Disney Princesses and Romantic Love : a Narrative That Perpetuates Patriarchal Domination

This article aims to visiblize how the global entertainment narrative of romantic love, generated by the Disney corporation, is impeding media culture from moving towards gender equality. The chosen methodology is interpretive analysis. A specially designed matrix links the myths of romantic love with the identified constants of the patriarchal narrative. The chosen case study is the remake of the film The Little Mermaid (2023), after a critical revision of previous Disney princesses' films. This article argues that, despite the advances in the representation of female characters in this film genre, the representation of sexual relationships justifies a system of domination. This translates into dispositions and schemes of subordination, possession and dependence. With regards to the representation of female characters, the perceived advances in equality are a facade. The perpetuation of the myths of romantic love chains the characters to a system of patriarchal domination.Este estudio, planteado desde una perspectiva feminista, analiza el modelo patriarcal de la representación de género de las llamadas princesas Disney, las protagonistas de las adaptaciones animadas de Cenicienta a Moana. Mientras existe un modelo de princesa Disney bastante compacto, este se compara al caso de La Sirenita, el remake de Disney. La película se analiza con patrones identificados y basados en conceptos teóricos que perpetúan el mito del amor romántico, el sacrificio y la renuncia

Scaling-up and future perspectives of bioelectrochemical systems for wastewater treatment and hydrogen production

Entre la multitud d'oportunitats per a recuperar recursos de les aigües residuals, les cel·les d'electròlisi microbianes (MECs) ofereixen un enfocament prometedor, ja que tracten simultàniament les aigües residuals i produeixen hidrogen, una font d'energia renovable. Les MECs han obtingut resultats prometedors a escala laboratori, però la seva rellevància pràctica està molt menys estudiada. De fet, la major part de la recerca sobre les MECs es centra en els aspectes fonamentals de la producció bioelectroquímica d'hidrogen en condicions controlades, amb reactors de baix volum i emprant substrats fàcilment biodegradables. Amb aquesta visió, aquesta tesi es centra en els factors crítics que influeixen en el rendiment a escala pilot de les MECs per al tractament d'aigües residuals. En primer lloc, es va avaluar el funcionament d'una MEC de doble cambra de 135 L sota diferents condicions operacionals (concentració de demanda química d'oxigen (DQO), temperatura, temps de residència hidràulic i potencial aplicat) per a determinar com es pot millorar la producció d'hidrogen i l'eficiència energètica modificant els paràmetres operatius. Els resultats experimentals es van utilitzar per a avaluar el tractament d'1 m3 d'aigües residuals urbanes mitjançant una MEC i els resultats es van comparar amb dues tecnologies existents reportades a la bibliografia: llots actius convencionals (CAS) i llots actius d'alta velocitat (HRAS). D'altra banda, es va estudiar per primera vegada a escala pilot, l'efecte de l'escuma de níquel (Ni) en la generació de corrent i la producció d'hidrogen, desenvolupant una nova configuració de càtode basada en dues làmines d'escuma de Ni interconnectades. El rendiment de l'escuma es va comparar amb un càtode de llana d'acer inoxidable (SS). En base als coneixements adquirits a escala pilot, es va escalar i construir una MEC d'1 m3 dins per a avaluar el seu rendiment en condicions reals d'una planta de tractament d'aigües residuals. Els resultats experimentals es van utilitzar per a estudiar la viabilitat tecnoeconòmica del procés i es va comparar amb la del CAS. En conjunt, aquesta tesi situa les MEC en el context actual del tractament d'aigües residuals, aportant idees valuoses per a reduir la distància entre la recerca a escala laboratori i l'aplicació pràctica. Si bé encara existeixen reptes per superar, el desenvolupament i la reducció de costos són l'esperança de cara a la seva aplicació a gran escala i a la gestió sostenible de les aigües residuals.Entre la multitud de oportunidades para recuperar recursos de las aguas residuales, las celdas de electrólisis microbianas (MECs) ofrecen un enfoque prometedor, ya que tratan simultáneamente las aguas residuales y producen hidrógeno, una fuente de energía renovable. Las MECs han obtenido resultados prometedores a escala laboratorio, pero su relevancia práctica está mucho menos estudiada. De hecho, la mayor parte de la investigación sobre las MECs se centra en los aspectos fundamentales de la producción bioelectroquímica de hidrógeno en condiciones controladas, con reactores de bajo volumen y empleando sustratos fácilmente biodegradables. Con esta visión, esta tesis se centra en los factores críticos que influyen en el rendimiento a escala piloto de las MECs para el tratamiento de aguas residuales. En primer lugar, se evaluó el funcionamiento de una MEC de doble cámara de 135 L en una amplia gama de condiciones operacionales (concentración de demanda química de oxígeno (DQO), temperatura, tiempo de residencia hidráulico y potencial aplicado) para determinar cómo se puede mejorar la producción de hidrógeno y la eficiencia energética modificando los parámetros operativos. Los resultados experimentales se utilizaron para evaluar el tratamiento de 1 m3 de aguas residuales urbanas mediante una MEC y los resultados se compararon con dos tecnologías existentes reportadas en la bibliografía: lodos activos convencionales (CAS) y lodos activos de alta velocidad (HRAS). Por otra parte, se estudió por primera vez a escala piloto el efecto de la espuma de níquel (Ni) en la generación de corriente y la producción de hidrógeno, desarrollando una novedosa configuración de cátodo basada en dos láminas de espuma de Ni interconectadas. El rendimiento de la espuma de Ni se comparó con un cátodo de lana de acero inoxidable (SS). En base a los conocimientos adquiridos a escala piloto, se escaló y construyó una MEC de 1 m³ para evaluar su rendimiento en condiciones reales de una planta de tratamiento de aguas residuales urbanas. Los resultados experimentales se utilizaron para estudiar la viabilidad tecnoeconómica del proceso y se compararon con los del CAS. En conjunto, esta tesis sitúa a las MECs en el contexto actual del tratamiento de aguas residuales, aportando ideas valiosas para reducir la distancia entre la investigación a escala laboratorio y su aplicación práctica. Aunque todavía existen retos por superar, el desarrollo y la reducción de costes son la esperanza de cara a su aplicación a gran escala y a la gestión sostenible de las aguas residuales.Among the plethora of opportunities to recover resources from wastewater, microbial electrolysis cells (MECs) offer a promising approach, simultaneously treating wastewater and producing hydrogen, a renewable energy source. MECs have reported promising results at lab-scale, but its practical relevance is less explored. In fact, most of the research about MECs focuses on fundamental aspects of bioelectrochemical hydrogen production under controlled conditions, low reactors volumes, and employing easily biodegradable substrates. With this view, this thesis focuses into the critical factors influencing the pilot-scale performance of MECs for wastewater treatment. Initially, a 135 L double-chamber MEC was operated under a wide range of operational conditions (chemical oxygen demand (COD) concentration, temperature, hydraulic residence time and applied potential) to determine how hydrogen yield and energy efficiency can be improved by modifying the operational parameters. The experimental outcomes were used to evaluate the treatment of 1 m3 of urban wastewater by an MEC and the results were compared with two existing technologies reported in the literature: conventional activated sludge (CAS) and high-rate activated sludge (HRAS). Furthermore, the effect of nickel (Ni) foam in current generation and hydrogen production was studied for the first time at pilot-scale, developing a novel cathode configuration based on two interconnected Ni-foam sheets. The performance of Ni-foam was compared to a cassette operating with stainless-steel (SS) wool cathode. Building upon the pilot-scale knowledge, a 1 m³ MEC pilot reactor was scaled up within a real wastewater treatment plant to assess its performance under real-conditions. The experimental outcomes were used to evaluate the techno-economic viability of the process and the results were compared to CAS. Overall, this thesis places MECs in the current context of wastewater treatment, providing valuable insights for bridging the gap between lab-scale research and real-world applications. While challenges remain, further development and cost reduction hold promise for large-scale implementation and sustainable wastewater managemen

