Estructura i efecte global del conjunt de contes

Martínez-Gil, Víctor

Obra ressenyada: J.M. FONALLERAS, Avaria. Barcelona: Editorial Empúries, 1990

Diposit Digital de Documents de la UAB

vint, facilitant referencies i donant pei- de literatura, referencies i quotldiani- xet, l'estetica on semblava recolzar-se. tat. Hi ha estones de tot, i es un bon Malgrat tol., hem de valorar la recer- exercici, «a l'aguait pacient d d  ... mo- ca d'aquest punt d'inflexió en el pan* ment de plenitud». La resta dema rama global dels noveklistes «joves». dira. S'ha assumit un risc -és evident-, i JOAQUIM NOGUERO I RIBES era prou difícil fer un m6n #&un munt J .  M .  FONALLERAS: Avaria. Barcelona, Editorial Empúries, 1990. («Narrativa», núm. 11.) 128 ps. Fins a quin punt, ens podríem pre- guntar, respon Avaria a uns parame- tres veritablement intelligents d'escrip- tura? En els temps que corren, ja ho sabem, cal ser modern, i ser modern, en literatura, vol dir escriure unes his- tbries (ambientades a la ciutat, si pot ser) que siguin gracioses (irbniques, si pot ser), de lectura planera i de signi- ficat referencial directe. Tot plegat, un amaniment que barreja els nostres problemes de mercat amb la filosofia general, avui de moda, de l'ensorra- ment intellectual. Amb tot, hi ha ha- gut escriptors"que, sense renunciar a la quotidianitat moderna corn a marc referencial i fent un ús intel.ligent de la ironia, han pogut elaborar una obra prou considerable renunciant, aixb si, a la referencialitat evident. Fet i fet, es tracta, corn sempre i per dir-ho amb vells mots, de partir de i'ankcdota per arribar a la categoria o, si voleu, de no confondre la materia namada amb la veu narrativa. Amb Avaria Josep Mana Fonalleras s'allibera d'aquest pa- rany plantejant el seu llibre corn un acte de reflexió sobre el fet de mirar, entendre i descriure. Encara que, com veurem tot seguit, els seus planteja- ments no acaben de reflectir-se unifor- mement en el conjunt de l'obra. Els contes que componen Avaria són emmarcats per dues- descripcions si- tuacionals que volen retratar la fi- gura de l'escriptor i de la seva acti- vitat que, en aquest cas, s'ha vist trun- cada a causa de l'avaria que pateix la seva miiquina d'escriiire. Una ava- fia que fa que en Cros, l'escriptor, es miri tot allo que l'envolta amb una atenció inusual. A partir d'aqui, l'escrip- tor se'ns descriu tenallat per la mandra d'actuar directament sobre el m6n (simbolitzada per la resistencia a nete- jar i'estudi) i, alhora, per la necessi- tat d'observar (simbolitzada per l'allar- gavistes) i d'instaurar un cert ordre mental sobre el caos (simbolitzada per la lluita contra la maquina d'escacs). La metafora global d'aquesta situació ens la dóna la figura del gat sobre el flípper, la histbria del qual en Cros volia escriure abans que se li espatllés la maquina d'escriure: «El gat sobre el flípper, corn jo, fent inventan de la llet i de la central lletera i etc&tera» (p. 12). Amb la mateixa imatge, la des- cripció final del llibre completa l'iti- nerari de l'escriptor, abocat ara al cansament fins i tot descriptiu: «El gat ja en tenia prou de llumetes que s'encenien i s'apagaven i de boles que estaven tot el dia pendents d'anar d'una llumeta a l'altran (p. 123). La historia mai no escrita del rrat sobre el flípper resumeix, en defkitiva, la traiectbria simbblica de i'escrivtor : intént d'ordenació mental del Aón i renúncia a aquesta ordenació. Enrnig, un conjunt de contes quasi indepen- dents, encara que protagonitzats sem- pre pel mateix personatge (en Fabih Cots), que es plantegen, encapcalats per una citaci6 de Joseph Conrad sobre I'encant d'entendre des del lleure l'ac- tivitat humana, corn una reflexió (men- tal, ja que la maquina d'escriure s'ha espatllat) sobre i'home i els seus movi- ments. Aquest plantejament tebric for- mulat a l'entorn de la figura de l'es- criptor es tradueix tecnicament en tres recursos estilístics