Non-coding regulation of transcription during plant development

La regulació de l'expressió gènica a eucariotes és un procés complexa amb diversos tipus de regulació que se solapen, el que fa possible el desenvolupament d'estructures corporals sofisticades i la ràpida resposta a canvis mediambientals. En ser immòbils, les plantes requereixen exercir un control precís de l'expressió de gens codificants, i de coordinar les transicions en el seu desenvolupament amb els estímuls del medi. Davant de tal complexitat, el paper dels factors de transcripció en la modulació de l'activitat de la polimerasa d'ARN II és insuficient, per tant, s'ha de tenir en consideració la presència addicional de mecanismes no-codificants i epigenètics tals com ARN no-codificants, l'accessibilitat de la cromatina, la metilació de l'ADN, i les modificacions d'histones. Recentment, aquests processos han estat objecte d'estudi extensiu en plantes. Tot i això, allò que sabem del paper de la transcripció no codificant i de la seva importància encara roman incomplet. Per tal de contribuir al coneixement en aquest camp, en aquest treball de tesis he implementat mètodes que permeten l'estudi de la dinàmica de la transcripció no-codificant i de l'accessibilitat de la cromatina durant el desenvolupament, fent servir com a model d'estudi la transició de llavor a plàntula en l'espècie Arabidopsis thaliana. Fent ús de tècniques d'alta sensibilitat com són el "capped-small RNA sequencing (csRNA-seq)" i l'"Assay for Transposase-Accessible Chromatin with sequencing (ATAC-seq)", he aconseguit demostrar que la transcripció no-codificant és més prevalent del que s'estimava amb anterioritat. A més he aconseguit associar i validar experimentalment canvis en la transcripció de gens codificants a regions reguladores de tipus "enhancer" transcripcional, les quals mostren evidència de transcripció no-codificant, exposant així una característica de la regulació transcripcional en plantes que abans es pensava era exclusiva de metazous. Els mètodes aplicats en aquest treball m'han permès identificar milers de potencials enhancers transcripcionals a Arabidopsis. No obstant això, el mostreig de teixits complets, que contenen diversos tipus cel·lulars, limita la capacitat d'entendre la regulació mediada per enhancers a nivell espacial, temporal, o a cèl·lules individuals. Per superar aquesta limitació, he explorat la possibilitat d'integrar dades de csRNA-seq amb mètodes de detecció d'ARN a escala de cèl·lules individuals. Fent servir dades de csRNA-seq d'arrel d'Arabidopsis, i comparant-les amb dades públiques d'expressió d'ARN i d'accessibilitat de cromatina a escala de nuclis individuals ("single-nucleus Multiome,snMultiome"; exploració simultània d'ARN i d'accessibilitat de cromatina), he aconseguit demostrar que el gen EXTENSIN3 i el seu putatiu enhancer són actius i co-accessibles específicament a cèl·lules de tricoblasts, demostrant d'aquesta manera una potencial regulació específica d'aquest gen únicament en aquest tipus cel·lular. Finalment, l'ús intensiu del mètode ATAC-seq m'ha dut a crear una eina especialitzada pel control de qualitat i filtratge de lectures de seqüències alineades, ja que els mètodes disponibles són ineficients i no consideren característiques específiques d'espècies vegetals. Aquesta nova eina "quaqc: Quick ATAC-seq Quality Control" és més ràpida, utilitza menys recursos, i és capaç de processar dades provinents de plantes i d'altres organismes sense necessitat de fer ajustos addicionals. El mètode va acompanyat d'un paquet de R per a l'ús interactiu i la possibilitat de representar dades de control de qualitat, cosa que permet provar ràpidament i iterativament l'efecte de paràmetres de filtratge específics sobre la qualitat de les dades obtingudes. En els últims anys, l'aplicació a plantes de tècniques moleculars avançades com ho són les emprades en el present treball han permès que el nostre coneixement de la regulació de l'expressió gènica s'acosti als nivells als quals s'ha arribat en metazous. La continuïtat de l'aplicació d'aquest tipus de tecnologies portarà les bases fundacionals necessàries per a aconseguir el control precís de l'expressió gènica a espècies vegetals d'interès agronòmic.La regulación de la expresión génica en eucariotas es un proceso complejo con múltiples modos de regulación solapantes, haciendo posible el desarrollo de sofisticadas estructuras corporales y la ágil respuesta a cambios medioambientales. Al ser sésiles, las plantas necesitan ejercer un preciso control de la expresión de sus genes codificantes de proteínas, coordinando sus transiciones de desarrollo con los estímulos del medio. Frente a esta complejidad, la función de factores de transcripción en la modulación actividad de la polimerasa de ARN II resulta insuficiente, por eso deben considerarse además los mecanismos no-codificantes y epigenéticos como son los ARNs no-codificantes, la accesibilidad de la cromatina, la metilación del ADN, y las modificaciones de histonas. Estos procesos han sido estudiados extensivamente en plantas en años recientes. Sin embargo, nuestro entendimiento del rol y el alcance de la transcripción no-codificante permance ampliamente incompleto. Para avanzar en esta área, en este trabajo de tesis he implementado métodos que permiten estudiar la dinámica de la transcripción no-codificante y la accesibilidad de la cromatina en el transcurso del desarrollo, utilizando como modelo la transición de semilla a plántula en la especie Arabidopsis thaliana. Utilizando técnicas altamente sensibles como son el "capped-small RNA sequencing (csRNA-seq)" y el "Assay for Transposase-Accessible Chromatin with sequencing (ATAC-seq)", he podido revelar que la importancia de la transcripción no-codificante es más prevalente de lo que se estimaba. Es más, he logrado asociar y validar experimentalmente cambios en la transcripción de genes codificante con regiones regulatorias del tipo "enhnacers" transcripcionales, las cuales muestran evidencia de transcripción no-codificante, confirmando así una característica de la regulación transcripcional de plantas que antes se pensaba exclusiva de metazoos. Los métodos aplicados en este trabajo me han permitido identificar miles de potenciales enhancers transcripcionales en Arabidopsis. Sin embargo, el muestreo de tejidos enteros, conteniendo mezclas de múltiples células, limita la capacidad de entender la regulación mediada por enhancers a nivel espacial, temporal, o de células individuales. Para sobrellevar este límite, he explorado la posibilidad de integrar datos de csRNA-seq con métodos que detectan ARNs a nivel de células individuales. Utilizando datos de csRNA-seq generados en raíces de Arabidopsis, y comparándolos con datos publicados de expresión de ARNs y accesibilidad de cromatina a nivel de núcleos individuales ("single-nucleus Multiome,snMultiome"; exploración simultánea de ARN y accesibilidad de cromatina), he logrado demostrar que el gen EXTENSIN3 y su putativo enhancer son activos y co-accesibles específicamente en células de tricoblastos, revelando así una potencial regulación específica de este gen sólo en este tipo de células. Finalmente, el uso intensivo del método ATAC-seq me ha motivado a crear una herramienta especializada para el control de calidad y filtrado de lecturas de secuencias alineadas, ya que los métodos disponibles son ineficientes y no tienen en cuenta características específicas de especies vegetales. Esta nueva herramienta "quaqc: Quick ATAC-seq Quality Control" es más rápida, requiere menos memoria, y puede procesar datos provenientes de plantas o de otros organismos sin necesidad de ajustes adicionales. El método va acompañado de un paquete de R para el uso interactivo y la posibilidad de graficar datos de control de calidad, permitiendo el testeo rápido e iterativo de los efectos de parámetros de filtrado específicos en la calidad de los datos obtenidos. En años recientes, la aplicación en plantas de técnicas moleculares avanzadas como las utilizadas en el presente trabajo ha permitido que nuestro conocimiento de la regulación de la expresión génica se aproxime a los niveles alcanzados en metazoos. La continuidad de la aplicación de este tipo de tecnologías brindará las bases fundacionales para la lograr el preciso control de la expresión génica en especies vegetales de interés agronómico.Eukaryotic gene transcription is a highly complex process with multiple overlapping modes of regulation, which has allowed for the development of highly varied body plans and flexibility in responding to changes in the environment. Plants, as sessile organisms, are especially under pressure to properly regulate transcription of their protein coding genes to time developmental transitions in coordination with environmental cues. As a result, the classical model of transcriptional regulation where transcription factors bind the promoters of genes to influence the activity of RNA polymerase II is insufficient, and consistently fails to wholly explain transcription dynamics. To better understand this process, additional layers of regulation must also be considered, including a host of non-coding and epigenetic mechanisms such as non-coding RNAs, chromatin accessibility, DNA methylation, and histone methylation. In recent years these processes have been extensively studied in plants, though our understanding of them remains largely incomplete, such as with regards to the role and extent of non-coding transcription in regulating protein coding gene expression. To further our understanding in this area, I comprehensively profiled non-coding transcription and chromatin accessibility dynamics during the seed-to-seedling transition of the plant Arabidopsis thaliana as a model system. Using highly sensitive molecular techniques such as capped-small RNA sequencing (csRNA-seq) and Assay for Transposase-Accessible Chromatin with sequencing (ATAC-seq), I revealed that the extent of non-coding transcription during this transition is an order of magnitude more prevalent than previously known. Additionally, many changes in protein coding transcription were associated with nearby regions showing evidence of non-coding RNA transcription and changes in chromatin accessibility, which were successfully experimentally validated. These regulatory regions likely serve as enhancers of protein coding expression, confirming a feature of plant transcriptional regulation that once was believed to be unique to metazoans. While this approach successfully identified thousands of potential active regulatory regions in Arabidopsis thaliana, the sampling of bulk tissues limits our understanding of the cell type-specific spatiotemporal regulation of plant genes by enhancers. To solve this limitation, I performed an in-depth exploration of the csRNA-seq method for the detection of transcriptionally active enhancers in plants and integrated it with single cell methods. Using Arabidopsis thaliana roots as a model system, I analyzed optimal parameters for detecting genome-wide non-coding transcription and matched the resulting data with a published single-nucleus Multiome (snMultiome; profiling both RNA and chromatin accessibility simultaneously) dataset of root tips. Starting from root-enriched pairs of associated non-coding regulatory elements and protein coding genes identified from csRNA-seq data, I showed that the extensin gene EXTENSIN3 and an associated upstream enhancer are specifically co-accessible in trichoblast cells, revealing a potential cell type-specific mode of regulation for this gene. Finally, my use of ATAC-seq data motivated me to create a specialized tool for quality control and filtering of aligned reads, as currently available solutions are computationally inefficient and do not account for plant-specific differences in the data. This tool, quaqc: Quick ATAC-seq Quality Control, is several times faster and requires much less memory than the current next best solution. It also natively handles both plant and non-plant data without needing to perform additional manipulations to the former. An accompanying R package provides functions for interactive use and plotting of quality control data, allowing for fast iterative testing of the effects of specific filtering parameters on data quality. In recent years the application of advanced molecular techniques in plants such as those presented in this thesis and by others have brought our understanding of gene regulation in plants closer to the level achieved in metazoans. Further application of these methods will provide the foundation for the successful engineering of gene expression in agronomically important plants

