Index de les obres ressenyades: Xoán MONTERO DOMÍNGUEZ (ed.), Tradución para a dobraxe en Galicia, País Vasco e Cataluñ

Massana Roselló, Gisela

Spanish

Diposit Digital de Documents de la UAB

422 Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012 RessenyesMontero Domínguez, Xoán (ed.)Tradución para a dobraxe en Galicia, País Vasco e CataluñaVigo: servizo de Publicacións da Universidade de Vigo, 2010, 220 p.en Traducció i Interpretació per la Univer-sidade de Vigo, és la unitat verbo-icònica. Les autores fan palesa la relació històrica que atorga superioritat al text respecte a la imatge, i proposen que aquest passi a ser un mitjà de comunicació més en què el que prevalgui sigui el missatge.Després,  la traductora i  docent Andrea Martínez Beiras remarca la neces-sitat de tenir experiència professional en traducció audiovisual per impartir docèn-cia i la importància de disposar de forma-ció completa per tal d’exercir la professió de traductor de manera ràpida, precisa i directa.Un dels capítols més punyents de l’obra, el protagonitza Xoán Montero Domínguez, professor a la Universidade de Vigo i editor de la publicació. L’autor ana-litza els llargmetratges gallecs de ficció i constata com la majoria estan filmats en castellà i doblats al gallec. Després, mostra com una part important del sector cinemato-gràfic depèn en gran mesura de la traducció, que es duu a terme gràcies a subvencions destinades a la política lingüística. sense subvencions no hi hauria traducció, i aquest fenomen s’ha de tenir en compte a l’hora de definir el «cinema gallec». Dins l’àmbit territorial basc, Josu Barambones Zubiria, professor de l’euskal Herriko Unibertsitatea, dóna a conèixer el paper de la llengua basca en la producció i la recepció del cinema. Critica que, tret de la població infantil, l’espectador té molt poques oportunitats per veure cinema en aquesta llengua ja que, per una banda, eTB ha decidit potenciar altres continguts tele-visius i, per l’altra, els obstacles econòmics dificulten la projecció de cinema en basc a les sales comercials. el capítol d’Asier Larrinaga Larraza-bal, cap del servei lingüístic de llengua basca d’eTB, descriu com la traducció i el La publicació que presentem té el seu inici al I Congreso de Tradución para a dobra-xe en Galicia, País Vasco e Cataluña, un congrés dut a terme a la Universidade de Vigo l’any 2007 que, per primera vegada, va reunir a Vigo especialistes del doblatge i traductors professionals d’aquestes tres comunitats. el congrés va servir com a nexe de gestació de la monografia, que inclou algunes de les conferències plenàri-es que van tenir lloc a l’esdeveniment i capítols redactats amb posterioritat d’in-vestigadors i professionals de la traducció per al doblatge.el llibre s’estructura en dos blocs: un primer bloc d’experiències investigadores, enfocades des d’una perspectiva eminent-ment històrica i teòrica, i un segon apartat d’experiències professionals. els dos blocs segueixen una progressió de caire geogrà-fic, començant pels articles sobre la tra-ducció a Galícia i continuant amb el País Basc i Catalunya.en el primer escrit José yuste Frías, investigador principal del grup Traducción & Paratraducción de la Universidade de Vigo, explica l’èxit del congrés i aporta unes reflexions sobre la traducció de la imatge dins i fora de la pantalla des de l’òp-tica de la paratraducció creada pel seu grup.A continuació, el director de doblatge Xerardo Couto planteja una reflexió sobre la teoria i la pràctica del doblatge i destaca com aquests dos àmbits han restat distanci-ats durant dècades. Couto es pregunta per què no s’han generat instruments teòrics que es puguin utilitzar a la pràctica. segons el director, es podria deure al fet que el doblatge és una tecnologia que se sustenta en diverses ciències humanes, de la matei-xa manera que la medicina es basa en cièn-cies com la física, la química o la biologia. L’objecte d’investigació de Tania Arias Otero i Lucía Rouco Paz, llicenciades Ressenyes Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012 423doblatge en aquesta llengua van començar quan encara no es disposava d’un model de normalització lingüística consensuat. Això va influir negativament el doblatge, que durant dues dècades es va desenvolupar de forma lenta i poc sòlida. Afortunadament, l’any 1999 es va aprovar un nou pla de ges-tió de la qualitat que ha millorat la traduc-ció i el doblatge de la cadena.L’últim estudi del bloc està encapçalat per Josep Maria Carbó, coordinador del servei lingüístic de doblatge de TV3. Per l’assessor, el servei lingüístic ha aconse-guit fer una feina comunicativa i convertir-se en un referent per als guionistes de televisió i de cinema en català. Per tal que ho continuï sent, caldrà tenir en compte les percepcions del públic i aplicar una revisió constant dels criteris establerts.el segon apartat del llibre, dedicat a les experiències professionals, és precisa-ment un dels encerts de l’obra, que acon-segueix donar veu a un vessant pràctic que no sempre és present als congressos uni-versitaris. el primer article d’aquest bloc és de María Rosario Pena Torres, ajusta-dora-adaptadora, directora i actriu de doblatge, que ofereix uns apunts sobre l’ajust i l’adaptació del text. L’autora assenyala que, tot i que l’ajust i l’adapta-ció s’acostumen a mencionar junts, un text pot estar ben ajustat però mal adaptat i viceversa. Després, Ana Lemos Correa narra la seva experiència com a actriu de doblatge i se centra en les estratègies utilitzades a shin Chan. Lemos Correa explica l’encert d’haver comprat un producte d’èxit i d’ha-ver apostat per un doblatge de qualitat. segons l’actriu, el doblatge al gallec