generals que estructuren la relació d'en Cros amb el món: la descripció tautdbgica («una ampolla de llet en forma d'ampolla de llet», p. ll),  automatisme de la parau- la obvia d'arrel surrealista que, en aquest cas, serveix per referir i'objec- te a el1 mateix; I'inventari, com a mera descripció, del que s'observa (inventari que inclou llargues explicacions sobre, per exemple, corn s'obre una ampolla de llet), usat també per aconseguir una imatge de l'esgotament del món en la seva forma; i la interrogació so- bre el sentit de les paraules ( d i  de- mano que vol dir quan diu "a fons"~, p. 16), recurs que, juntament arnb el de l'enumeració de Ies diferents pos- sibilitats explicatives de la realitat («¿Com ho ha sabut que em convé des- cansar? ¿Per la Cafenitrina? iPer la pipa?», p. 17), vol traduir la incertesa davant la compresió, encara que no- més sigui a nivel1 mecanic, del món. Una serie de recursos que, entre d'al- tres corn ara les paraules en cursiva o les paraules arnb les lletres separa- des per guionets, ens remeten a Quim Monzó i a la influencia comuna de J. D. Salinger, mai no amagada per Fonalleras. En aquest cas, pero, l'iis que Fonalleras fa dels seus models no acaba d'adquirir entitat propia a causa del fet que articula a l'entorn d'una anecdota poc elaborada I'entramat es- tilístic i tematic que acabem d'esbos- sar. De fet, i sobretot arnb idees tan clhssiques corn allb del llibre dintre del llibre (b a dir, del llibre que en Cros té a l'estudi arnb una portada que coincideix arnb la d'Avaria), tot plegat no deixa de tenir un regust una mica resclosit, de ser una reelabora- ció esquematica d'origen literan que no ha estat capac de fer totalment seu el discurs que pretén assumir. l3s corn si, conscientment o no, se'ns hagués volgut donar gat per llibre. Aquest resclosiment, pero, queda su- perat en part pels contes del volum, d s  quals vivifiquen aquesta tematica per mitja de la combinació de la seva ac- ció argumenta1 arnb els recursos tec- nics que acabem de descriure i que ara són aplicats al personatge Cots que es converteix, així, en una mena d'es- pai de reflexió de l'escriptor Cros. Tots dos comparteixen uns trets d'identitat comuns (la Ciafenitrina, i'obsessió pels escacs, els problemes familiars) i, so- bretot, els mateixos recursos discur- sius per enfrontar-se al món que els envolta: la tautologia (en Fabia es mira una noia que parla d'escultures perses «com aquel1 que contempla una noia que parla d'escultures perses», p. 62); la preocupació pel significat de les paraules («Quan dic "vestit de ma- rinera" vull dir un d'aquells vestits que tenen el col1 blanc i que són blau-ma- rins o amb iatlles blaves i bllanques, per entendre'ns*, p. 45); l'atabalament sobre les possibilitats explicatives («¿te- nen sentiments, els galhpets? ¿Saben que hi ha persones al món que es preo- cupen pels seus sentiments? ¿Tenen memoria, els galapets?~, p. 26); i tam- bé la connotació de les paraules per mitja de procediments tipografics. Aquests recursos, corn hem dit, adqui- reixen ara la seva maxima flexibilitat en ser aplicats a la descripció de les situacions (absurdes) que envolten el protagonista i en posar en funciona- ment l'efecte, molt més accentuat en els contes que no pas en les descrip- cions que els emmarquen, de l'humor. Un humor basat en la figura de l'in- genu i en la mirada esbiaixada, sor- prenent, que aquest projecta sobre el rnón i, especialment, sobre les situa- cions conflictives que li esdevenen. Una mirada perplexa que, per la seva manca de malícia, és capac també de projectar un sentiment de pietat sobre allo que l'envolta. Acompanyat d'una llengua flexible i d'una habilitat narra- tiva notable, el maxim abractiu d'Ava- ria el constitueix la combinació d'a- questa mirada ingenua i comprensiva del protagonista, tamisada per l'humor, arnb la sensació d'absurd que presi- deix la descripció de la vida quotidia- na. En tot cas, aquests merits (que no es poden fer pas extensius a tots els contes : comvareu. per exemple, l'ex- ceklent La granja d e  les germanes Gotzens arnb l'encarcarament imagina- tiu d ' ~ ¿  dia que la Flora Mas i jGens vam casar) queden forca a part dels de les descripcions que obren i tan- quen Avaria i que són, si més no tal corn estan resaltes, un  afegit fins a cert punt innecessari. Relacionat arnb el tema de l'absurd, Avaria en conté un altre que, més enllh de la seva aparició concreta en els coii- tes, és important a l'hora de definir i'estructura general del Ilibre: el tema del joc que el destí imposa sobre la vida dels personatges i, corn a conse- qüencia d'aquest ball de bastons en el qual un té poc a dir-hi, la sensació de cosificació i de destrucció de la personalitat. EstructuraIment, aquest tema és assumit arnb la creació d'en Fabia Cots, el qual és plantejat no pas corn un ens psicolbgc, sinó, gracies al recurs de fer-lo sortir a tot un seguit d'histbries desconnectades entre elles, corn un punt de vista que, aixo sí, es manté unitari a partir dels parametres que hem definit. Aquest recurs, pero, queda lamentablement espatIIat quan Fonalleras, a partir d'Una tarda al club, estableix una certa continuitat entre Els Marges, 43. 1991 123 les diferents histories aman del fes- teg d'en Fabia Cots arnb la Flora Mas. Per tal de mantenir l'efecte global, i'autor hauria hagut d'establiir des d'un bon comencament aquesta relació ar- gumental (sense que aixb impliqués una construcció psicolbgica) o, rnés aviat, hauria hagut de mantenir la independencia argumenta1 (amb perse natges recurrents rnés en113 del prota- gonista o sense) tal corn fa, exemple perfecte d'aquest recurs, el Calvino de Les cosmicomiques. De fet, aquest error és, arnb algunes variants, repe- tició del de Botxenski i companyia, on es tractava de fer sortir el senyor Bot- xenski fos corn fos, de vegades corn a protagonista, de vegades corn a perso- natge secundari i de vegades corn a mera referencia. Els defectes que hem anat assenya- lant (simbolismes estereotipats, meca- nicitat d'alguns contes, falles en el plantejament estructural) entelen la re- flexió valuosa, tant des del punt de vista tematic corn des del vessant esti- Iístic i narratiu, que Avaria conté. Una refiexió que, partint de l'escenari quo- tidia, el desdibuixa i, més enlla de les referencialitats de que parlavem al co- mencament, el converteix en espai de significació. Significació que, amb tot, hauria de fer-se més coherent i rica per tal &evitar, a rnés a rnés del que hem dit, la sensació de repetitivitat que de vegades produeixen els recur- sos (sobretot els humorístics) que posa en joc. VÍCTOR MART~NEZ GIL AVEL.LÍ ARTÍS-GENER, (TÍsNER): Viure i veure, 1 i 2 .  Barcelona, EditoriaI Por- tic, 1989 i 1990. («Vides i niemories», núms. 1 i 3.) 480 ps. i 494 ps. Causa satisfacció als afeccionats al genere memorialistic que un dels lli- bres de rnés kxit de la temporada pas- sada hagi estat precisament un llibre de memories, fins al punt que així que va aparkixer d primer volum el públic ja en reclamava el segon, i quan va apareixer el segon j2 se'n demanava el tercer i fins i tot el quart. L'interes que en Tísner ha sabut acaparar és molt notable. Extraordinari. Aixb fa preveure que aquest jove i experimen- tat autor de 78 anys sera recordat a les futures histories de la literatura rnés corn a memorialista que no pas corn a novel.lista o contista. Bs el des- tí d'alguns escriptors. Els dos volums que fins ara hem pogut llegir de Viure i veure són el pagament d'un deute -moral i vital- que des de fa molt de temps tenia en Tísner arnb la nostra guerra. El llibre de 1945 556 Brigada Mixta ja responia a aquesta mateixa voluntat de narrar les seves experiencies b&Fliques i, per extensió, de la resta de combatents de la República; de fet, els esdeveniments que s'hi narren en forma mig de no- vella, mig de reportatge periodístic, són basicament els mateixos