On the distribution of the zeros of some polynomial maps (P,Q,R) : R3 → R3

Consider a map (P,Q,R): R3 → R3 of degree (l,n,m) with l ≤ m ≤ n, 1 ≤ l, m, n ≤ 2 and we assume that it has lmn different real zeros. We study the distribution of these lmn zeros in the space R3 for the degrees (l, m, n) = (1, 1, 2), (l, m, n) = (1, 2, 2) or (l, m, n) = (2, 2, 2)

Generative AI platforms as institutional catalysts of digital entrepreneurship : enablement, dependence & power dynamics

Altres ajuts: acords transformatius de la UABAltres ajuts: ICREA Academia programmeThis study theorizes how recent generative AI (Gen AI) platforms operate as institutional catalysts of platform-dependent entrepreneurship (PDE). Integrating institutional theory, the external enablement framework, and innovation platform theory, we propose an integrative framework for explaining the emergence of PDE under reliance on non-substitutable, platform-governed capabilities. Using an abductive mixed-method case study of OpenAI's ecosystem (2020-2025), we trace how governance, boundary resources, and institutional signals shape entrepreneurial feasibility, scaling, and vulnerability. Our analysis identifies four catalytic institutional mechanisms-Infrastructure Provision, Capability Scaffolding, Market Legitimization, and Ecosystem Orchestration-that enable venture creation while simultaneously generating dependence. Temporal analysis reveals an enablement-dependence paradox: platforms accelerate entry by democratizing frontier capabilities, yet accumulate dependencies that expose ventures to governance shocks. Empirically, we show how enthusiasm gave way to crisis during OpenAI's GPT-5 release, illustrating governance overreach, trust erosion cascades, and choice removal as control. We conclude with theoretical and practical implications

Subphenotyping aneurysmal subarachnoid Hemorrhage using clinical and biological data clustering

Background: Aneurysmal subarachnoid hemorrhage (aSAH) is an heterogeneous disease with variable outcomes, even among patients with similar clinical and radiological severity. Additional research is needed to better stratify aSAH patients. Objectives: To identify distinct clinical subphenotypes of aSAH, we applied clustering analysis using clinical, radiological, and laboratory data. Methods: We conducted a retrospective cohort study of adult patients with aSAH admitted to the ICU between 2010 and 2021. K-means clustering was applied to standardized demographic, clinical, and laboratory variables collected at admission. Principal component analysis was used for dimensionality reduction and visualization. Additionally, we analyzed whether these clusters were associated with serum biomarkers (S100B, HMGB1, and TLR4) in a subset of patients. Results: The study included 511 patients with aSAH. Two distinct subphenotypes were identified: a High-Risk Cluster (n = 301, 58.9 %) characterized by severe systemic complications, and higher mortality, and a Low-Risk Cluster (n = 210, 41.1 %) with less severe symptoms and better outcomes. Serum S100B levels were significantly elevated in the High-Risk Cluster (0.077 [0.056-0.179] vs. 0.055 [0.040-0.079] μg/L, p = 0.008) and showed moderate discriminatory power (AUC = 0.72). Conclusions: Clustering analysis revealed two aSAH subphenotypes associated with DCI, mortality and functional. Integrating early clinical and biomarker data could enhance patient stratification

Computational approaches for the identification of biomarkers involved in relevant agricultural traits

Aquesta tesi doctoral dissecciona els rols específics dels teixits dels brassinosteroids (BR) utilitzant tecnologies òmiques d'avantguarda i desenvolupant eines bioinformàtiques, contribuint així a una comprensió més matisada de la fisiologia vegetal i la genòmica. Tenint en compte els reptes creixents que planteja el canvi climàtic i la demanda d'agricultura sostenible, és crucial entendre com es modula el creixement i l'adaptació de les plantes a nivell cel·lular, incloent el paper dels BR. Aquesta tesi està dividida en tres capítols: El capítol 1 presenta TOTEM, una nova eina dissenyada per a l'anàlisi d'enriquiment de teixits amb resolució unicel·lular, i BRLab, una base de dades interactiva per extreure conjunts de dades òmiques disponibles i identificar biomarcadors potencials per a diferents trets agrícoles. El capítol 2 se centra en els papers específics de les cèl·lules dels BRs en el control del desenvolupament i l'adaptació de les arrels a Arabidopsis. La investigació va identificar gens i vies clau implicades en la regulació del creixement de les arrels i les respostes a l'estrès, amb un èmfasi particular en el factor de transcripció BRAVO i el receptor BRL3. El capítol 3 explora la regulació de la forma de la fruita mitjançant la interacció dels brassinosteroids, les OFPs i el citoesquelet cel·lular, demostrant el potencial dels BR i altres socis com a objectius per millorar els caràcters de qualitat dels cultius. Aquesta tesi avança en la nostra comprensió de la senyalització BR en el desenvolupament de les plantes i les respostes a l'estrès. Mitjançant la integració de dades òmiques d'alta resolució i el desenvolupament de noves eines bioinformàtiques, aquesta investigació proporciona un marc complet per estudiar la senyalització hormonal a nivell cel·lular. Els resultats no només contribueixen al coneixement fonamental de la biologia vegetal, sinó que també ofereixen aplicacions pràctiques en l'agricultura, especialment en el desenvolupament de cultius que puguin suportar els reptes que planteja el canvi climàtic i el mercat.Esta tesis doctoral analiza las funciones específicas de tejidos de los brasinosteroides (BR) utilizando tecnologías ómicas de vanguardia y desarrollando herramientas bioinformáticas, contribuyendo así a una comprensión más amplia de la fisiología vegetal y la genómica. Dados los crecientes desafíos que plantea el cambio climático y la demanda de agricultura sostenible, es crucial comprender cómo se modula el crecimiento y la adaptación de las plantas a nivel celular, incluyendo el papel de los BRs. Esta tesis se divide en tres capítulos: El Capítulo 1 presenta TOTEM, una nueva herramienta diseñada para el análisis de enriquecimiento de tejidos con resolución unicelular, y BRLab, una base de datos interactiva para extraer conjuntos de datos ómicos disponibles e identificar biomarcadores potenciales para diversos rasgos agrícolas. El Capítulo 2 se centra en las funciones celulares específicas de las BR en el control del desarrollo y la adaptación de las raíces en Arabidopsis. La investigación identificó genes y vías clave implicados en la regulación del crecimiento de las raíces y las respuestas al estrés, con especial énfasis en el factor de transcripción BRAVO y el receptor BRL3. El Capítulo 3 explora la regulación de la forma del fruto mediante la interacción de brasinoesteroides, OFPs y citoesqueleto celular, lo que demuestra el potencial de los BR y otros socios como objetivos para mejorar las características de calidad de los cultivos. Esta tesis avanza en nuestra comprensión de la señalización de BR en el desarrollo de las plantas y las respuestas al estrés. Al integrar datos ómicos de alta resolución y desarrollar nuevas herramientas bioinformáticas, esta investigación proporciona un marco integral para estudiar la señalización hormonal a nivel celular. Los hallazgos no sólo contribuyen al conocimiento fundamental de la biología vegetal, sino que también ofrecen aplicaciones prácticas en la agricultura, particularmente en el desarrollo de cultivos que puedan resistir los desafíos planteados por el cambio climático y el mercado.This PhD thesis dissertation dissects the tissue-specific roles of brassinosteroids (BRs) using cutting-edge omics technologies and developing bioinformatics tools, thereby contributing to a more nuanced understanding of plant physiology and genomics. Given the increasing challenges posed by climate change and the demand for sustainable agriculture, understanding how plant growth and adaptation is modulated at cellular level, including the role of BRs, is crucial. This thesis is divided into three chapters: Chapter 1 introduces TOTEM, a novel tool designed for tissue enrichment analysis with single-cell resolution, and BRLab, an interactive database to mine available omics datasets and identify potential biomarkers for diverse agricultural traits. Chapter 2 focuses on the cell-specific roles of BRs in controlling root development and adaptation in Arabidopsis. The research identified key genes and pathways involved in the regulation of root growth and stress responses, with a particular emphasis on the BRAVO transcription factor and BRL3 receptor. Chapter 3 explores the fruit shape regulation by the crosstalk of brassinosteroids, ovate family proteins and cell cytoskeleton, demonstrating the potential of BRs and other partners as targets for improving crop quality traits. This thesis advances our understanding of BR signaling in plant development and stress responses. By integrating high-resolution omics data and developing novel bioinformatics tools, this research provides a comprehensive framework for studying hormone signaling at the cellular level. The findings not only contribute to the fundamental knowledge of plant biology but also offer practical applications in agriculture, particularly in the development of crops that can withstand the challenges posed by climate change and the market