Temas y motivos en la ciencia ficción andina escrita por mujeres (2010-2020)

Aquesta investigació té per objectiu general determinar i analitzar els cinc temes i motius més freqüents als relats de ciència ficció andina escrita per dones publicats entre 2010 i 2020. Els temes i motius del corpus d'anàlisi es representen des d'una perspectiva d'otratat a la monstruositat respecte al discurs hegemònic capitalista, patriarcal i colonial. No obstant això, aquests personatges «altres» no aconsegueixen subvertir el sistema, i en molts casos acaben absorbits pel mateix, sent recurrent la forma distòpica. Així, tret de comptades excepcions, l'otretat «no pressuposa cap subversió davant de la norma, ja que ha estat produït pel propi sistema per reforçar-lo, per la qual cosa la dissidència que representa la monstruositat com a lloc des d'on convertir-se en un element de resistència per a la transformació social desapareix» (López-Pellisa, 2022a: 410). Els monstres contrahegemònics, per la seva banda, aconsegueixen la subversió a través del seu propi agenciament com a «un altre inadequat/ble» (Haraway, 1999). L'alteritat dels relats estaran marcades per raça, classe, gènere, edat (infantesa o vellesa davant de l'adultesa) i espècie.Esta investigación tiene por objetivo general determinar y analizar los cinco temas y motivos más frecuentes en los relatos de ciencia ficción andina escrita por mujeres publicados entre 2010 y 2020. Los temas y motivos del corpus de análisis se representan desde una perspectiva de otredad, que tiende a la monstruosidad respecto al discurso hegemónico capitalista, patriarcal y colonial. Sin embargo, estos personajes «otros» no logran subvertir el sistema, y en muchos casos terminan absorbidos por el mismo, siendo recurrente la forma distópica. Así, salvo contadas excepciones, la otredad «no presupone ninguna subversión frente a la norma, ya que ha sido producido por el propio sistema para reforzarlo, por lo que la disidencia que representa la monstruosidad como lugar desde el que convertirse en un elemento de resistencia para la transformación social desaparece» (López-Pellisa, 2022a: 410). Los monstruos contrahegemónicos, por su parte, logran la subversión a través de su propio agenciamiento como «otro inapropiado/ble» (Haraway, 1999). La alteridad de los relatos estarán marcadas por raza, clase, género, edad (niñez o vejez frente a la adultez) y especie.The primary objective of this research is to identify and analyze the five most frequent themes and motifs in Andean science fiction stories written by women and published between 2010 and 2020. The themes and motifs within the corpus are represented from a perspective of otherness, which often veers towards monstrosity in relation to hegemonic capitalist, patriarchal, and colonial discourses. However, these "other" characters frequently fail to subvert the system, often becoming absorbed by it, with dystopian elements recurring. Thus, with few exceptions, otherness "does not presuppose any subversion of the norm, since it has been produced by the system itself to reinforce it, so that the dissidence represented by monstrosity as a place from which to become an element of resistance for social transformation disappears" (López-Pellisa, 2022a: 410). Conversely, counter-hegemonic monsters achieve subversion through their own agency as "inappropriate/d others" (Haraway, 1999). The otherness in these narratives is marked by race, class, gender, age (childhood or old age versus adulthood), and species

molecular mechanisms controlling the diurnal oscillation of r-loop formation in arabidopsis thaliana

El rellotge circadiari és un mecanisme cel·lular endogen que sincronitza processos biològics en coordinació amb els cicles de 24 hores del dia i la nit. La funció circadiària és essencial per a la regulació rítmica de processos fonamentals en plantes, incloent-hi, entre altres, el creixement, el desenvolupament i les respostes a l'estrès. El sistema circadiari requereix la regulació precisa de la transcripció rítmica dels gens oscil·lants centrals. Durant la transcripció, a diversos organismes s'ha observat la generació d'estructures genòmiques denominades R-loops, compostes per híbrids DNA-RNA i DNA monocatenari no-motlle.Basant-nos en la correlació que existeix entre la transcripció amb el sistema circadiari i els R-loops, plantegem en aquesta Tesi Doctoral descobrir la possible regulació diürna dels R-loops i identificar els components moleculars i mecanismes subjacents que controlen la seva homeòstasi en Arabidopsis thaliana. Utilitzant assajos tipus dot-blot, hem observat que els R-loops presentaven una regulació diària, amb un enriquiment significatiu durant la nit en comparació amb el dia. Els fotoreceptors (PHYTOCHROME B i CRYPTOCHROME 1 i 2), així com diversos components del rellotge, d'expressió tant diürna com nocturna, contribueixen diferencialment a l'acumulació diària dels R-loops. Aquests resultats ressalten la intricada interacció entre la senyalització lumínica i el rellotge circadiari pel control de l'homeòstasi dels R-loops. A més, hem correlacionat positivament la presència de R-loops amb la transcripció activa, fet que s'ha avaluat mitjançant assajos d'acumulació de l'RNA polimerasa II, d'inhibició farmacològica de la transcripció, de compactació de la cromatina i d'anàlisi de plantes mutants de gens relacionats amb la transcripció. Addicionalment, hem trobat que SSRP1 (structure-specific recognition protein 1), un component del complex FACT (FAcilitates Chromatin Transcription), és necessari per a la correcta acumulació de l'RNA polimerasa II, la compactació de la cromatina, l'abundància de marques d'histones i les respostes al dany del DNA. SSRP1 és també responsable de la regulació diària dels R-loops, reduint la seva acumulació principalment durant el dia. En conjunt, els nostres estudis estableixen una connexió directa de la funció de SSRP1 amb la transcripció i l'acumulació diària de R-loops. Aquests resultats obren noves vies per a la manipulació de la transcripció i la regulació circadiària.El reloj circadiano es un mecanismo celular endógeno que sincroniza procesos biológicos en coordinación con los ciclos de 24 horas del día y la noche. La función circadiana es esencial para la regulación rítmica de procesos fundamentales en plantas, incluyendo entre otros, el crecimiento, el desarrollo y las respuestas al estrés. El sistema circadiano requiere la regulación precisa de la transcripción rítmica de genes del oscilador central. Desde hace algunos años se ha correlacionado la transcripción con estructuras genómicas denominadas R-loops, compuestas por el híbrido DNA-RNA y el DNA monocatenario que no sirve de molde. Basándonos en la correlación que existe entre la transcripción con el sistema circadiano y con los R-loops, planteamos en esta Tesis Doctoral descubrir la posible regulación diurna de los R-loops e identificar los componentes moleculares y mecanismos subyacentes que controlan su homeostasis en Arabidopsis thaliana. Utilizando ensayos tipo dot-blot, observamos que los R-loops presentaban una regulación diurna, con un enriquecimiento significativo durante la noche en comparación con el día. Los fotoreceptores (PHYTOCHROME B y CRYPTOCHROME 1 y 2), así como genes del reloj que se expresan tanto durante el día como por la noche, contribuían diferencialmente a la acumulación diurna de los R-loops. Estos resultados resaltan la intricada interacción entre la señalización lumínica y el reloj circadiano en el control de la homeostasis de los R-loops en Arabidopsis thaliana. Adicionalmente, observamos que los R-loops se correlacionaban positivamente con la transcripción, evaluada mediante la acumulación de la RNA polimerasa II, la inhibición farmacológica de la transcripción, la compactación de la cromatina y el análisis de plantas mutantes de genes relacionados con la transcripción. Encontramos además que SSRP1 (structure-specific recognition protein 1), un componente del complejo FACT (FAcilitates Chromatin Transcription), era necesario para la correcta acumulación de la RNA polimerasa II, la compactación de la cromatina, la abundancia de marcas de histonas y las respuestas al daño del DNA. Adicionalmente, la expresión y función de SSRP1 resultaban esenciales para la regulación diurna de los R-loops, contribuyendo a su menor acumulación principalmente durante el día. En conjunto, nuestros estudios establecen una conexión directa de la función de SSRP1 con la transcripción y la acumulación diurna de los R-loops, y abren nuevas vías de manipulación de la transcripción y regulación circadiana.The circadian clock is an endogenous timing mechanism that synchronizes biological processes with the 24-hour day and night cycles. Proper circadian function is essential for the rhythmic regulation of fundamental processes in plants, including among others, growth, development, and responses to stress. At its bases, the circadian function relies on the precise regulation of the rhythmic transcription of core oscillator genes. Active transcription also generates in many organisms the so-called R-loops, three-stranded nucleic acid structures composed of the DNA-RNA hybrid and the non-template single-stranded DNA. Based on the correlation of transcription with both the circadian system and R-loops, in this Doctoral Thesis, we aimed to uncover the potential diurnal regulation of R-loops and identify the molecular components and mechanisms underlying R-loop homeostasis in Arabidopsis thaliana. By using dot-blot assays, we found that indeed R-loops accumulated in a diurnal fashion with a significant enrichment during the night compared to the day. The photoreceptors (PHYTOCHROME B and CRYPTOCHROME 1 and 2), as well as morning- and evening-expressed clock components differentially contributed to the diurnal accumulation of R-loops, highlighting the intricate interplay between light signaling and the circadian clock in the control of R-loop homeostasis. R-loops also positively correlated with active transcription as assayed by RNA Polymerase II accumulation, pharmacological inhibition of transcription, chromatin compaction, and analyses of transcription-related mutant plants. We found that the component of the FACT (FAcilitates Chromatin Transcription) complex, SSRP1 (structure-specific recognition protein 1) also contributed to proper RNA Polymerase II accumulation, chromatin compaction, abundance of histone marks, and responses to DNA damage. SSRP1 was also responsible for the diurnal regulation of R-loops by reducing their accumulation predominantly during the day. Altogether, our studies establish a direct connection of SSRP1 function with transcription and the diurnal accumulation of R-loops. Our results open up possible new avenues for the manipulation of transcription and circadian regulation