que se'ns ex- pliquen en primera persona i arnb més profusió de noms i de detalls a Viure i veure. Ara, des de la maduresa, en Tísner liquida el deute contret i ens ofereix una visió personal i punyent de la guerra. En aquests dos volums hem pogut comprovar la capacitat nar- rativa i d'evocació d'en Tísner, magní- fic i visceral contador d'histbries que ha sabut enfrontar-se al genere me- morialístic arnb una gran valentia, arnb una empenta tan gran que acaba per fer cruixir els motllos del genere, des- bordats per i'us intensiu de tecniques novel~lesques. Tísner no ha volgut conformar-se a la linealitat cronologica propia de les memories i ha organitzat i'entramat del llibre de manera que la guerra for- ma la bastida basica, pero amb afegits de records cronologicament distants (tant de la infantesa, corn de i'exili, corn d'aquests darrers anys) que hi interfereixen. La intenció és crear una mena d'il.lusió de lliure associació d'idees: el sistema que sol allargar les converses i que es pot exemplificar arnb la coneguda dita de la cirera que en fa seguir d'altres. D'aquesta mane- ra s'aconsegueix matar dos pardals d'un tret: per un costat s'evita que el llibre esdevingui una estricta rememo- ració de la guerra -uns records de ve11 combatent- i que s'apropi a l'aute biografia, ja que el llibre conté, en- 

J.M. Fonalleras: 'Avaria'

Revistes Catalanes amb Accés Obert

vint, facilitant referencies i donant pei- de literatura, referencies i quotldiani- 
xet, l'estetica on semblava recolzar-se. tat. Hi ha estones de tot, i es un bon 
Malgrat tol., hem de valorar la recer- exercici, «a l'aguait pacient d d  ... mo- 
ca d'aquest punt d'inflexió en el pan* ment de plenitud». La resta dema 
rama global dels noveklistes «joves». dira. 
S'ha assumit un risc -és evident-, i JOAQUIM NOGUERO I RIBES 
era prou difícil fer un m6n #&un munt 
J .  M .  FONALLERAS: Avaria. Barcelona, Editorial Empúries, 1990. («Narrativa», 
núm. 11.) 128 ps. 
Fins a quin punt, ens podríem pre- 
guntar, respon Avaria a uns parame- 
tres veritablement intelligents d'escrip- 
tura? En els temps que corren, ja ho 
sabem, cal ser modern, i ser modern, 
en literatura, vol dir escriure unes his- 
tbries (ambientades a la ciutat, si pot 
ser) que siguin gracioses (irbniques, si 
pot ser), de lectura planera i de signi- 
ficat referencial directe. Tot plegat, un 
amaniment que barreja els nostres 
problemes de mercat amb la filosofia 
general, avui de moda, de l'ensorra- 
ment intellectual. Amb tot, hi ha ha- 
gut escriptors"que, sense renunciar a la 
quotidianitat moderna corn a marc 
referencial i fent un ús intel.ligent de 
la ironia, han pogut elaborar una obra 
prou considerable renunciant, aixb si, 
a la referencialitat evident. Fet i fet, 
es tracta, corn sempre i per dir-ho amb 
vells mots, de partir de i'ankcdota per 
arribar a la categoria o, si voleu, de 
no confondre la materia namada amb 
la veu narrativa. Amb Avaria Josep 
Mana Fonalleras s'allibera d'aquest pa- 
rany plantejant el seu llibre corn un 
acte de reflexió sobre el fet de mirar, 
entendre i descriure. Encara que, com 
veurem tot seguit, els seus planteja- 
ments no acaben de reflectir-se unifor- 
mement en el conjunt de l'obra. 
Els contes que componen Avaria són 
emmarcats per dues- descripcions si- 
tuacionals que volen retratar la fi- 
gura de l'escriptor i de la seva acti- 
vitat que, en aquest cas, s'ha vist trun- 
cada a causa de l'avaria que pateix 
la seva miiquina d'escriiire. Una ava- 
fia que fa que en Cros, l'escriptor, es 
miri tot allo que l'envolta amb una 
atenció inusual. A partir d'aqui, l'escrip- 
tor se'ns descriu tenallat per la mandra 
d'actuar directament sobre el m6n 
(simbolitzada per la resistencia a nete- jar i'estudi) i, alhora, per la necessi- 
tat d'observar (simbolitzada per l'allar- 
gavistes) i d'instaurar un cert ordre 
mental sobre el caos (simbolitzada per 
la lluita contra la maquina d'escacs). 