té la funció de servir com a element normalitza-dor de l’idioma i shin Chan ha aconseguit complir aquesta funció. el treball de Rosa Moledo, assessora lingüística i traductora, complementa els escrits anteriors a partir de la descripció dels seus inicis professionals en l’audiovi-sual i la seva experiència en la traducció de guions al gallec.A continuació, la traductora de shin Chan María Alonso seisdedos, descriu el procés de traducció i destaca l’aspecte polifacètic del traductor audiovisual, que es caracteritza per la diversitat temàtica de les obres. el lingüista Ramón novo lidera l’úl-tim capítol sobre el doblatge a Galícia. L’autor presenta un text sobre el control lingüístic de les traduccions de TVG per mitjà del manual Retallos de lingua, una obra que busca un estil propi i viu que uni-fiqui criteris i contrasti solucions per a les empreses de doblatge vinculades a la cade-na de televisió. Beatriz Zabalondo, traductora i pro-fessora de l’euskal Herriko Unibertsitatea, aborda les dificultats de la traducció per al doblatge de la llengua basca. entre aques-tes, destaca el fet que la llengua sigui aglutinant i pospositiva, els dialectes, l’ab-sència de gènere, etc. els dos darrers capítols de l’obra fan referència a la pràctica de la traducció audiovisual a Catalunya. Lluís Comes i Arderiu, reconegut traductor i ajustador de guions televisius i cinematogràfics, analit-za el procés de traducció i d’adaptació de temes musicals. L’autor exposa que, tot i que sovint els criteris econòmics són els que determinen quines cançons es traduei-xen, el traductor hauria de tenir més pes en la tria i decidir sobre la conveniència de traduir o no una cançó. no sempre és així i a vegades l’obra se’n ressent. Finalment, el llibre tanca amb una contribució de Josep Maria Carbó, que explora el perfil professional dels tra- ductors de TV3 i la repercussió dels gène-res audiovisuals en la traducció per al doblatge. en conclusió, l’editor Xoán Montero Domínguez ens ofereix una publicació completa, variada i formada per alguns dels professionals més reconeguts de la traducció audiovisual. Tradución para a dobraxe en Galicia, País Vasco e Cata-luña és una monografia molt recomanable que resultarà útil tant a professionals del 424 Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012 Ressenyescamp lingüístic, traductors, directors i actors de doblatge, que hi trobaran infor-mació de primera mà sobre la traducció arreu de l’estat, com a la comunitat uni-versitària, que disposarà d’informació teò-rica i pràctica rellevant per a la formació dels seus alumnes.Gisela Massana RosellóUniversitat Autònoma de BarcelonaFacultat de Traducció i d’InterpretacióRibes, ÀngelsTraduccions catalanes d’Alphonse DaudetBarcelona: PPU, 2010, 108 p. el que va suposar, per a cada traductor, encarar-se a Daudet. Més endavant, trobem un capítol dedi-cat a les editorials que han publicat Daudet en català, al llarg dels anys. Ribes situa les traduccions de l’autor francès dins de cada col·lecció on va veure la llum Daudet i també les posa en relació amb els altres autors publicats en la mateixa col·lecció. Tot seguit s’inclou l’única introducció existent en aquestes traduccions. És el cas de la traducció del Tartartin, en versió de santiago Rusiñol (1906), on hi havia una «Carta - pròleg a Léon Daudet» del cèlebre artista. Finalment, tanquen aquest primer gran apartat del volum les ressenyes apare-gudes sobres les traduccions esmentades. Ha estat un encert reproduir aquestos textos, en general de difícil accés: des del prime-renc de Rusiñol, passant per les ressenyes dels anys vint, fins a les més modernes. La segona part del llibre (per raons òbvies, més curta que la primera part) esta-bleix el repertori del que fou la presència de traduccions de Daudet en la premsa catalana a finals del segle xix. I, seguint el mateix esquema metodològic de la primera part, Ribes dedica un capítol a una síntesi biogràfica i bibliogràfica de cadascun dels traductors. Tanca aquesta segona part un capítol (que té el seu paral·lelisme en el dedicat a les editorials en la primera part) dedicat a analitzar els diaris i revistes que van publicar traduccions de Daudet. Per la seva temàtica i objectius, aquest lli-bre se situa en la línia dels estudis que, des de fa anys (la col·lecció on es publica n’és un bon exemple), analitzen la història de les traduccions d’un escriptor estranger a la península, en aquest concret, a Catalunya.La particularitat de l’anàlisi de Ribes, enfront d’altres treballs d’objectius simi-lars, és la seva amplària, quelcom que el títol, potser, no permet esbrinar. efectivament, Àngels Ribes recull, d’una banda, totes les traduccions en volum publicades íntegrament en català sobre Alp-honse Daudet, des de la primera que veié la llum al nostre país (s’inclou la Catalunya del nord) fins a la darrera editada abans de la publicació d’aquest volum – repertori. Les traduccions es presenten per ordre cronològic d’aparició a França de les obres originals. I cada traducció s’ordena també per ordre cronològic de publicació als Paï-sos Catalans. Cada traducció presenta una entrada bibliogràfica que consta de la transcripció de la portada del llibre i les pàgines del volum, el seu format i el para-text (pròleg, introducció, il·lustracions...). Tanca cada fitxa una llista amb les biblio-teques públiques i universitàries on es pot localitzar cada traducció en qüestió. segueix la llista de les traduccions un capítol dedicat als traductors de Daudet al català. Ribes fa una síntesi biogràfica i bibliogràfica de cadascun d’ells i dedica especial atenció, com és normal, a estudiar 

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB