2) describir las diferencias en su uso en función del nivel educativo. Los resultados mostraron que el nivel educativo constituye un predictor significativo: la probabilidad de emplear un recurso causal aumentó con el nivel educativo. Los tres recursos causales más frecuentes en todos los grupos (subordinación, sintagmas preposicionales y elementos léxicos) aumentaron con la edad. Los sintagmas preposicionales con elementos léxicos también VI aumentaron, pero solo se encontraron diferencias entre los grupos de menor y mayor edad. En cuanto a los subtipos de subordinación causal examinados, las causales de acto de habla aumentaron significativamente solo de primaria a secundaria. El segundo estudio tuvo por objetivos: 1) identificar la variedad y frecuencia de uso de los recursos causales empleados por estudiantes de primaria, secundaria y universidad en los textos producidos antes y después de la aplicación de la secuencia didáctica; 2) determinar las posibles diferencias en cuanto al uso de dichos recursos entre los textos producidos antes y después de la secuencia en cada nivel educativo. Los resultados mostraron que la producción del texto antes o después de la secuencia constituye un predictor significativo que funciona en interacción con el nivel educativo. Después de la aplicación de las actividades didácticas, los estudiantes de primaria aumentaron el uso de recursos causales, mientras que los de universidad lo redujeron. Específicamente, se produjo un aumento de la subordinación causal y de la causalidad léxica en primaria y una reducción de los sintagmas preposicionales causales en universidad. Asimismo, el patrón evolutivo de incremento observado para la subordinación causal no se mantuvo en el segundo texto. Este trabajo aporta evidencia sobre el comportamiento evolutivo de los recursos causales en la escritura analítica. El análisis del abanico de recursos lingüísticos para la expresión de la causalidad revela patrones precisos de desarrollo para esta relevante función discursiva. Las implicaciones de estos resultados se discuten en el contexto de los desarrollos tardíos del lenguaje, atendiendo a sus posibles repercusiones en la didáctica de la escritura académica.[cat] Expressar la causa de fets i esdeveniments concrets és fonamental en la producció de textos acadèmics. L’ús de recursos lingüístics que expliciten relacions causals permet expressar quines causes s’atribueix als fets, justificar asseveracions i proporcionar evidència epistèmica del que afirmem. Aquesta tesi doctoral se centra en el desenvolupament dels recursos d’expressió de la causalitat de l’educació primària a l’educació superior. El repertori lingüístic per a l'expressió de la causalitat examinat comprèn connectors interclausals, recursos intraclausals a través de mitjans lèxics i sintagmàtics (sintagmes preposicionals) i altres construccions, com interrogatives directes i indirectes o de focalització de la causa. Malgrat la seva rellevància, no comptem amb estudis evolutius que analitzin el seu ús en diferents nivells educatius. En aquesta recerca ens proposem: a) descriure el desenvolupament dels recursos lingüístics per a l'expressió de la causalitat emprats en textos analítics (expositiu-argumentatius propis del context acadèmic) des de la infància tardana fins a l'inici de l'educació superior; b) determinar si l'ús d'aquests recursos és permeable a l’aplicació d’una seqüència didàctica dissenyada per a la millora de l’escriptura analítica. Aquests dos objectius són abordats en els dos estudis que comprèn aquesta tesi doctoral. La mostra de tots dos està composta per 227 estudiants natius d'espanyol de tres nivells educatius: 6.è de primària (n = 65), 4.t d’educació secundària (n = 78) i 1.r i 2.n cursos d'universitat (n = 84). Analitzem els recursos causals identificats en textos produïts per cada participant (total = 681 textos) adoptant models lineals generalitzats mixtos. El primer estudi va tenir per objectius: 1) identificar la varietat i freqüència d’ús dels recursos causals emprats a primària, secundària i universitat; 2) descriure les diferències en el seu ús en funció del nivell educatiu. Els resultats van mostrar que el nivell educatiu constitueix un predictor significatiu: la probabilitat d'emprar un recurs causal va augmentar amb el nivell educatiu. Els tres recursos causals més freqüents en tots els grups (subordinació, sintagmes preposicionals i elements lèxics) van augmentar amb l'edat. Els sintagmes preposicionals amb elements lèxics també van augmentar, però només es van trobar diferències entre els grups de menor i major edat. Pel que fa als subtipus de subordinació causal examinats, les causals d’acte de parla van augmentar significativament només de primària a secundària. VIII El segon estudi va tenir per objectius: 1) identificar la varietat i freqüència d’ús dels recursos causals emprats per estudiants de primària, secundària i universitat en els textos produïts abans i després de l’aplicació de la seqüència didàctica; 2) determinar les seves possibles diferències entre els textos produïts abans i després de la seqüència en cada nivell educatiu. Els resultats van mostrar que la producció del text abans o després de la seqüència constitueix un predictor significatiu que funciona en interacció amb el nivell educatiu. Després de l’aplicació de les activitats didàctiques, els estudiants de primària van augmentar l’ús de recursos causals, mentre que els d’universitat el van reduir. Específicament, es va produir un augment de la subordinació causal i de la causalitat lèxica a primària i una reducció dels sintagmes preposicionals causals a universitat. Així mateix, el patró evolutiu d’increment observat per a la subordinació causal no es va mantenir en el segon text. Aquest treball aporta evidència sobre el comportament evolutiu dels recursos causals a l’escriptura analítica. L’anàlisi del ventall de recursos lingüístics per a l’expressió de la causalitat revela patrons precisos de desenvolupament per a aquesta rellevant funció discursiva. Les implicacions d’aquests resultats es discuteixen en el context dels desenvolupaments tardans del llenguatge, atenent les seves possibles repercussions en la didàctica de l’escriptura acadèmica.[eng] Expressing the cause of specific facts and events is fundamental in the production of academic texts. The use of linguistic devices that make causal relations explicit allows expressing which causes are attributed to events, justifying assertions, and providing epistemic evidence of what we claim. This doctoral thesis focuses on the development of the devices for the expression of causality from primary education to higher education. The examined linguistic repertoire for the expression of causality comprises interclausal connectives, intraclausal devices by lexical and syntagmatic (prepositional phrases) means, and other constructions, such as direct and indirect questions or focalizing constructions. Despite its relevance, there are no developmental studies analyzing their use at different educational levels. In this research we aim: a) to describe the development of linguistic devices for the expression of causality used in analytical texts (expository-argumentative texts typical of the academic context) from late childhood to the beginning of higher education; b) to determine whether the use of these devices is permeable to the application of a series of classroom activities designed to improve analytical writing. These two goals are addressed in the two studies comprising this doctoral thesis. The sample for both consists of 227 natives of Spanish students from three educational levels: 6th grade of primary school (n = 65), 4th grade of secondary school (n = 78) and 1st and 2nd years of university (n = 84). We analyze the causal devices identified in texts produced by each participant (total = 681 texts) adopting generalized linear mixed models. The first study had the following goals: 1) to identify the variety and frequency of use of causal devices used in primary, secondary and university; 2) to describe the differences in their use as a function of educational level. Results showed that educational level is a significant predictor: the probability of using a causal device increased with educational level. The three most frequent causal devices in all groups (subordination, prepositional phrases and lexical items) increased with age. Prepositional phrases with lexical items also increased, but differences were found only between the youngest and oldest age groups. As for the causal subordination subtypes under examination, speech act causals increased significantly only from primary to secondary. X The second study had the following goals: 1) to identify the variety and frequency of use of causal devices used by primary, secondary and university students in the texts produced before and after the application of the set of instructional activities; 2) to determine the possible differences in the use of such devices between the texts produced before and after the instructional activities in every educational level. Results showed that text production before or after the set of activities constitutes a significant predictor that functions in interaction with the educational level. After the application of the instructional activities, primary school students increased the use of causal devices, while university students reduced it. Specifically, there was an increase of causal subordination and lexical causality in primary school and a reduction of causal prepositional phrases at the university. Likewise, the developmental pattern of increase observed for causal subordination did not remain in the second text. This work provides evidence on the developmental behavior of causal devices in analytical writing. Analyzing the array of linguistic devices for the expression of causality reveals accurate developmental patterns for this relevant discursive function. Implications of these results are discussed in the context of later language developments, addressing their possible impact on the teaching of academic writing