Estandarización de la lectura del verde de indocianina intraoperatoria. Estudio observacional prospectivo para la descripción de los valores de normalidad de fluorescencia colónica mediante el uso de verde de indocianina a través de la aplicación del programa informático sergreen

INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ CIENTÍFICA La dehiscència de sutura és una de les complicacions postoperatòries més greus de la cirurgia abdominal, amb una incidència de l'1-30% en anastomosis de còlon. Existeixen múltiples factors de risc, d'entre els quals la isquèmia dels marges anastomòtics és un dels més importants. Uns dels mètodes més utilitzats intraoperatòriament per avaluar la vascularització intestinal és l'aplicació de verd d'indocianina. La seva avaluació normalment es realitza de manera subjectiva. El nostre grup ha desenvolupat el programa SERGREEN, el qual quantifica objectivament la intensitat de fluorescència emesa per un teixit després d'administrar el colorant per via endovenosa. Fins ara no es disposa d'un mètode de quantificació de verd d'indocianina que es correlacioni amb la vascularització del còlon, ni es coneixen els valors de normalitat de referència. HIPÒTESI L'ús de verd d'indocianina, aplicant el programa SERGREEN, permet definir uns valors de normalitat de vascularització tissular al còlon. OBJECTIUS - Determinar els valors de normalitat de la vascularització als diferents segments del còlon mitjançant la quantificació intraoperatòria de la saturació de fluorescència de verd d'indocianina a través del programa SERGREEN. - Secundaris: o Establir el moment òptim per l'anàlisi. o Determinar la distància òptima entre l'òptica i el teixit. DISSENY DE L'ESTUDI Estudi observacional, prospectiu i unicèntric en pacients intervinguts per via laparoscòpica de patologia colorrectal de manera programada. A la primera fase de l'estudi s'han establert les condicions òptimes per determinar els valors de normalitat al còlon (en una primera etapa s'ha estudiat en quin moment s'ha de realitzar la determinació i en una segona etapa, a quina distància). A la segona fase s'han determinat els valors de normalitat al còlon dret, transvers i esquerre. S'han analitzat 60 pacients. A la primera fase s'ha utilitzat una mostra de 30 pacients: 20 per determinar el moment òptim (10 còlon dret i 10 còlon esquerre) i 10 per la distància. Es tracta d'una fase 1 dins del marc IDEAL, pel que no es necessari el càlcul de la mida de la mostra. A la segona fase, per determinar els valors de normalitat, donat que no existeixen antecedents previs per realitzar un càlcul aproximat, s'han inclòs 30 pacients, ja que haurien de representar una població normal. RESULTATS Determinació del moment òptim S'ha estudiat la fluorescència, a una distància fixa, des dels 0 als 10 minuts de l'administració del colorant, cada 30 segons. La fluorescència augmenta fins els 1-1,5 minuts, on assoleix la intensitat màxima. Posteriorment, disminueix. El període òptim per la determinació, tant al còlon dret com a l'esquerre, es troba als 2-3 minuts des de l'administració del verd. Determinació de la distància òptima S'ha estudiat el còlon a 1, 3 i 5cm de distància entre l'òptica i el teixit (als 2-3 minuts), evidenciant que la distància és inversament proporcional a la fluorescència (seguint y=1,732 - 21,7x + 0,9x2). La distància òptima és de 5cm, on l'IC95% és més estret (IC 86,66-87,53). Determinació dels valors de normalitat S'ha estudiat la fluorescència dels diferents segments del còlon en condicions òptimes de mesura. Els valors de normalitat pel còlon dret, transvers i esquerre són: 85,62±29,04, 82,47±26,18 i 90,11±31,72, respectivament. No existeixen diferències significatives entre els diferents segments. CONCLUSIONS S'han establert els valors de normalitat de fluorescència en la mostra estudiada pel còlon dret, transvers i esquerre, no existint diferències entre segments. La determinació s'ha de realitzar als 2-3 minuts de la infusió del colorant, a una distància de 5cm.INTRODUCCIÓN Y JUSTIFICACIÓN CIENTÍFICA La dehiscencia de sutura es una de las complicaciones posoperatorias más graves de la cirugía abdominal, con una incidencia del 1-30% en anastomosis de colon. Existen múltiples factores de riesgo, de entre los cuales la isquemia de los bordes anastomóticos es uno de los más importantes. Uno de los métodos más utilizados intraoperatoriamente para evaluar la vascularización intestinal es la aplicación de verde de indocianina. Su evaluación normalmente se realiza de manera subjetiva. Nuestro grupo ha desarrollado el programa SERGREEN, el cual cuantifica objetivamente la intensidad de fluorescencia emitida por un tejido tras administrar el colorante por vía endovenosa. Hasta ahora no se dispone de un método de cuantificación de verde de indocianina que se correlacione con la vascularización del colon, ni se conocen los valores de normalidad de referencia. HIPÓTESIS El uso de verde de indocianina, aplicando el programa SERGREEN, permite definir unos valores de normalidad de vascularización tisular en el colon. OBJETIVOS - Determinar los valores de normalidad de la vascularización en los diferentes segmentos del colon mediante la cuantificación intraoperatoria de la saturación de fluorescencia de verde de indocianina a través del programa SERGREEN. - Secundarios: o Establecer el momento óptimo para el análisis. o Determinar la distancia óptima entre la óptica y el tejido. DISEÑO DEL ESTUDIO Estudio observacional, prospectivo y unicéntrico en pacientes intervenidos por vía laparoscópica de patología colorrectal de manera programada. En la primera fase del estudio se han establecido las condiciones óptimas para determinar los valores de normalidad en el colon (en una primera etapa se ha estudiado en qué momento se debe realizar la determinación y en una segunda etapa, a qué distancia). En la segunda fase se han determinado los valores de normalidad en el colon derecho, transverso e izquierdo. Se han analizado 60 pacientes. En la primera fase se ha empleado una muestra de 30 pacientes: 20 para determinar el momento óptimo (10 colon derecho y 10 colon izquierdo) y 10 para la distancia. Se trata de una fase 1 dentro del marco IDEAL, por lo que no es necesario el cálculo del tamaño muestral. En la segunda fase, para determinar los valores de normalidad, dado que no existen antecedentes previos para realizar un cálculo aproximado, se han incluido 30 pacientes, ya que deberían representar una población normal. RESULTADOS Determinación del momento óptimo Se ha estudiado la fluorescencia, a una distancia fija, desde los 0 a los 10 minutos de la administración del colorante, cada 30 segundos. La fluorescencia aumenta hasta el 1- 1,5 minutos, alcanzando su intensidad máxima. Posteriormente, decrece. El periodo óptimo para la determinación, tanto en el colon derecho como en el izquierdo, se encuentra a los 2-3 minutos desde la administración del verde. Determinación de la distancia óptima Se ha estudiado el colon a 1, 3 y 5cm de distancia entre la óptica y el tejido (a los 2-3 minutos), evidenciando que la distancia es inversamente proporcional a la fluorescencia (siguiendo y=1,732 - 21,7x + 0,9x2). La distancia óptima es de 5cm, donde el IC95% es más estrecho (IC 86,66-87,53). Determinación de los valores de normalidad Se ha estudiado la fluorescencia de los diferentes segmentos del colon en condiciones óptimas de medición. Los valores de normalidad para el colon derecho, transverso e izquierdo son: 85,62±29,04, 82,47±26,18 y 90,11±31,72, respectivamente. No existen diferencias significativas entre los distintos segmentos. CONCLUSIONES Se han establecido los valores de normalidad de fluorescencia en la muestra estudiada para el colon derecho, transverso e izquierdo, no existiendo diferencias entre segmentos. La determinación se debe realizar a los 2-3 minutos tras la infusión del compuesto, a una distancia de 5cm.INTRODUCTION AND SCIENTIFIC JUSTIFICATION Suture dehiscence is one of the most serious abdominal surgery postoperative complications, with an incidence of 1-30% in colonic anastomoses. There are multiple dehiscence risk factors, being anastomotic ischemia one of the most important. Indocyanine green application is one of the most used methods to evaluate intestinal vascularization intraoperatively. Its evaluation is normally carried out subjectively. Our group has developed the SERGREEN program, which objectively quantifies the fluorescence intensity emitted by a tissue after administering the dye intravenously. To date, there is no method for quantifying indocyanine green that correlates with colon vascularization, nor are reference normal values known. HYPOTHESIS The use of indocyanine green together with SERGREEN program allows defining normal values of tissue vascularization in the colon. OBJECTIVES - Determine normal values of vascularization in the different segments of the colon by intraoperative quantification of indocyanine green fluorescence saturation by SERGREEN program. - Secondary: o Establish the optimal time for analysis. o Determine the optimal distance between the optic and the tissue. STUDY DESIGN Observational, prospective and single-center study in patients undergoing elective laparoscopic surgery for colorectal pathology. In the first phase of the study, the optimal conditions have been established to determine normal values in the colon (in a first stage it has been studied when the determination should be made and, in a second stage, at what distance). In the second phase, normal values have been determined in the right, transverse and left colon. Sixty patients have been analyzed. In the first phase, a sample of 30 patients was used: 20 to determine the optimal moment (10 right colon and 10 left colon) and 10 for the distance. This is phase 1 within the IDEAL framework, so sample size calculation is not necessary. In the second phase, to determine normality values, given that there is no previous records to make an approximate calculation, 30 patients have been included, since they should represent a normal population. RESULTS Optimal moment determination Fluorescence has been studied, at a fixed distance, from 0 to 10 minutes after the administration of the dye, every 30 seconds. The fluorescence increases up to 1-1.5 minutes, reaching its maximum intensity. Subsequently, it decreases. The optimal period for determination, both in the right and left colon, is 2-3 minutes from the administration of indocyanine green. Optimal distance determination The colon has been studied at a distance of 1, 3 and 5cm between the optic and the tissue (at 2 minutes), showing that the distance is inversely proportional to the fluorescence (following y = 1.732 - 21.7x + 0.9x2). The optimal distance is 5cm, where the IC95% is narrower (CI 86.66-87.53). Normality values determination Fluorescence of the different segments of the colon has been studied under optimal measurement conditions. Normal values for the right, transverse and left colon are: 85.62±29.04, 82.47±26.18 and 90.11±31.72, respectively. There are no significant differences between the different segments. CONCLUSIONS Normal fluorescence values have been established in the sample studied for the right, transverse and left colon, with no differences between segments. The measurement should be performed 2-3 minutes after the infusion of the compound, at a distance of 5cm

