Climate policy and inequality in urban areas : Beyond incomes

Opposition to climate policies is partly due to their impacts on inequality. But with most economic studies focused on income inequalities, the quantitative spatial effect of economic climate policy instruments is poorly understood. Here, using a model derived from the standard urban model of urban economics, we simulate a fuel tax in Cape Town, South Africa, decomposing its impacts by income class, housing type, and location, and over different timeframes, assuming that agents gradually adapt. We find that in the short term, there are both income and spatial inequalities, with low-income households or suburban dwellers more negatively impacted. These inequalities persist in the medium and long terms, as the poorest households, living in informal or subsidized housing, have few or no ways to adapt to fuel price increases by changing housing type, size or location, or transportation mode. Low-income households living in formal housing are also impacted by the tax over the long term due to complex effects driven by competition with richer households in the housing market. Complementary policies promoting a flexible labor market, affordable public transportation, or subsidies that help low-income households live closer to employment centers will be key to the social acceptability of climate policies

Microwave Displacement Sensor With Good Linearity and Dynamic Range Based on a Microstrip Line Pair Loaded With Movable Electric-LC Resonators

Altres ajuts: ICREAThis article presents a linear displacement sensor exhibiting good linearity and dynamic range. The sensor consists of a pair of parallel microstrip lines both terminated with a matched load (the static part) and a pair of electric-LC (ELC) resonators tuned to different (but closely spaced) frequencies, etched in a movable substrate. By feeding the lines with harmonic signals tuned to the resonance frequencies of the ELC resonators, such signals are completely reflected back to the source provided that the ELCs are on top of the lines, coupled to them (i.e., at short distance and with adequate orientation). The phase of the reflection coefficient of each line depends on the frequency of the feeding signal as well as on the distance between the input port and the corresponding ELC resonator and repeats every half-wavelength. Thus, by displacing the ELC pair longitudinally (axially) along the line pair, the position of the ELC pair with regard to the input ports can be retrieved. The main relevant advantage of the proposed structure is that the pair of phases of the reflection coefficients (the output variable) exhibits a periodic pattern with an ELC position that repeats each time the ELC pair has displaced a distance corresponding to the minimum common multiple (MCM) of the half-wavelengths of each signal. Thus, by considering closely spaced ELC frequencies (and hence half-wavelengths), the input dynamic range can be dramatically enhanced. This idea is validated by means of two designed and fabricated prototype displacement sensors fed with harmonic signals tuned to 2.0 and 2.5 GHz in one case and tuned to 2.1 and 2.3 GHz in the other case

Fichas de jurisprudencia : comete delito de inducción o facilitación de la prostitución el que muestra a una menor que ya se prostituía. La forma de ejercer la prostitución a través de sitios webs especializados

Sentencia Tribunal Supremo de 4 de noviembre de 2020 (RJ 2020, 4270) por la que resuelve el recurso de casación interpuesto por el Ministerio Fiscal contra la Sentencia de 8 de noviembre de 2018 (ARP 2020, 298), dictada por la Sala de lo Civil y Penal del Tribunal Superior de Justicia de Aragón, en la que se absuelve a Ángel en apelación del delito de prostitución del art. 188.1 del Código penal, por el que había sido condenado por la Audiencia Provincial de Zaragoza (SAP de Z 19 de julio de 2018 (PROV 2018, 254754

Desenvolupament d'una ruta sintètica viable per un API genèric d'interès comercial

El propòsit d¿aquesta tesi és desenvolupar un procediment de fabricació pel fàrmac Relugolix per poder entrar en el mercat mundial de genèrics, un cop la patent de producte hagi expirat. Aquest medicament s¿utilitza pel tractament dels fibromes uterins (Japó) i pel tractament en adults del càncer de pròstata avançat (Estats Units). L¿objectiu és trobar una nova ruta sintètica competitiva i no infringent pel principi actiu farmacèutic (API) i optimitzar-la per tenir un procediment econòmicament viable i industrialitzable, complint amb tots els requisits de seguretat i qualitat. S¿han proposat i provat diferents rutes de síntesi (RoS), d¿on s¿ha adquirit l¿experiència i el coneixement sobre la naturalesa del producte en cada ruta prèvia provada. Únicament la RoS B ha demostrat ser una ruta adequada per tal propòsit. La RoS B s¿ha verificat en la Fase I i també s¿ha optimitzat en la Fase II, arribant -se a la fabricació a escala de KiloLab de dos lots conformes (Fase III).El propósito de esta tesis es desarrollar un procedimiento de fabricación para el fármaco Relugolix para poder entrar en el mercado mundial de genéricos, una vez la patente de producto haya expirado. Este medicamento se utiliza para el tratamiento de los fibromas uterinos (Japón) y para el tratamiento en adultos del cáncer de próstata avanzado (Estados Unidos). El objetivo es encontrar una nueva ruta sintética competitiva y no infringente para el principio activo farmacéutico (API) y optimizarla para tener un procedimiento económicamente viable e industrializable, cumpliendo con todos los requisitos de seguridad y calidad. Se han propuesto y probado diferentes rutas de síntesis (RoS), de las cuales se ha adquirido la experiencia y el conocimiento sobre la naturaleza del producto en cada ruta previa probada. Únicamente la RoS B ha demostrado ser una ruta adecuada para tal propósito. La RoS B se ha verificado en la Fase I y también se ha optimizado en la Fase II, llegando a la fabricación a escala de KiloLab de dos lotes conformes (Fase III).The purpose of this thesis is to develop a manufacturing procedure for the drug Relugolix in order to enter the global generics market once the product patent has expired. This drug is used for the treatment of uterine fibroids (Japan) and for the treatment of advanced prostate cancer in adults (United States). The goal is to find a new, competitive, and non-infringing synthetic route for the active pharmaceutical ingredient (API) and to optimize it to have an economically viable and industrially feasible procedure that meets all safety and quality requirements. Various synthetic routes (RoS) have been proposed and tested, from which experience and knowledge about the nature of the products in each route tested have been acquired. Only RoS B has proven to be an adequate route for this purpose. RoS B was verified in Phase I and further optimized in Phase II, leading to the KiloLab-scale manufacturing of two compliant batches (Phase III)

Breaking new ground in photomorphogenesis : novel regulators in the interplay of light and chloroplast signaling in Arabidopsis thaliana