Hacia el reconocimiento y materialización de los derechos de la naturaleza : una mirada en clave de regulación, políticas públicas y justicia ecológica

La tesi doctoral "Cap al reconeixement i materialització dels Drets de la Natura: una mirada en clau de regulació, polítiques públiques i justícia ecològica" analitza l'evolució de les relacions entre l'Estat, la humanitat i la natura, destacant l'impacte de les ideologies predominants i els canvis econòmics, polítics i socials en la concepció estatal. Explora la forma en què les lluites pels Drets de la Natura estan reformulant la funció de l’Estat sota la influència del neoliberalisme i com aquest enfocament ha redefinit els rols globals en la divisió del treball i les assignacions de desenvolupament. La recerca aprofundeix en la coevolució històrica de la societat humana i la natura, des de la veneració en les societats prehistòriques fins als desafiaments moderns de la crisi climàtica i ecològica global. Així mateix, examina com diferents civilitzacions han percebut i tractat la naturalesa al llarg del temps, i com aquests enfocaments han influït en el desenvolupament polític i social, abordant els esforços internacionals, especialment a Amèrica Llatina, per integrar els Drets de la Natura en la gestió ambiental i promoure una justícia ecològica global. La tesi també critica el model neoliberal pel seu impacte en la privatització i mercantilització dels recursos naturals i explora com aquestes dinàmiques econòmiques exacerben les desigualtats ambientals, independentment del sistema polític, fent èmfasi en la importància de reavaluar i transformar les relacions entre l’Estat, la societat i la natura en resposta a les crisis ambientals i climàtiques, i especialment, en un reconeixement global del valor intrínsec de la natura. S’analitzen les interseccions entre ecologia, economia i política, proposant nous marcs d’anàlisi que desafien les normatives tradicionals i promouen enfocaments més integradors i sostenibles per a la gestió ambiental. La tesi convida acadèmics, legisladors, operadors judicials i activistes a reconsiderar les estructures actuals i buscar solucions que respectin tant els drets humans com els de la natura, a partir dels aportaments que plantegen en matèria de seguretat ecocèntrica, com un nou enfocament per a la regulació i el disseny de polítiques públiques. La tesi conclou amb una crida a un canvi paradigmàtic cap a una globalització ecocèntrica que rectifiqui les desigualtats ambientals i redefineix la relació entre el desenvolupament humà i l’entorn natural, promovent una reconceptualització de la natura com a subjecte de drets, superant així les lògiques capitalistes d’ús, despullament i explotació, i suggerint un replantejament fonamental de les polítiques públiques i els marcs regulatoris a nivell mundial per assolir una veritable sostenibilitat global ecocèntrica, inspirada des del sud.La tesis doctoral "Hacia el reconocimiento y materialización de los Derechos de la Naturaleza: una mirada en clave de regulación, políticas públicas y justicia ecológica" analiza la evolución de las relaciones entre el Estado, la humanidad y la naturaleza, destacando el impacto de las ideologías predominantes y los cambios económicos, políticos y sociales en la concepción estatal. Explora la forma en que las luchas por los Derechos de la Naturaleza están reformulando la función del Estado bajo la influencia del neoliberalismo y cómo este enfoque ha redefinido los roles globales en la división del trabajo y las asignaciones de desarrollo. La investigación profundiza en la coevolución histórica de la sociedad humana y la naturaleza, desde la veneración en las sociedades prehistóricas hasta los desafíos modernos de la crisis climática y ecológica global. Así mismo, examina cómo diferentes civilizaciones han percibido y tratado la naturaleza a lo largo del tiempo, y cómo estos enfoques han influido en el desarrollo político y social, abordando los esfuerzos internacionales, especialmente en América Latina, para integrar los Derechos de la Naturaleza en la gestión ambiental y promover una justicia ecológica global. La tesis también critica el modelo neoliberal por su impacto en la privatización y mercantilización de los recursos naturales y explora cómo estas dinámicas económicas exacerban las desigualdades ambientales, independientemente del sistema político, haciendo énfasis en la importancia de reevaluar y transformar las relaciones entre el Estado, la sociedad y la naturaleza en respuesta a las crisis ambientales y climáticas, y especialmente, en un reconocimiento global del valor intrínseco de la naturaleza. Se analizan las intersecciones entre ecología, economía y política, proponiendo nuevos marcos de análisis que desafían las normativas tradicionales y promueven enfoques más integradores y sostenibles para la gestión ambiental. La tesis invita a académicos, legisladores, operadores judiciales y activistas a reconsiderar las estructuras actuales y buscar soluciones que respeten tanto los derechos humanos como los de la naturaleza, a partir de los aportes que plantean en materia de seguridad ecocéntrica, como un nuevo enfoque para la regulación y el diseño de políticas públicas. La tesis concluye con un llamado a un cambio paradigmático hacia una globalización ecocéntrica que rectifique las desigualdades ambientales y redefina la relación entre el desarrollo humano y el entorno natural, promoviendo una reconceptualización de la naturaleza como sujeto de derechos, superando así las lógicas capitalistas de uso, despojo y explotación, y sugiriendo un replanteamiento fundamental de las políticas públicas y los marcos regulatorios a nivel mundial para lograr una verdadera sostenibilidad global ecocéntrica, inspirada desde el sur.The doctoral thesis “Towards the recognition and materialization of the Rights of Nature: a regulatory, public policy and ecological justice approach” analyzes the evolution of the relationship between the State, humanity and nature, highlighting the impact of prevailing ideologies and economic, political and social changes on the conception of the State. It explores how struggles for the Rights of Nature are reshaping the role of the state under the influence of neoliberalism and how this approach has redefined global roles in the division of labor and development allocations. The research delves into the historical co-evolution of human society and nature, from veneration in prehistoric societies to the modern challenges of the global climate and ecological crisis. It also examines how different civilizations have perceived and treated nature over time, and how these approaches have influenced political and social development, addressing international efforts, especially in Latin America, to integrate the Rights of Nature into environmental management and to promote global ecological justice. The thesis also critiques the neoliberal model for its impact on the privatization and commodification of natural resources and explores how these economic dynamics exacerbate environmental inequalities, regardless of the political system, emphasizing the importance of re-evaluating and transforming the relationships between state, society and nature in response to environmental and climate crises, and especially a global recognition of the intrinsic value of nature. It analyzes the intersections between ecology, economics and politics, proposing new frameworks of analysis that challenge traditional norms and promote more integrative and sustainable approaches to environmental management. The thesis invites academics, legislators, judicial operators and activists to reconsider current structures and seek solutions that respect both human rights and the rights of nature, based on the contributions of ecocentric security, as a new approach to regulation and public policy design. The thesis concludes with a call for a paradigm shift towards an ecocentric globalization that rectifies environmental inequalities and redefines the relationship between human development and the natural environment, promoting a reconceptualization of nature as a subject of rights, thus overcoming the capitalist logics of use, dispossession and exploitation, and suggesting a fundamental rethinking of public policies and regulatory frameworks worldwide to achieve a true ecocentric global sustainability, inspired from the South.The doctoral thesis "Towards the recognition and materialization of the Rights of Nature: a regulatory, public policy and ecological justice approach" analyzes the evolution of the relationship between the State, humanity and nature, highlighting the impact of prevailing ideologies and economic, political and social changes on the conception of the State. It explores how struggles for the Rights of Nature are reshaping the role of the state under the influence of neoliberalism and how this approach has redefined global roles in the division of labor and development allocations. The research delves into the historical co-evolution of human society and nature, from veneration in prehistoric societies to the modern challenges of the global climate and ecological crisis. It also examines how different civilizations have perceived and treated nature over time, and how these approaches have influenced political and social development, addressing international efforts, especially in Latin America, to integrate the Rights of Nature into environmental management and to promote global ecological justice. The thesis also critiques the neoliberal model for its impact on the privatization and commodification of natural resources and explores how these economic dynamics exacerbate environmental inequalities, regardless of the political system, emphasizing the importance of re-evaluating and transforming the relationships between state, society and nature in response to environmental and climate crises, and especially a global recognition of the intrinsic value of nature. It analyzes the intersections between ecology, economics and politics, proposing new frameworks of analysis that challenge traditional norms and promote more integrative and sustainable approaches to environmental management. The thesis invites academics, legislators, judicial operators and activists to reconsider current structures and seek solutions that respect both human rights and the rights of nature, based on the contributions of ecocentric security, as a new approach to regulation and public policy design. The thesis concludes with a call for a paradigm shift towards an ecocentric globalization that rectifies environmental inequalities and redefines the relationship between human development and the natural environment, promoting a reconceptualization of nature as a subject of rights, thus overcoming the capitalist logics of use, dispossession and exploitation, and suggesting a fundamental rethinking of public policies and regulatory frameworks worldwide to achieve a true ecocentric global sustainability, inspired from the South

On Nested Central Configurations of the 3n Body Problem

In this work, we consider the existence of (3, n)-crowns in the classical Newtonian 3n-body problem, which are central configurations formed by three groups of n bodies with the same mass within each group, located at the vertices of three concentric regular polygons. We consider the case with dihedral symmetry, called nested (3, n)-crowns, where the vertices of the polygons are aligned. We characterize the set of admissible radii for the polygons for which nested (3, n)-crowns exist. We conclude with numerical evidences that suggest uniqueness for each set of three masses

Dietary Strategies for Gut Health Improvement in Dogs

Aquesta tesi explora com els components dietètics, particularment la fibra i els biòtics (prebiòtics, probiòtics i simbiòtics), afecten la salut gastrointestinal i la funció immunitària en els gossos. Donat el creixent interès per la salut de les mascotes, especialment dins de la indústria en expansió dels aliments per a mascotes, la recerca busca omplir els buits de coneixement sobre com aquests components impacten la microbiota intestinal i la salut general canina. Es van dur a terme dos assajos separats amb gossos, cadascun dissenyat per provar diferents combinacions de fibres dietètiques, prebiòtics, probiòtics i nutracèutics. El primer assaig va avaluar fonts de fibra de cereals i fruites en dietes extruïdes completes, mentre que el segon assaig va examinar una estratègia simbiòtica (Bacillus velezensis DSM 15544, inulina i fibra), amb o sense l'addició de plasma sec polvoritzat (SDP). Tant les dietes amb fibra de cereals com de fruites van millorar la salut intestinal i la qualitat fecal. No obstant això, les fibres de cereals van augmentar la diversitat bacteriana, mentre que les fibres de fruites van millorar les respostes immunològiques. En el segon assaig, els tractaments simbiòtics van millorar la salut intestinal i els nivells d'àcids grassos de cadena curta, amb diferències menors en el creixement bacterià. L'addició de plasma sec polvoritzat va oferir beneficis addicionals mínims, però va influir en la funció immunitària. En general, la tesi destaca que les fonts de fibra i els biòtics tenen un impacte significatiu en la salut intestinal i la funció immunitària en els gossos, encara que els seus efectes varien segons els components dietètics específics utilitzats. Les troballes ressalten la necessitat de més recerca per optimitzar les intervencions dietètiques i entendre millor les interaccions entre aquests components dietètics i la microbiota intestinal canina.Esta tesis explora cómo los componentes dietéticos, particularmente la fibra y los bióticos (prebióticos, probióticos y simbióticos), afectan la salud gastrointestinal y la función inmunológica en los perros. Dado el creciente interés en la salud de las mascotas, especialmente dentro de la industria en expansión de alimentos para mascotas, la investigación busca llenar los vacíos de conocimiento sobre cómo estos componentes impactan el microbiota intestinal canina y la salud general. Se llevaron a cabo dos ensayos separados con perros, cada uno diseñado para probar diferentes combinaciones de fibras dietéticas, prebióticos, probióticos y nutracéuticos. El primer ensayo evaluó fuentes de fibra de cereales y frutas en dietas extrusionadas completas, mientras que el segundo ensayo examinó una estrategia simbiótica (Bacillus velezensis DSM 15544, inulina y fibra), con o sin la adición de plasma seco pulverizado (SDP). Tanto las dietas con fibra de cereales como de frutas mejoraron la salud intestinal y la calidad fecal. Sin embargo, las fibras de cereales aumentaron la diversidad bacteriana, mientras que las fibras de frutas mejoraron las respuestas inmunológicas. En el segundo ensayo, los tratamientos simbióticos mejoraron la salud intestinal y los niveles de ácidos grasos de cadena corta, con diferencias menores en el crecimiento bacteriano. La adición de plasma seco pulverizado ofreció beneficios adicionales mínimos, pero influyó en la función inmunológica. En general, la tesis destaca que las fuentes de fibra y los bióticos tienen un impacto significativo en la salud intestinal y la función inmunológica en los perros, aunque sus efectos varían según los componentes dietéticos específicos utilizados. Los hallazgos resaltan la necesidad de una mayor investigación para optimizar las intervenciones dietéticas y comprender mejor las interacciones entre estos componentes dietéticos y la microbiota intestinal canina.This thesis explores the effects of dietary components, particularly fiber and biotics (prebiotics, probiotics, and synbiotics), on gastrointestinal health and immune function in dogs. Given the growing interest in pet health, especially within the expanding pet food industry, the research aims to address knowledge gaps regarding how these components impact canine gut microbiota and overall health. Two separate trials were conducted with dogs, each designed to test different combinations of dietary fibers, prebiotics, probiotics, and nutraceuticals. The first trial evaluated cereal- and fruit-based fiber sources in complete extruded diets, while the second trial examined a synbiotic strategy (Bacillus velezensis DSM 15544, inulin, and fiber), with or without spray-dried plasma (SDP). Both cereal- and fruit-based fiber diets improved gut health and fecal quality. However, cereal fibers increased bacterial diversity, whereas fruit-based fibers enhanced immune responses. In the second trial, synbiotic treatments improved gut health and short-chain fatty acid levels, with minor differences in bacterial growth. Adding spray-dried plasma offered minimal additional benefits but did influence immune function. Overall, the thesis highlights that fiber sources and biotics significantly impact gut health and immune function in dogs, though their effects vary depending on the specific dietary components used. The findings call for further research to optimize dietary interventions and better understand the interactions between these dietary components and canine gut microbiota

Dietary supplementation strategies to enhance gut microbiota resilience and intestinal health in young pigs

L'objectiu principal d'aquesta tesi ha sigut el d'avaluar el potencial de diferents estratègies biòtiques així com l'efectivitat de nanoanticossos dissenyats per neutralitzar diferents factors de virulència d'Escherichia coli enterotoxigènica (ETEC) F4+, per millorar la resposta del garrí davant els desafiaments sanitaris de les primeres edats. La tesi investiga l'efecte d'aquests additius sobre el procés de colonització intestinal, la resposta immunitària i la funció digestiva, intentant aportar més llum sobre els possibles mecanismes d'acció implicats. Per assolir aquests objectius, es van realitzar quatre estudis. El primer d'ells (Capítol 4) es va dur a terme en garrins lactants de pocs dies alimentats amb llet artificial. En aquest estudi es va avaluar l'impacte de suplementar les fórmules làctiques sobre el desenvolupament de la microbiota intestinal, la resposta metabòlica de l'animal i el desenvolupament de la funció digestiva. En concret, es va avaluar l'efecte de la combinació sinbiòtica de Bifidobacterium longum subsp. infantis CECT 7210, Lactobacillus rhamnosus NH001, galacto-oligosacàrids (GOS) i oligosacàrids de la llet humana (HMO), combinada o no amb un pèptid bioactiu, l'osteopontina. En aquest estudi van participar 96 garrins de 4-5 dies de vida, distribuïts en 32 corrals (8 corrals/tractament). Aquesta combinació d'additius va aconseguir modificar la població microbiana dels garrins orientant-la cap a un perfil més beneficiós. Va aconseguir una disminució d'espècies potencialment disbiòtiques, com Helicobacter o Campylobacter, i una major activitat fermentativa, amb un augment de la concentració d'àcids grassos de cadena curta. Les tres dietes suplementades van promoure, a més, canvis en l'expressió gènica, suggerint una major funció hormonal i enzimàtica, una major funció de transport de nutrients i una disminució del to inflamatori intestinal. En un segon estudi (Capítol 5), es va avaluar el potencial d'una combinació sinbiòtica en garrins recentment deslletats desafiats oralment amb ETEC F4+. En aquest cas, els tractaments experimentals incloïen la suplementació amb Saccharomyces cerevisiae Sc 47, amb fructo-oligosacàrids de cadena curta (scFOS) o bé la combinació sinbiòtica d'ambdós. En aquest segon estudi, 96 garrins de 21 dies de vida van ser distribuïts en 32 corrals (8 corrals/tractament). Les tres dietes suplementades van promoure una disminució de la incidència de diarrea després del desafiament. També es van trobar menors recomptes del patogen en els diferents compartiments intestinals, suggerint un perfil microbiològic més beneficiós. En un tercer i quart estudi (Capítol 6), es va avaluar l'efectivitat de diferents nanoanticossos dissenyats específicament per neutralitzar els factors de virulència F4 (fímbria), LT i Stx2e (toxines) d'ETEC mitjançant diferents dissenys experimentals: un model de desafiament per ETEC F4+ i una prova de camp en granja comercial. En el model de desafiament, 96 garrins de 21 dies de vida van ser distribuïts en 32 corrals i tres tractaments: control, suplementat amb nanoanticossos o amb ZnO (10-11 corrals/tractament). Els nanoanticossos van promoure una millora en el creixement i els signes clínics dels animals després del desafiament, així com una reducció en l'excreció fecal del patogen. En l'estudi de camp, un total de 528 garrins de 21 dies de vida van ser distribuïts en 32 corrals i tres tractaments: control, suplementat amb nanoanticossos o amb ZnO (16 corrals/tractament). Els nanoanticossos van disminuir la incidència de diarrea i van disminuir numèricament les toxines excretades fecalment. A més, l'additiu va incrementar el pes dels animals, principalment degut a un millor creixement dels garrins de poc pes. En conclusió, les estratègies testades (sinbiòtiques i nanoanticossos), malgrat actuar mitjançant mecanismes d'acció diferents, van demostrar efectes beneficiosos sobre l'ecosistema intestinal i la resposta dels garrins als desafiaments sanitaris de les primeres edats. De cara a la seva aplicabilitat, un possible ús complementari podria resultar en una estratègia eficaç davant la problemàtica de les diarrees post-deslletament.El objetivo principal de esta tesis ha sido evaluar el potencial de diferentes estrategias bióticas así como la efectividad de nanoanticuerpos diseñados para neutralizar diferentes factores de virulencia de Escherichia coli enterotoxigénica (ETEC) F4+, para mejorar la respuesta del lechón frente a los desafíos sanitarios de las primeras edades. La tesis investiga el efecto de estos aditivos sobre el proceso de colonización intestinal, la respuesta inmunitaria o la función digestiva intentando poner algo más de luz sobre los posibles mecanismos de acción involucrados. Para lograr estos objetivos, se realizaron cuatro estudios. El primero de ellos (Capítulo 4), se llevó a cabo con lechones lactantes alimentados con leche artificial. En este estudio se evaluó el impacto de suplementar las fórmulas lácteas sobre el desarrollo de la microbiota intestinal, la respuesta metabólica del animal y el desarrollo de la función digestiva. En concreto, se evaluó el efecto de la combinación sinbiótica de Bifidobacterium longum subsp. infantis CECT 7210, Lactobacillus rhamnosus NH001, galacto-oligosacáridos (GOS) y oligosacáridos de la leche humana (HMO), combinada o no con un péptido bioactivo, la osteopontina. En este estudio participaron 96 lechones de 4-5 días de vida, distribuidos en 32 corrales (8 corrales/tratamiento). Esta combinación de aditivos logró modificar la población microbiana de los lechones orientándola hacia un perfil más beneficioso. Logró una disminución de especies potencialmente disbióticas, como Helicobacter o Campylobacter, y una mayor actividad fermentativa, con aumento de la concentración de ácidos grasos de cadena corta. Las tres dietas suplementadas promovieron además cambios en la expresión génica, sugiriendo una mayor función hormonal y enzimática, mayor función de transporte de nutrientes y una disminución del tono inflamatorio intestinal. En un segundo estudio (Capítulo 5), se evaluó el potencial de una combinación sinbiótica en lechones recién destetados desafiados oralmente con ETEC F4+. En este caso, los tratamientos experimentales incluyeron la suplementación con Saccharomyces cerevisiae Sc 47, con fructo-oligosacáridos de cadena corta (scFOS) o bien la combinación sinbiótica de ambos. En este segundo estudio, 96 lechones de 21 días de vida fueron distribuidos en 32 corrales (8 corrales/tratamiento). Las tres dietas suplementadas promovieron una disminución de la incidencia de diarrea. También se encontraron menores recuentos del patógeno en los diferentes compartimentos intestinales, sugiriendo un perfil microbiológico más beneficioso. En un tercer y cuarto estudio (Capítulo 6), se evaluó la efectividad de diferentes nanoanticuerpos diseñados específicamente para neutralizar los factores de virulencia F4 (fimbria), LT y Stx2e (toxinas) de ETEC mediante diferentes diseños experimentales: un modelo de desafío por ETEC F4+ y una prueba de campo en granja comercial. En el modelo de desafío, 96 lechones de 21 días de vida fueron distribuidos en 32 corrales y tres tratamientos: control, suplementado con nanoanticuerpos o con ZnO (10-11 corrales/tratamiento). Los nanoanticuerpos promovieron una mejora en el crecimiento y los signos clínicos de los animales después del desafío, y una reducción en la excreción fecal del patógeno. En el estudio de campo, un total de 528 lechones de 21 días de vida fueron distribuidos en 32 corrales y tres tratamientos: control, suplementado con nanoanticuerpos o con ZnO (16 corrales/tratamiento). Los nanoanticuerpos disminuyeron la incidencia de diarrea y disminuyeron numéricamente las toxinas excretadas fecalmente. Además, el aditivo incrementó el peso de los animales, principalmente debido a un mejor crecimiento de los lechones de poco peso. En conclusión, todas las estrategias testadas (sinbióticas y nanoanticuerpos), a pesar de actuar mediante mecanismos de acción diferentes, demostraron efectos beneficiosos sobre el ecosistema intestinal y la respuesta de los lechones a los desafíos sanitarios de las primeras edades. De cara a su aplicabilidad, un posible uso complementario podría resultar eficaz frente a la problemática de las diarreas post-destete.The main objective of this thesis was to evaluate the potential of various biotic strategies and the effectiveness of nanobodies designed to neutralise different virulence factors of enterotoxigenic Escherichia coli (ETEC) F4+, aiming to improve piglet response to health challenges during early stages. The thesis explores the effects of these additives on intestinal colonisation, immune response, and digestive function, shedding light on the possible mechanisms of action involved. To achieve these objectives, four studies were conducted. The first study (Chapter 4) involved young suckling piglets fed artificial milk. This study assessed the impact of supplementing milk formulas with different additives on the development of intestinal microbiota, the animal's metabolic response, and the development of digestive function. Specifically, it evaluated the effect of a synbiotic combination of Bifidobacterium longum subsp. infantis CECT 7210, Lactobacillus rhamnosus NH001, galacto-oligosaccharides (GOS), and human milk oligosaccharides (HMO), with or without the bioactive peptide osteopontin. In this study, 96 piglets aged 4-5 days were distributed into 32 pens over four periods (8 pens per treatment). This combination of additives successfully modified the microbial population of suckling piglets towards a more beneficial profile, achieving a greater reduction of potentially dysbiotic species such as Helicobacter and Campylobacter, and increased fermentative activity with higher concentrations of short-chain fatty acids. All three supplemented diets also promoted changes in gene expression, suggesting greater hormonal and enzymatic function, increased nutrient transport function, and reduced intestinal inflammatory tone. The second study (Chapter 5) evaluated the potential of a synbiotic combination in newly weaned piglets challenged orally with ETEC F4+. Experimental treatments included supplementation with Saccharomyces cerevisiae Sc 47, short-chain fructo-oligosaccharides (scFOS), or their synbiotic combination. In this study, 96 piglets aged 21 days were distributed into 32 pens (8 pens per treatment). All three supplemented diets promoted a reduction in the incidence of diarrhoea in the days following the challenge. This improvement was linked to lower pathogen counts in the different intestinal compartments, suggesting a more beneficial microbiological profile. The third and fourth studies (Chapter 6) evaluated the effectiveness of different nanobodies specifically designed to neutralise the virulence factors F4 (fimbria), LT, and Stx2e (toxins) of ETEC through different experimental designs: an ETEC F4+ challenge model similar to that in Chapter 5, and a field trial on a commercial farm. In the challenge model, 96 piglets aged 21 days were distributed into 32 pens and assigned to three experimental treatments: a control treatment, supplementation with nanobodies, or ZnO as a positive control (10-11 pens per treatment). Nanobodies promoted improvements in growth and clinical signs of the animals after the challenge, as well as a reduction in faecal pathogen excretion. The field trial was conducted on a commercial farm. In this case, a total of 528 piglets aged 21 days were distributed into 32 pens and divided into three treatments: a control treatment, supplementation with nanobodies, or ZnO as a positive control (16 pens per treatment). Nanobodies reduced the incidence of diarrhoea and numerically decreased faecal toxin shedding. Additionally, the additive increased the weight of the animals, primarily due to enhanced growth in low-weight piglets. In conclusion, all tested strategies (synbiotics and nanobodies), despite acting through different mechanisms of action, demonstrated beneficial effects on the intestinal ecosystem and the response of piglets to early-stage health challenges. For practical application, a complementary use of these strategies could prove to be an effective approach to addressing post-weaning diarrhoea issues