Emission Factors from Urban Food Systems in a Circular City

L'agricultura urbana (AU) promou ciutats resilients i sostenibles en proveir aliments segurs i generar beneficis ambientals, econòmics i socials. La seva aplicació varia des de sistemes interiors fins a exteriors, inclosos hivernacles integrats en terrats (iRTG) i granges verticals (VF), encara que qüestions reguladores relacionades amb la qualitat de l'aire en dificulten la implementació. En particular, l'acumulació a l'interior de compostos orgànics volàtils (COVs) planteja riscos per a la salut. Amb l'expansió de sistemes d'AU, s'espera un augment dels COVs biogènics (COVBs) emesos per les plantes, però no se sap l'impacte final a causa de la interacció de múltiples factors. Per tant, cal monitoritzar-les per comprendre les implicacions en la qualitat de l'aire i la salut humana a l'AU. Es van realitzar múltiples avaluacions en un iRTG i en un VF d'interior, amb plantes com mongeta tendra, tomàquet i alfàbrega. La dissertació té com a objectiu definir la seguretat basada en les emissions de BCOV en entorns d'AU, abordant els nivells d'emissió, els llindars de seguretat, els factors influents i els riscos potencials per a la salut. La investigació va incloure la configuració del mostreig, la recol·lecció d'emissions, l'anàlisi de dades i la validació dels resultats. Es van fer servir eines i tècniques específiques, juntament amb directrius oficials. En general, els nivells mitjans es van mantenir en el rang de ppb, assolint els seus màxims a la fase de creixement i els seus mínims cap a la fi del cultiu. A l'iRTG, la mongeta i el tomàquet van mostrar tendències similars, en les quals els monoterpens (MTs) van prevaldre inicialment, seguits pels derivats de la lipoxigenasa (LOXs) i els monoterpens oxigenats (OMTs). Menys comuns van ser els sesquiterpens (STs) i els fenilpropanoides (PHs). Al VF, els patrons d'emissió de l'alfàbrega van variar segons el tractament de llum. Un espectre blau va produir altes emissions a la fase jove del cultiu, mentre que l'espectre vermell va estimular les emissions, més baixes, a la fase madura. Van prevaldre els OMTs, seguits pels LOXs, els STs, els MTs i els PHs. Per la mateixa espècie, diferents tendències van sortir entre iRTG i VF. El llindar de seguretat es va avaluar davant dels límits oficials a l'interior (LCI), fixats per l'ACA o amb fitxes tècniques de l'ECHA. Tot i les escasses referències, cap COVB mesurat va excedir els LCIs, amb emissions mitjanes significativament més baixes. Es van observar becs aïllats, però poc rellevants. A més, a l'última fase de l'estudi es van detectar nivells més grans en ambients interiors comuns que als espais d'AU. En general, es va destacar la complexa interacció entre els factors ambientals i la biologia vegetal a les emissions de COVBs. Entre aquests, temperatura, humitat i concentració de CO2 van exercir un efecte significatiu. Si bé la radiació va tenir un impacte mínim a l'iRTG, la il·luminació artificial a la VF va influir en la concentració i perfil de les emissions. El desenvolupament morfològic del cultiu també va afectar les emissions. En aquest estudi es van aplicar diverses tècniques de mostreig de volàtils: oberts, semioberts i tancats, tant actius com passius, en temps curts o llargs. A causa de l'exercici analític es va triar el mostreig actiu en cambra estàtica. L'ús de diferents absorbents i tècniques analítiques també va donar resultats consistents, i va corroborar els resultats originals. Es van recomanar futures exploracions en altres espècies en conjunt amb diversos tractaments nutritius i factors d'exposició, així com de mètodes ulteriors i materials de mostreig per a la millora de l'estudi. A més, la investigació dels efectes positius relacionats amb els COVBs podria suportar el desenvolupament agronòmic i l'expansió de l'AU.La agricultura urbana (AU) promueve ciudades resilientes y sostenibles al abastecer alimentos seguros y generar beneficios ambientales, económicos y sociales. Su aplicación varia desde sistemas interiores hasta exteriores, incluidos invernaderos integrados en azoteas (iRTG) y granjas verticales (VF), aunque cuestiones regulatorias relacionadas con la calidad del aire dificultan su implementación. En particular, la acumulación en interior de Compuestos Orgánicos Volátiles (COVs), plantea riesgos para la salud. Con la expansión de sistemas de AU, se espera un aumento de los COVs biogénicos (BCOVs) emitidos por las plantas, pero se desconoce el impacto final debido a la interacción de múltiples factores. Por lo tanto, monitorizarlas es necesario para comprender las implicaciones en la calidad del aire y la salud humana en la AU. Se realizaron múltiples evaluaciones en un iRTG y en un VF de interior, con plantas como judía verde, tomate y albahaca. La disertación tiene como objetivo definir la seguridad basada en las emisiones de BCOV en entornos de AU, abordando los niveles de emisión, los umbrales de seguridad, los factores influyentes y los potenciales riesgos para la salud. La investigación incluyó la configuración del muestreo, la recolección de emisiones, el análisis de datos y la validación de los resultados. Se utilizaron herramientas y técnicas específicas, junto con directrices oficiales. En general, los niveles medios se mantuvieron en el rango de ppb, alcanzando sus máximos en la fase de crecimiento y sus mínimos hacia el fin del cultivo. En el iRTG, la judía y el tomate mostraron tendencias similares, en las cuales los monoterpenos (MTs) prevalieron inicialmente, seguidos por los derivados de la lipoxigenasa (LOXs) y los monoterpenos oxigenados (OMTs). Menos comunes fueron los sesquiterpenos (STs) y los fenilpropanoides (PHs). En el VF, los patrones de emisión de la albahaca variaron según el tratamiento de luz. Un espectro azul produjo altas emisiones en la fase joven del cultivo, mientras que el espectro rojo estimuló las emisiones, más bajas, en la fase madura. En promedio prevalieron los OMTs, seguidos por los LOXs, los STs, los MTs y los PHs. Por la misma especie las tendencias fueron diferentes entre iRTG y VF. El umbral de seguridad se evaluó frente a los límites oficiales en interior (LCIs), fijados por la ECA o con fichas técnicas de la ECHA. A pesar de las escasas referencias, ningún COVB medido excedió los LCIs, con emisiones medias significativamente más bajas. Se observaron picos aislados, pero poco relevantes. Además, en la última fase del estudio se detectaron niveles mayores en ambientes interiores comunes que en los espacios de AU. En general, se destacó la compleja interacción entre los factores ambientales y la biología vegetal en las emisiones de COVBs. Entre ellos, la temperatura, la humedad y la concentración de CO2 ejercieron un efecto significativo. Si bien la radiación tuvo un impacto mínimo en el iRTG, la iluminación artificial en la VF influyó en la concentración y perfil de las emisiones. El desarrollo morfológico del cultivo también afectó las emisiones. En este estudio se aplicaron varias técnicas de muestreo de volátiles: abiertos, semiabiertos y cerrados, tanto activos como pasivos, en tiempos cortos o largos. Debido al desempeño analítico se eligió el muestreo activo en cámara estática. El uso de distintas absorbentes y técnicas analíticas también arrojó resultados consistentes, y corroboró los resultados originales. Se recomendaron exploraciones futuras en otras especies en conjunto con diversos tratamientos nutritivos y factores de exposición, así como de ulteriores métodos y materiales de muestreo para la mejora del estudio. Además, la investigación de los efectos positivos relacionados con los COVBs podría suportar el desarrollo agronómico y la expansión de la AU.Urban Agriculture (UA) is recognized for its potential to foster resilient and sustainable cities by ensuring reliable food supply and generating benefits across environmental, economic, and societal domains. UA applications range from indoor to outdoor setups, including integrated Rooftop Greenhouses (iRTGs) and Vertical Farms (VFs) but their implementation is challenging due to air quality concerns and regulatory issues. Indoor pollution accumulation, particularly of Volatile Organic Compounds (VOCs), poses health risks. With the expansion of UA installations, biogenic VOCs (BVOCs) plants-emitted are expected to increase, but their impact's prediction is difficult due to interplaying factors. Monitoring BVOC emissions is then necessary to understand their implications on air quality and human health within UA. Multiple assessments were conducted in a building iRTG and an indoor VF, involving plants like green bean, tomato, and basil. The dissertation aims to define safety based on BVOC emissions, addressing emission levels, safety thresholds, factors influencing emissions, and potential health risks in UA environments. The research comprised the sampling and post-sampling setup, field emissions collection, data analysis, and result validation. Specific tools like chambers and analytical instruments were used, along with official guidelines. The research examined BVOC emission trends in the two UA systems. BVOC levels remained within ppb on average, peaking during the initial growth phase and declining later. In the iRTG, beans and tomatoes showed similar emission trends, with monoterpenes (MTs) dominating early, followed by lipoxygenase derivatives (LOXs) and oxygenated monoterpenes (OMTs). Sesquiterpenes (STs) and phenylpropanoids (PHs) were less common. In the VF, emission patterns varied with light treatment. Blue light led to high early emissions, while red light resulted in later emissions, though fewer. OMTs were most abundant overall, followed by LOXs, STs, MTs, and PHs. Emission trends differed for basil between iRTGs and VFs. The safety of BVOC emissions was assessed by comparing concentrations against official indoor limits (LCIs) set by the ECA or detailed factsheets from the ECHA. Despite the few LCIs determined for BVOCs, none of the measured were exceeding, with average emissions significantly lower than reference LCIs. Some scattered bursts were observed but deemed non-threatening. Comparative assessments suggested higher emission exposure in common indoor environments compared to UA spaces, indicating minimal health risks from UA-related emissions. Overall, the research highlighted the complex interplay between environmental factors and plant biology in BVOC emissions. Among these, temperature, humidity, and CO2 concentration significantly affected plant emissions, with lighting playing a crucial role, especially in VF. While radiation had minimal impact in iRTG, artificial lighting in VF influenced emission quantity and blend. Plant morphology also influenced BVOC emissions, with variations observed across growth stages. Various volatile sampling techniques were applied to study BVOC emissions. Initially, open, semi-open, and closed sampling methods were tested, both active and passive, for short or long terms. Active sampling in a static enclosure was preferred based on reliability, precision, and accuracy of emissions measurement. Alternative approaches using different sorbent materials and analytical techniques yielded consistent findings, affirming the effectiveness and technical advancements in BVOC sampling. Future research could explore additional plant species utilizing alternative fertilizers and varying factors exposure, as well as new sampling methods and materials to enhance final outcomes and study application. Investigating also BVOCs positive effects may hold promise for agronomic development and UA expansion

