Correlation between DNA double strand breaks and cell death in peripheral blood lymphocytes from breast cancer patients

Purpose: Radiotherapy affects both cancer and healthy cells, potentially causing side effects. Factors like total dose administered or patient individual characteristics, such as genetic variability, influence radiotoxicity. Several biomarkers have been proposed to predict radiotoxicity, especially those based on apoptosis or DNA damage, like γ-H2AX, which correlates with DNA breaks. Our aim is to analyze how apoptosis and γ-H2AX correlate to each other and to link these results with selected SNPs associated with apoptosis. Material and methods: Blood samples from 60 breast cancer patients in remission were collected. Mononucleated cells were isolated and γ-H2AX kinetics was evaluated at 1, 2, 4 and 24 h after 2 Gy irradiation. Apoptosis in CD8+ lymphocytes was assessed at 24 and 48 h after 8 Gy irradiation. SNP genotyping was performed for 27 apoptosis-related SNPs. Results: Individual basal levels of γ-H2AX and apoptosis correlated positively with those observed at different post-irradiation times. High interindividual variability was observed in both γ-H2AX and apoptosis under all tested conditions. When both biomarkers were analyzed together, a negative correlation was observed between basal and residual γ-H2AX levels and apoptosis at 48 h post-irradiation. SNP analysis identified two apoptosis-associated SNPs located at TP53 and FAS genes. Conclusions: These findings support previous studies done in cancer patients showing a negative correlation between apoptosis and γ-H2AX. Overall, our results seem to indicate that individuals with less efficiency in removing damaged cells, probably due to genetic polymorphisms, presented more basal and residual levels of DNA damage

Digenean trematode infections in the endangered fish species Apricaphanius iberus

The Spanish toothcarp (Apricaphanius iberus), an endangered fish on the Iberian Peninsula, faces challenges like trematode parasitism and environmental fluctuations. In La Pletera, a protected area, fish gills showed metacercariae infestations, potentially impacting respiration and osmoregulation. The study aims to assess parasite descriptors, identify digenean species, detect larval stages in potential intermediate hosts (Hydrobia snails), estimate cercariae emerging from snails, and explore links between lagoon conditions and infection rates. Analysis found 21,256 digenean metacercariae in A. iberus, with host specificity in G. holbrooki. Histological studies revealed metacercariae in various fish tissues but no larval stages in snails

The role of molecular and supramolecular interactions in metal carboxylates with N-donor ligands. Study of their structure-photophysical properties relationship

La química de coordinació va ser la base de la ciència de materials i abasta tots els fonaments per a comprendre millor les propietats dels materials i relacionar l'estructura amb les seves propietats. En particular, la comprensió i correlació de les propietats fotofísiques va ser el primer objectiu però encara l'estratègia més fructífera per dissenyar materials amb les propietats desitjades. En aquest sentit, aquest treball de doctorat es dedica a la síntesi i caracterització dels complexos Cu(II), Cu(I), Zn(II), Cd(II), Hg(II), Hg(I) i a la comprensió de si la seva estructura de relació fotofísica-propietats. Dins d'aquesta aportació, es presenten un total de 55 complexos i s'ha elucidat l'estructura cristal·lina de raigs X de tots ells excepte un. S'han identificat i racionalitzat les principals interaccions supramoleculars. El capítol 1 proporciona una visió general dels principals temes tractats en els següents capítols per establir les bases per a la comprensió dels resultats. En el capítol 2 s'enuncien els objectius generals d'aquesta tesi. El capítol 3 presenta una família de complexos Cu(II) resultants de la reactivitat del compost parental [Cu(OAc)(Pip)(MeOH)]2 (OAc ). acetat; Pip ). 1,3-benzodioxol-5-àcid carboxílic, Pip; MeOH ). metanol). Es destaca la importància i la competència de les interaccions intermoleculars, emfatitzant el paper de l'aigua en l'assemblatge de complexos de coordinació, especialment per a ions polaritzadors forts com Cu(II). El capítol 4 comprèn un conjunt de complexos Zn(II) i Cd(II) i relaciona les seves propietats fotofísiques amb la seva disposició molecular. Aquests resultats van ser recolzats per càlculs DFT i TD-DFT en solució. El capítol 5 amplia la recerca sobre el capítol 4 amb Hg(II) i dona lloc a l'estudi de mescles polimòrfiques i la capacitat de resposta de les propietats fotofísiques als canvis subtils en l'estructura cristal·lina. Els fonaments d'aquest capítol es basen en un capítol de llibre escrit durant l'elaboració d'aquesta tesi. Aquests estudis es van complementar amb càlculs de DFT i TD-DFT en solució, i càlculs de DFT periòdics en estat sòlid. El capítol 6 se centra en halurs Hg(II) dissenyats en el marc de perovskites d'halur i iodurs Cu(I) en el marc de materials emissors de llum. Els halurs Hg(II) sintetitzats van demostrar un control estructural millorat que es reflecteix en les propietats fotofísiques resultants. Després, una família de cinc materials iodats Cu(I) van aconseguir l'emissió en tot el rang de l'espectre visible. Tota aquesta contribució està recolzada per càlculs DFT i TD-DFT. A més, totes les publicacions relacionades amb aquest treball i el seu corresponent material complementari es poden trobar en els annexos 1 i 2.La química de coordinación fue la base de la ciencia de materiales y engloba todos los fundamentos para comprender mejor las propiedades de los materiales y relacionar la estructura con sus propiedades. En particular, la comprensión y correlación de las propiedades fotofísicas fue el primer objetivo, pero sigue siendo la estrategia más fructífera para diseñar materiales con las propiedades deseadas. Este trabajo de doctorado está dedicado a la síntesis y caracterización de complejos de Cu(II), Cu(I), Zn(II), Cd(II), Hg(II), Hg(I) y a la comprensión de la relación entre su estructura y sus propiedades fotofísicas. En esta contribución se presentan un total de 55 complejos y se ha dilucidado la estructura cristalina de rayos X de todos ellos menos uno. Se han identificado y racionalizado las principales interacciones supramoleculares. El capítulo 1 ofrece una visión general de los principales temas tratados en los capítulos siguientes para sentar las bases de la comprensión de los resultados. El capítulo 2 expone los objetivos generales de esta tesis. El capítulo 3 presenta una familia de complejos de Cu(II) resultantes de la reactividad del compuesto padre [Cu(OAc)(Pip)(MeOH)]2 (OAc = acetato; Pip = ácido 1,3-benzodioxol-5-carboxílico, Pip; MeOH = metanol). Se destaca la importancia y competencia de las interacciones intermoleculares, haciendo hincapié en el papel del agua en el ensamblaje de complejos de coordinación, especialmente para iones fuertemente polarizantes como el Cu(II). El capítulo 4 comprende un conjunto de complejos de Zn(II) y Cd(II) y relaciona sus propiedades fotofísicas con su disposición molecular. Estos resultados se apoyan en cálculos DFT y TD-DFT en disolución. El capítulo 5 amplía la investigación del capítulo 4 con Hg(II) y da lugar al estudio de las mezclas polimórficas y la capacidad de respuesta de las propiedades fotofísicas a cambios sutiles en la estructura cristalina. Los fundamentos de este capítulo se basan en un capítulo de libro escrito durante la elaboración de esta tesis. Estos estudios se complementaron con cálculos DFT y TD-DFT en disolución, y cálculos periódicos-DFT en estado sólido. El capítulo 6 se centra en los haluros de Hg(II) diseñados en el marco de las perovskitas de haluro y en los yoduros de Cu(I) en el marco de los materiales emisores de luz. Los haluros de Hg(II) sintetizados demostraron un control estructural mejorado que se refleja en las propiedades fotofísicas resultantes. A continuación, una familia de cinco materiales de yoduro de Cu(I) logró la emisión en todo el rango del espectro visible. Toda esta contribución está respaldada por cálculos DFT y TD-DFT. Además, todas las publicaciones relacionadas con este trabajo y su correspondiente material suplementario pueden encontrarse en los Anexos 1 y 2.Coordination chemistry was the grounding of material science and encompasses all the basics to further understand the properties of materials and relate the structure to their properties. In particular, the understanding and correlation of photophysical properties was the first aim but still the most fruitful strategy to design materials with the desired properties. Herein, this PhD work is devoted to the synthesis and characterization of Cu(II), Cu(I), Zn(II), Cd(II), Hg(II), Hg(I) complexes and to the understanding if their structure photophysical-properties relationship. Within this contribution, a total of 55 complexes are presented and the X-ray crystal structure of all of them but one, has been elucidated. The main supramolecular interactions have been identified and rationalized. Chapter 1 provides a general overview of the main topics discussed in the following chapters to set ground to the understanding of the results. Chapter 2 states the general objectives of this thesis. Chapter 3 presents a family of Cu(II) complexes resulting from the reactivity of the parent compound [Cu(OAc)(Pip)(MeOH)]2 (OAc = acetate; Pip = 1,3-benzodioxole-5-carboxylic acid, Pip; MeOH = methanol). The importance and competence of intermolecular interactions is highlighted, emphasizing the role of water in the assembly of coordination complexes, especially for strong polarizing ions such as Cu(II). Chapter 4 comprises a set of Zn(II) and Cd(II) complexes and relates their photophysical properties to their molecular arrangement. These results were supported by DFT and TD-DFT calculations in solution. Chapter 5 extends the research on Chapter 4 with Hg(II) and gives rise to the study of polymorphic mixtures and the responsiveness of the photophysical properties to subtle changes in the crystal structure. The fundamentals of this chapter are based on a book chapter written during the elaboration of this thesis. These studies were complemented by DFT and TD-DFT calculations in solution, and periodic-DFT calculations in the solid state. Chapter 6 focuses on Hg(II) halides designed in the framework of halide perovskites and Cu(I)-iodides in the frame of light-emitting materials. The synthesized Hg(II) halides demonstrated an improved structural control which is reflected in the resulting photophysical properties. Then, a family of five Cu(I)-iodide materials achieved emission in the whole range of the visible spectrum. All this contribution is backed by DFT and TD-DFT calculations. Besides, all the related publications for this work and their corresponding supplementary material can be found in Annexes 1 and 2

On the emergence of positive tipping points in socio-energy systems. Building enabling capacities and conditions through transformative social-ecological networks in Indonesia

Aquesta tesi explora el paper de les xarxes d'agents socials dirigits a engegar transformacions sòcio-ecològiques ('transformative social-ecological networks', TSENs) i la creació de les condicions necessàries per activar disrupcions sistèmica o punts inflexió positius en els sistemes socioenergètics. Els punts d'inflexió positius es refereixen a canvis fonamentals en aquests sistemes provocats arran de petites intervencions que, per el seu efecte cumulatiu, en un moment donat, redirigeixen la dinàmica d'un sistema cap a trajectòries de desenvolupament sostenible. A partir de dos estudis de cas a les regions de Banten i Bali, Indonèsia, aquesta recerca ressalta la importància dels tipus de relacions entre actors clau i d'intervencions polítiques estratègiques per iniciar transformacions cap a futurs de baix carboni. Els estudis de cas mostren com les narratives locals i les intervencions estratègiques poden orientar els sistemes cap a la sostenibilitat, especialment en regions dominades per indústries pesades i turisme. La recerca utilitza un enfocament de mètodes mixtos, combinant anàlisi participatiu de continguts de narratives, la metodologia Q, anàlisi de xarxes i una modelització basat en agents (ABM). A partir del marc procedimental de l'Avaluació de la Sostenibilitat Integrada ('Integrated Sustainability Assessment', ISA), aquesta metodologia mostra com determinades accions individuals i col·lectives poden arribar a convergir i reorientar els sistemes sòcio-ecològics cap a futurs sostenibles. El model desenvolupat mitjançant NetLogo s'ha construït partir de la recerca empírica portada a terme a la Indonèsia rural, i ha demostrat ésser essencial per comprendre com determinades conductes i les relacions dins les xarxes contribueixen a processos de sostenibilitat regenerativa. Les conclusions principals inclouen la necessitat de promoure canvis relacionals i interconnectats d'agents diverses escales, des de pràctiques individuals fins a transformacions institucionals. La recerca identifica quatre factors clau que poden ajudar societats intensives en carboni cap a futurs sostenibles i descarbonitats: (1) crear visions i narratives convincents que mostrin la plausibilitat de resultats positius social i ambientalment, (2) facilitar processos d'aprenentatge basats en pràctiques i llocs específics que generin sinèrgies positives entre les millores els sistemes socials i els biofísics, (3) integrar innovacions tecnològiques que centrin en considerar l'equitat, i (4) implementar intervencions estratègiques per impulsar canvis estructurals, i així doncs que creïn les condicions necessàries per al sorgiment de punts d'inflexió positius. Aquesta tesi proporciona un marc teòric i un conjunt d'eines analítiques que ajuden a entendre, escalar i accelerar les transformacions cap a la sostenibilitat, destacant la necessitat de canvis sistèmics a través de les dinàmiques relacionals de les xarxes d'agents transformadors (TSENs). Dels resultats d'aquest treball es deriven sendes i recomanacions pràctiques rellevants per abordar els reptes globals de la sostenibilitat.Esta tesis explora el papel de las redes de agentes sociales dirigidos a poner en marcha transformaciones socio-ecológicas ("transformative social-ecological networks", TSENs) y la creación de las condiciones necesarias para activar disrupciones sistémica o puntos inflexión positivos en los sistemas socio-energéticos. Los puntos de inflexión positivos se refieren a cambios fundamentales en estos sistemas provocados a raíz de pequeñas intervenciones que, por su efecto acumulativo, en un momento dado, redirigen la dinámica de un sistema hacia trayectorias de desarrollo sostenible. A partir de dos estudios de caso en las regiones de Banten y Bali, Indonesia, esta investigación resalta la importancia de los tipos de relaciones entre actores clave y de intervenciones políticas estratégicas para iniciar transformaciones hacia futuros de bajo carbono. Los estudios de caso muestran cómo las narrativas locales y las intervenciones estratégicas pueden orientar los sistemas hacia la sostenibilidad, especialmente en regiones dominadas por industrias pesadas y turismo. La investigación utiliza un enfoque de métodos mixtos, combinando análisis participativo de contenidos de narrativas, la metodología Q, análisis de redes y una modelización basada en agentes (ABM). A partir del marco procedimental de la Evaluación de la Sostenibilidad Integrada ("Integrated Sustainability Assessment", ISA), esta metodología muestra cómo determinadas acciones individuales y colectivas pueden llegar a converger y reorientar los sistemas socio-ecológicos hacia futuros sostenibles. El modelo desarrollado mediante NetLogo se ha construido a partir de la investigación empírica llevada a cabo en la Indonesia rural, y ha demostrado ser esencial para comprender cómo determinadas conductas y las relaciones dentro de las redes contribuyen a procesos de sostenibilidad regenerativa. Las principales conclusiones incluyen la necesidad de promover cambios relacionales e interconectados de agentes diversas escalas, desde prácticas individuales hasta transformaciones institucionales. La investigación identifica cuatro factores clave que pueden ayudar a sociedades intensivas en carbono hacia futuros sostenibles y descarbonizada: (1) crear visiones y narrativas convincentes que muestren la plausibilidad de resultados positivos social y ambientalmente, (2) facilitar procesos de aprendizaje basados en prácticas y lugares específicos que generen sinergias positivas entre las mejoras los sistemas sociales y los biofísicos, (3) integrar innovaciones tecnológicas que centren en considerar la equidad, y (4) implementar intervenciones estratégicas para impulsar cambios estructurales, y así que creen las condiciones necesarias para el surgimiento de puntos de inflexión positivos. Esta tesis proporciona un marco teórico y un conjunto de herramientas analíticas que ayudan a entender, escalar y acelerar las transformaciones hacia la sostenibilidad, destacando la necesidad de cambios sistémicos a través de las dinámicas relacionales de las redes de agentes transformadores (TSENs). De los resultados de este trabajo se derivan sendas y recomendaciones prácticas relevantes para abordar los retos globales de la sostenibilidad.This dissertation examines the role of transformative social-ecological networks (TSENs) in fostering the conditions and capacities necessary for triggering positive tipping points in socio-energy systems. Positive tipping points are pivotal moments where small interventions, and due to their cumulative effects, result in significant shifts towards sustainable development. Using case studies from Banten and Bali, Indonesia, this research highlights the importance of the kinds of relationships between key actors and policy interventions in catalysing transformations towards low-carbon futures. The case studies reveal how local narratives and strategic interventions can shift systems towards sustainability, especially in regions dominated by heavy industries and tourism. The research employs a mixed-methods approach, combining participatory narrative analysis, Q-methodology, network analysis, and agent-based modelling (ABM). Grounded in Integrated Sustainability Assessment (ISA), this methodology demonstrates how particular individual and collective actions converge to steer systems towards net-positive sustainability futures. The ABM tool, developed using NetLogo, has been grounded upon empirical research in rural Indonesia, and has proven to be essential in understanding how given behaviours and relationships within networks contribute to regenerative sustainability. This tool, analyses interactions between energy use, waste management, land restoration, and equity interventions, showing how network attributes such as connectivity and centrality accelerate learning and renewable energy adoption. Key findings include the importance of interconnected changes across scales, from individual practices to institutional transformations. The research identifies four critical factors that contribute to moving societies away from carbon-intensive pathways: (1) creating compelling visions and narratives that demonstrate the plausibility positive outcomes, both socially and environmentally, (2) facilitating place-based sustainability learning practices and spaces that generate positive feedbacks and synergies between social and biophysical improvements, (3) integrating technological innovations with central consideration given to equity, and (4) targeting strategic tipping interventions that drive structural changes across different levels, hence creating the enabling conditions for the emergence of positive tipping points. Overall, this dissertation offers a theoretical framework and a set of analytical tools to understand, accelerate and scale sustainability transformations. It underscores the need for systemic change through the relational dynamics of TSENs, where strategic interventions can lead to significant shifts once enabling conditions are in place. This work contributes a novel perspective on social-ecological transformations, suggesting practical pathways and recommendations to address global sustainability challenges

Global change impacts on forest elementomes and insights for improved management practices

Purpose of Review: the elemental composition of organisms (the elementome) strongly determines their functional traits and their functioning. Global change presents signifcant potential impacts on forest elementomes of trees, soils, and soil microbes, infuencing primary production, nutrient cycling, and food-web dynamics in forest ecosystems. This review aims to summarize recent advancements in understanding the response of forest elementomes to global change and how we can help them adapt to new conditions through improved management practices. - Recent Findings: atmospheric CO2 enrichment, increased nitrogen (N) deposition, climate warming and droughts strongly infuence the elemental composition of trees, microbes and soils of forest ecosystems. Accounting for the composition and availability of essential elements such as N, phosphorus (P) and potassium (K) in the plant-soil system can largely improve projections of forest carbon(C) cycle, especially when simulating the capacity of globally increasing C fxation by the rising atmospheric CO2 concentration and N deposition. - Summary: global change infuences forest elementomes across various scales, with diverse spatiotemporal variation and underlying mechanisms. Future research should integrate multi-source information to enhance the monitoring of elementomes and facilitate the adaptation of forests to the new environmental conditions through forest management, particularly focusing on the interaction efects of the multiple facets of global change

El impacto del género en la comunicación política colombiana : un análisis del uso de Twitter/X (2019-2022)

Aquest estudi se centra en les possibles disparitats dels nivells d'activitat i les mètriques de compromís a Twitter entre homes i dones polítics a Colòmbia. L'anàlisi inclou tant períodes electorals com no electorals, avaluant la freqüència diària de tweets, l'adquisició de nous seguidors, la influència a la plataforma i l'eficàcia de les estratègies de missatgeria. A través d'aquest enfocament, es pretén identificar si hi ha diferències significatives en l'amplificació i la visibilitat dels missatges d'homes i dones, i com aquestes diferències poden afectar-ne l'impacte i el reconeixement a l'esfera pública. L'objectiu final d'aquesta investigació és determinar si, almenys en el cas colombià, Twitter empodera de manera equitativa tots els polítics o, per contra, persisteixen barreres de gènere que limiten l'efectivitat i l'abast de les polítiques colombianes en la comunicació digital.El presente estudio se centra en las posibles disparidades en los niveles de actividad y las métricas de compromiso en Twitter entre hombres y mujeres políticos en Colombia. El análisis abarca tanto periodos electorales como no electorales, evaluando la frecuencia diaria de tweets, la adquisición de nuevos seguidores, la influencia en la plataforma y la eficacia de las estrategias de mensajería. A través de este enfoque, se pretende identificar si existen diferencias significativas en la amplificación y visibilidad de los mensajes de hombres y mujeres, y cómo estas diferencias pueden afectar su impacto y reconocimiento en la esfera pública. El objetivo final de esta investigación es determinar si, al menos en el caso colombiano, Twitter empodera de manera equitativa a todos los políticos o, por el contrario, persisten barreras de género que limitan la efectividad y el alcance de las políticas colombianas en su comunicación digital.The present study focuses on potential disparities in activity levels and engagement metrics on Twitter between male and female politicians in Colombia. The analysis covers both electoral and non-electoral periods, evaluating the daily frequency of tweets, acquisition of new followers, influence on the platform, and the effectiveness of messaging strategies. Through this approach, we aim to identify whether there are significant differences in the amplification and visibility of messages from men and women, and how these differences may affect their impact and recognition in the public sphere. The ultimate goal of this research is to determine whether, at least in the Colombian case, Twitter empowers all politicians equally or if gender barriers persist that limit the effectiveness and reach of Colombian politicians in their digital communication

