Keystone bacterial functional module activates P-mineralizing genes to enhance enzymatic hydrolysis of organic P in a subtropical forest soil with 5-year N addition

Microorganisms play an integral role in driving phosphorus (P) transformation in forest soils; however, studies on soil P cycling and the molecular mechanisms of microbes activated in response to elevated nitrogen (N) deposition are limited. In this study, we conducted a multilevel field N enrichment experiment in a subtropical P-deficient Moso bamboo (Phyllostachys heterocycla) system to evaluate the microbial ecological traits of P transformation (e.g., organic P mineralization and inorganic P solubilization) over three consecutive years. N addition significantly decreased available and organic P levels in the soil and increased the microbial biomass C:P and N:P ratios, indicative of severe microbial P limitation. Consequently, N addition increased the absolute abundance of P starvation response regulation genes (phoU and phoR), which further induced an increase in organic P mineralization (phoN, phoD, appA), but not that of inorganic P solubilization genes (ppx and gcd). This suggests that microbes enhance P availability by organic P mineralization rather than inorganic P solubilization to ameliorate reduced P availability. Furthermore, a bacterial functional module (B_Mod#0) consisting of Proteobacteria, Actinobacteria, and Firmicutes accounted for more than 60% of the changes in the abundance of genes responsible for organic P-mineralization in the soil, suggesting that B_Mod#0 acts as a keystone phylotype in enhancing functional P-cycling potential. This study provides novel insights into microorganism-driven P cycling in P-deficient forest soils with N addition

Feasibility of Physical Unclonable Functions from Pre-stressed Organic Thin Film Transistors for Secure Microelectronics

Altres ajuts: acords transformatius de la UABPre-stressed commercial Organic Thin Film Transistors (OTFT) have been characterized to evaluate their suitability for Physical Unclonable Functions (PUFs) implementation, when the variability of the drain current (ID) is used as entropy source. Different kinds of electrical pre-stresses have been considered, to study their impact on the PUF reproducibility. Uniqueness and Uniformity of the resulting PUFs have also been evaluated. The proposed pre-stressed OTFTs based PUFs show a reproducibility up to 0.99, with a uniformity and uniqueness of 0.52 and 0.50, respectively

