Estrelles a la Sagrada Família de Gaudí: un context nou per a estudiar poliedres

Tradicionalment, s'ha sostingut que pràcticament no hi ha poliedres a l'obra de Gaudí. Però una ullada a determinats indrets de la façana del Naixement de la Sagrada Família permet entreveure l'existència de diversos tipus de poliedres. En concret, poliedres estrellats que representen estrelles amb significats diversos. La varietat de poliedres estrellats que trobem serveix demarc per aprofundir en algunes de les seves característiques, alhora que proporciona un nou context amb què treballar-los a l'aula.Traditionally it has been maintained that there are virtually no polyhedra to be found in Gaudi’s work. But a glance at certain points of the Nativity facade of the Sagrada Familia hints at the existence of different types of polyhedra. Specifically, stellated polyhedra that represent starswith different meanings. The variety of stellated polyhedra found provides a framework for further investigation into some of their characteristics, and a new context with which to study them in the classroom

L'evolució dels estudis solars (1905-2005)

La Física Solar i l'Astrofísica en general han tingut durant els darrers cent cinquanta anys un fortíssim desenvolupament propiciat per la millora dels instruments d'observació i el desenvolupament de noves disciplines de la física com la mecànica euàntica, la relativitat i la física nuclear, que han permès la resolució de debats que es remuntaven a finals del segle XIX. En aquest article es fa un repàs a algunes de les investigacions més interessants de la Física Solar al llarg dels darrers cent anys, posant de manifest la seva contribució pionera en el desenvolupament de l'AstrofísicaDuring the past two centuries, Solar Physics and Astrophysics have had a strong development due to the improvement of the observational facilities and to the growth of new physics subjects such as quantum mechanics, relativity, nuclear physics, etc, which have allowed to solve old remaining problems going back to the end of the nineteenth century. In this paper, we review the most interesting Solar Physics research along the last century, pointing out its pioneer contribution to the development of Astrophysics

Gaia: la Galàxia en un petabyte

La missió Gaia de l'Agència Espacial Europea (ESA) es va llançar des del Centre Espacial de la Guaiana, a la Guaiana Francesa, el 19 de desembre de 2013 amb l'objectiu de determinar les posicions, moviments propis i distàncies de més de mil milions d'estrelles amb una precisió sense precedents. Aquestes dades permetran en els propers anys avenços significatius en moltes àrees de l'astrofísica, i en particular en el coneixement de la nostra galàxia. A més de constituir un repte tecnològic en si mateix, Gaia també suposa un repte en el tractament de les dades que generarà: uns 150TB enviats a terra, que es convertiran en 1PB en la base de dades resultant del seu processat. Per tal de processar aquestes dades s'ha format un consorci (DPAC) format per uns 450 cientifics i enginyers d'arreu d'Europa. Aquest consorci porta a terme diverses tasques, incloent el desenvolupament d'un simulador de missió, el processat massiu de dades i la implementació de l'arxiu que allotjarà les dades fi nals de la missió. Aquestes tasques son un bon exemple de com el processat de grans quantitats de dades científiques (Big Data) està esdevenint un repte tan significatiu com el de la construcció dels mateixos instruments

Llibre Evast e Blanquerna

Francesc Garreta realitza un comentari crític de Llibre d’Evast e Blanquerna amb una deguda contextualització