Brassinosteroid-mediated drought tolerance in Arabidopsis thaliana and translation to Sorghum bicolor

La present tesi doctoral revela nous mecanismes del receptor de brasinoesteroides BRI1-LIKE 3 (BRL3) i els seus actors moleculars riu avall en l'adaptació a l'estrès abiòtic en Arabidopsis thaliana. A més, reporta un avenç significatiu en la transformació genètica de Sorghum bicolor, conduint al desenvolupament de cultius millor adaptats a l'estrès per sequera. Els brasinoesteroides, hormones esteroides essencials en plantes, són percebuts per receptors quinases amb repeticions riques en leucina a la membrana plasmàtica, amb BRASSINOSTEROID INSENSITIVE 1 (BRI1) impulsant l'elongació i el creixement cel·lular des de les capes cel·lulars exteriors i BRL3 regulant l'adaptació a l'estrès per sequera i temperatura des dels teixits vasculars. A través d'un enfocament interdisciplinari que abasta biologia molecular, genètica, biotecnologia, bioquímica, fisiologia i bioinformàtica, aquesta tesi desxifra la regulació transcripcional de BRL3 sota estrès abiòtic i els seus factors de transcripció riu avall que modulen la tolerància a l'estrès per sequera en Arabidopsis thaliana. Els descobriments clau inclouen la caracterització dels factors de transcripció CLASS III HOMEODOMAIN-LEUCINE ZIPPER (HD-Zip III) en la regulació de l'expressió vascular de BRL3 i el descobriment de nous rols per als factors de transcripció MYB MYB96 (AT5G62470), MYB305 (AT3G24310) i el factor de transcripció HD-Zip II HAT9 (AT2G22800) com a actors crítics en la senyalització mediada per BRL3 a través de BRASSINAZOLE RESISTANT 1 (BZR1) per controlar l'adaptació de la planta a l'estrès abiòtic. En aquesta tesi doctoral, el treball traslacional d'aquests descobriments a Sorghum bicolor, un cereal de gran importància agronòmica, demostra que la modulació de la senyalització de brasinoesteroides pot millorar la tolerància a l'estrès abiòtic en cultius. Emprant transcriptòmica, metabolòmica i assajos fisiològics de mutagènesi no dirigida del receptor BRI1 de Sorghum, l'estudi revela a BRI1 com un regulador negatiu de l'estrès per sequera, afectant principalment la via dels fenilpropanoides, involucrada en la síntesi de lignina i flavonoides. A més, la tesi estableix un protocol de transformació altament eficient mediat per Agrobacterium per a Sorghum bicolor, aprofitant reguladors morfogènics i un sistema de vector ternari, superant per primera vegada la dificultat de la transformació genètica en Sorghum en laboratoris acadèmics europeus. Aquest avenç va permetre la generació de plantes transgèniques que augmenten els nivells del receptor BRL3 en Sorghum bicolor, resultant en plantes millor adaptades a l'estrès per sequera mitjançant l'alteració de l'epinàstia foliar. En general, aquesta dissertació no només desxifra nous components de la senyalització mediada per BRL3 en la tolerància a l'estrès per sequera, sinó que també obre el camí per crear cultius intel·ligents millor adaptats al canvi climàtic, destacant el potencial de la modulació de la senyalització de brasinoesteroides i les tècniques avançades de transformació genètica en la millora de cultius.La presente tesis doctoral revela nuevos mecanismos del receptor de brasinoesteroides BRI1-LIKE 3 (BRL3) y sus actores moleculares aguas abajo en la adaptación al estrés abiótico en Arabidopsis thaliana. Además, reporta un avance significativo en la transformación genética de Sorghum bicolor, conduciendo al desarrollo de cultivares mejor adaptados al estrés por sequía. Los brasinoesteroides, hormonas esteroides esenciales en plantas, son percibidos por receptores quinasa con repeticiones enriquecidas en leucina en la membrana plasmática, con BRASSINOSTEROID INSENSITIVE 1 (BRI1) impulsando la elongación y el crecimiento celular desde las capas celulares exteriores y BRL3 regulando la adaptación al estrés por sequía y temperatura desde los tejidos vasculares. A través de un enfoque interdisciplinario que abarca biología molecular, genética, biotecnología, bioquímica, fisiología y bioinformática, esta tesis descifra la regulación transcripcional de BRL3 bajo estrés abiótico y sus factores de transcripción aguas abajo que modulan la tolerancia al estrés por sequía en Arabidopsis thaliana. Los hallazgos clave incluyen la caracterización de los factores de transcripción CLASS III HOMEODOMAIN-LEUCINE ZIPPER (HD-Zip III) en la regulación de la expresión vascular de BRL3 y el descubrimiento de nuevos roles para los factores de transcripción MYB MYB96 (AT5G62470), MYB305 (AT3G24310) y el factor de transcripción HD-Zip II HAT9 (AT2G22800) como actores críticos en la señalización mediada por BRL3 vascular a través de BRASSINAZOLE RESISTANT 1 (BZR1) para controlar la adaptación de la planta al estrés abiótico. En esta tesis doctoral, el trabajo traslacional de estos hallazgos a Sorghum bicolor, un cereal de gran importancia agronómica demuestra que la modulación de la señalización de brasinoesteroides puede mejorar la tolerancia al estrés abiótico en cultivos. Empleando transcriptómica, metabolómica y ensayos fisiológicos de mutagénesis no dirigida del receptor BRI1 de Sorghum, el estudio revela a BRI1 como un regulador negativo del estrés por sequía, afectando principalmente la vía de los fenilpropanoides, involucrada en la síntesis de lignina y flavonoides. Además, la tesis establece un protocolo de transformación altamente eficiente mediado por Agrobacterium para Sorghum bicolor, aprovechando reguladores morfogénicos y un sistema de vector ternario, superando por primera vez la dificultad de la transformación genética en sorgo en laboratorios académicos europeos. Este avance permitió la generación de plantas transgénicas que aumentan los niveles del receptor BRL3 en Sorghum bicolor, resultando en plantas mejor adaptadas al estrés por sequía mediante la alteración de la epinastia foliar. En general, esta disertación no solo descifra nuevos componentes de la señalización mediada por BRL3 en la tolerancia al estrés por sequía, sino que también allana el camino para crear cultivos inteligentes mejor adaptados al cambio climático, destacando el potencial de la modulación de la señalización de brasinoesteroides y las técnicas avanzadas de transformación genética en la mejora de cultivos.The present PhD thesis dissertation unveils novel mechanisms of the brassinosteroid receptor BRI1-LIKE 3 (BRL3) and its downstream molecular players in coping with abiotic stresses in Arabidopsis thaliana. Additionally, it reports a significant advancement in Sorghum bicolor genetic transformation, leading to the development of cultivars better adapted to drought stress. Brassinosteroids, essential plant steroid hormones, are perceived by plasma membrane leucine-rich repeat receptor-like kinases, with BRASSINOSTEROID INSENSITIVE 1 (BRI1) driving cell elongation and growth from the outer cell layers and BRL3 regulating drought and temperature stress adaptation from the vascular tissues. Through an interdisciplinary approach encompassing molecular biology, genetics, biotechnology, biochemistry, physiology, and bioinformatics, this thesis deciphers BRL3 transcriptional regulation under abiotic stress and its downstream transcription factors that modulate drought stress tolerance in Arabidopsis thaliana. Key findings include the characterization of CLASS III HOMEODOMAIN-LEUCINE ZIPPER (HD-Zip III) transcription factors in regulating BRL3 vascular expression and the uncovering novel roles for MYB transcription factors MYB96 (AT5G62470), MYB305 (AT3G24310), and HD-Zip II transcription factor HAT9 (AT2G22800) as critical players in vascular BRL3-mediated signaling through BRASSINAZOLE RESISTANT 1 (BZR1) to control plant abiotic stress adaptation. In this PhD thesis, translational work of these findings to Sorghum bicolor, a cereal of great agronomical importance, demonstrates that modulation of brassinosteroid signaling can enhance abiotic stress tolerance in crops. By employing transcriptomics, metabolomics, and physiological assays of untargeted mutagenesis of the Sorghum BRI1 receptor, the study reveals BRI1 as a negative regulator of drought stress, primarily affecting the phenylpropanoid pathway involved in lignin and flavonoid synthesis. Additionally, the thesis establishes a highly efficient Agrobacterium-mediated transformation protocol for Sorghum bicolor, leveraging morphogenic regulators and a ternary vector system and overcoming the difficulty of genetic transformation in Sorghum for the first time in European academic laboratories. This breakthrough enabled the generation of transgenic plants that enhance Sorghum bicolor BRL3 receptor levels, resulting in plants better adapted to drought stress by altering leaf epinasty. Overall, this dissertation not only deciphers novel components of the BRL3-mediated signaling in drought stress tolerance, but also paves the way for creating smart crops better adapted to climate change, underscoring the potential of brassinosteroid signaling modulation and advanced genetic transformation techniques in crop improvement

Cambio climático y control geomorfológico en procesos hidrodinámicos en altas latitudes y zonas de alta montaña, y sus impactos ambientales

El canvi climàtic amenaça els ambients periglaciars d'alta muntanya i latituds, que experimenten una acceleració en les dinàmiques dels processos hidrogeomorfològics, com a resposta a l'escalfament recent. Els canvis afecten la distribució de gel, tant continental com marí, la degradació del permafrost, el funcionament dels sistemes hidrològics superficials i subterranis, i els processos d'erosió-sedimentació. El resultat són impactes significatius als ecosistemes, la salut col·lectiva i les infraestructures d'aquestes regions fredes. L'objectiu principal d'aquesta recerca és identificar i analitzar els canvis que han patit aquests processos en entorns crítics, en quals les taxes de canvi siguin prou ràpids per a ser observades a escala humana. A nivell metodològic, també pretén explorar metodologies que permetin quantificar les taxes de canvi i que resultin apropiades per monitoritzar-ne l'evolució en el futur. Per a complir amb aquests objectius, s'han analitzat 4 casos d'estudi representatius de diferents entorns periglaciars, com són l'alta muntanya del Pirineu (NE Espanya), una mollera en ambient subàrtic (Stördalen, Laponia Sueca) i dues localitats a banda i banda de la Península Antàrtica, una entorn litoral de platja (Illa 25 de Maig, Shetland del Sud) i una altra de costa de penya-segat (Illa Marambio, Mar de Weddell). Els resultats obtinguts revelen que, en tots els casos, la temperatura exerceix un control important sobre les dinàmiques hidrogeomorfològiques, i que l'escalfament recent estaria accelerant alguns processos com són l'alteració en la qualitat de les aigües (Pirineu), amb processos d'acidificació que escalen a raó de ~50 m elevació/dècada; la degradació del permafrost (Lapònia Sueca), que afecta ~1,8 ha/dècada; i les taxes d'erosió tant continental com costanera, amb retrocés de la línia de costa a raó de ~2 m/dècada (Illa 25 de Mayo) i ~10 m/dècada (Marambio). Els resultats també indiquen que, a més de l'augment de la temperatura, hi han altres factors geomorfològics més particulars de cada entorn que també exerceixen un control important sobre els processos, per la qual cosa s'haurien de tenir molt en compte abans de fer qualsevol anàlisi. Els resultats obtinguts poden contribuir a millorar el coneixement sobre les dinàmiques hidrogeomorfològiques dels ambients periglaciars i la seva resposta davant del nou escenari climàtic d'escalfament. D'altra banda, les metodologies implementades s'han mostrat útils per quantificar els processos i les taxes de canvi, per la qual cosa poden resultar una bona eina pel monitoratge de l'evolució d'aquestes dinàmiques els propers anys. Aquesta informació és crítica per a poder assolir diagnòstics i models robustos, que permetin realitzar prediccions fiables i dissenyar millors polítiques de conservació i sostenibilitat per al medi natural i les infraestructures en ambients tan vulnerables com ho són les regions fredes del Planeta.El cambio climático amenaza los ambientes periglaciares de alta montaña y altas latitudes, que están experimentando una aceleración en las dinámicas de los procesos hidrogeomorfológicos en respuesta al calentamiento reciente. Los cambios afectan a la distribución de hielo, tanto continental como marino, a la degradación del permafrost, al funcionamiento de los sistemas hidrológicos superficiales y subterráneos, y a los procesos de erosión-sedimentación. El resultado son impactos significativos en los ecosistemas, la salud colectiva y las infraestructuras de estas regiones frías. El principal objetivo de esta investigación es identificar y analizar los cambios que han sufrido dichos procesos en entornos críticos, en los que las tasas de cambio sean suficientemente rápidos para ser observadas a escala humana. A nivel metodológico, también tiene como objeto explorar metodologías que permitan cuantificar las tasas de cambio y que resulten apropiadas para monitorizar su evolución en el futuro. Para cumplir con estos objetivos, se han analizado 4 casos de estudio representativos de diferentes entornos periglaciares, como sería la alta montaña del Pirineo (NE España), una turbera en ambiente subártico (Stördalen, Laponia Sueca) y dos localidades a ambos lados la Península Antártica, una en entorno litoral de playa (Isla 25 de Mayo, Shetland del Sur) y otra de costa acantilada (Isla Marambio, Mar de Weddell). Los resultados obtenidos revelan, que en todos los casos, la temperatura ejerce un control importante en las dinámicas hidrogeomorfológicas, y que el calentamiento reciente estaría acelerando algunos procesos como son la alteración en la calidad de las aguas (Pirineo), con procesos de acidificación que escalan a razón de ~50 m elevación/década; la degradación del permafrost (Laponia Sueca), que afecta a ~1,8 ha/década; y las tasas de erosión tanto continental como costera, con retrocesos de ~2 m/década (Isla 25 de Mayo) y ~10 m/década (Marambio). Los resultados también indican que, además del aumento de la temperatura, hay otros factores geomorfológicos más particulares de cada entorno que también ejercen un control importante sobre los procesos, por lo que deberían ser tenidos muy en cuenta antes de realizar cualquier análisis. Los resultados obtenidos pueden contribuir a mejorar el conocimiento sobre las dinámicas hidrogeomorfológicas de los ambientes periglaciares y su respuesta frente al nuevo escenario climático de calentamiento. Por otra parte, las metodologías implementadas se han mostrado útiles para cuantificar los procesos y sus tasas de cambio, por lo que pueden resultar una buena herramienta para el monitoreo de la evolución de estas dinámicas en los próximos años. Esta información es crítica para poder alcanzar diagnósticos y modelos confiables, que permitan realizar predicciones confiables y diseñar mejores políticas de conservación y sostenibilidad para el medio natural y las infraestructuras en ambientes tan vulnerables como lo son las regiones frías del Planeta.Climate change threatens high mountain and high latitude periglacial environments, and their hydrogeomorphological dynamics are scaling in response to the recent warming. The changes affect the ice distribution, both on continents and oceans, permafrost degradation rates, the hydrodynamics of both surface and groundwater hydrological systems, and erosion-sedimentation processes. Significant side effects on the ecosystems, collective health and infrastructure of these cold regions have been already observed. The main aim of this research is to identify and analyze the changes that these processes have undergone in some critical environments whose rates of change are rapid enough to be observed on a human scale. The research also aims to explore the suitability of the proposed methodological approach to register the rates of change, and to monitor their evolution in the coming years. To meet the goals, 4 case studies representative of different periglacial environments have been analyzed, such as the high mountains of the Pyrenees (NE Spain), a peat mire in a subarctic environment (Stördalen, Swedish Lapland) and two localities on both sides of the Antarctica Peninsula, a beach environment (King George Island, South Shetland) and a cliff coast (Seymour Island, Weddell Sea). The results obtained here reveal that in all cases, temperature exerts an important control on the hydrogeomorphological dynamics, and that the recent warming would be accelerating some processes such as the alteration in the quality of high-mountain waters (Pyrenees), with acidification processes scaling at ~50 m elevation/decade; permafrost degradation (Swedish Lapland), affecting ~1.8 ha/decade; and both continental and coastal erosion rates, with coastal retreats of ~2 m/decade (King George Island) and ~10 m/decade (Seymour Island). The results also reveal that, in addition to warming, there are other local geomorphological factors that also exert an important control on the processes, so they should be considered before any attempt of analysis. The achieved results may contribute to improving knowledge about the hydrogeomorphological dynamics of periglacial environments and their response to the new warming climate scenario. On the other hand, the methodologies implemented have proven useful for quantifying the processes and their rates of change, so they have strong capabilities for monitoring the evolution of these dynamics in the coming years. This information is critical at achieving sound diagnoses, models, and future projections. And this knowledge is instrumental to designing better conservation and sustainability policies for the natural environment and infrastructure in environments as vulnerable as the Planet's cold regions

Una aproximació a l'estudi de la Mobilitat a través del temps : Anàlisi multiproxy d'isòtops d'87Sr/86Sr i de δ18O al NE Ibèric des del Neolític Mitjà fins a l'Edat Mitjana