«La superbia negli orrori». Dido en el teatro trágico europeo del siglo XVI

Segles després que Virgili consagrés la història de Dido de Cartago a l'Eneida, després que aquella història travessés el temps en pugna amb aquella que sostenia la seva veritable honestedat, el personatge va tornar a néixer al primer teatre europeu modern. La majoria dels dramaturgs que van tornar la veu a la reina africana van decidir teatralitzar l'episodi de l'epopeia llatina, però en les obres que van resultar d'aquell esforç Dido ja no podia ser la mateixa: si antany havia mort d'amor, ara moriria de vergonya. L'estudi de les deu tragèdies que va deixar el segle XVI testimonia com l'art dramàtic va ser capaç d'unir en una sola mirada totes les que en qualsevol altre àmbit mai van poder-se conciliar amb la mateixa fortuna. Els textos mostren també que no va bastar prendre de la tradició per donar a Dido un lloc definitiu a l'escena. Les normes antigues haurien de sortejar-se perquè Dido acabés vivint de veritat al teatre.Siglos después de que Virgilio consagrase la historia de Dido de Cartago en la Eneida, después de que esa historia atravesara el tiempo en pugna con aquella que sostenía su verdadera castidad, el personaje volvió a nacer en el primer teatro moderno europeo. La mayoría de los dramaturgos que devolvieron la voz a la reina africana decidieron teatralizar el episodio de la epopeya latina, pero en las obras que de aquel esfuerzo resultaron Dido no podía ser ya la misma: si antaño había muerto por amor, ahora moriría de vergüenza. El estudio de las diez tragedias sobre Dido que legó el siglo XVI testimonia cómo el arte dramático fue capaz de unir en una sola mirada todas las que en cualquier otro ámbito nunca llegaron a conciliarse con igual fortuna. Los textos enseñan, también, que no valió con tomar de la tradición para dar a Dido un lugar definitivo en la escena. Las normas antiguas habrían de sortearse para que Dido acabase viviendo de verdad en el teatro.Centuries after Virgil immortalised the tale of Dido of Carthage in the Aeneid, after the enduring struggle of that tale against the narrative of her true chastity, the char-acter found a resurgence in the inaugural stages of European modern theatre. Among the playwrights who resurrected the voice of the African queen, the prevailing choice was to theatricalize the episode from the Latin epic. However, in the resulting works, Dido's portrayal underwent a transformation: once having perished for love, she now met her demise through ignominy. The analysis of the ten tragedies centred around Dido passed down by the sixteenth century attests how dramatic art was able to reconcile the disparate voices that had been dissonant in any other context. Further-more, these texts elucidate that mere adherence to tradition was insufficient to secure Dido a lasting place upon the stage; rather, the established norms had to be by-passed to truly bring Dido to life in the theatre

The FERONIA-RESPONSIVE TO DESICCATION 26 module regulates vascular immunity to Ralstonia solanacearum

Altres ajuts: CERCA Programme/Generalitat de CatalunyaSome pathogens colonize plant leaves, but others invade the roots, including the vasculature, causing severe disease symptoms. Plant innate immunity has been extensively studied in leaf pathosystems; however, the precise regulation of immunity against vascular pathogens remains largely unexplored. We previously demonstrated that loss of function of the receptor kinase FERONIA (FER) increases plant resistance to the typical vascular bacterial pathogen Ralstonia solanacearum. Here, we show that upon infection with R. solanacearum, root xylem cell walls in Arabidopsis thaliana become highly lignified. FER is specifically upregulated in the root xylem in response to R. solanacearum infection, and inhibits lignin biosynthesis and resistance to this pathogen. We determined that FER interacts with and phosphorylates the transcription factor RESPONSIVE TO DESICCATION 26 (RD26), leading to its degradation. Overexpression and knockout of RD26 demonstrated that it positively regulates plant resistance to R. solanacearum by directly activating the expression of lignin-related genes. Tissue-specific expression of RD26 in the root xylem confirmed its role in vascular immunity. We confirmed that the FER-RD26 module regulates lignin biosynthesis and resistance against R. solanacearum in tomato (Solanum lycopersicum). Taken together, our findings unveil that the FER-RD26 cascade governs plant immunity against R. solanacearum in vascular tissues by regulating lignin deposition. This cascade may represent a key defense mechanism against vascular pathogens in plants