Com a organismes sèssils, les plantes han d'adaptar-se constantment als canvis ambientals, com les variacions de temperatura, disponibilitat de nutrients, humitat, llum i molts més. La llum és d'importància cabdal ja que funciona com a font d'energia i d'informació. Un cop germinades sota terra, les plàntules allarguen ràpidament l'hipocòtil per arribar a la llum. Un cop emergeixen, les plàntules experimenten la desetiolació, un procés complex que permet una transició a l'autotròfia madurant el cloroplast i promovent el desenvolupament fotomorfogènic de la plàntula inhibint la ràpida elongació de l'hipocòtil, desencadenant l'obertura del ganxo apical i l'obertura i expansió dels cotilèdons per maximitzar l'àrea fotosintètica. La llum és percebuda per fotoreceptors com els fitocroms (PHY) responsables de la percepció de la llum vermella. Un cop les plantes són exposades a la llum, els fitocroms foto-activats degraden els factors de transcripció anomenats Phytochrome Interacting Factors (PIF), que actuen com a repressors de la fotomorfogènesi a la foscor, permetent el desenvolupament fotomorfogènic. El cloroplast també funciona com a sensor ambiental, i les disrupcions causades per estrès com la llum excessiva promouen el que s'anomena senyals retrògrades del cloroplast (RS) que modula l'expressió gènica nuclear i evita el desenvolupament fotomorfogènic. En el cloroplast, la proteïna GENOMES UNCOUPLED 1 (GUN1) és crucial en la generació de RS, però el seu mecanisme i la naturalesa de la senyal romanen sense resoldre. Al nucli, les RS del cloroplast reprimeix l'expressió de GOLDEN2-LIKE1 (GLK1), un promotor del desenvolupament del cloroplast i la fotomorfogènesi. Al començament d'aquest projecte, es va demostrar que el mòdul GUN1/GLK1 reprimeix la fotomorfogènesi en cas de danys al cloroplast, però és necessària un millor estudi d'aquesta via per tal de comprendre completament aquest mecanisme repressiu. Hem identificat el factor de transcripció BBX16 com una diana directe de GLK1 que promou la fotomorfogènesi en condicions moderades de llum i és reprimit pel mòdul GUN1/GLK1 en cas de danys al cloroplast. Tot i que el coneixement sobre els canvis morfològics induïts per la llum en les plàntules és extens, l'expansió dels cotilèdons continua estant vagament definida. Des de les diferents dinàmiques de creixement en els diferents tipus cel·lulars fins als reguladors genètics involucrats, aquest procés representa un repte significatiu per a la recerca i la comprensió del procés de desetiolació, però també una oportunitat per a entendre'l millor. Hem definit les dinàmiques de l'expansió dels cotilèdons durant la desetiolació explorant les diferents capes cel·lulars i la implicació del mòdul PHY/PIF en la seva regulació. Per contribuir a la comprensió de l'expansió dels cotilèdons, hem identificat UNEXPANDED COTYLEDONS (UCO), un factor de transcripció dits de zinc C2H2 que indueix l'expansió dels cotilèdons quan les plàntules es veuen exposades a la llum per primera vegada i és reprimit per les RS per evitar l'expansió en condicions inadequades. Malgrat les nostres contribucions significatives a la comprensió de les vies de senyalització retrògrada, la naturalesa del senyal mediat per GUN1 continua desconeguda, i es necessiten desentranyar més mecanismes reguladors per comprendre completament aquest procés. Per abordar aquesta problemàtica, hem dissenyat un experiment de cribratge per a trobar supressors del mutant gun1 i poder identificar els components aigües avall de GUN1. Hem identificat NUCLEOLIN-LIKE1 (NUC1), una proteïna localitzada al nuclèol involucrada en el processament de l'ARN ribosòmic i la biogènesi del ribosoma. Els nostres resultats indiquen que NUC1 és essencial per a la desetiolació de les plàntules i l'adaptació a l'estrès per excés de llum. Finalment, hem delineat una regulació transcriptòmica coordinada dels gens de biogènesi del ribosoma duta a terme per la llum dependent dels PIFs, i pel dany al cloroplast de manera dependent de GUN1.Como organismos sésiles, las plantas deben adaptarse constantemente a los cambios ambientales, como las variaciones de temperatura, disponibilidad de nutrientes, humedad, luz y muchos más. Una vez germinadas bajo tierra, las plántulas alargan rápidamente el hipocótilo para alcanzar la luz. Una vez emergen, las plántulas experimentan la desetiolación, un proceso complejo que permite una transición a la autótrofia madurando el cloroplasto y promoviendo el desarrollo fotomorfogénico de la plántula inhibiendo la rápida elongación del hipocótilo, desencadenando la apertura del gancho apical y la apertura y expansión de los cotiledones para maximizar el área fotosintética. La luz es percibida por fotoreceptores como los fitocromos (PHY) responsables de la percepción de la luz roja. Una vez las plantas son expuestas a la luz, los fitocromos foto-activados degradan los factores de transcripción llamados Phytochrome Interacting Factors (PIF), que actúan como represores de la fotomorfogénesis en la oscuridad, permitiendo el desarrollo fotomorfogénico. El cloroplasto también funciona como sensor ambiental, y las disrupciones causadas por estrés como la luz excesiva promueven lo que se llama señales retrógradas del cloroplasto (RS) que modulan la expresión génica nuclear y evitan el desarrollo de la fotomorfogénesis. En el cloroplasto, la proteína GENOMES UNCOUPLED 1 (GUN1) es crucial en la generación de RS, pero su mecanismo y la naturaleza de la señal permanecen sin resolver. En el núcleo, las RS del cloroplasto reprimen la expresión de GOLDEN2-LIKE1 (GLK1), un promotor del desarrollo del cloroplasto y la fotomorfogénesis. Al comienzo de este proyecto, se demostró que el módulo GUN1/GLK1 reprime la fotomorfogénesis en caso de daños al cloroplasto, pero es necesario un mejor estudio de esta vía para comprender completamente este mecanismo represivo. Hemos identificado el factor de transcripción BBX16 como un objetivo directo de GLK1 que promueve la fotomorfogénesis en condiciones moderadas de luz y es reprimido por el módulo GUN1/GLK1 ante daños en el cloroplasto. Aunque el conocimiento sobre los cambios morfológicos inducidos por la luz en las plántulas es extenso, la expansión de los cotiledones sigue estando vagamente definida. Desde las diferentes dinámicas de crecimiento en los diferentes tipos celulares hasta los reguladores genéticos involucrados, este proceso representa un desafío significativo para la investigación y la comprensión del proceso de desetiolación, pero también una oportunidad para entenderlo mejor. Hemos definido las dinámicas de la expansión de los cotiledones durante la desetiolación explorando las diferentes capas celulares y la implicación del módulo PHY/PIF en su regulación. Para contribuir a la comprensión de la expansión de los cotiledones, hemos identificado UNEXPANDED COTYLEDONS (UCO), un factor de transcripción dedos de zinc C2H2 que induce la expansión de los cotiledones cuando las plántulas son expuestas a la luz por primera vez y es reprimido por las RS para evitar la expansión en condiciones inadecuadas. A pesar de nuestras contribuciones significativas a la comprensión de las vías de señalización retrógrada, la naturaleza de la señal mediada por GUN1 sigue siendo desconocida, y se necesitan desentrañar más mecanismos reguladores para comprender completamente este proceso. Para abordar esta problemática, hemos diseñado un experimento de cribado para encontrar supresores del mutante gun1 y poder identificar los componentes aguas abajo de GUN1. Hemos identificado NUCLEOLIN-LIKE1 (NUC1), una proteína localizada en el nucleolo involucrada en el procesamiento del ARN ribosómico y la biogénesis del ribosoma. Nuestros resultados indican que NUC1 es esencial para la desetiolación de las plántulas y la adaptación al estrés por exceso de luz. Finalmente, hemos delineado una regulación transcriptómica coordinada de los genes de biogénesis del ribosoma llevada a cabo por la luz dependiente de los PIFs, y por el daño al cloroplasto de manera dependiente de GUN1.As sessile organisms, plants must consistently adapt to environmental changes, such as variations in temperature, nutrient availability, humidity, light, and many more. Light is of utmost importance as it functions as a source of energy and as information signal. After germination undersoil, seedlings rapidly elongate their hypocotyl to reach the light. Once they emerge, seedlings experience de-etiolation, a complex process that allows a transition to autotrophy by maturing the chloroplast (greening) and promoting seedling photomorphogenic development by arresting the rapid hypocotyl elongation, triggering apical hook opening and opening and expanding of the cotyledons to maximize the photosynthetic area. Light is perceived by photoreceptors such as the phytochromes (PHY) responsible for red/far red light perception. Once plants are exposed to light, the photo-activated phytochromes degrade the Phytochrome Interacting Factors (PIF) transcription factors, which act as photomorphogenesis repressors in the dark, allowing photomorphogenic development. The chloroplast also works as an environmental sensor, and disruptions caused by stresses such as excessive light promote the so-called chloroplast retrograde signaling (RS) that modulates nuclear gene expression and prevents photomorphogenesis development. In the chloroplast, the pentatricopeptide repeat protein GENOMES UNCOUPLED 1 (GUN1) is crucial in generating RS, but its mechanism and nature remain unsolved. In the nucleus, the chloroplast RS represses the GOLDEN2-LIKE1 (GLK1) expression, a chloroplast development and photomorphogenesis promoter. At the beginning of this project, the GUN1/GLK1 module was shown to regulate photomorphogenesis upon chloroplast damage, but further exploration of the pathway was required to fully understand this repression mechanism. We identified BBX16 as a direct GLK1 target that promotes photomorphogenesis in moderate conditions and is repressed by the GUN1/GLK1 module upon chloroplast damage. Although the knowledge about light-induced morphological changes in seedlings is extensive, cotyledon expansion remains vaguely defined. Given the distinct dynamics of growth in the different cell types and the lack of understanding of the genetic regulators involved, this process presents a significant challenge but also an opportunity for organ-expansion research and to gain better understanding of de-etiolation. We first defined the dynamics of cotyledon expansion during de-etiolation by exploring different cell layers and the involvement of the PHY/PIF module in its regulation. Next, to contribute to the cotyledon expansion understanding, we identified UNEXPANDED COTYLEDONS (UCO), a C2H2 zinc finger transcription factor that induces cotyledon expansion when seedlings are exposed to light for the first time and is repressed by RS to prevent expansion in inadequate conditions. Despite our significant contributions to the understanding of the RS pathway, the nature of the GUN1-mediated signal remains unknown, and more regulatory mechanisms are needed to understand this process entirely. To tackle this, we designed a gun1 mutant suppressor screen to identify GUN1 downstream components. We identified NUCLEOLIN-LIKE1 (NUC1), a nucleolar-located protein involved in ribosomal RNA processing and ribosome biogenesis. Our findings indicate that NUC1 is essential for seedling de-etiolation and adaptation to high light stress. Finally, we outlined a coordinated transcriptomic regulation of ribosome biogenesis genes by light in a PIF-dependent manner and by chloroplast damage in a GUN1-dependent manner