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu general comprendre i definir la mobilitat de les poblacions del nord-est de la Península Ibèrica des del Neolític Mitjà fins a l'Edat Mitjana, inferint patrons de mobilitat de forma diacrònica i coherent amb els models socioeconòmics d'aquestes poblacions. Per aconseguir aquest objectiu, s'han utilitzat tècniques d'arqueologia biomolecular, concretament una anàlisi multiproxy de les ràtios de 87Sr/86Sr i δ18O en restes humanes i animals. Amb la intenció de contextualitzar espacialment els resultats d'humans i individus, s'han recollit mostres modernes de sediment i vegetació al voltant dels jaciments estudiats per establir rangs referencials d'estronci biodisponible (BASr) i així poder discernir la mobilitat dels individus. La solidesa d'aquestes tècniques per inferir la mobilitat de les societats passades és àmpliament reconeguda, malgrat la seva aplicació relativament recent en la disciplina. Tot i que aquests estudis són comuns en altres regions, al nord-est de la Península Ibèrica encara són escassos. Aquesta tesi contribueix amb anàlisis sistemàtiques en restes humanes i animals de diversos jaciments i amb un mostreig sistemàtic de les àrees geològiques circumdants per establir rangs referencials locals de BASr, avançant cap a un mapeig isotòpic de la regió. Els jaciments estudiats inclouen poblacions del Neolític Mitjà (finals V mil·lenni - mitjans IV mil·lenni), el Bronze Inicial (inici - finals II mil·lenni), jaciments ibers del Ferro (segles VI-III/II ane) i de l'Edat Mitjana (segle XIV). Cada període planteja problemàtiques diferents, abordades mitjançant una revisió bibliogràfica exhaustiva i l'anàlisi comparativa de registres arqueològics amb la intenció de proporcionar una visió diacrònica dels patrons de mobilitat a cada període i associar-los amb els respectius models socio-econòmics. Finalment, es proposa una metodologia de mostreig estandarditzada amb l'ajuda de programari GIS, amb la intenció de facilitar la comparació i la interpretació dels resultats isotòpics en futurs estudis.Esta tesis doctoral tiene como objetivo general comprender y definir la movilidad de las poblaciones del nordeste de la Península Ibérica desde el Neolítico Medio hasta la Edad Media, infiriendo patrones de movilidad de forma diacrónica y coherente con los modelos socioeconómicos de estas poblaciones. Para conseguir este objetivo, se han utilizado técnicas de arqueología biomolecular, concretamente un análisis multiproxy de las ratios de 87Sr/86Sr y δ18O en restos humanos y animales. Con la intención de contextualizar espacialmente los resultados de humanos e individuos, se han recogido muestras modernas de sedimento y vegetación alrededor de los yacimientos estudiados para establecer rangos referenciales de estroncio biodisponible (BASr) y así poder discernir la movilidad de los individuos. La solidez de estas técnicas para inferir la movilidad de las sociedades pasadas es ampliamente reconocida, a pesar de su aplicación relativamente reciente en la disciplina. A pesar de que estos estudios son comunes en otras regiones, en el nordeste de la Península Ibérica todavía son escasos. Esta tesis contribuye con análisis sistemáticos en restos humanos y animales de varios yacimientos y con un muestreo sistemático de las áreas geológicas circundantes para establecer rangos referenciales locales de BASr, avanzando hacia un mapeo isotópico de la región. Los yacimientos estudiados incluyen poblaciones del Neolítico Medio (finales V milenio - mediados IV milenio), el Bronce Inicial (inicio - finales II milenio), yacimientos íberos del Hierro (siglos VI-III/II ane) y de la Edad Media (siglo XIV). Cada periodo plantea problemáticas diferentes, abordadas mediante una revisión bibliográfica exhaustiva y el análisis comparativo de registros arqueológicos con la intención de proporcionar una visión diacrónica de los patrones de movilidad en cada periodo y asociarlos con los respectivos modelos socioeconómicos. Finalmente, se propone una metodología de muestreo estandarizada con la ayuda de software GIS, con la intención de facilitar la comparación y la interpretación de los resultados isotópicos en futuros estudios.general aim of this PhD thesis is to understand and to define the human from the populations that inhabited the north-eastern Iberian peninsula from the Middle Neolithic to the Middle Ages. The objective is to infer mobility patterns within a diachronic perspective. To achieve this goal, biomolecular archaeological techniques were used, specifically a multiproxy analysis of 87Sr/86Sr and δ18O ratios in human and animal remains. In order to provide spatial analyses s, modern environmental samples were collected around the sites to establish reference ranges of bioavailable strontium (BASr). The reliability of these techniques to infer the mobility of past societies is widely recognised, despite their relatively recent application in the discipline. Although such studies are common in other regions, they are still scarce in the north-east of the Iberian Peninsula. This thesis contributes with systematic analyses on human and animal remains from several sites and with a systematic sampling of the surrounding geological areas to establish local BASr reference ranges, moving towards an isotopic mapping of the region. The sites include populations from the Middle Neolithic (late 5th millennium - mid 4th millennium), Early Bronze Age (early - late 2nd millennium), Iberian Iron Age (6th-3rd/early 2nd century BCE) and Middle Ages (14th century BCE). Each period poses different problems, addressed through an exhaustive bibliographical review and the comparative analysis of archaeological records with the aim of providing a diachronic view of the mobility patterns in each period and to associate them with their respective socio-economic models. Finally, a standardised sampling methodology is proposed with the aid of GIS software, aiming to facilitate the comparison and interpretation of isotopic results in future studies

Forests in Red : Anticapitalism and Community Forest Governance in Western India

Aquesta tesi delinea el significat de la conservació anticapitalista basant-se en les pràctiques existents de governança forestal comunitària a l'Índia occidental. La conservació estàndard, amb el seu entrellaçat amb el desenvolupament capitalista, no ha abordat les causes fonamentals de la pèrdua de biodiversitat. Aquest model també ha portat a nivells inacceptables de justícia socioambiental que afecten de manera desproporcionada algunes persones del Sud global, on es troben moltes zones sensibles de biodiversitat. Les premisses ontològiques d'aquest enfocament capitalista de la conservació estan sent rebutjades àmpliament. Contribueixo a aquestes propostes examinant les implicacions pràctiques d'aquest rebuig ontològicament fonamentat. En fer-ho, em baso en gran mesura en la teoria ecosocialista, basant-me en la seva rica tradició d'exposar els perjudicis i il·lusions de la lògica capitalista. Al mateix temps, guiada per un enfocament filosòfic crític-realista de la ciència, emprenc una investigació interdisciplinària basant-me en conceptes de múltiples tradicions teòriques en un estudi que utilitza mètodes qualitatius pel treball de camp entre els pobles del bosc de l'Índia occidental. Després de sintetitzar les crítiques a la conservació convencional, resumeixo els principis teòrics clau de les alternatives tal com s'han avançat fins avui dia. A partir d'aquesta síntesi, en els dos capítols següents, abordaré per separat dos principis bàsics utilitzant material empíric de dues regions boscoses de Maharashtra, Índia. En el primer cas de Koliwadi* i el Santuari de Vida Silvestre de Bhimashankar, examino la lògica del dualisme natura/cultura que sustenta la conservació de la fortalesa a través del concepte d'alienació, basant-me en obres de Karl Marx i Rahel Jaeggi. Mostro com separar les persones de la natura produeix múltiples formes d'alienació, algunes de les quals es manifesten en el nivell més subtil de la subjectivitat dels habitants del bosc. Aquestes alienacions subjectives s'exacerben dins del neoliberalisme, una lògica politicoeconòmica que aclapara l'Índia. Aquestes noves formes d'alienació que es manifesten en les relacions comunitat-bosc donen legitimitat a l'enfocament de "tornar a les barreres", una postura privilegiada per actors dominants com la burocràcia forestal de l'Índia. Jo anomeno aquesta lògica perversa d'intensificar les separacions entre humans i la natura "conservació per alienació". En el segon cas de Korchi, mostro que la tendència dominant a tractar la natura principalment com una font de valor de canvi es pot contrarestar considerant les relacions de valor més fonamentals que els habitants dels boscos ja tenen amb els ecosistemes circumdants. Aquí em baso en la conceptualització d'Ariel Salleh del valor metabòlic, generat en les relacions de reciprocitat i cura que moltes comunitats indígenes i camperoles tenen amb la naturalesa local, que en si mateixa es deriva de prioritzar l'ecosuficiència sobre el valor abstracte. A Korchi, utilitzant la lent analítica de les relacions de valor, argumento que una constel·lació de relacions directes de valor d'ús i valor metabòlic manté sota control les pressions de valor de canvi donant lloc a un metabolisme social saludable, o que jo descric com un equilibri delicat. Com a pas final, analitzo Koliwadi i Korchi en relació entre ells aplicant el marc de Diverse Ecologies de Robert Fletcher que adapto utilitzant la noció marxista de necessitats radicals. Una necessitat radical és una necessitat la satisfacció de la qual condueix a transformacions en l'ordre social actual i dominant, el capitalisme en el nostre cas. Sostinc que a Korchi i Koliwadi una necessitat radical és la necessitat d'un reconeixement formal dels drets de la comunitat a l'ús i la governança dels boscos. Aquesta tesi, en resum, és un intent integral d'abordar la reivindicació acadèmica que la conservació radical ha de rebutjar les lògiques dels valors capitalistes. *Un pseudònim del poble per mantenir l'anonimat.Esta tesis describe el significado de la conservación (ambiental) anticapitalista, basándose para ello en las prácticas de gobernanza forestal comunitaria existentes en India Occidental. El enfoque predominante en la conservación ambiental está profundamente vinculado con el desarrollo capitalista, y por ello no alcanza a intervenir sobre las causas últimas de la pérdida de biodiversidad. También ha conducido a niveles inaceptables de justicia socioambiental. Las premisas ontológicas que subyacen a este enfoque capitalista de conservación han comenzado a ser ampliamente rechazadas. A partir de este rechazo surgen formas de conservación que se perfilan como alternativas radicales al enfoque predominante de conservación. Esta tesis examina las implicaciones prácticas de este rechazo ontológico de las premisas del enfoque capitalista de conservación. Para ello, se basa en la teoría ecosocialista y en su rica tradición de exponer los fallos, y desmontar los mitos, de la lógica capitalista. Simultáneamente, guiado por la filosofía del realismo crítico, emprendo una investigación interdisciplinar en un estudio que utiliza métodos cualitativos Tras sintetizar las críticas del enfoque convencional de la conservación, hago un resumen de los principios teóricos de las alternativas desarrolladas hasta la fecha. A partir de esta síntesis, desarrollo por separado dos de estos principios clave, construyendo en base al material empírico recogido en dos zonas forestales en Maharashtra (India). En el primero, examino la lógica del dualismo naturaleza/cultura que subyace al enfoque de conservación en fortalezas, a través del caso de Koliwadi* y el Santuario de vida salvaje de Bhimashankar. Para ello utilizo el concepto de alienación inspirándome en Marx y Rahel Jaeggi. Con ello muestro como la separación entre ser humano y naturaleza produce múltiples formas de alienación, algunas de las cuales se manifiestan al nivel sutil de la subjetividad de los pobladores de los bosques. El neoliberalismo, una