In vitro diagnostic designs for applications in health care

L'interès creixent per noves proves in vitro es justifica per la necessitat de nous diagnòstics ràpids específics i sensibles. Aquesta demanda s'ha tornat especialment important en resposta a l'augment de la prevalença de malalties emergents. L'objectiu d'aquesta tesi és, doncs, explorar l'ús de diferents biomarcadors per al disseny de proves in vitro en aplicacions per a l'atenció mèdica, incloent malalties tant infeccioses com no infeccioses. Actualment, hi ha diverses estratègies comercials per a la seva detecció, però el seu alt cost, instrumentació especialitzada i procediments complexos en dificulten l'accessibilitat en centres d'atenció primària. Per tant, sorgeix la necessitat de desenvolupar mètodes de detecció alternatius basats en nous biomarcadors per al diagnòstic primerenc. Aquesta tesi se centra a explorar diferents biomarcadors: els microRNAs (miRNAs), el RNA missatger (mRNA) i els exosomes. En ella s'han desenvolupat mètodes de detecció específics per a cada biomarcador, utilitzant biòpsies líquides i partícules magnètiques, que han permès procediments mínimament invasius per a la recol·lecció de mostres i han simplificat el protocol en reduir la complexitat dels equips usats. A més, el rendiment analític també ha millorat en preconcentrar l'analit i minimitzar l'efecte de la matriu. La primera aproximació s'ha centrat en els miRNAs com a biomarcadors per a la detecció de càncer. S'ha desenvolupat un assaig competitiu de miRNA magnetic enzimàtic per detectar els miRNA21 i miRNA27a dins dels exosomes, coneguts per tenir un augment en la seva expressió en el càncer de mama. La segona aproximació explora l'RNA missatger de l'interferó gamma per avaluar la resposta immune cel·lular, especialment rellevant durant la pandèmia de SARS-CoV-2. En aquest assaig, es va aconseguir reduir el temps d'incubació al mesurar els nivells d'mRNA en comptes de les proteïnes secretades. Aquest mètode, provat amb la infecció per SARS-CoV-2, simplifica l'avaluació i podria ajudar al pronòstic. La tercera aproximació investiga els exosomes derivats de neurones per al diagnòstic primerenc de la malaltia d'Alzheimer. Per això s'ha desenvolupat un immunoassaig magnètic per a proteïnes de membrana, utilitzant biomarcadors específics de neurones i la detecció de la proteïna beta-secretasa. Totes les estratègies estudiades en aquesta tesi apropen els diagnòstics als centres datenció primària i entorns amb recursos limitats. En resum, la tesi té com a objectiu contribuir al desenvolupament de plataformes in vitro per a la quantificació de tot tipus de biomarcadors, que es poden adaptar fàcilment a desafiaments emergents. Aquesta característica podria ser particularment interessant amb l'arribada d'una altra pandèmia, on el desenvolupament ràpid de noves estratègies de diagnòstic podria ser necessari.El creciente interés por nuevas pruebas in vitro se justifica por la necesidad de nuevos diagnósticos rápidos específicos y sensibles. Esta demanda se ha vuelto particularmente importante en respuesta al aumento de la prevalencia de enfermedades emergentes. Por lo tanto, el objetivo de esta tesis es explorar el uso de diferentes biomarcadores para el diseño de pruebas in vitro en aplicaciones para la atención médica, incluyendo enfermedades tanto infecciosas como no infecciosas. Actualmente, existen diversas estrategias comerciales para su detección, pero su alto precio, instrumentación especializada y procedimientos complejos dificultan su accesibilidad en centros de atención primaria. Por lo tanto, surge la necesidad de desarrollar métodos alternativos de detección basados en biomarcadores novedosos para el diagnóstico temprano. Esta tesis se centra en explorar diferentes biomarcadores: los microRNAs (miRNAs), el RNA mensajero (mRNA) y los exosomas. Se han desarrollado métodos de detección específicos para cada biomarcador, utilizando biopsias líquidas y partículas magnéticas, que han permitido procedimientos mínimamente invasivos para la recolección de muestras y han simplificdo el protocolo al reducir la complejidad de los equipos usados. Además, el rendimiento analítico también se mejora al preconcentrar el analito y minimizar el efecto de la matriz. La primera aproximación se centra en los miRNAs como biomarcadores para la detección de cáncer. Se ha desarrollado un ensayo competitivo de miRNA magneto enzimático para detectar los miRNA21 y miRNA27a dentro de los exosomas, conocidos por tener un incremento en su expresión en el cáncer de mama. La segunda aproximación explora el RNA mensajero del interferón gamma para evaluar la respuesta inmune celular, especialmente relevante durante la pandemia de SARS-CoV-2. En este ensayo, se logró reducir el tiempo de incubación al medir los niveles de mRNA en lugar de las proteínas secretadas. Este método, probado con la infección por SARS-CoV-2, simplifica la evaluación y podría ayudar en el pronóstico. La tercera aproximación investiga los exosomas derivados de neuronas para el diagnóstico temprano de la enfermedad de Alzheimer. Para ello se ha desarrollado un inmunoensayo magnético para proteínas de membrana, utilizando biomarcadores específicos de neuronas y la detección de la proteína beta-secretasa. Todas las estrategias estudiadas en esta tesis acercan los diagnósticos a los centros de atención primaria y entornos con recursos limitados. En resumen, la tesis tiene como objetivo contribuir al desarrollo de plataformas in vitro para la cuantificación de todo tipo de biomarcadores, que pueden adaptarse fácilmente a desafíos emergentes. Esta característica podría ser particularmente significativa con la llegada de otra pandemia, donde el rápido desarrollo de nuevas estrategias de diagnóstico podría ser necesario.The growing interest for novel in vitro testing is highlighted by the need for novel specific and sensitive rapid diagnostic. This demand has become particularly important in response to the rising prevalence of emerging diseases. Thereby, the aim of this thesis is exploring the use of different biomarkers for in vitro diagnostic designs in healthcare applications, including both communicable and non-communicable diseases. Currently, various approaches are commercially available, but their high cost, benchtop instrumentation, and complex procedures hinder their accessibility in point-of-care facilities. Therefore, there is a need for the development of alternative detection methods based on novel biomarkers for early diagnosis. This thesis is focused on different biomarkers: microRNAs (miRNAs), messenger RNA (mRNA), and exosomes. Specific detection methods were developed for each biomarker, utilizing liquid biopsies and magnetic particles. These allow minimally invasive procedures for sample collection and simplify the protocol, by reducing the complexity of the equipment. Moreover, the analytical performance is also improved by preconcentrating the analyte and minimizing the matrix effect. The first approach focuses on miRNAs as biomarkers for cancer detection. A competitive magneto enzyme-linked miRNA assay was developed to detect miRNA21 and miRNA27a within exosomes, known to be upregulated in breast cancer. The second approach explores interferon gamma mRNA for evaluating cellular immune response, particularly relevant during the SARS-CoV-2 pandemic. A shortened assay time was achieved by measuring mRNA levels instead of protein. This method, tested with SARS-CoV-2 infection, simplifies evaluation, and could aid in prognosis. The third approach investigates neuro-derived exosomes for early Alzheimer's disease diagnosis. A magneto-actuated immunoassay targeting membrane proteins was developed, utilizing neuron-specific biomarkers and beta-secretase detection. All the strategies studied in this thesis brings diagnostics closer to primary healthcare facilities and resource-constrained settings. To summarize, this thesis aims at contributing to the development of in vitro platform for the quantification of all types of biomarkers, which can be easily switched to emerging challenges. This feature could be particularly significant with the advent of another pandemic, wherein the rapid development of new diagnostic strategies could be imperative

Hacia un nuevo modelo de desarrollo turístico en el Caribe colombiano. Propuesta metodológica basada en un sistema de indicadores de turismo sostenible

Aquesta investigació es va generar de la necessitat de proveir als territoris costaners del Carib colombià d'una eina que els permetés avaluar periòdicament el grau de sostenibilitat amb el què desenvolupen la seva activitat turística. En aquest sentit, i tenint en compte que la revisió de literatura duta a terme va determinar que l'eina més apropiada per a aquest propòsit consistia en la implementació d'un sistema d'indicadors de turisme sostenible, es va plantejar el qüestionament següent: quin sistema d'indicadors de turisme sostenible es pot implementar a territoris costaners de la Regió Carib colombiana per optimitzar la presa de decisions per part dels seus gestors turístics locals i, a més, maximitzar els beneficis i minimitzar els impactes negatius de l'activitat turística en aquests territoris i als seus actors involucrats? Així mateix, considerant que nombrosos autors assenyalen la importància de generar un sistema que s'adapti a les condicions particulars de cada territori amb vocació turística, aquesta investigació va definir com el seu objectiu principal el que correspon a la formulació d'un sistema d'aquest tipus que respongués a les característiques de l'àrea d'estudi seleccionada, però que alhora contribuís a l'optimització del procés de presa de decisions, sota criteris de sostenibilitat, per part dels seus gestors turístics locals, maximitzi els beneficis i minimitzi els impactes negatius de l'activitat turística als seus actors involucrats. Per fer-ho, es va utilitzar un marc metodològic amb enfocament qualitatiu a través d'un mètode d'estudi de cas, aplicant tècniques com l'enquesta, entrevista semiestructurada, revisió documental i grups focals. Entre les principals troballes, després de la implementació del sistema d'indicadors, destaca la percepció significativament alta dels turistes i residents sobre el grau de massificació del turisme en aquesta destinació, despesa diària per turista propera als 140 ? de mitjana, relativa estabilitat laboral dels treballadors a les empreses turístiques, resultats favorables en matèria de satisfacció dels residents i treballadors pel que fa al turisme, condicions d'inequitat salarial i jeràrquica per motius de gènere, baixa implementació de fonts renovables d'energia elèctrica i de plantes de tractament d'aigües residuals i deficient monitorització de la qualitat de l'aigua a les platges de la destinació. Tot i això, els resultats d'aquest treball no es van limitar únicament a les troballes empíriques derivades de la implementació del sistema d'indicadors, atès que també van afavorir l'estructuració d'un observatori de turisme sostenible a Santa Marta, el qual es considera una estratègia fonamental per garantir el seguiment i monitorització periòdica dels mesuraments, així com la incidència de la informació generada en els processos de planificació i ordenació del territori per part dels gestors públics del turisme a nivell local. A més, els resultats teòrics i empírics prèviament descrits van permetre proposar un nou model de desenvolupament turístic sostenible per a Santa Marta i els altres territoris costaners de l'àrea d'estudi, model que es fonamenta en el sistema d'indicadors desenvolupat, així com en el procés de revisió de models aplicats en altres espais amb condicions similars i, a més, en la formulació de 94 estratègies en matèria de sostenibilitat; garantint així la seva pertinència, però també la coherència acadèmica i rigorositat metodològica. Finalment, aquesta tesi doctoral exposa les conclusions principals derivades de les diferents etapes teòriques, metodològiques i empíriques d'aquesta investigació, puntualitzant la necessitat d'aplicar les estratègies formulades amb el propòsit de millorar els resultats obtinguts en el primer mesurament del sistema d'indicadors. Igualment, es descriuen les principals aportacions d'aquest estudi, les seves limitacions i es plantegen les noves línies de recerca relacionades.La presente investigación se generó por la necesidad de proveer a los territorios costeros del Caribe colombiano una herramienta que les permitiese evaluar periódicamente el grado de sostenibilidad con el que desarrollan su actividad turística. En ese sentido, y teniendo en cuenta que la revisión de literatura llevada a cabo determinó que la herramienta más apropiada para este propósito consiste en la implementación de un sistema de indicadores de turismo sostenible, se planteó el siguiente cuestionamiento: ¿qué sistema de indicadores de turismo sostenible se puede implementar en territorios costeros de la región Caribe colombiana para optimizar la toma de decisiones por parte de sus gestores locales y, además, maximizar los beneficios y minimizar los impactos negativos de la actividad turística en estos territorios y en sus actores involucrados? Asimismo, considerando que numerosos autores señalan la importancia de generar un sistema que se adapte a las condiciones particulares de cada territorio con vocación turística, esta investigación definió como su objetivo principal lo concerniente a la formulación de un sistema de este tipo que responda a las características del área de estudio seleccionada, pero que al mismo tiempo contribuya a la optimización del proceso de toma de decisiones, bajo criterios de sostenibilidad, por parte de sus gestores turísticos locales, maximice los beneficios y minimice los impactos negativos de la actividad turística en el territorio y en sus actores involucrados. Para ello, se utilizó un marco metodológico con enfoque cualitativo a través de un método de estudio de caso, aplicando técnicas como la encuesta, entrevista semiestructurada, revisión documental y grupos focales. Entre los principales hallazgos, luego de la implementación del sistema de indicadores, se destaca la percepción significativamente alta de los turistas y residentes acerca del grado de masificación del turismo en Santa Marta, gasto diario por turista cercano a los 140 ? en promedio, relativa estabilidad laboral de los trabajadores en las empresas turísticas, resultados favorables en materia de satisfacción de los residentes y trabajadores con respecto al turismo, condiciones de inequidad salarial y jerárquica por motivos de género, baja implementación de fuentes renovables de energía eléctrica y de plantas de tratamiento de aguas residuales y deficiente monitoreo de la calidad del agua en las playas del destino. No obstante, los resultados de este trabajo no se limitaron únicamente a los hallazgos empíricos derivados de la implementación del sistema de indicadores, dado que estos también favorecieron la estructuración de un observatorio de turismo sostenible en Santa Marta, el cual se considera una estrategia fundamental para garantizar el seguimiento y monitoreo periódico de las mediciones, así como la incidencia de la información generada en los procesos de planificación y ordenamiento del territorio por parte de los gestores públicos del turismo a nivel local. Además, los resultados teóricos y empíricos previamente descritos permitieron proponer un nuevo modelo de desarrollo turístico sostenible para Santa Marta y los demás territorios costeros del área de estudio, modelo que se fundamenta en el sistema de indicadores desarrollado, así como en el proceso de revisión de modelos aplicados en otros espacios con condiciones similares y, además, en la formulación de 94 estrategias en materia de sostenibilidad; garantizando así su pertinencia, pero también su coherencia académica y rigurosidad metodológica. Finalmente, esta tesis doctoral expone las principales conclusiones derivadas de las distintas etapas teóricas, metodológicas y empíricas de esta investigación, puntualizando en la necesidad de aplicar las estrategias formuladas con el propósito de mejorar los resultados obtenidos en la primera medición del sistema de indicadores. Igualmente, se describen los principales aportes de este estudio, sus limitaciones y las nuevas líneas de investigación relacionadas.The objective of this research was to provide to the Colombian Caribbean coastal territories a tool that would allow them to periodically evaluate the level of sustainability in tourism activities developed in those communities. The literature review carried out allowed us, and aligned with the proposal of this study, to detect the following question: what system of sustainable tourism indicators can be implemented in coastal territories of the Colombian Caribbean Region to optimize decision-making by local tourism managers and, in addition, maximize the benefits and minimize the negative impacts of tourism activity in these territories and its stakeholders? Likewise, considering that numerous authors point out the importance to generate a system that can be adapted to the particular conditions of each territory with a tourist vocation, this research defined as its main objective the creation of a system of sustainable tourism indicators, and at the same time, a framework for optimization of the decision-making process, under sustainability criteria by its local tourism managers, contributing to maximize the benefits and to minimize the negative impacts of tourism activity on its involved actors. To achieve this goal, it was used a qualitative approach methodology, through a case study method, applying techniques such as survey, semi-structured interview, documentary review and focus groups. Among the results obtained was found that there is a high perception of tourists and residents have about the degree of mass tourism in this destination, the daily spending by tourist is close to ?140 on average, there is a relative job stability of workers in tourism companies, there are favorable results in terms of satisfaction of residents and workers related to tourism activities, it was detected inequalities due to gender in conditions of salary and hierarchical positions, and there is a low implementation of renewable sources of electrical energy and wastewater treatment plants as well as a poor monitoring of water quality around the beaches. However, the results of this study are not limited only to the empirical findings derived from the implementation of the sustainable tourism indicator system, this research also favored to establish a Sustainable Tourism Observatory in Santa Marta, which is considered a fundamental strategy to guarantee the periodic monitoring and evaluation of measurements. The outputs (information, reports, analysis) of the related Observatory will impact in the territorial planning processes held by public tourism managers at the local level. Furthermore, the theoretical and empirical results previously described allowed it to propose a new model of sustainable tourism development for Santa Marta and the other coastal territories of the studied area, a model that is based on 1. the system of tourism sustainable indicators developed, 2. the review similar models applied in other territories with similar conditions and, 3. the formulation of 94 sustainability strategies; guaranteeing in this sense, the relevance, academic coherence, and methodological rigor of this research. Finally, this doctoral thesis presents the main conclusions derived from the different theoretical, methodological, and empirical stages of this research, pointing out the need to implement the formulated strategies with the purpose of improving the results obtained in the first measurement of the indicators system. This study recognizes its limitations but also fosters new lines of research and encourages academics to keep assessing sustainability into tourism sector