3D printing of ceramic-based complex structures for SOFC/SOEC applications

La transició energètica és essencial en les estratègies de descarbonització del escenari actual. En aquest context, mostra especial interès la integració de les Cèl·lules d'Òxid Sòlid (SOCs) en la xarxa energètica global centrada en l'hidrogen verd. Les SOCs destaquen per la seva alta eficiència en la generació d'energia i la producció d'hidrogen. La seva naturalesa reversible les posiciona com a candidates clau per a rutes Power-to-Gas i Gas-to-Power. A més, la sinergia entre les SOCs i els reactors de metanització de CO₂ millora la seva compatibilitat amb xarxes de distribució de gas existents, com avantatge addicional. Malgrat el potencial de les SOCs, el seu desenvolupament està limitat per tècniques convencionals de fabricació ceràmica, com el tape-casting, la serigrafia i l'extrusió, que restringeixen les geometries a formes simples, cosa que redueix la densitat de potència i l'estabilitat. Els processos manuals d'apilat, unió i segellat augmenten significativament els costos i els temps de producció de les SOCs. En canvi, les tecnologies de fabricació additiva han demostrat un gran potencial per transformar la producció de ceràmiques funcionals, especialment en la fabricació de SOCs. L'ús de la impressió 3D permet augmentar la complexitat geomètrica mitjançant dissenys jeràrquics del sistema o l'addició de característiques atípiques a nivell de les cel·les ceràmiques, optimitzant simultàniament el procés de fabricació , reduint la inversió inicial i millorant l'eficiència en reduir els passos de producció. Aquest treball explora el potencial de la fabricació additiva en la producció de ceràmiques avançades, centrant-se en dos aspectes clau: (i) l'ús d'estereolitografia (SLA) per fabricar dispositius energètics i catalítics amb dissenys complexos i una alta relació d'aspecte; i (ii) el desenvolupament d'una tècnica híbrida multimaterial per a la fabricació en dos passos de SOCs autosuportades, combinant SLA i robocasting (RC), seguit d'una co-sinterització complexa dels materials. La investigació aborda els principals reptes tecnològics i dels materials en la fabricació de SOCs autosostingudes mitjançant tecnologia híbrida multimaterial. La combinació de SLA i RC, seguida d'una co-sinterització optimitzada de dispositius multicapa, ha estat complexa però ha demostrat un alt nivell d'innovació ii impacte. La caracterització electroquímica de les SOCs impreses i co-sinteritzades en condicions d'operació tant de cèl·lula de combustible com d'electròlisi ha validat tots els passos optimitzats d'aquesta metodologia innovadora. A més, s'han dissenyat i fabricat SOCs monolítiques basades en zirconi amb una configuració de doble espiral mitjançant SLA, demostrant la capacitat de la fabricació additiva per produir dispositius autosuportats sense unions i amb una complexitat jeràrquica, amb l'objectiu d'augmentar el rendiment electroquímic per unitat de massa i volum. Com a alternativa a les SOCs, es van desenvolupar suports catalítics d'alúmina per a la reacció de metanització de CO₂. Aquests suports impresos en 3D van ser caracteritzats, mostrant una millora en el rendiment catalític gràcies a l'optimització de la geometria estructural. En resum, aquest manuscrit presenta un estudi exhaustiu sobre l'aplicació de tecnologies de fabricació additiva en la producció de dispositius ceràmics funcionals innovadors per a diverses aplicacions energètiques. El desenvolupament i l'optimització de noves rutes basades en la impressió 3D ofereixen un gran potencial per superar les limitacions de les tècniques convencionals de processament ceràmic i obrir el camí cap a una major digitalització en la fabricació de SOCs.La transición energética es esencial en las estrategias de descarbonización del sector energético. En este contexto, se ha prestado especial atención a la integración de las Celdas de Óxido Sólido (SOCs) en una red energética global centrada en hidrógeno verde. Las SOCs destacan por su alta eficiencia en la generación de energía y la producción de hidrógeno. Su naturaleza reversible las posiciona como principales candidatas para las rutas de Power-to-Gas y Gas-to-Power. Además, la posible integración entre SOCs y reactores para la metanización de CO₂ garantiza su compatibilidad con las redes de distribución de gas existentes como ventaja adicional. A pesar del potencial de las SOCs, su desarrollo está limitado por técnicas convencionales de fabricación cerámica, como el tape-casting, la serigrafía y la extrusión, que las restringen a geometrías simples, lo que termina por reducir su densidad de potencia y su estabilidad. Los procesos de apilado, unión y sellado, todavía manuales, aumentan significativamente los costes y tiempos de producción de las SOCs.En contraste, las tecnologías de fabricación aditiva han demostrado un gran potencial para transformar la producción de cerámicas funcionales, especialmente en la fabricación de SOCs. El uso de la impresión 3D permite aumentar la complejidad geométrica mediante el diseño jerárquico del sistema o la adición de características atípicas en las celdas, optimizando simultáneamente el proceso de fabricación cerámica, reduciendo la inversión inicial y mejorando la eficiencia al reducir el número de pasos de producción y su complejidad. El presente trabajo explora el potencial de la fabricación aditiva para la producción de cerámicas avanzadas, enfocándose en dos aspectos clave: (i) el uso de estereolitografía (SLA) para fabricar dispositivos energéticos y catalíticos con diseños complejos; y (ii) el desarrollo de una técnica multimaterial para la fabricación en dos pasos de SOCs autosoportadas, híbridando SLA y robocasting (RC), seguido de una co-sinterización compleja de los materiales. La investigación aborda los principales desafíos tecnológicos y materiales en la fabricación de SOCs autoportantes mediante tecnología híbrida multimaterial. La combinación de SLA y RC, seguida de una co-sinterización optimizada de dispositivos multicapa, ha sido innovadora y compleja. La caracterización electroquímica de las SOCs impresas y co-sinterizadas bajo condiciones de operación, tanto de celda de combustible como de electrolizador, ha permitido validar la propuesta innovadora del presente trabajo. Además, se han diseñado y fabricado SOCs monolíticas basadas en circonia con una configuración en doble espiral mediante SLA, demostrando la capacidad de la fabricación aditiva para producir dispositivos autosoportadas sin juntas y con una complejidad jerárquica, con el objetivo de aumentar el rendimiento electroquímico por unidad de masa y volumen. Como alternativa a las SOCs, se desarrollaron soportes catalíticos de alúmina para la reacción de metanización de CO₂. Estos soportes impresos en 3D fueron caracterizados, mostrando una mejora en el rendimiento catalítico debido a la optimización de la geometría estructural. En resumen, el presente trabajo presenta un estudio exhaustivo sobre la aplicación de tecnologías de fabricación aditiva en la producción de dispositivos cerámicos funcionales innovadores para diferentes aplicaciones energéticas. El desarrollo y optimización de nuevas rutas basadas en impresión 3D ofrecen un gran potencial para superar las limitaciones de las técnicas convencionales de procesado cerámico y allanar el camino hacia una mayor digitalización en la fabricación de SOCs.The transition towards renewable energy has become a critical part of the strategies for decarbonizing the energy sector. In this context, significant attention has been paid towards integrating Solid Oxide Cells (SOCs) into a global energy network centered on green hydrogen. SOCs are particularly promising for future energy scenarios due to their high efficiency in both energy generation and hydrogen production. Furthermore, their reversible nature positions them as strong candidates for inclusion in Power-to-Gas and Gas-to-Power routes. The synergy between SOCs and CO₂ methanation reactors enhances their compatibility with existing gas distribution systems, offering additional advantages for these devices. Despite the potential of SOCs, their development is currently hindered by conventional ceramic manufacturing techniques such as tape-casting, screen-printing, and extrusion. These methods constrain the cell geometries to relatively simple shapes, thereby limiting the power density output and stability of the devices under certain conditions. Moreover, the reliance on manual processes for stacking, joining, and sealing contributes significantly to the overall cost and production time of SOCs. In contrast, additive manufacturing technologies have demonstrated exceptional potential to revolutionize the production of functional ceramics, particularly in the fabrication of SOCs. The use of 3D printing for SOC fabrication allows to increase their geometrical complexity through the hierarchical design of the systems or the addition of atypical features at cell level, while simultaneously optimizing the ceramic manufacturing process, minimizing the upfront investment, and augmenting the manufacturing efficiency owing to the reduction in production steps. Here presented work explores the potential of additive manufacturing to produce advanced functional ceramics, focusing on two main aspects: (i) the use of stereolithography (SLA) functional ceramic 3D printing for the fabrication of novel energy and catalytic devices with complex designs and high-aspect-ratio features; and (ii) the development of a reliable technological approach for the two-step fabrication of complete self-supported SOCs using a hybrid multimaterial 3D printing technique, which combines SLA and robocasting (RC), followed by a complex co-sintering of the different involved materials. The research addresses main technological and material challenges for the development of complete self-supported SOCs fabricated in two steps using hybrid multimaterial technology. The hybridization of stereolithography SLA and RC followed by the optimized co sintering of a multilayered ceramic device has deserved special attention due to the high complexity and innovative nature of the work carried out. The electrochemical characterization of the printed and co-sintered SOCs under fuel cell and electrolyser operating conditions has been evaluated, validating all the developed and optimized steps of the here proposed innovative approach. Moreover, zirconia-based monolithic SOCs featuring double spiral-shaped device configuration have been designed and fabricated by SLA, which proves the outstanding capabilities of the additive manufacturing in producing self-standing, joint-free devices with hierarchical complexity, aiming to increase the electrochemical performance per unit mass and volume of the device. Alternative to the SOC devices, the thesis presents the work devoted to the development and study of alumina structured catalytic supports for CO2 methanation reaction. In the frame of this thesis, these supports are 3D printed and characterized, demonstrating a direct enhancement of the catalytic performance achieved by 3D structuration of the support geometry. To sum up, this manuscript presents a comprehensive study on the application of additive manufacturing technologies for the production of highly innovative functional ceramic devices for different applications in the energy sector. The development and optimization of new production routes based on 3D printing offer significant potential to overcome current limitations in conventional functional ceramic processing and pave the way for further digitalization of SOCs manufacturing

The role of recombination in the origin and evolution of human inversions

Les inversions cromosòmiques són variants estructurals que inhibeixen la recombinació en heterozigosi i juguen un paper important en múltiples processos evolutius. Aquesta inhibició en la recombinació pot estar causada per una limitació física a la sinapsi durant la meiosi, o bé per una selecció purificadora contra gàmetes portadors de cromosomes aberrants com a resultat d'un entrecreuament entre orientacions oposades. No obstant, es deconeix lLa rellevància de cada mecanisme a sobre la reducció de la recombinació en humans es desconeguda. Per contrarestar la selecció purificadora, les inversions noves han de sorgir en regions amb una baixa recombinació i/o conferir efectes evolutius positius que superin la potencial pèrdua de fitness causada pel seu efecte a sobre la fertilitat. En aquesta recercatesi, investiguem la relació entre les inversions i la recombinació en humans amb la combinació decombinant diversos tipus de mapes de recombinació i un conjunt altament acurat de 133 inversions polimòrfiques amb mides entre de 0.2. kb a 5.7 Mb. Hem observat que els mapes de taxa de recombinació basats en pedigrís, estimen valors reduïts dins les inversions en comparació amb les regions flanquejants, proporcionalment a la heterozigositat de la inversió. Per altra banda, els mapes basats en desequilibri de lligament mostren un descens similar però proporcional a la freqüència de la inversió a la població. Fent servir mapes de recombinació basats en desequilibri de lligament específics per sis poblacions, hem trobat que a grans escalesa, els patrons de localització de la recombinació estan relacionats principalment amb el mecanisme de generació de les inversions, en comptes de la taxa mitjana de recombinació o la regió cromosòmica. Inversions generades amb recombinació homòloga no al·lèlica son més freqüents a les regions repetitives, mentre que les inversions generades per mecanismes no homòlegs estan distribuïts de manera aleatòria al llarg del genoma. D'altra banda, quan examinem patrons de recombinació a petita escala (punts calents i punts freds de recombinació), hem observat que hi ha menys inversions que solapin amb punts calents de recombinació (definits com a regions dins del 2% més gran de taxes de recombinació al genoma) que l'esperat a moltes poblacions, i que inversions que solapen amb punts calents mostren de manera general freqüències més baixes a la població. Finalment, al fer servir mapes de recombinació individuals basats ens gàmetes, hem s'ha observat un descens significatiu a les taxes d'entrecreuament a les regions invertides a heterozigots comparat amb les dels homozigots, de manera proporcional a la mida de la inversió. Aquesta tendència no es és absenttroba a les regions flanquejants amb una mida equivalent. A més, hem trobat una correlació positiva entre la distància genètica afectada per les inversions en heterozigosi i el número d'aberracions detectades a cada cromosoma. Aquest resultats suggereixen que una la reducció a la recombinació entre orientacions es deu probablement degut a la inviabilitat dels recombinar cromosomes recombinants, més que degut a l'asinapsi. Per tant, les inversions tenen més probabilitat de sobreviure quan la taxa d'entrecreuament dins de la regió és baixa, mentre que aquelles que capturen taxes de recombinació més altes necessiten un efecte evolutiu positiu per superar la pèrdua potencial de fitness.Las inversiones cromosómicas son variantes estructurales que, en heterocigosis, inhiben la recombinación, estando implicadas en múltiples procesos evolutivos. Esta inhibición de la recombinación puede estar causada por limitaciones físicas a la sinapsis durante la meiosis, o a la selección purificadora contra gametos tempranos portadores de cromosomas aberrantes resultantes de un entrecruzamiento entre orientaciones opuestas. No obstante, s Se desconoce la relevancia de cada mecanismo sobre la reducción de recombinación en humanos. Para contrarrestar la selección purificadora, las nuevas inversiones deberían aparecer en zonas de baja recombinación y/o conferir efectos evolutivos positivos que compensen la potencial pérdida de fitness causada por su efecto en la fertilidad. En esta tesise trabajo, investigamos la relación entre las inversiones y la recombinación en humanos combinando diferentes tipos de mapas de recombinación y un conjunto altamente preciso de 133 inversiones polimórficas con tamaños entre 0.2 kb y 5.7 Mb. Hemos observado que los mapas de recombinación basados en pedigrís estiman valores reducidos dentro de las inversiones en comparación con las regiones flanqueantes, proporcionalmente a la heterocigosidad de la inversión. Por otro lado, los mapas basados en desequilibrio de ligamiento muestran una reducción similar, pero proporcional a la frecuencia de la inversión en la población. Utilizando mapas de desequilibrio de ligamiento específicos para seis poblaciones, encontramos que a grandes escalas, el patrón de localización de las inversiones está principalmente relacionado con su mecanismo de generación y no a con la tasa de recombinación media o la región cromosómica. Las inversiones mediadas por recombinación homóloga no alélica son más frecuentes en regiones repetitivas, mientras que las inversiones mediadas por mecanismos no homólogos están distribuidas al azar en el genoma. Por otro lado, cuando examinamos las tasas de recombinación a pequeña escala (puntos calientes y puntos fríos de recombinación), observamos que hay menos inversiones que solapando con puntos calientes de recombinación (definidos como regiones dentro del 2% mayor de tasas de recombinación en el genoma) de lo esperado en la mayoría de poblaciones, y que las inversiones que solapando con puntos calientes se encuentran en general en menor frecuencia en la población. Finalmente, utilizando mapas individuales de recombinación basados en gametos, se ha observamosdo una reducción significativa en la tasa de entrecruzamiento dentro de la inversión en heterocigotos en comparación con homocigotos, proporcional a su tamaño. Esta tendencia está ausente en regiones flanqueantes de tamaño equivalente. Además, encontramos una correlación positiva entre la longitud genética afectada por inversiones en heterocigosis y el número de aberraciones detectadas en cada cromosoma. Estos resultados sugieren que la reducción en recombinación entre orientaciones sea más probablemente sea debidoa a la inviabilidad de los cromosomas recombinantes más que a la asinapsis. Por tanto, las inversiones sobrevivirían mejor cuando la probabilidad de entrecruzamiento dentro de la región ocupada por la inversión es baja, mientras que aquellas inversiones que capturan tasas de recombinación más altas necesitarían estar asociadas a efectos evolutivos positivos que compensen la potencial pérdida de fitness.Chromosomal inversions are structural variants that inhibit recombination in heterozygosis and play a role in multiple evolutionary processes. This recombination inhibition could be caused by a physical limitation to synapse during meiosis, or by purifying selection against early gametes carrying aberrant chromosomes resulting from a crossover between opposite orientations. The relevance of each mechanism in driving recombination reduction in humans is unknown. To counter purifying selection, new inversions either should arise in regions of low recombination and/or confer positive evolutionary effects that overcome the potential fitness loss caused by their effect on fertility. Here, we investigate the relationship between inversions and recombination in humans by combining different types of recombination maps and a highly accurate set of 133 polymorphic inversions ranging from 0.2 kb to 5.7 Mb. We found that pedigree-based recombination rate maps estimate lower values within inversions compared to flanking regions proportional to the inversion's heterozygosity. Conversely, linkage-disequilibrium(LD)-based maps show a similar decrease, but proportional to the inversion frequency in the population. Using LD-based recombination maps specific to six populations, we found that at larger scales, inversion location patterns are mainly related to the generation mechanism of inversions, rather than the average recombination rate or chromosome region. Non-allelic homologous recombination (NAHR)-mediated inversions are more frequent in repetitive regions, while non-homologous (NH) inversions occur randomly throughout the genome. Conversely, when examining fine-scale recombination patterns (recombination hotspots and coldspots), we observed that there are fewer inversions overlapping with recombination hotspots (defined as the highest 2% recombination rates in the genome) than expected in most populations, and that inversions overlapping hotspots generally show lower frequencies in the population. Finally, using single-individual gamete-based recombination maps, we observed a significant decrease in crossover rates within the inverted region in heterozygotes compared to homozygotes, proportionally to their size. This trend is absent in flanking regions of equivalent size. Moreover, we found a positive correlation between the genetic length affected by inversions in heterozygosis and the number of aberrations detected on each chromosome. These results suggest that the reduction of recombination between orientations is more likely due to the inviability of recombinant chromosomes rather than asynapsis. Therefore, inversions are more likely to survive when the crossover probability within the inversion region is low, while those capturing higher recombination rates may need positive evolutionary effects that overcome the potential fitness loss

La valoración del suelo no urbanizable afecto a sistemas generales. De su contribución a 'crear ciudad' a la negación de expectativas urbanísticas en el valor del suelo

Desde mediados de la década de los noventa del siglo pasado, se vino fraguando en los tribunales un cuerpo jurisprudencial que avalaba la desconexión entre valoración y clasificación de suelo en el caso de terrenos destinados a sistemas generales que se clasificaran como no urbanizables o carecieran de clasificación específica. Superando el postulado legal conforme al cual «El suelo se valorará según su clase y situación» (art. 25 LS de 1998), esos terrenos pasaban a ser valorados como urbanizables, siempre y cuando la infraestructura que justificase su expropiación estuviese destinada a «crear ciudad». Tras el intento fracasado del legislador de finiquitar esta doctrina en 2002, han sido la Ley 8/2007 de Suelo y legislaciones posteriores las que, al omitir cualquier referencia a la clasificación urbanística y atender exclusivamente a la situación fáctica o real del suelo, hacen inaplicable sin más la doctrina de sistemas generales que crean ciudad.Since the mid-nineties of the last century, a body of case law has been forging in the courts that endorsed the disconnection between land valuation and classification in the case of land destined for general systems that were classified as undevelopable or lacked specific classification. Surpassing the legal postulate that «Land will be valued according to its class and situation» (art. 25 LS of 1998), such land was valued as developable, provided that the infrastructure justifying its expropriation was intended to «create a city». After the failed attempt of the legislator to finalize this doctrine in 2002, it has been Law 8/2007 on Land and subsequent legislation which, by omitting any reference to the urban classification and attending exclusively to the factual or real situation of the land, make inapplicable the doctrine of general systems that create the city

La ordenación jurídica de la videovigilancia laboral en Europa y España y su aplicabilidad al caso chileno : estudio desde el derecho a la privacidad y el derecho a la protección de datos personales

La videovigilància laboral és un fenomen de creixent rellevància als diferents sistemes jurídics del món, degut a l'expansió dels seus efectes sobre els drets fonamentals dels treballadors, especialment respecte a la privacitat i la protecció de dades personals. La introducció de noves tecnologies de la informació i comunicació i de la intel·ligència artificial en aquests mecanismes de control augmenten el seu potencial invasiu, obligant als estats a establir nous cossos normatius que regulin el problema i forçant als òrgans jurisdiccionals a elaborar nous criteris, amb la finalitat d'atorgar solucions protectores i equilibrades al conflicte. Aquest estudi busca determinar quina és la configuració jurídica de la videovigilància laboral a l'àmbit europeu i espanyol, a més d'analitzar, des d'una perspectiva comparada, si és possible traslladar les solucions plantejades en aquests sistemes al cas xilè. Això es realitzarà a través de l'estudi de l'evolució i ordenació actual del marc normatiu en aquests tres sistemes i, al mateix temps, es durà a terme un estudi exhaustiu de les sentències dictades sobre aquest fenomen, per tal de definir els criteris jurisprudencials aplicats, tot plegat des d'una perspectiva crítica. A nivell europeu estudiarem la rellevància del Conveni Europeu de Drets Humans i com s'ha plantejar la problemàtica de la videovigilància laboral a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, especialment des de l'òptica del dret a la privacitat. Respecte al Dret de la Unió Europea, s'examinarà la influència de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i, en clau evolutiva, les normes més rellevants en matèria de protecció de dades personals, passant per la derogada Directiva sobre Protecció de Dades 95/46/CE per, finalment, centrar-nos en el Reglament (UE) 2016/679 sobre Protecció de Dades Personals i les seves disposicions més rellevants. Estudiarem el marc normatiu espanyol i com l'ha influenciat la normativa i jurisprudència europea, així com la configuració i impacte que ha tingut la Llei Orgànica de Protecció de Dades 3/2018, identificant les diferents etapes de la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem, proposant un model d'anàlisi ens abstracte pel problema de la videovigilància, intentant harmonitzar les diferents variables jurídiques aplicables al conflicte. Finalment, estudiarem l'estat del problema a Xile, tan des del seu enquadrament normatiu com des de la doctrina administrativa de la Dirección General del Trabajo i de la Corte Suprema, per a poder determinar si son aplicables els criteris de resolució europeus i espanyols al cas xilè. El tractament efectuat en aquest treball, tan des de l'òptica de l'estudi de la configuració normativa aplicable al problema, com de les solucions jurisprudencials ofertes fins ara, amb una plantejament crític i des d'una perspectiva comparada pel cas xilè, permet oferir propostes de millora actualitzades per afrontar de manera més amònica el problema de la videovigilància laboral, evitant l'actual dispersió de criteris i oferir una visió protectora dels drets fonamentals dels treballadors afectats per aquest fenomen.La videovigilancia laboral es un fenómeno de creciente relevancia en los distintos sistemas jurídicos del mundo, en atención a la expansión de sus efectos en los derechos fundamentales de los trabajadores, especialmente respecto de la privacidad y la protección de datos personales. La introducción de tecnologías de la información y comunicación y de la inteligencia artificial en estos mecanismos de control, aumentan su potencial invasivo, obligando a los estados a la dictación de nuevos cuerpos normativos que regulen el problema y forzando a los órganos jurisdiccionales a elaborar nuevos criterios, con la finalidad de otorgar soluciones protectoras y equilibradas al conflicto. El presente estudio busca determinar cuál es la configuración jurídica de la videovigilancia laboral en el ámbito europeo y español, y, además, bajo una perspectiva comparada, analizar si es posible trasladar las soluciones planteadas en dichos sistemas al caso chileno. Esto se realizará a través del estudio de la evolución y ordenación actual del marco normativo en estos tres sistemas, y, al mismo tiempo, se efectuará un estudio exhaustivo de sentencias recaídas sobre el fenómeno, a efectos de definir los criterios jurisprudenciales aplicados, todo lo cual se abordará desde un punto de vista crítico. A nivel europeo estudiaremos la relevancia del Convenio Europeo de Derechos Humanos y cómo ha sido aplicado al problema de la videovigilancia laboral en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, especialmente desde la óptica del derecho a la privacidad. Respecto del derecho de la Unión Europea, se examinará la influencia de la Carta de Derechos Fundamentales de la UE y, en clave evolutiva, las normas más relevantes en materia de protección de datos personales, pasando por la derogada Directiva sobre Protección de Datos 95/46/CE, para finalmente, centrarnos en el Reglamento (UE) 2016/679 sobre Protección de Datos Personales y sus disposiciones más relevantes. Estudiaremos el marco normativo español y la influencia que ha tenido en ella la regulación europea y jurisprudencia europea en la materia, así como la configuración e impacto que ha tenido la Ley Orgánica de Protección de Datos 3/2018, identificando a su vez, las distintas etapas que ha tenido la jurisprudencia del Tribunal Constitucional y el Tribunal Supremo, proponiendo un modelo de análisis en abstracto para el problema de la videovigilancia, intentando armonizar las distintas variables jurídicas aplicables al conflicto. Finalmente, estudiaremos el estado del problema en Chile, tanto desde su encuadre normativo, así como de la doctrina administrativa de la Dirección del Trabajo y la jurisprudencia de la Corte Suprema, para así poder determinar si son aplicables los criterios de resolución europeos y españoles al caso chileno. El tratamiento efectuado en esta trabajo, tanto desde la óptica del estudio de la configuración normativa aplicable al problema, así como de las soluciones jurisprudenciales dadas hasta la fecha, con un planteamiento crítico y en perspectiva comparada para el caso chileno, permite brindar propuestas de mejora actualizadas para afrontar de manera más armónica el problema de la videovigilancia laboral, evitando la actual dispersión de criterios y ofrecer una visión protectora de los derechos fundamentales de los trabajadores que son afectados por este fenómeno.Workplace video surveillance is a phenomenon of growing relevance in the different legal systems worldwide, due to its expanding impact on workers' fundamental rights, especially with regard to privacy and personal data protection. The introduction of information and communication technologies, along with artificial intelligence, in these control mechanisms increases their invasive potential, requiring states to enact new regulatory frameworks to address the issue and pushing courts to develop new criteria in order to provide protective and balanced solutions to the conflict. This study aims to determine the legal configuration of workplace video surveillance in Europe and Spain and, from a comparative perspective, to analyze whether the solutions proposed in those systems can be applied to the Chilean case. This will be done through an examination of the evolution and current structure of the regulatory framework in these three systems. Additionally, an exhaustive review of case law on this phenomenon will be conducted to define the applied jurisprudential criteria, all approached from a critical perspective. At the European level, we will study the relevance of the European Convention on Human Rights and its application to the issue of workplace video surveillance in the jurisprudence of the European Court of Human Rights, especially from the standpoint of the right to privacy. Regarding European Union law, we will examine the influence of the EU Charter of Fundamental Rights and, from an evolutionary viewpoint, the most relevant rules on personal data protection, covering the repealed Data Protection Directive 95/46/EC, to finally focus on Regulation (EU) 2016/679 on Personal Data Protection and its most significant provisions. We will also study the Spanish regulatory framework and the influence that the European regulation and jurisprudence have had on it, as well as the configuration and impact of the Organic Law on Data Protection 3/2018. This includes identifying the various stages that the case law of the Constitutional Court and the Supreme Court, and proposing an abstract analysis model for the issue of video surveillance, aiming to harmonize the different legal variables applicable to the conflict. Finally, we will examine the status of the issue in Chile, considering both its regulatory framework and the administrative doctrine of the Labor Directorate and the jurisprudence of the Supreme Court, to assess the applicability of European and Spanish resolution criteria to the Chilean case. The approach taken in this work, both from the perspective of studying the applicable regulatory configuration to the issue and of reviewing the jurisprudential solutions provided to date, offers a critical and comparative perspective specifically applied to the Chilean case. This allows us to put forward updated proposals to address the challenges of workplace video surveillance more cohesively, aiming to reduce the current fragmentation of criteria and to support a protective vision of the fundamental rights of workers affected by this phenomenon