lógica político-económica arrasadora en India, exacerba esta alienación subjetiva. Estas nuevas formas de alienación se vuelven patentes en las relaciones entre las comunidades y el bosque, y a su vez, otorgan legitimidad a los enfoques de conservación que pretenden "volver a levantar las fortalezas", favorecidos por actores dominantes como la burocracia forestal India. A esta lógica perversa de intensificación de la separación entre ser humano y naturaleza le llamo "conservación-por-alienación". En el segundo capítulo, a través del caso de Korchi, muestro cómo puede contrarrestarse la tendencia dominante de tratar la naturaleza como una mera fuente de valor de cambio. Para ello, deben considerarse las relaciones de valor fundamentales que establecen los pobladores del bosque con su entorno. En este capítulo, me baso en la conceptualización del valor metabólico de Ariel Salleh, que se genera con las relaciones de reciprocidad y cuidado que se establecen entre muchas comunidades indígenas y campesinas con sus entornos naturales. Analizando el caso de Korchi a través de la lente teórica de las relaciones de valor, argumento que la combinación de fuerzas entre el valor de uso directo y el valor metabólico contrarresta la presión del valor de intercambio, dando como resultado un metabolismo social saludable. Como paso final, analizo la relación entre los casos de Koliwadi y Korchi, aplicando una adaptación del marco teórico de las Ecologías Diversas de Robert Fletcher, usando la noción Marxista de las necesidades radicales. Una necesidad radical es una necesidad cuya satisfacción lleva a la transformación del orden social imperante, en nuestro caso, el capitalismo. En este capítulo argumento que en Korchi y Koliwadi una necesidad radical es la necesidad del reconocimiento formal de los derechos de uso y gobernanza del bosque propios de las comunidades locales. Esta tesis hace un hincapié exhaustivo en la idea de que la conservación radical debe rechazar las lógicas de valor capitalistas *PseudónimoThis thesis delineates the meaning of anticapitalist conservation by drawing on existing practices of community forest-governance in Western India. Mainstream conservation, intertwined with capitalist development, has failed to address the root causes of biodiversity loss. It has also led to unacceptable levels of socio-environmental justice that disproportionately affect some people in the global South, where many biodiversity hotspots lie. The ontological premises of this capitalist approach to conservation is now being widely rejected: No longer should nature be treated as completely separate from society and no longer should it be a goal to sell nature to save it. Stemming from that rejection, a few proposals for radical alternatives have been outlined. I contribute to those proposals by examining the practical implications of their ontologically-grounded rejection. In doing so I draw heavily on eco-socialist theory, building on its rich tradition of exposing the many ills and illusions of capitalist logic. At the same time, guided by the philosophy of critical-realism, I undertake an interdisciplinary investigation applying concepts from multiple theoretical traditions in a study that uses qualitative methods among the forest peoples of Western India. After synthesizing the critiques of mainstream conservation, I summarise the key theoretical tenets of alternatives as hitherto advanced. Building from this synthesis, I separately tackle two core tenets using empirical material from two forested regions in Maharashtra, India. In the first case of Koliwadi* and the Bhimashankar Wildlife Sanctuary, I examine the logic of nature/culture dualism underpinning fortress conservation through the concept of alienation, drawing on Karl Marx and Rahel Jaeggi. I show how separating people from nature produces multiple forms of alienation, some of which manifest at the subtle level of forest-dweller subjectivity. These subjective alienations are being exacerbated within neoliberalism, a political-economic logic overwhelming India. These newer forms of alienations in community-forest relations in turn give legitimacy to the 'back-to-the-barriers' approach, a stance privileged by dominant actors such as India's forest bureaucracy. This perverse logic of intensifying separations between communities and nature I term 'conservation-by-alienation'; I also briefly cover how Koliwadi's villagers are attempting to resist it. In the second case of Korchi, I show that the mainstream tendency to treat nature primarily as a source of exchange-value can be countered by considering the more fundamental value relations forest-dwellers already have with surrounding forests. Here I draw on Ariel Salleh's conceptualisation of metabolic-value: a value generated in relations of reciprocity and care that many indigenous and peasant communities have with local natures. In Korchi, using the analytical lens of value-relations, I argue that a constellation of direct use-value and metabolic-value relations keeps exchange-value pressures in check resulting in a healthy social metabolism, or what I term a fine balance. As a final step, I analyse Koliwadi and Korchi in relation to each other by applying Robert Fletcher's Diverse Ecologies framework. I adapt his original framework using the Marxist notion of radical needs. A radical need is a need whose satisfaction leads to transformations in the dominant social order, capitalism in this case. I argue that in Korchi and Koliwadi one radical need is the need for formal recognition of the community's rights to forest use and governance. Varying levels of satisfaction of this need produce varying levels of radical transformation in community-forest relations as evident in each case. This thesis is a thorough attempt to pay heed to the scholarly claim that radical conservation must reject capitalist value logics: it specifies the ways in which that rejection could occur by drawing inspiration from forest-dwellers struggling to reclaim their forests in the here and now. *A pseudonym for the village to maintain anonymity