En aquest text presento un panorama de la doctrina coneguda com « Estètica Positiva » en relació als judicis estètics sobre la naturalesa . Segons aquesta concepció , tota la natura prístina és bella , a més es considera que, en general , encara que no de manera necessària , la intervenció humana tendeix a introduir lletjor a la natura . Una de les motivacions pràctiques després d'aquesta afirmació és la de tractar de fonamentar les nostres raons per reservar el medi ambient en raons estètiques .La doctrina de l'Estètica Positiva ha estat defensada per teories de l'apreciació estètica tan diferents com les cognitivistes i les anti - cognitivistes . Recentment , s'ha tractat de defensar la possibilitat que existeixi lletjor real en la naturalesa , al mateix temps, s'ha argumentat que la presència d'elements lletjos a la naturalesa no implica necessàriament que aquests objectes no tinguin valor estètic . De fet , d'acord amb aquesta aproximació al problema , la lletjor natural pot ser una raó per preservar la natura. En aquest sentit , la negació de la tesi de l'Estètica Positiva és compatible amb l'apel · lació a qualitats estètiques negatives com una font de raons per preservar els espais naturals.In this paper I present an overview of the doctrine known as Positive Aesthetics regarding aesthetic judgements about nature. According to this view, all pristine nature is always beautiful and, generally, although not necessarily, human intervention tends to introduce ugliness in nature. One of the strong practical motivations behind this claim is an attempt to ground our reasons to preserve natural environments in aesthetic reasons. Positive Aesthetics has been defended within contrary approaches to nature appreciation such as the cognitivists and the anti-cognitivist. Recently, the possibility of real ugliness in nature has been defended; at the same time, it is argued that the presence of ugly items in nature does not lead necessarily to the idea that they are not aesthetically valuable. Hence, natural ugliness can be a reason to preserve nature. In this sense, the denial of the Positive Aesthetics claim is shown to be compatible with the appeal to aesthetic negative qualities as a source of reasons for preserving natural environments.En este texto presento un panorama de la doctrina conocida como «Estética Positiva» en relacióna los juicios estéticos sobre la naturaleza. Según esta concepción, toda la naturalezaprístina es bella; además se considera que, en general, aunque no de manera necesaria, la intervenciónhumana tiende a introducir fealdad en la naturaleza. Una de las motivaciones prácticastras esta afirmación es la de tratar de fundamentar nuestras razones para preservar elmedio ambiente en razones estéticas.La doctrina de la Estética Positiva ha sido defendida por teorías de la apreciación estéticatan diferentes como las cognitivistas y las anti-cognitivistas. Recientemente, se ha tratadode defender la posibilidad de que exista fealdad real en la naturaleza; al mismo tiempo, se haargumentado que la presencia de elementos feos en la naturaleza no implica necesariamente que esos objetos carezcan de valor estético. De hecho, de acuerdo con esta aproximaciónal problema, la fealdad natural puede ser una razón para preservar la naturaleza. En este sentido,la negación de la tesis de la Estética Positiva es compatible con la apelación a cualidadesestéticas negativas como una fuente de razones para preservar los espacios naturales