Radical Dendrimers Applications in Magnetic Resonance Imaging

L'objectiu principal d'aquesta tesi és desenvolupar agents de contrast (CA) lliures de metalls per a imatge de ressonància magnètica (MRI) basats en radicals orgànics, com a solució al problema conegut de toxicitat associat amb els CA basats en Gd(III) (GBCA) àmpliament utilitzats en diagnòstics clínics. En particular, en agents basats en "dendrimers radicals", és a dir, dendrímers completament funcionalitzats per radicals orgànics. En aquesta tesi s'explora la síntesi, caracterització i aplicació de nous dendrímers radicals, centrant-nos en i) millorar els mètodes sintètics anteriors, ii) investigar dendrímers radicals amfifílics capaços d'autoassemblar-se en estructures supramoleculars, i iii) incorporar propietats adicionals per desenvolupar sondes bimodals. Tots ells dissenyats per millorar la solubilitat en aigua, la capacitat de donar contrast, millorar la toxicitat i proporcionar característiques diagnòstiques multifuncionals. Els procediments sintètics previs de dendrímers radicals solubles en aigua eren complexos i consumien molt de temps. Per aquest motiu, el primer objectiu d'aquesta tesi ha estat el desenvolupament d'un procés de síntesi més eficient que impliqui menys passos de reacció i purificació que els obtinguts anteriorment. S'ha dissenyat, sintetitzat i caracteritzat una sèrie de dendrímers radicals solubles en aigua (G0 a G5) utilitzant una estratègia sintètica simplificada basada en un nucli de ciclotrifosfacè i unitats de ramificació derivades de lisina. Ha estat un mètode molt versàtil que permet modular la solubilitat en aigua dels compostos sota demanda i ha permès reduir substancialment el temps de reacció. Els estudis de ressonància paramagnètica electrònica (EPR) i dinàmica molecular (MD) revelen factors clau que influeixen en l'accessibilitat i la relaxativitat de l'aigua. La generació G5, amb 192 unitats de radical, mostra una relaxativitat molt alta (24 mM-1s-1) a causa de la seva gran densitat de radicals. Les proves in vitro i in vivo confirmen la seva biocompatibilitat i acumulació en tumors de glioblastoma. A més, l'àcid fòlic s'ha conjugat amb èxit a aquests dendrímers per a futures aplicacions adreçades a tumors. S'ha explorat l'ús de dendrons radicals amfifílics basats en una cadena de polietilenglicol (PEG) i dendrons bis-MPA completament funcionalitzats amb radicals nitroxil. És molt interessant el fet que els precursors dendrítics s'autoassemblen formant fibres, mentre que quan aquests incorporen els radicals s'organitzen formant nanovesícules (dendrimersomes) en les tres generacions estudiades (G2, G3 i G4). Les simulacions d'EPR, cryo-TEM i MD han permès estudiar-ne l'autoassemblatge i l'estructura. Aquests dendrímersomes demostren una relaxativitat comparable als GBCA i no mostren citotoxicitat. Estudis de biodistribució en ratolins in vivo van revelar que la generació més alta proporcionava temps d'obtenció d'imatges més llargs, superiors a una hora, juntament amb una bona biocompatibilitat i un bon contrast en teixits. S'excretava de manera eficient a través de l'orina. Aquestes noves nanovesícules obtingudes, a més de ser agents de contrast prometedors, també podrien utilitzar-se com a nanotransportadors de fàrmacs, compostos anticancerígens o material genètic, entre d'altres. Finalment, amb l'objectiu d'incorporar noves propietats als dendrímers radicals, s'ha desenvolupat un agent d'obtenció d'imatges bimodal, dissenyat per presentar no només propietats magnètiques sinó també fluorescents. Es basa en un dendrímer de poliamida que incorpora un nucli de naftalimida (Naft), funcionalitzat amb radicals nitroxil. Tot i que els radicals disminueixen parcialment la fluorescència, el compost final presenta tant capacitats d'imatge fluorescent com magnètica, cosa que el fa adequat per a la ressonància magnètica (MRI) i la imatge fluorescent en cèl·lules vives. A més, hem aconseguit explicar el procés de disminució de la fluorescència mitjançant càlculs de DFT. Aquest estudi destaca el potencial d'aquests agents per a la imatge de doble modalitat en el diagnòstic del càncer i el seguiment de la teràpia.Resumen El objetivo principal de esta tesis es desarrollar agentes de contraste (CA) libres de metales para imagen de resonancia magnética (MRI) basados en radicales orgánicos, como solución al problema conocido de toxicidad asociado con los CA basados en Gd(III) (GBCA) ampliamente utilizados en diagnósticos clínicos. En particular, en agentes basados en "dendrímeros radicales", es decir, dendrímeros completamente funcionalizados por radicales orgánicos. En esta tesis se explora la síntesis, caracterización y aplicación de nuevos dendrímeros radicales, centrándonos en i) mejorar los métodos sintéticos anteriores, ii) investigar dendrímeros radicales anfifílicos capaces de autoensamblarse en estructuras supramoleculares, e iii) incorporar propiedades adicionales para desarrollar sondas de imágenes bimodales. Todos ellos diseñados para mejorar la solubilidad en agua, la capacidad de dar contraste, mejorar la toxicidad y proporcionar características diagnósticas multifuncionales. Los procedimientos sintéticos previos de dendrímeros radicales solubles en agua eran complejos y consumían mucho tiempo. Por este motivo, el primer objetivo de esta tesis ha sido el desarrollo de un proceso de síntesis más eficiente que implique menos pasos de reacción y purificación que los obtenidos anteriormente. Se ha diseñado, sintetizado y caracterizado una serie de dendrímeros radicales solubles en agua (G0 a G5) utilizando una estrategia sintética simplificada basada en un núcleo de ciclotrifosfaceno y unidades de ramificación derivadas de lisina. Ha resultado ser un método muy versátil que permite modular la solubilidad en agua de los compuestos bajo demanda y ha permitido reducir sustancialmente el tiempo de reacción. Los estudios de resonancia paramagnética electrónica (EPR) y dinámica molecular (MD) revelan factores clave que influyen en la accesibilidad y relajatividad del agua. La generación G5, con 192 unidades de radical, muestra una relajatividad muy alta (24 mM-1s-1) debido a su gran densidad de radicales. Las pruebas in vitro e in vivo confirman su biocompatibilidad y acumulación en tumores de glioblastoma. Además, el ácido fólico se ha conjugado con éxito a estos