Weaving mutual aid for food justice : Intersectional coalitions and governance for a just agroecology

Aquesta tesi explora la intersecció entre la justícia social i les transicions agroecològiques, abordant les crítiques que indiquen que les iniciatives alimentàries agroecològiques, malgrat ser ben intencionades, sovint perpetuen pràctiques excloents que reforcen divisions de classe, gènere i raça. A través d'un estudi empíric de dues Iniciatives de Redistribució d'Aliments Agroecològics (AFRIs) a Espanya, sorgides durant la pandèmia de la COVID-19, la recerca mostra com aquestes iniciatives treballen per pal·liar la inseguretat alimentària, basant-se en principis agroecològics i en l'ajuda mútua. Els resultats indiquen que les AFRIs juguen un paper clau en la connexió entre l'agroecologia i la reducció de la inseguretat alimentària, promovent el dret a l'alimentació. Això subratlla la importància de vincular l'agroecologia amb la teoria i la pràctica de la justícia alimentària per abordar les desigualtats durant la transició cap a sistemes alimentaris més justos. Les AFRIs connecten comunitats marginades amb petits agricultors i negocis orientats a l'agroecologia, fomentant la participació de grups diversos en la seva estructura i activitats. Aquestes iniciatives no només responen a les dimensions distributives de la justícia alimentària, sinó també a les procedimentals, assegurant que els actors marginats participin activament en la presa de decisions que afecten els seus drets alimentaris. Tot i que de petita escala, les AFRIs ofereixen pràctiques prefiguratives que desafien el règim alimentari corporatiu i el model neoliberal de responsabilitat individual com a solució a les injustícies. La tesi també adopta una perspectiva d'interseccionalitat política per mostrar com les AFRIs creen coalicions entre individus diversos, organitzacions de base i moviments socials. Aquestes plataformes permeten l'abordatge simultani de múltiples lluites, com l'agroecologia, el dret a l'habitatge, el feminisme, els drets de les persones migrants i els drets de les treballadores sexuals. Les AFRIs situen els grups marginats al centre de l'activisme, redefinint la seguretat alimentària sostenible com un dret vinculat a altres necessitats bàsiques i lluites socials. Tot i així, la participació a les AFRIs varia segons els perfils socioeconòmics dels membres, fet que pot reproduir desigualtats dins de les pràctiques organitzatives, afavorint sovint persones blanques de classe mitjana en posicions de lideratge. A més, la tensió entre garantir aliments saludables i sostenibles i fer-los accessibles condueix a xarxes híbrides que inclouen aliments produïts convencionalment. Aquest compromís reflecteix les dificultats a què s'enfronten les AFRIs per mantenir els seus valors agroecològics, tot i que treballen per satisfer les necessitats immediates de les comunitats més vulnerables. La sobrerrepresentació de dones en aquestes iniciatives també destaca les càrregues desiguals relacionades amb la cura alimentària, tot i que, al mateix temps, suggereix una transformació en les relacions de gènere mitjançant l'acció col·lectiva. Les AFRIs creen aliances territorials que enllacen zones urbanes i rurals, malgrat que les trobades directes entre consumidors i productors agroecològics encara són limitades. Pel que fa a les relacions amb les institucions governamentals locals, l'anàlisi mostra reptes significatius. Aquests inclouen pressions econòmiques, posicions contradictòries dels governs, complexitats burocràtiques i limitacions legals que dificulten avançar cap a una major sostenibilitat dins la governança alimentària. Malgrat que escalar aquestes iniciatives no sempre condueix a la seva cooptació o convencionalització, la col·laboració amb institucions sovint les relega a un paper marginal, limitant el seu impacte en la transformació del model d'ajuda alimentària a gran escala.Esta tesis explora la intersección entre la justicia social y las transiciones agroecológicas, abordando las críticas que indican que las iniciativas alimentarias agroecológicas, aunque bien intencionadas, a menudo perpetúan prácticas excluyentes que refuerzan divisiones de clase, género y raza. A través de un estudio empírico de dos Iniciativas de Redistribución de Alimentos Agroecológicos (AFRIs) en España, surgidas durante la pandemia de COVID-19, esta investigación muestra cómo estas iniciativas trabajan para mitigar la inseguridad alimentaria mediante principios agroecológicos y prácticas de ayuda mutua. Los resultados señalan que las AFRIs juegan un papel clave al vincular la agroecología con los esfuerzos para reducir la inseguridad alimentaria, abogando por el derecho a la alimentación. Esto pone de manifiesto la importancia de integrar la agroecología con la teoría y la práctica de la justicia alimentaria para abordar las desigualdades durante la transición hacia sistemas alimentarios más equitativos. Las AFRIs conectan a las comunidades marginadas con pequeños agricultores y negocios orientados a la agroecología, promoviendo la participación de grupos diversos en su estructura organizativa y en sus actividades. Estas iniciativas abordan tanto las dimensiones distributivas como las procedimentales de la justicia alimentaria, asegurando que los actores marginados participen activamente en las decisiones que afectan sus derechos alimentarios. Aunque son de pequeña escala, las AFRIs ofrecen prácticas prefigurativas que desafían el régimen alimentario corporativo y el enfoque neoliberal de la responsabilidad individual como solución a la injusticia. Desde una perspectiva de interseccionalidad política, la tesis también muestra cómo las AFRIs construyen coaliciones que reúnen a individuos diversos, organizaciones de base y movimientos sociales. Estas plataformas permiten abordar simultáneamente diversas luchas, como la agroecología, el derecho a la vivienda, el feminismo, los derechos de las personas migrantes y los derechos de las trabajadoras sexuales. Las AFRIs colocan a los grupos marginados en el centro de su activismo, conceptualizando la seguridad alimentaria sostenible como un derecho vinculado a otras necesidades básicas y luchas sociales. No obstante, la participación dentro de las AFRIs varía según los perfiles socioeconómicos, lo que a veces reproduce desigualdades en sus prácticas organizativas, favoreciendo a individuos blancos de clase media en roles de liderazgo. Además, la tensión entre proporcionar alimentos saludables y sostenibles y garantizar su accesibilidad lleva a la formación de redes híbridas que incluyen alimentos producidos de manera convencional. Este compromiso refleja las dificultades a las que se enfrentan las AFRIs para mantener sus principios agroecológicos mientras cubren las necesidades inmediatas de las comunidades más vulnerables. La sobrerrepresentación de mujeres en estas iniciativas también pone de relieve las cargas desiguales relacionadas con el cuidado alimentario, aunque también apunta a una posible transformación de las relaciones de género a través de la acción colectiva. Las AFRIs crean alianzas territoriales que conectan áreas urbanas y rurales, aunque los encuentros directos entre consumidores y productores agroecológicos siguen siendo limitados. En cuanto a las relaciones con las instituciones gubernamentales locales, el análisis revela desafíos significativos. Entre estos se incluyen las presiones económicas, las posiciones contradictorias de los gobiernos, las complejidades burocráticas y las limitaciones legales, que dificultan el avance hacia una mayor sostenibilidad en la gobernanza alimentaria. Aunque la ampliación de estas iniciativas no necesariamente conduce a su cooptación o convencionalización, la colaboración con instituciones puede relegarlas a un papel marginal, limitando su capacidad para transformar fundamentalmente el modelo de ayuda alimentaria a gran escala.This thesis explores the intersection of social justice and agroecological transitions, addressing the critiques that agroecological food initiatives, though well-intentioned, often unintentionally perpetuate exclusionary practices that reinforce divisions of class, gender, and race. Through an empirical study of two Agroecological Food Redistribution Initiatives (AFRIs) in Spain, which emerged during the COVID-19 pandemic, this research highlights how these initiatives are working to mitigate food insecurity by drawing on agroecological principles and mutual aid practices. The results show that AFRIs play a crucial role in linking agroecology with efforts to reduce food insecurity, advocating for the right to food. This underscores the need to integrate agroecology with the theory and practice of food justice to address equity issues in the transition to agroecological food systems. AFRIs connect marginalized communities with small-scale farmers and agroecologically-oriented businesses, empowering communities and fostering participation from diverse groups in both their organizational structures and activities. By doing so, they address both distributive and procedural dimensions of food justice. Though small in scale, these initiatives offer prefigurative practices that challenge the corporate food regime and the neoliberal focus on individual responsibility as a solution to injustice. From a political intersectionality perspective, the thesis also shows how AFRIs create coalitions that bring together diverse individuals, grassroots organizations, and social movements. These platforms allow for the intersection and simultaneous addressing of various struggles, such as agroecology, housing, feminism, migrant rights, and sex workers' rights. AFRIs center marginalized groups in their activism, framing sustainable food security as a right intertwined with other basic needs and social struggles. However, participation within AFRIs varies based on socio-economic profiles, sometimes reproducing inequalities within organizational practices, such as favoring middle-class white individuals for leadership roles. Furthermore, the tension between providing healthy, sustainable food and ensuring its accessibility often leads to hybrid networks that include conventionally produced food. The overrepresentation of women in these initiatives reflects unequal care burdens but also points toward a transformation in gender relations through collective action. AFRIs establish territorial alliances connecting urban and rural areas, although direct encounters between consumers and agroecological producers remain limited. The analysis of AFRIs' relationships with local governmental institutions through the lenses of sustainable food security governance and political agroecology reveals specific challenges and ambiguities. Economic pressures, contradictory government positions, bureaucratic complexities, and legal constraints emerge as significant obstacles, reflecting systemic resistance to advancing sustainability concerns in food governance efforts. While scaling up does not necessarily lead to the cooptation or conventionalization of agroecology, collaborative efforts can marginalize these initiatives, preventing them from fundamentally transforming the dominant model of large-scale food aid. In conclusion, this thesis demonstrates how theoretical approaches to social justice in agroecology are applied in real-world contexts characterized by extreme tensions within the global food system. By integrating and contributing to debates on food justice, political agroecology, political intersectionality, and sustainable food security, the research underscores the importance of empirically exploring and practically developing social justice in agroecological transitions. Pursuing more just food systems requires more than sustainability alone-it demands addressing the equity dimensions embedded within food systems

Innovative tools to improve tuberculosis diagnosis in children

Segons l'Organització Mundial de la Salut, la tuberculosi (TB) és la segona causa de mort infecciosa després de la Covid-19 a tot el món, i continua sent una de les principals causes de morbiditat i mortalitat infantil. Més de la meitat dels nens que desenvolupen tuberculosi romanen sense diagnosticar cada any, i més del 90% dels nens que moren per TB no han rebut mai tractament. Metges sense Fronteres (MSF) és una organització mèdica humanitària que ofereix atenció mèdica de qualitat a les poblacions afectades per emergències humanitàries. MSF va treballar a l'Hospital Nacional Simão Mendes de Bissau, Guinea-Bissau, del 2016 al 2020, i a Malakal, capital del departament d'Upper Nile, al Sudan del Sud, després de l'inici de la guerra civil el 2013, i segueix donant suport a dos hospitals i a les comunitats del voltant mitjançant un model d'atenció descentralitzat. Aquest estudi va néixer de la necessitat de trobar eines assequibles, prop del pacient i innovadores per donar suport als clínics de terreny per millorar el diagnòstic de la tuberculosi en nens. L'estudi tenia com a objectiu determinar la precisió diagnòstica i el rendiment diagnòstic addicional de Xpert-Ultra en femta i orina, AlereLAM (una prova de lipoarabinomanan en orina de flux lateral) i Ecografia en el Punt d'Atenció (POCUS), en una cohort de nens ≤15 anys amb sospita de tuberculosi. Amb aquesta finalitat, es van realitzar dos estudis multicèntrics en paral·lel a Bissau i Malakal: l'estudi Xpert-Ultra, un estudi transversal que incloïa un sub-estudi sobre AlereLAM que es limitava a Malakal; i l'estudi POCUS, una anàlisi de cohorts prospectiva que va analitzar dades transversals del POCUS inicial a Bissau, així com del POCUS de seguiment als dos mesos en ambdós llocs. Els nens de 6 mesos a 15 anys amb sospita de TB es van sotmetre a avaluació clínica i de laboratori, amb una mostra respiratòria i/o extra pulmonar (que es va considerar com a patró d'or o "gold estandard"), una femta i una mostra d'orina analitzades amb Xpert-Ultra; la prova AlereLAM també es va realitzar a l'orina. A més, tots els participants es van sotmetre a avaluacions POCUS al principi i després de 2 mesos, per avaluar vuit signes ecogràfics. Les imatges i els clips d'ecografia van ser avaluats per revisors experts. Els nens es van classificar com a TB confirmada (diagnòstic microbiològic per Xpert-Ultra), TB no confirmada (diagnòstic clínic) o TB poc probable. Un total de 533 nens van ser inclosos a l'estudi Xpert-Ultra i només en un 14% d'ells es va confirmar la TB microbiològicament. Vam trobar una sensibilitat moderada (63%) i una especificitat molt alta (98%) d'Xpert-Ultra a les femtes, i un valuós rendiment diagnòstic afegit, ja que nou pacients (12%, 9/75) van ser diagnosticats per femta i/o orina només. A l'estudi POCUS-Bissau, es van incloure un total de 139 nens. Els nens amb tuberculosi eren més propensos a tenir resultats de POCUS positiu (93%) en comparació amb els nens amb TB poc probable (34%). Els signes de POCUS més freqüents van ser pulmonars (57% consolidació i 55% nòduls subpleurals). A diferència de la infecció pel VIH i de l'edat, la malnutrició severa es va associar amb una positivitat POCUS més alta. Aquest estudi ha demostrat que Xpert-Ultra en femta i l'Ecografia al Punt d'Atenció es poden implementar en les activitats rutinàries d'atenció clínica en zones amb recursos limitats i amb una càrrega elevada de TB, i que la seva precisió diagnòstica ha estat significativa per donar suport als clínics a diagnosticar i monitoritzar els pacients.Según la Organización Mundial de la Salud, la tuberculosis (TB) es la segunda causa de mortalidad infecciosa después del Covid-19 en todo el mundo, y sigue siendo una de las principales causas de morbilidad y mortalidad infantil. Más de la mitad de los niños que desarrollan tuberculosis permanecen sin diagnosticar cada año, y más del 90% de los niños que mueren por TB nunca han recibido tratamiento. Médicos sin Fronteras (MSF) es una organización médica humanitaria que ofrece atención médica de calidad a las poblaciones afectadas por emergencias humanitarias. MSF trabajó en el Hospital Nacional Simão Mendes de Bissau, Guinea-Bissau, de 2016 a 2020, y en Malakal, capital del departamento de Upper Nile, en Sudán del Sur, tras el inicio de la guerra civil en 2013, y sigue apoyando a dos hospitales ya las comunidades de alrededor mediante un modelo de atención descentralizado. Este estudio nació de la necesidad de encontrar herramientas asequibles, cerca del paciente e innovadoras para apoyar a los clínicos de terreno a mejorar el diagnóstico de la tuberculosis en niños. El estudio tenía como objetivo determinar la precisión diagnóstica y el rendimiento diagnóstico adicional de Xpert-Ultra en heces y orina, AlereLAM (una prueba de lipoarabinomanan en orina de flujo lateral) y Ecografía en el Punto de Atención (POCUS), en una cohorte de niños ≤15 años con sospecha de tuberculosis. Con este fin, se realizaron dos estudios multicéntricos en paralelo en Bissau y Malakal: el estudio Xpert-Ultra, un estudio transversal que incluía un sub-estudio sobre AlereLAM que se limitaba a Malakal; y el estudio POCUS, un análisis de cohortes prospectivo que analizó datos transversales del POCUS inicial en Bissau, así como del POCUS de seguimiento a los dos meses en ambos lugares. Los niños de 6 meses a 15 años con sospecha de TB se sometieron a evaluación clínica y de laboratorio, con una muestra respiratoria y/o extra pulmonar (que se consideró como patrón de oro o gold estandar), una heces y una muestra de orina analizadas con Xpert-Ultra; la prueba AlereLAM también se realizó en la orina. Además, todos los participantes se sometieron a evaluaciones POCUS al principio y después de 2 meses, para evaluar ocho signos ecográficos. Las imágenes y los clips de ecografía fueron evaluados por expertos revisores. Los niños se clasificaron como TB confirmada (diagnóstico microbiológico por Xpert-Ultra), TB no confirmada (diagnóstico clínico) o TB poco probable. Un total de 533 niños fueron incluidos en el estudio Xpert-Ultra y sólo en un 14% de ellos se confirmó la TB microbiológicamente. Encontramos una sensibilidad moderada (63%) y una especificidad muy alta (98%) de Xpert-Ultra en las heces, y un valioso rendimiento diagnóstico añadido, ya que nueve pacientes (12%, 9/75) fueron diagnosticados por heces y/u orina sólo. En el estudio POCUS-Bissau, se incluyeron un total de 139 niños. Los niños con tuberculosis eran más propensos a tener resultados de POCUS positivo (93%) frente a los niños con TB poco probable (34%). Los signos de POCUS más frecuentes fueron pulmonares (57% consolidación y 55% nódulos subpleurales). A diferencia de la infección por el VIH y de la edad, la malnutrición severa se asoció con una mayor positividad de POCUS. Este estudio ha demostrado que Xpert-Ultra en heces y la Ecografía en el Punto de Atención se pueden implementar en las actividades rutinarias de atención clínica en zonas con recursos limitados y con una carga elevada de TB, y que su precisión diagnóstica es significativa para apoyar a los clínicos a diagnosticar de tuberculosis y monitorizar a los pacientes.According to the World Health Organization (WHO), tuberculosis (TB) is the second main infectious disease killer after Covid-19 worldwide and remains a major cause of morbidity and mortality in children. Over half of children who develop TB remain undiagnosed every year, and more than 90% of children who die from TB are never put on treatment. Médecins sans Frontières (MSF) is a medical humanitarian organization which provides quality medical care to populations affected by humanitarian emergencies. MSF worked at the Simão Mendes National Hospital in Bissau, Guinea-Bissau, from 2016 to 2020, and in Malakal, capital of Upper Nile department, in South Sudan, following the start of the civil war in 2013, and is still supporting two hospitals and the surrounding communities through a decentralized model of care. This study was born from the need to find affordable, point of care, and innovative tools to support field clinicians to improve TB diagnosis in children. The study aimed at determining the diagnostic accuracy and additional diagnostic yield of Xpert-Ultra on stool and urine, a TB lipoarabinomannan lateral flow test (AlereLAM) in urine and Point of Care Ultrasound (POCUS), in a cohort of children ≤15 years of age with presumptive TB. To this end, two parallel multicentric studies carried out in Bissau and Malakal were conducted: the Xpert-Ultra study, a cross-sectional study which included a sub-study on AlereLAM that was limited to Malakal; and the POCUS study, a prospective cohort analysis which analysed cross-sectional data from baseline POCUS in Bissau, as well as from the two-month follow-up POCUS in both settings. Children 6 months to 15 years old with presumptive TB underwent clinical and laboratory assessment, with one respiratory and/or extrapulmonary sample (which was considered as the "gold standard"), one stool and one urine specimen analysed with Xpert-Ultra; AlereLAM test was performed in urine as well. Furthermore, all participants underwent POCUS assessments at baseline and after 2 months, to assess eight sonographic signs. Ultrasound images and clips were evaluated by expert reviewers. Children were categorized as confirmed TB (microbiologic diagnosis by Xpert-Ultra), unconfirmed TB (clinical diagnosis), or unlikely TB. A total of 533 children were enrolled in the Xpert-Ultra study and only 14% of them were microbiologically confirmed. We found a moderate sensitivity (63%) and a very high specificity (98%) of Xpert-Ultra on stool, and a valuable added diagnostic yield, as nine patients (12%, 9/75) were diagnosed by stool and/or urine alone. The test performance of urine was low, with very low sensitivity (13%) but very high specificity (99%). The AlereLAM sub-study included 276 children and had positivity rate of 21% (36/169) in TB patients. In the Bissau-POCUS study, a total of 139 children were enrolled. Children with TB were more likely to have POCUS-positive results (93%) compared to children with unlikely TB (34%). The most common POCUS signs were pulmonary (57% consolidation and 55% subpleural nodules). Unlike HIV infection and age, severe acute malnutrition (SAM) was associated with a higher POCUS-positivity. The POCUS follow-up sub-study included 211 children and most patients (197/211, 93%) presented with improvement or resolution of signs, or with stability of signs when baseline POCUS was negative. This study carried out by MSF in Guinea-Bissau and South Sudan showed that Xpert-Ultra on stool and Point of Care Ultrasound could be implemented during routine care provision in resource-limited and high-TB burden settings, and that its diagnostic accuracy was significant to support clinicians to diagnose and monitor patients. Xpert-Ultra and AlereLAM in urine showed low test performance. POCUS-positivity was dependent on nutritional status but not on HIV status or age