Role of p38α in UVB-induced melanoma development, progression and immune response regulation

El melanoma, la forma més agressiva de càncer de pell, continua essent difícil de tractar a causa de la manca de biomarcadors clars de resposta o resistència a les teràpies actuals i les seves complexes interaccions amb el sistema immunitari. Comprendre els mecanismes moleculars subjacents a la progressió del melanoma i la resposta a la immunoteràpia és fonamental per al desenvolupament d'estratègies terapèutiques eficaces. En aquest estudi, hem investigat el paper de p38α , una molècula de senyalització clau, en el desenvolupament i la progressió del melanoma, i el seu impacte al microambient tumoral (MAT) i la resposta a la immunoteràpia. Aquest estudi aporta nous coneixements sobre la doble funció de p38α en el desenvolupament i la progressió del melanoma BrafV600E induït per UVB. Utilitzant models de ratolí, els nostres resultats suggereixen que p38α pot actuar com a supressor tumoral en la transformació de melanòcits induïda per l'activació de l'oncogen BrafV600E i la irradiació UVB, però pot facilitar el creixement i la progressió del tumor de melanoma. L'anàlisi de les cèl·lules immunitàries que infiltren el tumor demostra que p38α contribueix a la progressió del melanoma regulant la immunitat antitumoral, perjudicant les respostes immunitàries citotòxiques i modulant el reclutament i l'activitat de les cèl·lules mieloides immunosupressores. Les nostres resultats revelen perfils d'expressió gènica diferencials entre tumors amb i sense expressió de p38α , particularment en processos relacionats amb la immunitat. Les cèl·lules tumorals regulen l'expressió d'una sèrie de molècules inflamatòries a través de p38α que poden potencialment impactar a la resposta immune antitumoral i al MAT. A més, mostrem que l'absència de p338α a les cèl·lules tumorals condueix a una resposta més favorable al bloqueig de PD-1, cosa que suggereix que dirigir-se p338α podria millorar l'eficàcia de la immunoteràpia en pacients amb melanoma. Una firma gènica associada a p38α identificada en aquest estudi es correlaciona amb una bona resposta a la immunoteràpia en pacients amb melanoma, destacant el potencial translacional de les nostres troballes. En conclusió, el nostre estudi proporciona informació valuosa sobre el paper de p38α en el desenvolupament del melanoma, la progressió i la resposta a la immunoteràpia. Dirigir se a p38α pot representar un enfocament terapèutic prometedor per potenciar la resposta immunitària antitumoral i millorar els resultats dels pacients amb melanoma.El melanoma, la forma más agresiva de cáncer de piel, sigue siendo difícil de tratar debido a la falta de biomarcadores claros de respuesta o resistencia a las terapias actuales y a sus complejas interacciones con el sistema inmunitario. Comprender los mecanismos moleculares que subyacen a la progresión del melanoma y la respuesta a la inmunoterapia es fundamental para el desarrollo de estrategias terapéuticas eficaces. En este estudio, hemos investigado el papel de p38α, una molécula de señalización clave, en el desarrollo y la progresión del melanoma, y su impacto en el microambiente tumoral (MAT) y la respuesta a la inmunoterapia. Este estudio aporta nuevos conocimientos sobre la doble función de p38α en el desarrollo y la progresión del melanoma BrafV600E inducido por UVB. Utilizando modelos de ratón, nuestros resultados sugieren que p38α puede actuar como supresor tumoral en la transformación de melanocitos inducida por la activación del oncogén BrafV600E y la irradiación UVB, pero puede facilitar el crecimiento y la progresión del tumor de melanoma. El análisis de las células inmunitarias que infiltran el tumor demuestra que p38α contribuye a la progresión del melanoma regulando la inmunidad antitumoral, perjudicando las respuestas inmunitarias citotóxicas y modulando el reclutamiento y la actividad de las células mieloides inmunosupresoras. Nuestros resultados revelan perfiles de expresión génica diferenciales entre tumores con y sin expresión de p38α particularmente en procesos relacionados con la inmunidad. Las células tumorales regulan la expresión de una serie de moléculas inflamatorias a través de p38α que pueden potencialmente impactar en la respuesta inmune antitumoral y en el MAT. Además, mostramos que la ausencia de p38α en las células tumorales conduce a una respuesta más favorable al bloqueo de PD-1, lo que sugiere que dirigirse a p38α podría mejorar la eficacia de la inmunoterapia en pacientes con melanoma. Una firma génica asociada a p38α identificada en este estudio se correlaciona con una buena respuesta a la inmunoterapia en pacientes con melanoma, destacando el potencial traslacional de nuestros hallazgos. En conclusión, nuestro estudio proporciona información valiosa sobre el papel de p38α en el desarrollo del melanoma, la progresión y la respuesta a la inmunoterapia. Dirigirse a p38α puede representar un enfoque terapéutico prometedor para potenciar la respuesta inmunitaria antitumoral y mejorar los resultados de los pacientes con melanoma.Melanoma, the most aggressive form of skin cancer, remains challenging to treat due to the lack of clear biomarkers of response or resistance to current therapies and its complex interactions with the immune system. Understanding the molecular mechanisms underlying melanoma progression and response to immunotherapy is critical for the development of effective therapeutic strategies. In this study, we have investigated the role of p38α , a key signaling molecule, in melanoma development and progression, and its impact on the tumor microenvironment (TME) and response to immunotherapy. This study provides novel insights into the dual role of p38α in UVB induced BrafV600E melanoma development and progression. Using mouse models, our results suggest that p38α may act as a tumor suppressor in the melanocyte transformation induced by BrafV600E oncogene activation and UVB irradiation but may facilitate melanoma tumor growth and progression. Analysis of the tumor-infiltrating immune cells demonstrates that p38α contributes to melanoma progression by regulating anti-tumor immunity, impairing cytotoxic immune responses, and modulating the recruitment and activity of immunosuppressive myeloid cells. Our findings reveal differential gene expression profiles between tumors with and without p38α expression, particularly in immune-related processes. Tumor cells regulate the expression of a number of inflammatory molecules through p38α that may potentially impact the anti-tumor immune response and the TME. In addition, we show that the absence of p38α in tumor cells leads to a more favorable response to PD-1 blockade, suggesting that targeting p38α could enhance the efficacy of immunotherapy in melanoma patients. A p38α associated gene signature identified in this study correlates with a good response to immunotherapy in melanoma patients, highlighting the translational potential of our findings. In conclusion, our study provides valuable insights into the role of p38α in melanoma development, progression and immunotherapy response. Targeting p38α may represent a promising therapeutic approach to enhance the anti-tumor immune response and improve patient outcomes in melanoma

Novel chronokine-based approaches to tackle multiple pathways in Alzheimer's disease : secreted Klotho and newly designed chimeric HEBE

La malaltia d'Alzheimer és la forma més comuna de demència a tot el món. Aquest trastorn neurodegeneratiu es caracteritza per l'acumulació de proteïnes β-amiloide i Tau al cervell, juntament amb vies i processos cel·lulars desregulats. Malgrat les nombroses estratègies terapèutiques proposades, no s'ha aprovat cap tractament definitiu per curar o prevenir l'Alzheimer a causa de la seva naturalesa multifacètica, fent que les estratègies d'una sola diana siguin ineficaces. Per tant, les proteïnes pleiotrópiques com les cronoquines ofereixen una potencial alternativa per a una teràpia efectiva contra l'Alzheimer. Les cronoquines són proteïnes que determinen funcions sistèmiques i processos d'envelliment biològic, i poden emprar-se per desenvolupar una teràpia que combati el deteriorament cognitiu observat en l'Alzheimer. Klotho és una proteïna pleiotrópica que té un important paper antienvelliment i neuroprotector al cervell. La isoforma secretada (sKL) ha demostrat millorar la cognició i la memòria en ratolins envellits. La disminució en l'expressió de sKL amb l'edat o en la patologia de l'Alzheimer la posiciona com una candidata terapèutica prometedora per a l'Alzheimer. En la present tesi, es va provar l'administració sistèmica de sKL humà recombinant en un model de ratolí amb Alzheimer. Ratolins APP/Tau de cinc mesos van rebre injeccions intraperitoneals diàries de sKL recombinant durant 6 setmanes. El tractament amb sKL no va afectar el pes ni l'activitat locomotora dels ratolins amb Alzheimer. Malgrat el fenotip relativament lleu d'Alzheimer en els ratolins, especialment entre les femelles, es va observar una modesta millora en la memòria de reconeixement en els ratolins mascles amb Alzheimer després del tractament amb sKL. L'anàlisi transcriptòmic va suggerir que aquesta millora cognitiva podria involucrar una major neurotransmissió de glutamat, tot i que el mecanisme precís continua sent poc clar a causa de la incapacitat de sKL per travessar la barrera hematoencefàlica. Malgrat les propietats pleiotrópiques de sKL, podria no ser suficient com a tractament independent per a l'Alzheimer. En conseqüència, una combinació de diverses cronoquines podria representar una estratègia terapèutica més potent. En la present tesi es va dissenyar una nova cronoquina quimèrica, HEBE, integrant els efectes neuroprotectors de sKL, les millores en la funció microglial de sTREM2 i la promoció de la diferenciació neuronal i la densitat sinàptica de TIMP2. Les proves in vitro d'HEBE van revelar noves funcions derivades de la combinació de les proteïnes, tot i que la subunitat TIMP2 en HEBE no va poder inhibir les MMPs. Posteriorment, HEBE es va avaluar in vivo mitjançant teràpia gènica utilitzant un vector AAV9P31 en ratolins APP/Tau de 24 setmanes d'edat, i es van dur a terme proves de comportament i cognitives a les 36 setmanes d'edat. Els ratolins amb Alzheimer van mostrar un fenotip marcat, i HEBE va millorar significativament la memòria de reconeixement i l'aprenentatge espacial, sense efectes tòxics. Aquestes millores van coincidir amb una reducció de les acumulacions de pTau a l'hipocamp i modestes millores transcripcionals a l'hipocamp i còrtex entorrinal. També es va generar una segona versió d'HEBE, anomenada HEBE2, per superar la manca d'inhibició de MMP per part de TIMP2 en HEBE, i per aconseguir una expressió més sostinguda de la proteïna mitjançant la modificació del promotor. Futurs estudis avaluaran l'eficàcia de HEBE2 in vitro i in vivo per determinar el seu potencial per millorar els resultats funcionals en comparació amb HEBE.La enfermedad de Alzheimer (EA) es la forma más común de demencia en todo el mundo. Este trastorno neurodegenerativo se caracteriza por la acumulación de proteínas β-amiloide y Tau en el cerebro, junto con vías y procesos celulares desregulados. A pesar de las numerosas estrategias terapéuticas propuestas, no se ha aprobado ningún tratamiento definitivo para curar o prevenir la EA debido a su naturaleza multifacética, haciendo que las estrategias de una sola diana sean ineficaces. Por lo tanto, las proteínas pleiotrópicas como las cronoquinas ofrecen una potencial alternativa para una terapia efectiva contra la EA. Las cronoquinas son proteínas que determinan funciones sistémicas y procesos de envejecimiento biológico, y pueden emplearse para desarrollar una terapia que combata el deterioro cognitivo observado en la EA. Klotho es una proteína pleiotrópica que desempeña un importante papel antienvejecimiento y neuroprotector en el cerebro. La isoforma secretada (sKL) ha demostrado mejorar la cognición y la memoria en ratones envejecidos. La disminución en la expresión de sKL con la edad o en la patología de la EA la posiciona como una candidata terapéutica prometedora para la EA. En la presente tesis, se probó la administración sistémica de sKL humano recombinante en un modelo de ratón de EA. Ratones APP/Tau de cinco meses recibieron inyecciones intraperitoneales diarias de sKL recombinante durante 6 semanas. El tratamiento con sKL no afectó el peso ni la actividad locomotora de los ratones con EA. A pesar del fenotipo