dendrímeros para futuras aplicaciones dirigidas a tumores. Se ha explorado el uso de dendrones radicales anfifílicos basados en una cadena de polietilenglicol (PEG) y dendrones bis-MPA completamente funcionalizados con radicales nitroxilo. Es muy interesante el hecho que los precursores dendríticos se autoensamblan formando fibras, mientras que cuando éstos incorporan los radicales se organizan formando nanovesículas (dendrimersomas) en las tres generaciones estudiadas (G2, G3 y G4). Las simulaciones de EPR, cryo-TEM y MD han permitido estudiar su autoensamblaje y estructura. Estos dendrímersomas demuestran una relajatividad comparable a los GBCA y no muestran citotoxicidad. Estudios de biodistribución in vivo en ratones revelaron que la generación más alta proporcionaba tiempos de obtención de imágenes más largos, superiores a una hora, junto con una buena biocompatibilidad y un buen contraste en tejido. Se excretaba de forma eficiente a través de la orina. Estas nuevas nanovesículas obtenidas, además de ser agentes de contraste prometedores, también podrían utilizarse como nanotransportadores de fármacos, compuestos anticancerígenos o material genético, entre otros. Finalmente, con el objetivo de incorporar nuevas propiedades a los dendrímeros radicales, se ha desarrollado un agente de obtención de imágenes bimodal, diseñado para presentar no solo propiedades magnéticas sino también fluorescentes. Se basa en un dendrímero de poliamida que incorpora un núcleo de naftalimida (Naft), funcionalizado con radicales nitroxilo. Aunque los radicales disminuye parcialmente la fluorescencia, el compuesto final presenta tanto capacidades de imagen fluorescente como magnética, lo que lo hace adecuado para la resonancia magnética (MRI) y la imagen fluorescente en células vivas. Además, hemos logrado explicar el proceso de disminución de la fluorescencia mediante cálculos de DFT. Este estudio destaca el potencial de estos agentes para la imagen de doble modalidad en el diagnóstico del cáncer y el seguimiento de la terapia.Summary The primary objective of this thesis is to develop metal-free contrast agents (CAs) for magnetic resonance imaging (MRI) based on organic radicals, addressing the well-known toxicity associated with the commonly used Gd(III)-based contrast agents (GBCAs) in clinical diagnostics. In particular, based on "radical dendrimers" i.e. dendrimers fully functionalized by organic radicals since dendrimers, which are monodisperse polymers with a precisely defined molecular structure, serve as an ideal platform for anchoring organic radicals. This strategy not only enhances relaxivity but also provides a shielding effect, protecting the radicals from reduction. This thesis explores the synthesis, characterization, and application of novel radical dendrimers, with a focus on i) improving previous synthetic methods, ii) investigating amphiphilic radical dendrimers capable of self-assembly into supramolecular structures, and iii) incorporating additional properties to develop bimodal imaging probes. All of them designed to enhance water-solubility, imaging capabilities, improve safety, and provide multifunctional (or multimodal) diagnostic features. Previous synthetic procedures of water-soluble radical dendrimers were complex and time-consuming. For this reason, the first aim of this thesis has been the development of a more efficient synthesis process involving fewer reaction and purification steps than those obtained in the group previously. It has been designed, synthesized and characterized a series of water-soluble radical dendrimers (G0 to G5 generations) using a simplified synthetic approach based on a cyclotriphosphazene core and lysine-derived branching units, functionalized with nitroxyl radicals. It has resulted in a highly versatile process that allows for on-demand modulation of water solubility and it has permitted to reduce substantially the reaction time. Electron paramagnetic resonance (EPR) and molecular dynamics (MD) studies reveal key factors influencing water accessibility and relaxivity. Higher-generation dendrimers, especially G5, with 192 radical units exhibit significantly enhanced relaxivity (24 mM-1s-1) due to increased radical density. In vitro and in vivo tests confirm their biocompatibility and accumulation in glioblastoma tumors. Additionally, folic acid has been successfully conjugated to these dendrimers for future tumor-targeted applications. It has been explored the use of amphiphilic radical dendrons based on a polyethylene glycol (PEG) chain and bis-MPA dendrons fully functionalized with nitroxyl radicals. Interestingly, while the dendritic precursors self-assemble forming fibres, upon the binding of radicals to them they organize forming nanovesicles (dendrimersomes) in the three generations studied (G2, G3, and G4). EPR, cryo-TEM, and MD simulations have made possible to track their self-assembly and structure. These dendrimersomes demonstrate relaxivity comparable to GBCAs and offer improved safety. In vivo biodistribution experiments in mice revealed that the highest generation provided extended imaging times exceeding one hour, along with good biocompatibility and enhanced tissue contrast. It accumulated in the bladder and was efficiently excreted through urine. These novel nanovesicles obtained, in addition to being promising contrast agents, could also be used as nanocarriers for drugs, anticancer compounds or genetic material, among others. Finally, with the aim of incorporating new properties to radical dendrimers, it has been developed a bimodal imaging agent, designed to exhibit not only magnetic but also fluorescent properties. It is based on a polyamide dendrimer incorporating a naphthalimide (Naft) core, functionalized with nitroxyl radicals. Although the fluorescence is partially quenched by the radicals, the final compound present both fluorescent and magnetic imaging capabilities, making it suitable for both MRI and live cell fluorescence imaging. In addition, we have been able to explain the fluorescence quenching process by means of DFT calculations. This study highlights the potential of such agents for dual-modality imaging in cancer diagnosis and therapy monitoring. In conclusion, this work demonstrates that multifunctional radical dendrimers are promising alternatives to GBCAs as MRI contrast agents