Biomarcadores en anafilaxia

L'anafilàxia és una reacció al·lèrgica greu i potencialment mortal que es produeix de manera ràpida i afecta múltiples sistemes del cos. Actualment, no existeix una prova diagnòstica definitiva per a l'anafilàxia, sent el diagnòstic principalment clínic i recolzat per biomarcadors com la triptasa, que no és òptima a causa de la seva manca d'elevació fins al 35% de les reaccions intervingudes per IgE i en reaccions anafilàctiques amb baixa implicació de mastòcits. Altres afeccions com la urticària i l'angioedema compliquen el diagnòstic diferencial. La hipòtesi d'aquesta tesi és que hi ha un biomarcador d'anafilàxia que complementa o supera la triptasa i aquest s'hi hagi en la coagulació, la fibrinòlisi o en el sistema de contacte o es tracta d'un perfil de citocines i que pot ser útil per a poder útil per donar suport al diagnòstic de l'anafilàxia. Es va realitzar un estudi observacional longitudinal de casos controls unicèntric amb mostres agudes durant brot d'anafilàxia, urticària i angioedema i mostres basals i es van determinar els nivells de Fibrinogen, TTPA(s), Dimer D, FXII, FXI, anti-Xa, C3, C4, C1INH, ECA, així com es van realitzar proves in vitro en context de recerca amb immunoassaig per determinar del sistema de contacte els valors de complex C1INH-FXI, complex C1INH-FXII, complex C1INH-PK, cHK i un panell de citocines triades per estar relacionades amb grups cel·lulars més enllà de mastòcit i basòfil. El nostre estudi va demostrar que la triptasa sèrica s'eleva en només el 74.5% dels individus amb anafilàxia aguda, i és menys sensible especialment en casos d'al·lèrgia alimentària. La triptasa sèrica va ser més útil per identificar anafilàxies intervingudes per IgE i menys efectiva en les no intervingudes per IgE. En contrast, el Dimer D va mostrar una major freqüència d'elevació (85.9%) i es va relacionar amb la gravetat de l'anafilàxia, suggerint-ne el potencial com a biomarcador complementari. El complex plasmina-alfa-2-antiplasmina (PAP) també es va correlacionar amb la gravetat de l'anafilàxia, destacant-se a l'endotip d'alliberament de citocines. Les citocines IL-6, CCL5/RANTS, IL-10 i PAI-1 es van elevar freqüentment, incloent-hi casos amb triptasa negativa, indicant-ne la utilitat complementària. La IL-10 i el PAI-1 també van mostrar correlacions significatives amb la gravetat de l'anafilàxia. A més, es va observar que l'anafilàxia de causa alimentària té un perfil inflamatori distintiu, suggerint la participació d'altres mecanismes cel·lulars. Els individus amb urticària i angioedema van mostrar un perfil inflamatori menys intens i elevar algunes citocines específiques. Aquest treball demostra la implicació dels tres sistemes en les reaccions anafilàctiques i en destaca potencials biomarcadors per millorar el diagnòstic i l'avaluació de la gravetat de l'anafilàxia.La anafilaxia es una reacción alérgica grave y potencialmente mortal que se produce de manera rápida y afecta a múltiples sistemas del cuerpo. Actualmente, no existe una prueba diagnóstica definitiva para la anafilaxia, siendo el diagnóstico principalmente clínico y apoyado por biomarcadores como la triptasa, que no es óptima debido a su falta de elevación en hasta el 35% de las reacciones mediadas por IgE y en reacciones anafilácticas con baja implicación de mastocitos. Otras afecciones como la urticaria y el angioedema complican el diagnóstico diferencial. La hipótesis de esta tesis es que existe un biomarcador de anafilaxia que complementa o supera a la triptasa y éste se haya en la coagulación, fibrinólisis o en sistema de contacto o se trata de una perfil de citocinas y que puede ser útil para poder útil paras apoyar al diagnóstico de la anafilaxia. Se realizó un estudio observacional longitudinal de casos controles unicéntrico con muestras agudas durante brote de anafilaxia, urticaria y angioedema y muestras basales y se determinaron los niveles de Fibrinógeno, TTPA(s), Dímero D, FXII, FXI, anti-Xa, C3, C4, C1INH, ECA, así como se realizaron pruebas in vitro en contexto de investigación con inmunoensayo para determinar del sistema de contacto los valores de complejo C1INH-FXI, complejo C1INH-FXII, complejo C1INH-PK, cHK y un panel de citocinas elegidas por estar relacionadas con grupos celulares más allá de mastocito y basófilo. Nuestro estudio demostró que la triptasa sérica se eleva en sólo el 74.5% de los individuos con anafilaxia aguda, siendo menos sensible especialmente en casos de alergia alimentaria. La triptasa sérica fue más útil para identificar anafilaxias mediadas por IgE y menos efectiva en las no mediadas por IgE. En contraste, el Dímero D mostró una mayor frecuencia de elevación (85.9%) y se relacionó con la gravedad de la anafilaxia, sugiriendo su potencial como biomarcador complementario. El complejo plasmina-alfa-2-antiplasmina (PAP) también se correlacionó con la gravedad de la anafilaxia, destacándose en el endotipo de liberación de citocinas. Las citocinas IL-6, CCL5/RANTES, IL-10 i PAI-1 se elevaron frecuentemente, incluyendo casos con triptasa negativa, indicando su utilidad complementaria. La IL-10 y PAI-1 también mostraron correlaciones significativas con la gravedad de la anafilaxia. Además, se observó que la anafilaxia de causa alimentaria tiene un perfil inflamatorio distintivo, sugiriendo la participación de otros mecanismos celulares. Los individuos con urticaria y angioedema mostraron un perfil inflamatorio menos intenso y la elevación de algunas citocinas específicas. Este trabajo demuestra la implicación de los tres sistemas en las reacciones anafilácticas y destaca potenciales biomarcadores dentro de ellos para mejorar el diagnóstico y la evaluación de la gravedad de la anafilaxia.Anaphylaxis is a severe and potentially life-threatening allergic reaction that occurs rapidly and affects multiple body systems. Currently, there is no definitive diagnostic test for anaphylaxis, with diagnosis being primarily clinical and supported by biomarkers such as tryptase, which is suboptimal due to its lack of elevation in up to 35% of IgE-mediated reactions and in anaphylactic reactions with low mast cell involvement. Other conditions such as urticaria and angioedema complicate the differential diagnosis. The hypothesis of this thesis is that there is a biomarker of anaphylaxis that complements or surpasses tryptase and that it is found in coagulation, fibrinolysis or in the contact system or is a cytokine profile and that it may be useful to support the diagnosis of anaphylaxis. A longitudinal, single-center, observational case-control study was conducted with acute samples during anaphylaxis, urticaria and angioedema flares and baseline samples. Fibrinogen, TTPA(s), D-Dimer, FXII, FXI, anti-Xa, C3, C4, C1INH, ACE levels were determined, as well as in vitro tests in a research context with immunoassay to determine the values of the C1INH-FXI complex, C1INH-FXII complex, C1INH-PK complex, cHK and a panel of cytokines chosen for being related to cell groups beyond mast cells and basophils. Our study showed that serum tryptase is elevated in only 74.5% of patients with acute anaphylaxis, being less sensitive especially in cases of food allergy. Serum tryptase was more useful to identify IgE-mediated anaphylaxis and less effective in non-IgE-mediated anaphylaxis. In contrast, D-dimer showed a higher frequency of elevation (85.9%) and was related to the severity of anaphylaxis, suggesting its potential as a complementary biomarker. Plasmin-alpha-2-antiplasmin (PAP) complex also correlated with the severity of anaphylaxis, standing out in the cytokine release endotype. Cytokines IL-6, IL-10, PAI-1 and CCL5/RANTES were frequently elevated, including tryptase-negative cases, indicating their complementary utility. IL-10 and PAI-1 also showed significant correlations with the severity of anaphylaxis. Furthermore, food-induced anaphylaxis was found to have a distinctive inflammatory profile, suggesting the involvement of other cellular mechanisms. Patients with urticaria and angioedema showed a less intense inflammatory profile and elevation of some specific cytokines. This work demonstrates the involvement of the three systems in anaphylactic reactions and highlights potential biomarkers within them to improve the diagnosis and assessment of the severity of anaphylaxis