Computational studies in glycobiological chemistry

La química glicobiològica, que se centra en l'estudi de l'estructura, la funció i la biosíntesi dels glicans, ha esdevingut un camp crític per entendre processos biològics complexos i desenvolupar noves intervencions terapèutiques. La naturalesa intricada dels glicans, juntament amb els seus amplis rols en la comunicació cel·lular, la resposta immune i la patologia de malalties, requereixen metodologies avançades per a la seva anàlisi i manipulació. En aquest context, la integració de simulacions de dinàmica molecular convencional (cMD), mètodes de mostreig millorats i algoritmes genètics han esdevingut indispensables, proporcionant una visió profunda del comportament dinàmic i els paisatges conformacionals dels enzims i complexos relacionats amb els glicans. Els recents avenços en química glicobiològica han aprofundit significativament en la nostra comprensió de les estructures de glicans i els seus rols en els sistemes biològics, impulsats per innovacions tant en tècniques experimentals com computacionals. Experimentalment, mètodes d'avantguarda com la criomicroscòpia electrònica (cryo-EM), l'espectrometria de masses avançada i la ressonància magnètica nuclear (RMN) d'alta resolució han permès la caracterització precisa de les estructures de glicans i les seves interaccions amb proteïnes, proporcionant informació sobre els mecanismes de la glicosilació i les seves implicacions en malalties. Paral·lelament, els enfocaments computacionals esmentats anteriorment han millorat la capacitat de modelar el comportament dinàmic dels glicans i els enzims associats a nivell atòmic, revelant estats conformacionals clau i paisatges energètics que sustenten la funció dels glicans i la catàlisi enzimàtica. Aquests desenvolupaments han estat complementats per algoritmes d'aprenentatge automàtic i eines de bioinformàtica que faciliten la predicció de les estructures de glicans i els seus rols biològics. Aquestes tècniques computacionals ofereixen una eina potent per explorar el comportament temporal de biomolècules a nivell atòmic, permetent l'elucidació de relacions estructurals i funcionals que sovint són inaccessibles mitjançant tècniques experimentals. A més, la programació científica juga un paper fonamental en la implementació i optimització d'aquestes tècniques computacionals, permetent el desenvolupament d'algoritmes i fluxos de treball personalitzats adaptats als reptes específics que plantegen els sistemes relacionats amb glicans. Junts, aquests avenços experimentals i computacionals estan impulsant els límits de la recerca glicobiològica, oferint noves vies per a la intervenció terapèutica i l'enginyeria biomolecular. La primera part d'aquest treball presenta l'aplicació d'un protocol computacional multi-escala per estudiar les vies d'egressió i la dinàmica de l'aigua en productes basats en glicans a la glico-hidrolasa HvExoI, la formació i caracterització de complexos pre-catalítics en la glicotransferasa GGCGT, la caracterització dels estats conformacionals de lloop en la glicoxidasa PsG3Ox i l'exploració conformacional del pèptid beta-endorfina. HvExoI és crucial per a la descomposició de carbohidrats complexos, influint en els mecanismes de defensa de les plantes i en el metabolisme energètic, amb possibles implicacions per a la producció de biocombustibles i la biotecnologia agrícola. GGCGT és clau en la biosíntesi de glicans complexos amb enllaços C-glicosídics, que són essencials per a la senyalització cel·lular, les respostes immunitàries i l'estabilitat de les proteïnes, destacant la seva importància en el desenvolupament de noves estratègies de glicointegració i glicoproteïnes terapèutiques. PsG3Ox està implicada en la degradació oxidativa dels enllaços glicosídics, un procés que té aplicacions significatives en la biocatàlisi i en el desenvolupament de processos biotecnològics per a la conversió de carbohidrats. Finalment, la beta-endorfina, un pèptid opioide endogen, té un paper vital en la modulació del dolor, la funció immune i la resposta a l'estrès. La segona part d'aquest treball s'ha centrat en la millora i desenvolupament d'un nou algoritme genètic multi-objectiu per al modelatge molecular complex, GaudiM2. GaudiM2 és una aplicació de codi obert desenvolupada com una extensió del seu predecessor, GaudiMM, amb un enfocament en l'ús d'estratègies de cerca multi-objectiu per explorar sistemes complexos.La química glicobiológica, que se centra en el estudio de la estructura, función y biosíntesis de los glicanos, ha emergido como un campo crucial para comprender procesos biológicos complejos y desarrollar nuevas intervenciones terapéuticas. La naturaleza intrincada de los glicanos, junto con sus amplios roles en la comunicación celular, la respuesta inmune y la patología de enfermedades, requiere de metodologías avanzadas para su análisis y manipulación. En este contexto, la integración de simulaciones de dinámica molecular convencional (cMD), métodos de muestreo mejorado y algoritmos genéticos se ha vuelto indispensable, proporcionando una comprensión profunda del comportamiento dinámico y de los paisajes conformacionales de los enzimas y complejos relacionados con glicanos. Los avances recientes en la química glicobiológica han profundizado significativamente nuestra comprensión de las estructuras de los glicanos y de sus roles en los sistemas biológicos, impulsados por innovaciones tanto en técnicas experimentales como computacionales. Experimentalmente, métodos de vanguardia como la microscopía crioelectrónica (cryo-EM), la espectrometría de masas avanzada y la resonancia magnética nuclear (NMR) de alta resolución han permitido la caracterización precisa de las estructuras de los glicanos y sus interacciones con proteínas, proporcionando información sobre los mecanismos de la glicosilación y sus implicaciones en enfermedades. Paralelamente, los enfoques computacionales mencionados anteriormente han avanzado en la capacidad de modelar el comportamiento dinámico de los glicanos y de sus enzimas asociados a nivel atómico, revelando estados conformacionales clave y paisajes energéticos que fundamentan la función de los glicanos y la catálisis enzimática. Estos desarrollos han sido complementados por algoritmos de aprendizaje automático y herramientas de bioinformática que facilitan la predicción de las estructuras de los glicanos y sus roles biológicos. Estos enfoques computacionales ofrecen una herramienta poderosa para explorar el comportamiento dependiente del tiempo de las