Unravelling the dual role of senescent cells in breast cancer progression

La meva tesi, titulada "Estudi del doble paper de les cèl·lules senescents en la progressió del càncer de mama," se centra en la caracterització i l'aplicació d'un innovador model de ratolí transgènic dissenyat per rastrejar i eliminar cèl·lules que expressen dos marcadors clau de senescència: p16 i IL-6. La senescència cel·lular, coneguda per la seva doble funció en la protecció contra la proliferació descontrolada de cèl·lules i, alhora, en la promoció d'un microambient pro-tumoral, juga un paper crucial en el desenvolupament i la progressió del càncer de mama. Tot i això, la seva contribució específica en aquest tipus de càncer continua sent objecte d'estudi. En aquest projecte, la combinació dels marcadors p16 i IL-6 ens ha permès eliminar de manera selectiva les cèl·lules senescents in vivo, cosa que ofereix una eina única per estudiar-ne l'impacte en temps real. Aquest enfocament ha proporcionat una visió més clara i detallada de com les cèl·lules senescents influeixen en la biologia tumoral, especialment en la capacitat per modificar l'entorn del tumor. A més, l'ús d'aquest model ha revelat vies moleculars clau, especialment aquelles relacionades amb la interacció entre el sistema immunitari i les cèl·lules senescents, les quals podrien estar involucrades en la progressió del càncer de mama. Aquestes troballes obren noves oportunitats per explorar la sinòlisi, o l'eliminació selectiva de cèl·lules senescents, com una estratègia terapèutica potencial contra el càncer. En última instància, aquesta investigació ofereix una contribució significativa per entendre el rol de les cèl·lules senescents en la progressió del càncer de mama i apunta nous enfocaments per al seu tractament.Mi tesis, titulada "Estudio del doble papel de las células senescentes en la progresión del cáncer de mama," se centra en la caracterización y aplicación de un innovador modelo de ratón transgénico diseñado para rastrear y eliminar células que expresan dos marcadores clave de senescencia: p16 e IL-6. La senescencia celular, conocida por su doble función en la protección contra la proliferación descontrolada de células y, al mismo tiempo, en la promoción de un microambiente pro-tumoral, juega un papel crucial en el desarrollo y progresión del cáncer de mama. Sin embargo, su contribución específica en este tipo de cáncer sigue siendo objeto de estudio. En este proyecto, la combinación de los marcadores p16 e IL-6 nos ha permitido eliminar de manera selectiva las células senescentes in vivo, lo que ofrece una herramienta única para estudiar su impacto en tiempo real. Este enfoque ha proporcionado una visión más clara y detallada de cómo las células senescentes influyen en la biología tumoral, especialmente en su capacidad para modificar el entorno del tumor. Además, el uso de este modelo ha revelado vías moleculares clave, particularmente aquellas relacionadas con la interacción entre el sistema inmunitario y las células senescentes, las cuales podrían estar involucradas en la progresión del cáncer de mama. Estos hallazgos abren nuevas oportunidades para explorar la senolisis, o la eliminación selectiva de células senescentes, como una estrategia terapéutica potencial contra el cáncer. En última instancia, esta investigación ofrece una contribución significativa para entender el rol de las células senescentes en la progresión del cáncer de mama y apunta a nuevos enfoques para su tratamiento.My thesis, entitled "Unravelling the dual role of senescent cells in breast cancer progression," focuses on the characterization and application of an innovative transgenic mouse model designed to track and eliminate cells expressing two key markers of senescence: p16 and IL-6. Cellular senescence, known for its dual role in protecting against uncontrolled cell proliferation and, at the same time, in promoting a pro-tumor microenvironment, plays a crucial role in breast cancer development and progression. However, its specific contribution in this type of cancer is still under study. In this project, the combination of p16 and IL-6 markers has allowed us to selectively eliminate senescent cells in vivo, providing a unique tool to study their impact in real time. This approach has provided a clearer and more detailed view of how senescent cells influence tumor biology, especially their ability to modify the tumor environment. In addition, the use of this model has revealed key molecular pathways, particularly those related to the interaction between the immune system and senescent cells, which may be involved in breast cancer progression. These findings open up new opportunities to explore senolysis, or the selective elimination of senescent cells, as a potential therapeutic strategy against cancer. Ultimately, this research offers a significant contribution to understanding the role of senescent cells in breast cancer progression and points to new approaches for their treatment