Intersectionality Theory and Its Application in the COVID-19 Pandemics

COVID-19 has affected individuals and social groups differently, depending on their social positions and contexts, ultimately deepening inequality. Health policy responses to the effects of the pandemic have generally lacked an approach that addresses the complexity and interlocking characteristics of social stratification processes that construct or reinforce previous experiences of vulnerability. This chapter is aligned with critical social sciences accounts and argues that research and policy analysis need to incorporate intersectional approaches to further explore how the mutual constitution of existing structures of inequalities and dynamics between them relate to health and socioeconomic impacts on societies. With this aim, the chapter reviews the relevant academic literature in order to (1) explore the analytical contributions of intersectional perspectives to conceptualize and analyze inequality and policy responses to it; (2) show how an intersectional analysis of COVID-19 tackles the main challenges of examining the inequality derived from the pandemic and the current limits of health policies. By doing so, the authors uphold that the analytical contribution of intersectionality may help scholars and policymakers to better comprehend how the impact of COVID-19 varies among individuals and social groups. They also sustain that the adoption of intersectionality can support the design of health policies that mitigate the unequal effect of this pandemic and others to come, instead of intensifying their negative impact

Highly sensitive lossy tunable permittivity sensor

This letter presents a novel lossy tunable permittivity sensor that enhances sensitivity through a controllable conductivity method using a junction field-effect transistor (JFET) in the ohmic region. The sensor, a one-port reflective-mode device, includes a coplanar waveguide (CPW) ending in a step impedance resonator (SIR) as the sensing element, with the JFET bridging the SIR patch and ground. The high sensitivity is achieved by virtue of the strong shift in the phase of the reflection coefficient at resonance experienced by varying the dielectric constant of the material under test (MUT). This device not only serves as a permittivity sensor but also for tracking variables linked to permittivity changes. Our experimental results uniquely demonstrate that sensitivity to minute perturbations can be significantly enhanced by tuning losses. The prototype, designed and constructed for detecting submillimeter proximity changes with a dielectric slab, achieves a peak sensitivity of 2291°/mm within a compact 8.5×12 -mm footprint

Microencapsulación de aceites vegetales mediante emulsiones O/W usando mazada como emulgente y diferentes tecnologías de homogeneización. Aplicación a una fórmula láctea líquida UHT