The DMAPS upgrade of the Belle II vertex detector

The Belle II experiment at KEK in Japan considers an upgrade for the vertex detector system in line with the accelerator upgrade for higher luminosity at long shutdown 2 planned for 2028. One proposal for the upgrade of the vertex detector called VTX aims to improve background robustness and reduce occupancy using small and fast pixels. VTX accommodates the OBELIX depleted monolithic active CMOS pixel sensor (DMAPS) on all five proposed layers. OBELIX is specifically developed for the VTX application and based on the TJ-Monopix2 chip initially developed to meet the requirements of the outer layers of the ATLAS inner tracker (ITk). This paper will review recent tests of the TJ-Monopix2 chip as well as various design aspects of the OBELIX-1 chip currently under development

Arqueologia de Mesopotàmia : les conferències de Pelegrí Casades (1906)

Pelegrí Casades i Gramatxes fou un dels més grans divulgadors catalans en l’àmbit de l’arqueologia de final del segle XIX i principi del XX. Va pronunciar més de tres-centes conferències, principalment al Centre Excursionista de Catalunya (CEC), però també en altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, el Col·legi dels Escolapis de Sarrià i el Centre Excursionista de Vic, entre d’altres. El present volum conté un estudi introductori de Jordi Vidal Palomino i la transcripció de les sis conferències que Casades va llegir al CEC entre el 13 de gener i el 17 de febrer de 1906. Malgrat que hi fa una interpretació dels aspectes més destacats de l’arqueologia i l’art mesopotàmics condicionada per la seva ideologia —catolicisme, antisemitisme i assiriofòbia—, queda palès que fou una personalitat destacada i reconeguda en el panorama arqueològic català d’aquella època

Substance use and psychiatric comorbidities among medical inpatients: associations with length of stay, health-related quality of life, and functioning, with consideration for gender

Little is known about the impact of substance use and psychiatric comorbidities on the management and outcomes of medical inpatients. This study explores the influence of psychiatric comorbidities, and substance use (tobacco, alcohol, and cannabis) on the length of hospital stay (LOS), Health-Related Quality of Life (HRQoL), and functioning in 800 medical inpatients at a high-complexity academic hospital. Multivariate analyses demonstrated that psychiatric comorbidities were associated with reduced HRQoL (beta = -0.050, p-value = 0.017), and impaired functioning (beta = 3.4, p-valu