Boundary conditions for snapshot-based spoofing detection using OSNMA unpredictable symbols

Altres ajuts: acords transformatius de la UABOSNMAplus project funded by the European Union Agency for the Space Programme (EUSPA) under contract GSA/GRANT/03/2019/02Anti-spoofing techniques for Global Navigation Satellite System (GNSS) receivers are garnering growing interest as crucial facilitators for the deployment of GNSS-based applications and services. To this end, Galileo is providing the Galileo Open Service Navigation Message Authentication (OSNMA), which conveys a set of cryptographic data with the purpose of authenticating the content of the Galileo I/NAV message. Some of these data are unpredictable to the users, and therefore cannot be known in advance and used to generate a counterfeit signal, thus introducing an additional protection level against potential spoofers. The purpose of this paper is to discuss the boundary conditions that make possible the use of such unpredictable symbols for spoofing detection. The proposed technique is referred to as snapshot OSNMA and it is envisaged as a client-server architecture whereby the user gathers a snapshot of the Galileo E1-B signal, extracts a few unpredictable symbols and sends them to a remote server where their authenticity is analyzed and reported back to the user. The problem is formulated using an equivalent binary symmetric channel (BSC), and results show that spoofing detection is possible provided that certain boundary conditions are fulfilled. The proposed technique thus becomes a valuable candidate for the exploitation of OSNMA in snapshot GNSS receivers where neither continuous processing of the GNSS signal nor OSNMA-enabled capabilities are implemented

Histomorphometric characterization of the endometrium in mules (Equus mulus) : An approach to endometritis/endometrosis

Mules (Equus mulus), as sterile hybrids between mares and donkeys, present a unique uterine morphology and physiology that remains poorly characterized. This study provides the first histomorphometric evaluation and transcriptional profiling of the endometrium in adult mules. To achieve this, endometrial biopsies were analysed using quantitative stereology, histological classification (Kenney-Doig system), and qPCR of key immune-related and fibrotic genes. Histometric analyses revealed that the stratum spongiosum was the predominant component of the mule endometrium (mean volume density: 84.7 %), whereas the epithelium and compact layers accounted for smaller proportions. This distribution, more pronounced than what is typically reported in mares, suggests enhanced stromal expansion or edema. Endometrial glands were abundant, and the overall structural profile exhibited an intermediate phenotype with a clear asinine bias. Most samples were classified as grades I, IIA, or IIB, with no specimens reaching grade III. Mild to moderate stromal remodeling, preserved tissue architecture, and inflammatory signatures -characterized by increased relative abundance of IL1B, IL6, and TNFα transcripts- were observed in higher grades and were consistent with early stages of endometrial degeneration. Although these features indicate early degenerative changes, the hybrid reproductive physiology of mules, including limited hormonal cyclity, may contribute to reduced progression towards fibrosis. This integrated histological-molecular assessment reinforces the diagnostic value of the Kenney-Doig system in mules and supports the adaptation of a refined IIC grade to better capture hybrid-specific features. Overall, the mule endometrium displays distinct yet comparable traits relative to that of horses and donkeys, highlighting its potential as a comparative model for equine reproductive research. These findings provide a foundation for improved clinical decision-making and future studies on hybrid fertility and uterine health