biomoléculas a nivel atómico, permitiendo la elucidación de relaciones estructurales y funcionales que a menudo son inaccesibles a través de técnicas experimentales tradicionales. Además, la programación científica juega un papel clave en la implementación y optimización de estas técnicas computacionales, permitiendo el desarrollo de algoritmos personalizados y flujos de trabajo adaptados a los desafíos específicos que plantean los sistemas relacionados con glicanos. La primera parte de este trabajo reporta la aplicación de un protocolo computacional multiescala para estudiar las vías de egresión y la dinámica del agua de los productos basados en glicanos en la glico-hidrolasa HvExoI, la formación y caracterización de complejos pre-catalíticos en la glicotransferasa GGCGT, la caracterización de estados conformacionales de los loops en la glucósido-oxidasa PsG3Ox, y la exploración conformacional del péptido beta-endorfina. HvExoI es crucial para la degradación de carbohidratos complejos, influyendo en los mecanismos de defensa de las plantas y en el metabolismo energético, con posibles implicaciones en la producción de biocombustibles y en la biotecnología agrícola. GGCGT es clave en la biosíntesis de glicanos complejos con enlaces C-glicosídicos, que son esenciales para la señalización celular, la respuesta inmune y la estabilidad de las proteínas. PsG3Ox participa en la degradación oxidativa de enlaces glicosídicos, un proceso con aplicaciones significativas en la biocatálisis y en el desarrollo de procesos biotecnológicos para la conversión de carbohidratos. Finalmente, la beta-endorfina, un péptido opioide endógeno, desempeña un papel vital en la modulación del dolor, la función inmune y la respuesta al estrés, convirtiéndose en un objetivo crucial para la investigación en neurofaramcología. La segunda parte de este trabajo se ha centrado en la mejora y desarrollo de un nuevo algoritmo genético multi-objetivo para el modelado molecular complejo, GaudiM2. GaudiM2 es una aplicación de código abierto desarrollada como una extensión de su predecesor, GaudiMM, con el objetivo de emplear estrategias de búsqueda multi-objetivo para explorar sistemas complejos con un gran número de soluciones potenciales.Glycobiological chemistry, which focuses on the study of the structure, function, and biosynthesis of glycans, has emerged as a critical field in understanding complex biological processes and developing novel therapeutic interventions. The intricate nature of glycans, coupled with their extensive roles in cellular communication, immune response, and disease pathology, necessitates advanced methodologies for their analysis and manipulation. In this context, the integration of conventional molecular dynamics (cMD) simulations, enhanced sampling methods and genetic algorithms have become indispensable, providing deep insights into the dynamic behavior and conformational landscapes of glycan-related enzymes and complexes. Recent advances in glycobiological chemistry have significantly deepened our understanding of glycan structures and their roles in biological systems, driven by innovations in both experimental and computational techniques. Experimentally, cutting-edge methods such as cryo-electron microscopy (cryo-EM), advanced mass spectrometry, and high-resolution NMR spectroscopy have enabled the precise characterization of glycan structures and their interactions with proteins, providing insights into the mechanisms of glycosylation and its implications in disease. Concurrently, the above mentioned computational approaches have advanced the ability to model the dynamic behavior of glycans and their associated enzymes at an atomic level, revealing key conformational states and energy landscapes that underlie glycan function and enzyme catalysis. These developments have been further augmented by machine learning algorithms and bioinformatics tools that facilitate the prediction of glycan structures and their biological roles. Such computational approaches offer a powerful tool to explore the time-dependent behavior of biomolecules at the atomic level, allowing for the elucidation of structural and functional relationships that are often inaccessible through experimental techniques alone. In addition, scientific programming plays a pivotal role in the implementation and optimization of these computational techniques, enabling the development of custom algorithms and workflows tailored to the specific challenges posed by glycan-related systems. Together, these experimental and computational advancements are pushing the boundaries of glycobiological research, offering new avenues for therapeutic intervention and biomolecular engineering. The present Ph.D. thesis has focused on applying and developing computational techniques, protocols and analysis to complex glycan-protein systems. The first part of this work reports the application of a multi-scale computational protocol to study egression pathways and water dynamics of glycan-based products in the glycohydrolase HvExoI, the formation and characterization of pre-catalytic complexes in glycotransferase GGCGT, the characterization of loop conformational states in glycoside oxidase PsG3Ox and the conformational exploration of the peptide beta-endorphin. HvExoI is crucial for the breakdown of complex carbohydrates, influencing plant defense mechanisms and energy metabolism, with potential implications for biofuel production and agricultural biotechnology. GGCGT is key in the biosynthesis of complex glycans with C-glycosydic linkages, which are essential for cell signaling, immune responses, and protein stability, highlighting its importance in developing novel glycoengineering strategies and therapeutic glycoproteins. PsG3Ox is involved in the oxidative degradation of glycosidic bonds, a process that has significant applications in biocatalysis and the development of biotechnological processes for carbohydrate conversion. Finally, beta-endorphin, an endogenous opioid peptide, plays a vital role in pain modulation, immune function, and stress response, making it a crucial target for research into pain management and neuropharmacology. The second part of this work has focused on the improvement and development of a new multi-objective genetic algorithm for complex molecular modeling, GaudiM2. GaudiM2 is an open-source application developed as an extension of its predecessor, GaudiMM, with a focus on employing multi-objective search strategies to explore complex systems with a large number of potential solutions