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral se centra en l'avaluació de l'efecte que exerceixen diferents tecnologies d'homogeneïtzació (convencional, microfluïdització, ultra alta pressió i ultrasons) sobre les propietats fisicoquímiques d'emulsions tipus oli en aigua (O/W), emprant olis vegetals rics en àcids grassos ω-3 i ω-6. Aquesta recerca aprofundeix en l'impacte que té les concentracions de la fase oliosa i l'emulsionant sobre aquestes emulsions, posant atenció en el rol exercit per l'emulsionant sèrum de mantega (SM) o un producte enriquit en membrana del glòbul gras (MFGMP). A més, s'analitza de manera exhaustiva com aquestes emulsions, en particular aquelles amb SM, influeixen en les propietats fisicoquímiques d'una fórmula líquida per a alimentació infantil. En un primer estudi es va avaluar el paper essencial del SM com a agent emulgent en la creació d'emulsions. Es va determinar que una concentració del 7% de SM era òptima per a obtenir emulsions amb un balanç ideal entre la grandària de partícula i l'estabilitat físic-oxidativa per a les tècniques d'homogeneïtzació utilitzades, subratllant la rellevància d'una precisa concentració de SM i fase oliosa (10% i 20%) per a obtenir emulsions estables. Les emulsions amb un 20% de fase oliosa van presentar una reducció en l'oxidació, un augment en la viscositat i una estabilitat física millorada, en comparació amb les de 10%, independentment de la tècnica d'homogeneïtzació utilitzada. A més, es van comparar diferents tecnologies d'homogeneïtzació, determinant que les formulacions amb un 10% de mescla d'olis i un 7% de SM, processades mitjançant microfluïdització a 100 MPa i homogeneïtzació a ultra alta pressió (UHPH) a 200 MPa, eren les més efectives. Aquests mètodes van proporcionar emulsions amb grandàries de partícula ideals, una major estabilitat física i menor oxidació comparat amb altres tecnologies d'homogeneïtzació. L'elecció adequada de la tecnologia d'homogeneïtzació va demostrar ser crucial per a complir amb els objectius específics del procés. En un segon estudi, es van preparar i van caracteritzar emulsions O/W amb 10% de fase oliosa, comparant un MFGMP amb el xerigot de mantega, i utilitzant les tecnologies d'homogeneïtzació descrites. Les emulsions amb MFGMP, produïdes per microfluïdització i UHPH, van mostrar grandàries de partícula uniformes i una estabilitat física superior, mentre que les emulsions preparades amb per homogeneïtzació convencional (CH) i ultrasons van ser més inestables i de major grandària de partícula. La selecció de l'emulsionant va influir en la consistència, estabilitat física i resistència a l'oxidació de les emulsions. Utilitzant el MFGMP, la microfluïdització a 100 MPa i la UHPH a 200 MPa van demostrar ser processos d'emulsionament prometedors, ressaltant la importància en l'elecció de la tecnologia d'homogeneïtzació i del tipus d'emulsionant per a aconseguir emulsions O/W amb propietats millorades. En un tercer estudi, es van elaborar i van caracteritzar fórmules làcties infantils (FLIs) líquides UHT, compostes per emulsions amb olis vegetals rics en àcids grassos ω-3 i ω-6, SM com a emulsionant i sotmetent-les a CH i UHPH. Encara que la UHPH va aconseguir una reducció de la grandària de partícula en les emulsions, totes dues FLIs van exhibir grandàries similars a causa de la presència d'agregats lipoproteics, més notables en la FLI amb emulsió UHPH. Durant l'emmagatzematge es van observar canvis de color, presentant les FLIs addicionades d'emulsions UHPH, índexs de blancor més elevats. D'altra banda, la FLI amb emulsió UHPH van presentar major estabilitat física, amb menors fenòmens de separació de fases i una menor susceptibilitat a l'oxidació en comparació amb la FLI addicionada d'emulsió CH. Aquest estudi suggereix la producció de FLIs mitjançant l'ús d'olis vegetals, SM i tecnologia de UHPH, oferint beneficis nutricionals, millores en la seva estabilitat física i resistència a l'oxidació lipídica, estenent significativament la seva vida útil comercial.El objetivo principal de esta tesis doctoral se centra en la evaluación del efecto que ejercen diferentes tecnologías de homogeneización (convencional, microfluidización, ultra alta presión y ultrasonidos) sobre las propiedades fisicoquímicas de emulsiones tipo aceite en agua (O/W), empleando aceites vegetales ricos en ácidos grasos ω-3 y ω-6. Esta investigación profundiza en el impacto que tiene las concentraciones de la fase oleosa y el agente emulsionante sobre estas emulsiones, con atención en el rol desempeñado por el emulsionante de tipo mazada o un producto enriquecido en membrana del glóbulo graso (MFGMP). Además, se analiza cómo estas emulsiones, en particular aquellas con mazada, influyen en las propiedades fisicoquímicas de una fórmula líquida para alimentación infantil. En un primer estudio se evaluó el papel de la mazada como agente emulgente en la creación de emulsiones O/W. Se determinó que una concentración del 7% de mazada era óptima para obtener emulsiones con un balance ideal entre el tamaño de partícula y la estabilidad físico-oxidativa para las técnicas de homogeneización utilizadas, subrayando la relevancia de una precisa concentración de mazada y fase oleosa (10% y 20%) para obtener emulsiones estables. Las emulsiones con un 20% de fase oleosa presentaron una reducción en la oxidación, un aumento en la viscosidad y una estabilidad física mejorada, en comparación con las de 10%, independientemente de la técnica de homogeneización utilizada. Además, se compararon diferentes tecnologías de homogeneización, determinando que las formulaciones con un 10% de mezcla de aceites y un 7% de mazada, procesadas mediante microfluidización a 100 MPa y homogeneización a ultra alta presión (UHPH) a 200 MPa, eran las más efectivas. Estos métodos proporcionaron emulsiones con tamaños de partícula ideales, mayor estabilidad física y menor oxidación comparado con otras tecnologías de homogeneización. La elección adecuada de la tecnología de homogeneización demostró ser crucial para cumplir con los objetivos específicos del proceso. En un segundo estudio, se prepararon y caracterizaron emulsiones O/W con 10% de fase oleosa, comparando un MFGMP con la mazada, y utilizando las tecnologías de homogeneización descritas. Las emulsiones con MFGMP, producidas por microfluidización y UHPH, mostraron tamaños de partícula uniformes y una estabilidad física superior, mientras que las emulsiones preparadas por homogeneización convencional (CH) y ultrasonidos fueron más inestables y de mayor tamaño de partícula. La selección del emulsionante influyó en la consistencia, estabilidad física y resistencia a la oxidación de las emulsiones. Utilizando el MFGMP, la microfluidización a 100 MPa y la UHPH a 200 MPa demostraron ser procesos de emulsificación prometedores, resaltando la importancia en la elección de la tecnología de homogeneización y del tipo de emulsionante para lograr emulsiones O/W con propiedades mejoradas. En un tercer estudio, se elaboraron y caracterizaron fórmulas lácteas infantiles (FLIs) líquidas UHT, compuestas por emulsiones con aceites vegetales ricos en ácidos grasos ω-3 y ω-6, mazada como emulsionante y sometiéndolas a CH y UHPH. Aunque la UHPH logró una reducción del tamaño de partícula en las emulsiones, ambas FLIs exhibieron tamaños similares debido a la presencia de agregados lipoproteicos, más notables en la FLI con emulsión UHPH. Durante el almacenamiento se observaron cambios en el color, presentando las FLIs adicionadas de emulsiones UHPH, índices de blancura más elevados. Por otra parte, la FLI con emulsión UHPH presentó mayor estabilidad física, con menores fenómenos de separación de fases y una menor susceptibilidad a la oxidación en comparación con la FLI adicionada de emulsión CH. Este estudio sugiere la producción de FLIs mediante el uso de aceites vegetales, mazada y tecnología de UHPH, ofreciendo beneficios nutricionales, mejoras en su estabilidad física y resistencia a la oxidación lipídica, extendiendo significativamente su vida útil comercial.The main objective of this doctoral thesis is focused on evaluating the effect generated by different homogenization technologies (conventional, microfluidization, ultra-high pressure, and ultrasound) on the physicochemical properties of oil-in-water (O/W) emulsions, using vegetable oils rich in ω-3 and ω-6 fatty acids. This research delves into the impact of variations in the concentration of the oily phase and the emulsifying agent on these emulsions, paying special attention to the role played by either a buttermilk-based emulsifier or one product enriched in milk fat globule membrane (MFGMP). Additionally, it comprehensively analyses how these emulsions, especially those with buttermilk-based emulsifiers, influence the physicochemical properties of liquid formula for infant nutrition. In a first study, the essential role of buttermilk-based emulsifier in the creation of O/W emulsions was evaluated. It was determined that a concentration of 7% buttermilk was optimal for obtaining emulsions with an ideal balance between particle size and physical-oxidative stability for all homogenization techniques used. This underscores the importance of precise concentrations of both buttermilk-based emulsifier and oil phase (10% and 20%) to achieve stable emulsions. Emulsions with a 20% oil phase showed reduced oxidation, increased viscosity, and improved physical stability compared to those with 10%, regardless of the homogenization technique used. Furthermore, different homogenization technologies were compared, revealing that formulations with a 10% oil blend and 7% buttermilk, processed through microfluidization at 100 MPa and ultra-high-pressure homogenization (UHPH) at 200 MPa, were the most effective. These methods yielded emulsions with ideal particle sizes, greater physical stability, and lower oxidation compared to other homogenization technologies. The appropriate choice of homogenization technology proved to be crucial in meeting the specific objectives of the process. In a second study, O/W emulsions were prepared and characterized with a 10% oil phase, comparing the MFGMP and buttermilk-based emulsifier using the homogenization technologies described earlier. Emulsions with MFGMP, produced by microfluidization and UHPH, exhibited uniform particle sizes and superior physical stability, while emulsions prepared with conventional homogenization (CH) and ultrasonication processes were more unstable and had larger particle sizes. The choice of emulsifier influenced the consistency, physical stability, and resistance to oxidation of the emulsions. Using MFGMP, both microfluidization at 100 MPa and UHPH at 200 MPa technologies proved to be promising emulsification processes, highlighting the importance of selecting the right homogenization technology and emulsifier type to achieve O/W emulsions with enhanced properties. In a third study, UHT liquid infant formulae (LIF) composed of emulsions based on vegetable oils rich in ω-3 and ω-6 fatty acids, buttermilk-based emulsifier and subjected to the homogenization treatments CH and UHPH, were elaborated and characterized. Although UHPH achieved a reduction in particle size in the emulsions, both LIF exhibited similar sizes due to the presence of lipoprotein aggregates, more pronounced in the LIF with UHPH emulsion. During storage, perceptible changes in color were observed, with those produced with UHPH emulsion showing higher whiteness indices. On the other hand, the LIF with UHPH emulsion demonstrated greater physical stability, with fewer phase separation phenomena and lower susceptibility to oxidation compared to the LIF containing CH emulsion. This study suggests the production of LIF using vegetable oils, buttermilk-based emulsifier, and UHPH technology, offering nutritional benefits, improvement in physical stability, and resistance to lipid oxidation, significantly extending its commercial shelf life