La metafora global d'aquesta situació 
ens la dóna la figura del gat sobre el 
flípper, la histbria del qual en Cros 
volia escriure abans que se li espatllés 
la maquina d'escriure: «El gat sobre 
el flípper, corn jo, fent inventan de la 
llet i de la central lletera i etc&tera» 
(p. 12). Amb la mateixa imatge, la des- 
cripció final del llibre completa l'iti- 
nerari de l'escriptor, abocat ara al 
cansament fins i tot descriptiu: «El 
gat ja en tenia prou de llumetes que 
s'encenien i s'apagaven i de boles que 
estaven tot el dia pendents d'anar 
d'una llumeta a l'altran (p. 123). La 
historia mai no escrita del rrat sobre 
el flípper resumeix, en defkitiva, la 
traiectbria simbblica de i'escrivtor : 
intént d'ordenació mental del Aón i 
renúncia a aquesta ordenació. Enrnig, 
un conjunt de contes quasi indepen- 
dents, encara que protagonitzats sem- 
pre pel mateix personatge (en Fabih 
Cots), que es plantegen, encapcalats 
per una citaci6 de Joseph Conrad sobre 
I'encant d'entendre des del lleure l'ac- 
tivitat humana, corn una reflexió (men- 
tal, ja que la maquina d'escriure s'ha 
espatllat) sobre i'home i els seus movi- 
ments. Aquest plantejament tebric for- 
mulat a l'entorn de la figura de l'es- 
criptor es tradueix tecnicament en 
tres recursos estilístics generals que 
estructuren la relació d'en Cros amb 
el món: la descripció tautdbgica («una 
ampolla de llet en forma d'ampolla de 
llet», p. ll),  automatisme de la parau- 
la obvia d'arrel surrealista que, en 
aquest cas, serveix per referir i'objec- 
te a el1 mateix; I'inventari, com a mera 
descripció, del que s'observa (inventari 
que inclou llargues explicacions sobre, 
per exemple, corn s'obre una ampolla 
de llet), usat també per aconseguir 
una imatge de l'esgotament del món 
en la seva forma; i la interrogació so- 
bre el sentit de les paraules ( d i  de- 
mano que vol dir quan diu "a fons"~, 
p. 16), recurs que, juntament arnb el 
de l'enumeració de Ies diferents pos- 
sibilitats explicatives de la realitat 
(«¿Com ho ha sabut que em convé des- 
cansar? ¿Per la Cafenitrina? iPer la 
pipa?», p. 17), vol traduir la incertesa 
davant la compresió, encara que no- 
més sigui a nivel1 mecanic, del món. 
Una serie de recursos que, entre d'al- 
tres corn ara les paraules en cursiva 
o les paraules arnb les lletres separa- 
des per guionets, ens remeten a Quim 
Monzó i a la influencia comuna de 
J. D. Salinger, mai no amagada per 
Fonalleras. En aquest cas, pero, l'iis 
que Fonalleras fa dels seus models no 
acaba d'adquirir entitat propia a causa 
del fet que articula a l'entorn d'una 
anecdota poc elaborada I'entramat es- 
tilístic i tematic que acabem d'esbos- 
sar. De fet, i sobretot arnb idees tan 
clhssiques corn allb del llibre dintre 
del llibre (b a dir, del llibre que en 
Cros té a l'estudi arnb una portada 
que coincideix arnb la d'Avaria), tot 
plegat no deixa de tenir un regust una 
mica resclosit, de ser una reelabora- 
ció esquematica d'origen literan que 
no ha estat capac de fer totalment seu 
el discurs que pretén assumir. l3s corn 
si, conscientment o no, se'ns hagués 
volgut donar gat per llibre. 