relativamente leve de EA en los ratones, especialmente entre las hembras, se observó una modesta mejora en la memoria de reconocimiento en los ratones machos con EA tras el tratamiento con sKL. El análisis transcriptómico sugirió que esta mejora cognitiva podría involucrar una mayor neurotransmisión de glutamato, aunque el mecanismo preciso sigue siendo poco claro debido a la incapacidad de sKL para cruzar la barrera hematoencefálica. A pesar de las propiedades pleiotrópicas de sKL, podría no ser suficiente como un tratamiento independiente para la EA. En consecuencia, una combinación de varias cronoquinas podría representar una estrategia terapéutica más potente. En la presente tesis se diseñó una nueva cronoquina quimérica, HEBE, integrando los efectos neuroprotectores de sKL, las mejoras en la función microglial de sTREM2 y la promoción de la diferenciación neuronal y la densidad sináptica de TIMP2. Las pruebas in vitro de HEBE revelaron nuevas funciones derivadas de la combinación de las proteínas, aunque la subunidad TIMP2 en HEBE no pudo inhibir las MMPs. Posteriormente, HEBE se evaluó in vivo mediante terapia génica usando un vector AAV9P31 en ratones APP/Tau de 24 semanas de edad, y se realizaron pruebas de comportamiento y cognitivas a las 36 semanas de edad. Los ratones con EA mostraron un fenotipo marcado, y HEBE mejoró significativamente la memoria de reconocimiento y el aprendizaje espacial, sin efectos tóxicos. Estas mejoras coincidieron con una reducción de las acumulaciones de pTau en el hipocampo y modestas mejoras transcripcionales en el hipocampo y la corteza entorrinal. También se generó una segunda versión de HEBE, llamada HEBE2, para superar la falta de inhibición de MMP por parte de TIMP2 en HEBE, y para lograr una expresión más sostenida de la proteína mediante la modificación del promotor. Futuros estudios evaluarán la eficacia de HEBE2 in vitro e in vivo para determinar su potencial para mejorar los resultados funcionales en comparación con HEBE.Alzheimer's disease (AD) is the most common form of dementia worldwide. This neurodegenerative disorder is characterized by amyloid-β and Tau protein depositions in the brain, alongside dysregulated pathways and cellular processes. Despite numerous proposed therapeutic approaches, no definitive treatment has been approved to cure or prevent AD due to its multifaceted nature, rendering single-target strategies inefficient. Therefore, pleiotropic proteins like chronokines offer a potential alternative for effective AD therapy. Chronokines are proteins that determine systemic functions and biological aging processes, and they can be employed to develop a therapy aiming to combat the cognitive decline observed in AD. Klotho is a pleiotropic protein that plays an important anti-aging and neuroprotective role in the brain. The secreted isoform (sKL) has demonstrated cognitive enhancement and memory improvement in aged mice. The decline in sKL expression with age or in AD pathology positions it as a promising therapeutic candidate for AD. In the present thesis, the systemic administration of recombinant human sKL was tested in a mouse model of AD. Five-month-old APP/Tau mice received daily intraperitoneal injections of recombinant sKL over 6 weeks. Notably, sKL treatment did not impact the weight or locomotor activity of AD mice. Despite the relatively mild AD phenotype in the mice, particularly among females, a modest enhancement in recognition memory was observed in male AD mice following sKL treatment. Transcriptomic analysis suggested that this cognitive improvement might involve enhanced glutamate neurotransmission, although the precise mechanism remains unclear due to sKL's inability to cross the blood-brain barrier. Despite sKL's pleiotropic properties, it may not be sufficient as a standalone AD treatment. Consequently, a combination of various chronokines could represent a more potent therapeutic strategy. In the present thesis, a novel chimeric chronokine, HEBE, was engineered by integrating sKL's neuroprotective effects, sTREM2's microglial function improvements, and TIMP2's neuronal differentiation and synapse density promotion. In vitro testing of HEBE revealed new functions derived from the assembly of the proteins, while the TIMP2 subunit in HEBE was not able to inhibit MMPs. Subsequently, HEBE was evaluated in vivo via gene therapy using an AAV9P31 vector in 24-week-old APP/Tau mice, and behavioral and cognitive tests were performed at 36 weeks of age. AD mice showed a marked phenotype, and HEBE significantly improved recognition memory and spatial learning, without toxic effects. These improvements coincided with reduced pTau depositions in the hippocampus and modest transcriptional enhancements in the hippocampus and entorhinal cortex. A second version of HEBE was also generated, called HEBE2, to overcome the lack of MMP inhibition by TIMP2 in HEBE, and to achieve more sustained expression of the protein via promoter modification. Future studies will assess HEBE2's efficacy in vitro and in vivo to ascertain its potential for improved functional outcomes compared to HEBE

Novel concepts for next generation of Reversible Solid Oxide Cells

Les Cèl·lules d'Òxid Sòlid Reversibles (RSOCs, per les seves sigles en anglès) han emergit com una tecnologia prometedora per a la conversió i emmagatzematge d'energia. En els últims anys, s'han emprat diverses estratègies per millorar el rendiment de les cèl·lules, incloent l'optimització de les arquitectures de les cèl·lules, els processos de fabricació i l'activitat catalítica dels elèctrodes compostos. Una estratègia comuna per millorar el rendiment dels elèctrodes és l'ús d'un bastiment ceràmic impregnat amb una fase catalíticament activa, maximitzant el nombre de llocs actius a les fronteres de triple fase (TPB). A més, la investigació sobre la síntesi i exsolució d'òxids de perovskita nanoestructurats ha guanyat atenció, ja que les superfícies decorades amb nanopartícules catalíticament actives juguen un paper crucial en la millora del rendiment i l'estabilitat dels elèctrodes de les cèl·lules d'òxid sòlid (SOC). En aquest context, també s'avalua la manufactura additiva com una tecnologia clau per crear Cèl·lules d'Òxid Sòlid millorades per disseny, permetent la futura incorporació de materials amb més complexitat. Aquest treball explora l'ús de la manufactura additiva en la producció de SOCs i introdueix nanocompostos avançats per a elèctrodes utilitzant tècniques d'infiltració i exsolució. La integració de la manufactura additiva amb tècniques de fabricació de ceràmica porosa ofereix el potencial per optimitzar les microestructures i geometries, proporcionant una alternativa als materials d'elèctrodes convencionals i minimitzant la necessitat de capes barrera de CGO. Els principals objectius d'aquest treball són demostrar l'escalabilitat de les tecnologies d'impressió 3D per a la fabricació a gran escala de RSOCs i fabricar una estructura porosa-densa-porosa (PDP) utilitzant 8YSZ, combinada amb mètodes d'estereolitografia i escriptura directa amb tinta. Aquesta estructura després és funcionalitzada amb La0.8Sr0.2MnO3 (LSAM) dopat amb Ag mitjançant infiltració in situ. Aquesta tesi està organitzada en set capítols. El primer capítol presenta el panorama energètic actual, els fonaments de les cèl·lules d'òxid sòlid reversibles i l'estat de l'art en materials i mètodes. El Capítol II detalla els mètodes experimentals, incloent la fabricació de cèl·lules de gran superfície utilitzant estereolitografia, la formulació de tintes per a escriptura directa, la síntesi d'elèctrodes mitjançant exsolució i infiltració, i el muntatge de dispositius. El Capítol III demostra l'escalabilitat de la impressió 3D per a la producció d'electròlits de 3YSZ de gran superfície per a cèl·lules suportades per electròlits, emfatitzant les millores de rendiment habilitades per la manufactura additiva. El Capítol IV se centra en la fabricació d'electròlits de 8YSZ de gran superfície utilitzant tècniques d'impressió 3D i la seva aplicació en SOCs. El Capítol V explora l'optimització de dispositius SOC a través d'una combinació de manufactura additiva i tècniques de fabricació de ceràmica porosa, destacant la creació d'una estructura PDP funcionalitzada amb LSAM. El Capítol VI presenta la síntesi i caracterització de dopants actius exsolucionats, particularment plata sobre LSAM com a elèctrode d'oxigen, i avalua el seu rendiment a través d'anàlisi electroquímic. El Capítol VII conclou resumint els principals èxits i discutint les direccions futures de recerca.Las Celdas de Óxidos Sólidos Reversibles (RSOCs, por sus siglas en inglés) han emergido como una tecnología promisoria para la conversión y el almacenamiento de energía. En los últimos años, se han empleado diversas estrategias para mejorar el rendimiento de las celdas, incluyendo la optimización de las arquitecturas, los procesos de fabricación y la actividad catalítica de los electrodos compuestos. Una estrategia común para mejorar el rendimiento de los electrodos es el uso de un andamiaje cerámico impregnado con una fase catalíticamente activa, maximizando el número de sitios activos en las fronteras de triple fase (TPB). Además, la investigación sobre la síntesis y exsolución de óxidos de perovskita nanoestructurados ha ganado atención, ya que las superficies decoradas con nanopartículas catalíticamente activas desempeñan un papel crucial en la mejora del rendimiento y la estabilidad de los electrodos de las celdas de óxidos sólidos (SOC). En este contexto, también se evalúa la manufactura aditiva como una tecnología clave para crear Celdas de Óxidos Sólidos mejoradas por diseño, permitiendo la futura incorporación de materiales con mayor complejidad. Este trabajo explora el uso de la manufactura aditiva en la producción de SOCs e introduce nanocompuestos avanzados para electrodos utilizando técnicas de infiltración y exsolución. La integración de la manufactura aditiva con técnicas de fabricación de cerámica porosa ofrece el potencial para optimizar las microestructuras y geometrías, proporcionando una alternativa a los materiales de electrodos convencionales y minimizando la necesidad de capas de barrera de CGO. Los principales objetivos de este trabajo son demostrar la escalabilidad de las tecnologías de impresión 3D para la fabricación a gran escala de RSOCs y fabricar una estructura porosa-densa-porosa (PDP) utilizando 8YSZ, combinada con métodos de estereolitografía y escritura directa con tinta. Esta estructura luego es funcionalizada con La0.8Sr0.2MnO3 (LSAM) dopado con Ag mediante infiltración in situ. Esta tesis está organizada en siete capítulos. El primer capítulo presenta el panorama energético actual, los fundamentos de las celdas de óxidos sólidos reversibles y el estado del arte en materiales y métodos. El Capítulo II detalla los métodos experimentales, incluyendo la fabricación de celdas de gran superficie utilizando estereolitografía, la formulación de tintas para escritura directa, la síntesis de electrodos mediante exsolución e infiltración, y el ensamblaje de dispositivos. El Capítulo III demuestra la escalabilidad de la impresión 3D para la producción de electrolitos de 3YSZ de gran superficie para celdas soportadas por electrolitos, enfatizando las mejoras de rendimiento habilitadas por la manufactura aditiva. El Capítulo IV se enfoca en la fabricación de electrolitos de 8YSZ de gran superficie utilizando técnicas de impresión 3D y su aplicación en SOCs. El Capítulo V explora la optimización de dispositivos SOC a través de una combinación de manufactura aditiva y técnicas de fabricación de cerámica porosa, destacando la creación de una estructura PDP funcionalizada con LSAM. El Capítulo VI presenta la síntesis y caracterización de dopantes activos exsolucionados, particularmente plata sobre LSAM como electrodo de oxígeno, y evalúa su rendimiento a través de análisis electroquímico. El Capítulo VII concluye resumiendo los principales logros y discutiendo las direcciones futuras de investigación.Reversible Solid Oxide Cells (RSOCs) have emerged as a promising technology for energy conversion and storage. In recent years, various approaches have been employed to enhance the performance of the cells, including optimizing cell architectures, fabrication processes, and the catalytic activity of composite electrodes. A common strategy to improve electrode performance is the use of a ceramic scaffold impregnated with a catalytically active phase, maximizing the number of active sites at the triple phase boundaries (TPB). Additionally, research on the synthesis and exsolution of nanostructured perovskite oxides has gained attention, as surfaces decorated with catalytically active nanoparticles play a crucial role in improving the performance and stability of SOC electrodes. In this context, additive manufacturing is also evaluated as a key technology for creating enhanced Solid Oxide Cells by design, enabling the future incorporation of materials with greater complexity. This work explores the use of additive manufacturing in producing SOCs and introduces advanced nanocomposites for electrodes using infiltration and exsolution techniques. The integration of additive manufacturing with porous ceramic fabrication techniques offers the potential to optimize microstructures and geometries, providing an alternative to conventional electrode materials and minimizing the need of CGO barrier layers. The primary objectives of this work are to demonstrate the scalability of 3D printing technologies for large-scale RSOC manufacturing and to fabricate a porous-dense-porous (PDP) structure using 8YSZ, combined with stereolithography and Direct Ink Writing methods. This structure is then functionalized with Ag-doped La0.8Sr0.2MnO3 (LSAM) through in-situ infiltration. This thesis is organized into seven chapters. The first chapter presents the current energy landscape, the fundamentals of reversible solid oxide cells, and the state-of-the-art in materials and methods. Chapter II details the experimental methods, including the fabrication of large-area cells using stereolithography, ink formulation for Direct Ink Writing, electrode synthesis via exsolution and infiltration, and device assembly. Chapter III demonstrates the scalability of 3D printing for producing large-area 3YSZ electrolytes for electrolyte-supported cells, emphasizing the performance improvements enabled by additive manufacturing. Chapter IV focuses on the fabrication of large-area 8YSZ electrolytes using 3D printing techniques and their application in SOCs. Chapter V explores the optimization of SOC devices through a combination of additive manufacturing and porous ceramic fabrication techniques, highlighting the creation of a PDP structure functionalized with LSAM. Chapter VI presents the synthesis and characterization of exsolved active dopants, particularly Silver on LSAM as an oxygen electrode, and evaluates their performance through electrochemical analysis. Chapter VII concludes by summarizing the key achievements and discussing future research directions

Multifunctional colloidal solutions for transient liquid assisted growth of superconducting nanocomposite films

Els conductors recoberts (CCs) de superconductors d'alta temperatura (HTS) REBa2Cu3O7-[Delta] (RE = terres rares o itri) han sorgit com una nova classe de materials amb propietats físiques excepcionals, com els seus alts corrents elèctrics sense dissipació. Aquestes propietats úniques els converteixen en materials prometedors per a la producció d'energia, la distribució i el transport eficients d'energia i el consum energètic. No obstant això, l'aplicació generalitzada dels CC de HTS requereix una reducció de l'elevada relació cost-rendiment associada als mètodes de fabricació. En aquesta tesi, hem continuat la recerca del recentment inventat mètode de Creixement Assistit per un líquid intermedi (TLAG) que utilitza una tècnica de deposició química (CSD) per a fabricar capes de nanocomposites epitaxiales superconductores d'alt rendiment de YBa2Cu3O7-[Delta] (YBCO) a velocitats de creixement ultraràpides. Hem desenvolupat una metodologia nova per a preparar solucions precursores col·loidals i hem demostrat la seva capacitat per a fabricar capes de baix cost i alt rendiment de gran gruix. Per a superar algunes de les limitacions trobades en treballs anteriors, s'ha desenvolupat una solució col·loidal precursora estable de YBCO amb sals metàl·liques de propionat i solucions preformadas de nanopartícules (NPs) d'òxid metàl·lic de 5-10 nm (6-24% mol). Hem demostrat l'excel·lent rendiment de les solucions col·loidals multifuncionals desenvolupades en el procés TLAG, obtenint capes epitaxiales a velocitats de creixement ultraràpides de 1000-2000 nm/s, que van ser demostrades amb experiments in-situ de difracció de raigs-X de sincrotró. Aquestes velocitats de creixement superen en un factor de 10 els resultats anteriors sobre el mètode TLAG i son entre 1,5 i 3 ordres de magnitud superiors als mètodes de creixement convencionals. A més, aconseguim altes prestacions amb densitats de corrent crítiques de 1,5-2,6 MA/cm² a 77 K per a un gruix total de capa de ~400-900 nm, amb elevades quantitats de NPs de fins al 24 %mol. A més, les característiques desenvolupades de la solució col·loidal de YBCO, juntament amb l'optimització efectiva de les condicions de processament, van permetre millorar l'escenari d'immobilització dels vòrtexs de les capes nanocomposites crescudes mitjançant el mètode TLAG. Per tant, els resultats obtinguts revelen les oportunitats que ofereix el mètode de fabricació TLAG-CSD i l'impacte que pot tenir en la tecnologia industrial per a la producció de superconductors de baix cost i alt rendiment, especialment a camps magnètics elevats.Los conductores recubiertos (CCs) de superconductores de alta temperatura (HTS) REBa2Cu3O7-[Delta] (RE = tierras raras o itrio) han surgido como una nueva clase de materiales con propiedades físicas excepcionales, como sus altas corrientes eléctricas sin disipación. Estas propiedades únicas los convierten en materiales prometedores para la producción de energía, la distribución y el transporte eficientes de energía y el consumo energético. Sin embargo, la aplicación generalizada de los CC de HTS requiere una reducción de la elevada relación coste-rendimiento asociada a los métodos de fabricación. En esta tesis, hemos continuado la investigación del recientemente inventado método de Crecimiento Asistido por un líquido intermedio (TLAG) que utiliza una técnica de deposición química (CSD) para fabricar capas de nanocomposites epitaxiales superconductoras de alto rendimiento de YBa2Cu3O7-[Delta] (YBCO) a velocidades de crecimiento ultrarrápidas. Hemos desarrollado una metodología novedosa para preparar soluciones precursoras coloidales y hemos demostrado su capacidad para fabricar capas de bajo coste y alto rendimiento de gran grosor. Para superar algunas de las limitaciones encontradas en trabajos anteriores, se ha desarrollado una solución coloidal precursora estable de YBCO con sales metálicas de propionato y soluciones preformadas de nanopartículas (NPs) de óxido metálico de 5-10 nm (6-24 % mol). Hemos demostrado el excelente rendimiento de las soluciones coloidales multifuncionales desarrolladas en el proceso TLAG, obteniendo capas epitaxiales a velocidades de crecimiento ultrarrápidas de 1000-2000 nm/s, que fueron demostradas con experimentos in-situ de difracción de rayos X de sincrotrón. Estas velocidades de crecimiento superaron en un factor de 10 los resultados anteriores sobre el método TLAG y fueron entre 1,5 y 3 órdenes de magnitud superiores a los métodos de crecimiento convencionales. Además, conseguimos altas prestaciones con densidades de corriente críticas de 1,5-2,6 MA/cm2 a 77 K para un grosor total de capa de ~400-900 nm, con elevadas cantidades de NPs de hasta el 24 %mol. Además, las características desarrolladas de la solución coloidal de YBCO, junto con la optimización efectiva de las condiciones de procesado, permitieron mejorar el escenario de inmovilización de los vórtices de las capas nanocomposites crecidas mediante el método TLAG. Por tanto, los resultados obtenidos revelan las oportunidades que ofrece el método de fabricación TLAG-CSD y el impacto que puede tener en la tecnología industrial para la producción de superconductores de bajo coste y alto rendimiento, especialmente a campos magnéticos elevados.High-temperature superconducting (HTS) REBa2Cu3O7-[Delta] (RE = rare earth or yttrium) coated conductors (CCs) have emerged as a new class of materials with exceptional physical properties, such as high electrical currents without dissipation. These unique properties make them promising materials for energy production, efficient energy distribution and transportation, and energy consumption. However, the widespread implementation of HTS CCs requires a reduction in the high cost-performance ratio associated with the fabrication methods. In this thesis, we have continued the investigation of the recently invented Transient Liquid Assisted Growth (TLAG) method, which uses chemical solution deposition (CSD) to fabricate high-performance epitaxial YBa2Cu3O7-[Delta] (YBCO) nanocomposite films at ultrafast growth rates. We have developed a novel methodology for preparing colloidal precursor solutions and demonstrated their suitability for fabricating low-cost and high-throughput films of high thickness. To overcome some of the limitations encountered in previous works, stable YBCO colloidal solution using metal-propionate salts and preformed-metal oxide nanoparticle (NP) solutions with 5-10 nm-sized NPs (6-24 % mol) have been synthesised. We have demonstrated the outstanding performance of the developed multifunctional colloidal solutions in the TLAG process, preparing highly epitaxial films at the ultrafast growth rates of 1000-2000 nm/s, which was confirmed through in-situ X-Ray diffraction synchrotron experiments. These growth rates exceeded previous TLAG results by a factor of 10 and were 1.5-3 orders of magnitude higher than conventional growth methods. Furthermore, we achieved high performances with critical current densities of 1.5-2.6 MA/cm2 at 77 K fora total film thickness of ~400-900 nm, with high NP amounts up to 24 %mol. Moreover, the developed YBCO colloidal solution characteristics, along with the effective optimisation of processing conditions allow an improved vortex pinning scenario in TLAG nanocomposite films. Therefore, the results obtained reveal the opportunities offered by the TLAG-CSD fabrication method and the impact it can have on industrial technology for the production of low-cost and high-performance superconducting layers, especially at high magnetic fields

Qualitative study of the Selkov model

The Selkov oscillator was formulated in 1968 and now it is a classical model for studying the glycolysis. It is a differential system of two equations depending on two parameters in dimensionless variables. When the two equations are polynomials we prove that the Selkov system is not Liouvillian integrable. Additionally, we prove that the polynomial Selkov system for any integer n≥1 has nine distinct phase portraits in the Poincaré disk