One-Dimensional Leaky Wave Antennas With Narrow Beam and Low Sidelobes

A new technique for designing one-dimensional (1-D) leaky wave antennas (LWAs) with narrow main beam and low sidelobe level (SLL) is proposed in this article. The presented method consists in connecting two open waveguiding structures designed to propagate a leaky wave with opposite phase velocities. The feed is positioned at the intersection plane, where the two branches are connected and are chosen to excite the propagative mode guaranteeing continuity of phase at said intersection plane. Thus, a unidirectional leaky wave will travel from one end of the structure to the other with a double exponential amplitude distribution. The provided analysis shows that, compared to conventional (single-sided) LWAs of the same length, and compared to bidirectional LWAs of the same length operating at an off-broadside angle, the beamwidth can be considerably reduced and the SLL can be concurrently reduced to a significant degree. Additionally, the directivity may be increased. To verify the presented technique and theory, a demonstrating prototype using split ring resonators (SRRs) and microstrip technology is designed, fabricated, and measured. A single-sided 1-D LWA is also fabricated and measured for comparison purposes. The experimental results confirm the proposed approach

Flows with constant slope on the Klein bottle

Altres ajuts: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de BarcelonaWe consider smooth flows with constant slope on the 2-dimensional (flat) torus and on the (flat) Klein bottle. It is well known that for a flow with constant slope on the torus either all orbits are periodic or all orbits are dense. We obtain a similar classification for the orbits of a flow with constant slope on the Klein bottle: again either all orbits are periodic, although some periods change, or all orbits are dense. This requires considering flows on the unit normal bundle of the Klein bottle

Above and belowground functional trait response to biochar addition in seedlings of six tropical dry forest tree species

Altres ajuts: Fundación Ramón Areces Grant CIVP20A6621The addition of biochar as a soil amendment has great potential for ecological restoration and long-term carbon (C) storage. However, few studies have evaluated the functional trait responses of tree seedlings to increasing application rates of biochar and almost no information is available for tropical dry forests (TDF). Here, we conducted a greenhouse experiment to quantify effects of rates of biochar (0, 5, 10, 20, and 40 t/ha) on demographic and functional traits of six tree species used in TDF restoration programs. After 100 days of growth, we found no negative effects of biochar on seedling survival and only in two of the species the highest dose applied slightly reduced the final biomass. The addition of biochar increased leaf chlorophyll content (LCC) and specific leaf area (SLA) of all species. Greater variation in above-and below-ground trait responses to biochar was due more to inter-specific (52%) and intra-specific (36%) differences than main effects of biochar (11%), although we found that 81% of the variation in the LCC was due to the addition of biochar. We found a positive effect of biochar on morphological traits related to C gain and physiological tolerance to drought (higher dry mass content of root, leaf, and stem, LCC, SLA, and leaf area ratio). Therefore, we suggest that applications of biochar between 5 and 30 t/ha do not compromise the early growth of the seedlings of the studied species, and even may improve their growth capacity and drought resistance during their establishment in the field

Estudio comparado sobre las estrategias sindicales de los estibadores frente a los procesos de cambio tecnológico en los puertos de San Antonio (Chile) y Barcelona (España)

Els ports històricament han estat espais crucials en el sosteniment de l'economia, primer com a punts neuràlgics dins de les ciutats i després a les cadenes logístiques globals. Com señalara Braudel (1987), han estat un sistema dens i sobre tot complex, inseparable de la geografía desigual capitalista. Tal com sugiere aquests rasgos, quiens operan aquestes infraestructuras, el col·lectiu d'estimadors, han debido emplear diferents estratègies per mantenir el seu ofici i els seus llocs de treball. La present tesi té com a objectiu explicar els factors que possibiliten que, en certs contextos, aquest col·lectiu no té només avantatges per negociar el canvi tecnològic, sinó que puguin implementar una estratègia exitosa. Per llevar a cabo un cometido, optamos por una estrategia metodológica de comparación de casos opuestos (cross case): los sindicatos de los puertos de Barcelona, España, y San Antonio, Chile, con el fin de analizar sus contrastes y evaluar las condiciones de negociació. Escogim un enfocament qualitatiu en tots els aspectes metodològics de la investigació amb l'objectiu d'aprofundir en la complexitat de la construcció de les estratègies sindicals. Aquesta investigació s'insereix en el debat teòric sobre el treball organitzat i el canvi tecnològic, que si bé és abordat per diferents disciplines, revela que existeixen propostes que centren la seva atenció en la capacitat de les persones i els treballadors d'elaborar estratègies en el context de transformacions. tecnològiques. La noció de determinisme tecnològic que definen Howcroft y Taylor (2014), que no existeix força capaç de contrarrestar aquest procés, no s'ha dut a terme una prova com a proposta de la utilitat teòrica de l'enfocament dels recursos de poder sindical (RPS) per a acostar-nos. a l'estudi de la construcció d'estratègies sindicals. Els resultats de la investigació plantan que, els sindicats de San Antonio, debilitats per un entorn institucional hostil i sotmès a un sector altament desregulat, no han estat capaços de generar estratègies clares davant del canvi tecnològic. Esta estrategia global la hemos denominado "percepción de cambio incierto", que va acompanyada d'accions que evidencian una "passivitat davant del canvi". El cas de Barcelona representa la situació opuesta: enfrontats a un canvi radical del procés de treball durant 2012, el sindicat fou capaç de desarollar diferents accions, les que li permetien negociar amb el nou empleador el disseny i posterior implementació del canvi tecnològic. Aquesta estratègia global la hem definit com a "automatisme consensuat". En conclusió, a pesar de ser sindicats amb una tradició forta als dos països i situats en una posició estratègica en les seves respectives economies, certs elements dels marcs de les relacions laborals- tipus d'organització de la contractació, nivell de la negociació col·lectiva i constitució. i representació sindical- son factors que condicionan la movilització de recursos de poder que explicarien la configuració de diferents respostes sindicals: que en el cas espanyol, podríem definir de proactivas, mentre que en el cas xilè, de reactivacions.Los puertos históricamente han sido espacios cruciales en el sostenimiento de la economía, primero como puntos neurálgicos dentro de las ciudades y luego en las cadenas logísticas globales. Como señalara Braudel (1987), han sido un sistema denso y sobre todo complejo, inseparable de la geografía desigual capitalista. Tal como sugiere estos rasgos, quienes operan estas infraestructuras, el colectivo de estibadores, han debido emplear distintas estrategias para mantener su oficio y sus puestos de trabajo. La presente tesis tiene como objetivo explicar los factores que posibilitan que, en ciertos contextos, este colectivo no solo tenga ventajas para negociar el cambio tecnológico, sino que puedan implementar una estrategia exitosa. Para llevar a cabo tal cometido, optamos por una estrategia metodológica de comparación de casos opuestos (cross case): los sindicatos de los puertos de Barcelona, España, y San Antonio, Chile, con el fin de analizar sus contrastes y evaluar las condiciones de negociación. Escogimos un enfoque cualitativo en todos los aspectos metodológicos de la investigación con el objetivo de profundizar en la complejidad de la construcción de las estrategias sindicales. Esta investigación se inserta en el debate teórico sobre el trabajo organizado y el cambio tecnológico, que si bien es abordado por distintas disciplinas, revela que existen escasas propuestas que centren su atención en la capacidad de las y los trabajadores de elaborar estrategias en contexto de transformaciones tecnológicas. La noción de determinismo tecnológico que definen Howcroft y Taylor (2014), de que no existe fuerza capaz de contrarrestar este proceso, nos ha llevado a poner a prueba como propuesta la utilidad teórica del enfoque de los recursos de poder sindical (RPS) para acercarnos al estudio de la construcción de estrategias sindicales. Los resultados de la investigación plantean que, los sindicatos de San Antonio, debilitados por un entorno institucional hostil y sometidos a un sector altamente desregulado, no han sido capaces de generar estrategias claras frente al cambio tecnológico. Esta estrategia global la hemos denominado"percepción de cambio incierto", que va acompañada de acciones que evidencian una "pasividad frente al cambio". El caso de Barcelona representa la situación opuesta: enfrentados a un cambio radical del proceso de trabajo durante 2012, el sindicato fue capaz de desarollar distintas acciones, las que le permitieron negociar con el nuevo empleador el diseño y posterior implementación del cambio técnológico. Esta estrategia global la hemos definido como "automatismo consensuado". En conclusión, a pesar de ser sindicatos con una fuerte tradición en ambos países y ubicados en una posición estratégica en sus respectivas economías, ciertos elementos de los marcos de las relaciones laborales- tipo de organización de la contratación, nivel de la negociación colectiva y constitución y representación sindical- son factores que condicionan la movilización de recursos de poder que explicarían la configuración de distintas respuestas sindicales: que en el caso español, podríamos definir de proactivas, mientras que en el caso chileno, de reactivas.Ports have historically been crucial spaces in sustaining the economy, first as neuralgic points within cities and then in global logistic chains. As Braudel (1987) pointed out, they have been a dense and above all complex system, inseparable from unequal capitalist geography. As these features suggest, those who operate these infrastructures, the dockworkers, have had to employ different strategies to maintain their trade and their jobs. This thesis aims to explain the factors that make it possible that, in certain contexts, this collective not only has advantages in negotiating technological change but can implement a successful strategy. To carry out this task, we opted for a methodological strategy of comparing opposing cases (cross case): the unions of the ports of Barcelona, Spain, and San Antonio, Chile, to analyze their contrasts and evaluate the conditions of negotiation. We chose a qualitative approach in all methodological aspects of the research to delve into the complexity of the construction of union strategies. This research is part of the theoretical debate on organized labor and technological change, which although addressed by different disciplines, reveals that there are few proposals that focus on the ability of workers to develop strategies in the context of technological transformations. The notion of technological determinism defined by Howcroft and Taylor (2014), that there is no force capable of counteracting this process, has led us to test as a proposal the theoretical usefulness of the union power resources approach (RPS) to approach the study of the construction of union strategies. The results of the research suggest that the unions in San Antonio, weakened by a hostile institutional environment and subjected to a highly deregulated sector, have not been able to generate clear strategies in the face of technological change. We have called this global strategy "perception of uncertain change", which is accompanied by actions that show "passivity in the face of change". The case of Barcelona represents the opposite situation: faced with a radical change in the work process during 2012, the union was able to develop different actions, which allowed it to negotiate with the new employer the design and subsequent implementation of technological change. We have defined this global strategy as "consensual automatism". In conclusion, despite being unions with a strong tradition in both countries and located in a strategic position in their respective economies, certain elements of the labor relations frameworks - type of contracting organization, level of collective bargaining and union constitution and representation - are factors that condition the mobilization of power resources that would explain the configuration of different union responses: in the Spanish case, we could define them as proactive, while in the Chilean case, as reactive