Aquest resclosiment, pero, queda su- 
perat en part pels contes del volum, d s  
quals vivifiquen aquesta tematica per 
mitja de la combinació de la seva ac- 
ció argumenta1 arnb els recursos tec- 
nics que acabem de descriure i que 
ara són aplicats al personatge Cots que 
es converteix, així, en una mena d'es- 
pai de reflexió de l'escriptor Cros. Tots 
dos comparteixen uns trets d'identitat 
comuns (la Ciafenitrina, i'obsessió pels 
escacs, els problemes familiars) i, so- 
bretot, els mateixos recursos discur- 
sius per enfrontar-se al món que els 
envolta: la tautologia (en Fabia es 
mira una noia que parla d'escultures 
perses «com aquel1 que contempla una 
noia que parla d'escultures perses», 
p. 62); la preocupació pel significat de 
les paraules («Quan dic "vestit de ma- 
rinera" vull dir un d'aquells vestits que 
tenen el col1 blanc i que són blau-ma- 
rins o amb iatlles blaves i bllanques, 
per entendre'ns*, p. 45); l'atabalament 
sobre les possibilitats explicatives («¿te- 
nen sentiments, els galhpets? ¿Saben 
que hi ha persones al món que es preo- 
cupen pels seus sentiments? ¿Tenen 
memoria, els galapets?~, p. 26); i tam- 
bé la connotació de les paraules per 
mitja de procediments tipografics. 
Aquests recursos, corn hem dit, adqui- 
reixen ara la seva maxima flexibilitat 
en ser aplicats a la descripció de les 
situacions (absurdes) que envolten el 
protagonista i en posar en funciona- 
ment l'efecte, molt més accentuat en 
els contes que no pas en les descrip- 
cions que els emmarquen, de l'humor. 
Un humor basat en la figura de l'in- 
genu i en la mirada esbiaixada, sor- 
prenent, que aquest projecta sobre el 
rnón i, especialment, sobre les situa- 
cions conflictives que li esdevenen. 
Una mirada perplexa que, per la seva 
manca de malícia, és capac també de 
projectar un sentiment de pietat sobre 
allo que l'envolta. Acompanyat d'una 
llengua flexible i d'una habilitat narra- 
tiva notable, el maxim abractiu d'Ava- 
ria el constitueix la combinació d'a- 
questa mirada ingenua i comprensiva 
del protagonista, tamisada per l'humor, 
arnb la sensació d'absurd que presi- 
deix la descripció de la vida quotidia- 
na. En tot cas, aquests merits (que no 
es poden fer pas extensius a tots els 
contes : comvareu. per exemple, l'ex- 
ceklent La granja d e  les germanes 
Gotzens arnb l'encarcarament imagina- 
tiu d ' ~ ¿  dia que la Flora Mas i jGens 
vam casar) queden forca a part dels 
de les descripcions que obren i tan- 
quen Avaria i que són, si més no tal 
corn estan resaltes, un  afegit fins a 
cert punt innecessari. 
Relacionat arnb el tema de l'absurd, 
Avaria en conté un altre que, més enllh 
de la seva aparició concreta en els coii- 
tes, és important a l'hora de definir 
i'estructura general del Ilibre: el tema 
del joc que el destí imposa sobre la 
vida dels personatges i, corn a conse- 
qüencia d'aquest ball de bastons en el 
qual un té poc a dir-hi, la sensació 
de cosificació i de destrucció de la 
personalitat. EstructuraIment, aquest 
tema és assumit arnb la creació d'en 
Fabia Cots, el qual és plantejat no pas 
corn un ens psicolbgc, sinó, gracies al 
recurs de fer-lo sortir a tot un seguit 
d'histbries desconnectades entre elles, 
corn un punt de vista que, aixo sí, es 
manté unitari a partir dels parametres 
que hem definit. Aquest recurs, pero, 
queda lamentablement espatIIat quan 
Fonalleras, a partir d'Una tarda al club, 
estableix una certa continuitat entre 
Els Marges, 43. 1991 123 
les diferents histories aman del fes- 
teg d'en Fabia Cots arnb la Flora Mas. 
Per tal de mantenir l'efecte global, 
i'autor hauria hagut d'establiir des d'un 
bon comencament aquesta relació ar- 
gumental (sense que aixb impliqués 
una construcció psicolbgica) o, rnés 
aviat, hauria hagut de mantenir la 
independencia argumenta1 (amb perse 
natges recurrents rnés en113 del prota- 
gonista o sense) tal corn fa, exemple 
perfecte d'aquest recurs, el Calvino de 
Les cosmicomiques. De fet, aquest 
error és, arnb algunes variants, repe- 
tició del de Botxenski i companyia, on 
es tractava de fer sortir el senyor Bot- 
xenski fos corn fos, de vegades corn a 
protagonista, de vegades corn a perso- 
natge secundari i de vegades corn a 
mera referencia. 
Els defectes que hem anat assenya- 
lant (simbolismes estereotipats, meca- 
nicitat d'alguns contes, falles en el 
plantejament estructural) entelen la re- 
flexió valuosa, tant des del punt de 
vista tematic corn des del vessant esti- 
Iístic i narratiu, que Avaria conté. Una 
refiexió que, partint de l'escenari quo- 
tidia, el desdibuixa i, més enlla de les 
referencialitats de que parlavem al co- 
mencament, el converteix en espai de 
significació. Significació que, amb tot, 
hauria de fer-se més coherent i rica 
per tal &evitar, a rnés a rnés del que 
hem dit, la sensació de repetitivitat 
que de vegades produeixen els recur- 
sos (sobretot els humorístics) que posa 
en joc. 
VÍCTOR MART~NEZ GIL 
AVEL.LÍ ARTÍS-GENER, (TÍsNER): Viure i veure, 1 i 2 .  Barcelona, EditoriaI Por- 
tic, 1989 i 1990. («Vides i niemories», núms. 1 i 3.) 480 ps. i 494 ps. 
Causa satisfacció als afeccionats al 
genere memorialistic que un dels lli- 
bres de rnés kxit de la temporada pas- 
sada hagi estat precisament un llibre 
de memories, fins al punt que així que 
va aparkixer d primer volum el públic 
ja en reclamava el segon, i quan va 
apareixer el segon j2 se'n demanava 
el tercer i fins i tot el quart. L'interes 
que en Tísner ha sabut acaparar és 
molt notable. Extraordinari. Aixb fa 
preveure que aquest jove i experimen- 
tat autor de 78 anys sera recordat a 
les futures histories de la literatura 
rnés corn a memorialista que no pas 
corn a novel.lista o contista. Bs el des- 
tí d'alguns escriptors. 
Els dos volums que fins ara hem 
pogut llegir de Viure i veure són el 
pagament d'un deute -moral i vital- 
que des de fa molt de temps tenia en 
Tísner arnb la nostra guerra. El llibre 
de 1945 556 Brigada Mixta ja responia 
a aquesta mateixa voluntat de narrar 
les seves experiencies b&Fliques i, per 
extensió, de la resta de combatents de 
la República; de fet, els esdeveniments 
que s'hi narren en forma mig de no- 
vella, mig de reportatge periodístic, són 
basicament els mateixos que se'ns ex- 
pliquen en primera persona i arnb més 
profusió de noms i de detalls a Viure 
i veure. Ara, des de la maduresa, en 
Tísner liquida el deute contret i ens 
ofereix una visió personal i punyent 
de la guerra. En aquests dos volums 
hem pogut comprovar la capacitat nar- 
rativa i d'evocació d'en Tísner, magní- 
fic i visceral contador d'histbries que 
ha sabut enfrontar-se al genere me- 
morialístic arnb una gran valentia, arnb 
una empenta tan gran que acaba per 
fer cruixir els motllos del genere, des- 
bordats per i'us intensiu de tecniques 
novel~lesques. 
Tísner no ha volgut conformar-se a 
la linealitat cronologica propia de les 
memories i ha organitzat i'entramat 
del llibre de manera que la guerra for- 
ma la bastida basica, pero amb afegits 
de records cronologicament distants 
(tant de la infantesa, corn de i'exili, 
corn d'aquests darrers anys) que hi 
interfereixen. La intenció és crear una 
mena d'il.lusió de lliure associació 
d'idees: el sistema que sol allargar les 
converses i que es pot exemplificar 
arnb la coneguda dita de la cirera que 
en fa seguir d'altres. D'aquesta mane- 
ra s'aconsegueix matar dos pardals 
d'un tret: per un costat s'evita que el 
llibre esdevingui una estricta rememo- 
ració de la guerra -uns records de 
ve11 combatent- i que s'apropi a l'aute 
biografia, ja que el llibre conté, en- 


J. M. Fonalleras: 'Avaria'

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1991/99357/marges_a1991m2n43p122.pdf

J.M. Fonalleras: 'Avaria' /

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert