Informe sobre les característiques sociodemogràfiques, clíniques i els factors pronòstics dels pacients amb el diagnòstic de COVID-19 a Catalunya: resum executiu

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Característiques sociodemogràfiques; Característiques clíniques; Factors pronòstics; PacientsCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Características sociodemográficas; Características clínicas; Factores pronósticos; PacientesCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Sociodemographic characteristics; Clinical features; Prognostic factors; PatientsInforme que descriu quines són les característiques de les persones afectades per la COVID-19 i quins són els factors que condicionen el seu pitjor pronòstic. Aquests factors són importants actualment, per exemple, per a definir el grup considerat vulnerable i al que s’ha de protegir amb l’ús de les mesures de confinament/distanciament físic que s’estan implementant per part dels governs

The adjusted morbidity groups (GMA): an exhaustive and severity-balanced tool for risk assessment

Grups morbiditat ajustada; GMA; Eina d'estratificació; Avaluació de riscosGrupos morbilidad ajustada; GMA; Herramienta de estratificación; Evaluación de riesgosAdjusted morbidity groups; GMA; Stratification tool; Risk assessmentEls GMA consisteixen en una eina que permet avaluar el risc en salut a partir de les característiques demogràfiques dels pacients, les seves malalties cròniques i aquelles situacions o malalties agudes que puguin tenir-hi impacte. Aquesta eina proporciona un índex de risc que es pot utilitzar com a factor d’ajust en models específics d’una determinada malaltia i a la vegada actua com un agrupament per estratificar la població en diferents nivells de risc.Los GMA consisten en una herramienta que permite evaluar el riesgo en salud a partir de las características demográficas de los pacientes, sus enfermedades crónicas y aquellas situaciones o enfermedades agudas que puedan tener impacto. Esta herramienta proporciona un índice de riesgo que se puede utilizar como factor de ajuste en modelos específicos de una determinada enfermedad y al mismo tiempo actúa como un agrupamiento para estratificar la población en diferentes niveles de riesgo.GMAs are a tool that assesses health risk based on the demographic characteristics of patients, their chronic diseases and those situations or acute diseases that may have an impact. This tool provides a risk index that can be used as an adjustment factor in specific models of a given disease and at the same time acts as a grouping to stratify the population at different levels of risk

Amb quina freqüència la població immigrant indocumentada fa ús dels serveis sanitaris a Catalunya i quines malalties tenen?

Persones immigrants indocumentades; Cobertura sanitària universal; Sistema sanitari públicPersonas inmigrantes indocumentadas; Cobertura sanitaria universal; Sistema sanitario públicoUndocumented immigrants; Universal health coverage; Public health systemAntecedents. A Espanya, l’any 2012, es va aprovar el RDL 16/2012 que excloïa les persones immigrants indocumentades del sistema sanitari públic. Catalunya no va aplicar aquesta legislació i va continuar garantint l’assistència sanitària a tota la població. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar l’ús dels serveis sanitaris i l’estat de salut de les persones immigrants indocumentades a Catalunya, comparar-les amb les residents legals classificades d’acord amb el seu nivell socioeconòmic (SEP). Mètodes. Es va dur a terme un estudi transversal amb dades administratives individuals. L’estudi va incloure la població resident a Catalunya l’any 2017, de 65 anys o menys, i amb una renda màxima de 18.000€ anuals, classificada en tres grups: SEP baix, SEP molt baix i immigrants indocumentats. Es van analitzar els indicadors referents a l’ús dels serveis sanitaris (atenció primària, urgències, salut mental, hospitalitzacions), prescripció de medicaments, i malalties cròniques i infeccioses. Resultats. Es va incloure un total de 4.071.088 persones residents a Catalunya, un 2,8% (113,450) de les quals eren immigrants indocumentades. D’entre totes les persones immigrants indocumentades, un 61,0% de dones i un 46,0% d’homes havia estat atès a centres d’atenció primària: aquests percentatges d’atenció van ser menors ens els qui tenien un SEP molt baix (84,8% en dones i 72,1% en homes). Les taxes d’hospitalització entre els homes amb SEP molt baix eren tres vegades més altes que en immigrants indocumentats (111,6 versus 35,7). La taxa de tuberculosi més alta es va trobar en homes immigrants indocumentats (4,35%). Conclusions. Les persones immigrants indocumentades van utilitzar menys els serveis sanitaris que les de SEP baix i molt baix, però les seves taxes de diagnòstic d’algunes malalties infeccioses eren més altes. Aquests resultats constitueixen un argument addicional que dona suport al manteniment de la cobertura sanitària universal per a tota la ciutadania

Incidence of Perinatal Post-Traumatic Stress Disorder in Catalonia: An Observational Study of Protective and Risk Factors

Pregnancy and childbirth have a great impact on women's lives; traumatic perinatal experiences can adversely affect mental health. The present study analyzes the incidence of perinatal post-traumatic stress disorder (PTSD) in Catalonia in 2021 from data obtained from the Registry of Morbidity and Use of Health Resources of Catalonia (MUSSCAT). The incidence of perinatal PTSD (1.87%) was lower than in comparable studies, suggesting underdiagnosis. Poisson regression adjusting for age, income, gestational weeks at delivery, type of delivery, and parity highlighted the influence of sociodemographics, and characteristics of the pregnancy and delivery on the risk of developing perinatal PTSD. These findings underline the need for further research on the risk factors identified and for the early detection and effective management of PTSD in the perinatal setting

Data and care integration for post-acute intensive care program of stroke patients: effectiveness assessment using a disease-matched comparator cohort

Sistemes d'informació, Atenció integrada; Ictus; Atenció domiciliàriaSistemas de información; Atención integrada; Ictus; Atención domiciliariaInformation systems; Integrated care; Stroke; Domiciliary carePurpose: to assess the effectiveness of an integrated care program for post-acute care of stroke patients, the return home program (RHP program), deployed in Barcelona (North-East Spain) between 2016 and 2017 in a context of health and social care information systems integration. Design/methodology/approach: the RHP program was built around an electronic record that integrated health and social care information (with an agreement for coordinated access by all stakeholders) and an operational re-design of the care pathways, which started upon hospital admission instead of discharge. The health outcomes and resource use of the RHP program participants were compared with a population-based matched control group built from central healthcare records of routine care data. Findings: the study included 92 stroke patients attended within the RHP program and the patients’ matched controls. Patients in the intervention group received domiciliary care service, home rehabilitation, and telecare significantly earlier than the matched controls. Within the first two years after the stroke episode, recipients of the RHP program were less frequently institutionalized in a long-term care facility (5 vs 15%). The use of primary care services, non-emergency transport, and telecare services were more frequent in the RHP group

Central de resultats: impacte en la supervivència i despesa associada a la fractura de fèmur en les persones grans a Catalunya

Fractura; Fèmur; AnciansFracture; Femur; ElderAncianosLa fractura de fèmur a l’ancià representa, actualment, un greu problema sanitari. Comporta un increment de la morbiditat, la mortalitat, el deteriorament funcional, la despesa sanitària i augmenta el grau de dependència i d’institucionalització d’aquests pacients a l’any següent a la fractura

Consens interdisciplinari sobre l’abordatge de la persona amb malaltia renal crònica avançada: pla operatiu de la malaltia renal crònica

Malalts crònics; Malaltia renal crònica; AbordatgeEnfermos crónicos; Enfermedad renal crónica; AbordajeChronically ill; Chronic kidney disease; ApproachEl present consens té per voluntat millorar l’atenció en aquesta fase de l’MRC, donar eines als professionals de cara a la valoració preventiva prèvia a la decisió del tractament que cal seguir en la fase d’MRCA i l’homogeneïtzació de l’atenció específica a partir de la decisió d’instaurar un tractament conservador aprofitant les eines establertes al Departament de Salut per a l’atenció a les persones amb malalties cròniques avançades (MACA)

Proposta sobre l’ordenació de la cirurgia bariàtrica en població adulta als hospitals públics de Catalunya

Cirugía bariátrica; Hospitales públicos; AdultosBariatric surgery; Public hospitals; AdultsCirurgia bariàtrica; Hospitals públics; AdultsL'objectiu és definir les indicacions de cirurgia bariàtrica en població adulta i disminuir la variabilitat entre centres hospitalaris; analitzar i definir els diferents nivells quirúrgics segons la complexitat de la cirurgia bariàtrica en població adulta; definir el seguiment a curt/mitjà i llarg termini de la postcirurgia bariàtrica en població adulta i establir els criteris i requeriments mínims dels centres hospitalaris per dur a terme cirurgia bariàtrica en població adulta. L’àmbit d’aplicació del consens és el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).El objetivo es definir las indicaciones de cirugía bariátrica en población adulta y disminuir la variabilidad entre centros hospitalarios; analizar y definir los diferentes niveles quirúrgicos segundos la complejidad de la cirugía bariátrica en población adulta; definir el seguimiento a corto/medio y largo plazo de la postcirugía bariátrica en población adulta y establecer los criterios y requerimientos mínimos de los centros hospitalarios para llevar a cabo cirugía bariátrica en población adulta. El ámbito de aplicación del consenso es el Sistema sanitario integral de utilización pública de Cataluña (SISCAT).The aim is to define the indications for bariatric surgery in the adult population and to decrease the variability between hospitals; analyze and define the different surgical levels according to the complexity of bariatric surgery in the adult population; define the short / medium and long-term follow-up of bariatric surgery in the adult population and establish the minimum criteria and requirements for hospitals to carry out bariatric surgery in the adult population. The scope of the consensus is the Comprehensive Health System for Public Use in Catalonia (SISCAT)

L’excés de mortalitat a Catalunya: anàlisi de l’excés de mortalitat de l’1 de juny al 31 d’agost de 2022

Mortalitat; Anàlisi; PoblacióMortalidad; Análisis; PoblaciónMortality; Analysis; PopulationAquest informe és fruit d’un treball col·laboratiu entre la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut i la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, l’Àrea de Sistemes d’Informació del Servei Català de la Salut, el Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut i el Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya, i ha estat dut a terme la tardor de 2022 arran de diferents informacions que han sorgit sobre un increment de la mortalitat entorn dels mesos d’estiu. Aquesta col·laboració explicita la multiplicitat de fonts d’informació, de períodes de referència, d’indicadors i de format en les taules, les figures i els mapes, tot i el treball en comú realitzat a l’hora de seleccionar els continguts, interpretar la informació i redactar-ne les conclusions

Bases per al desenvolupament del model organitzatiu d’atenció integral a la població adulta amb necessitats pal·liatives i en situació de final de la vida

Atenció integral; Població adulta; Cures pal·liatives; Malalties limitantsComprehensive care; Adult population; Palliative care; Limiting illnessesAtención integral; Población adulta; Cuidados paliativos; Enfermedades limitantesAquest document, emmarcat en el Pla de salut 2016-2020, pretén considerar i alinear les directrius en l’atenció al final de la vida i cures pal·liatives derivades del Pla director sociosanitari, així com les impulsades pel Programa de prevenció i atenció a la cronicitat en matèria de cronicitat avançada. Recull les bases per al desenvolupament del model d’atenció al final de la vida a Catalunya, entenent l’etapa de final de vida amb una mirada àmplia, que va des de la fase avançada de la malaltia fins a la mort, i fins i tot més enllà, amb el procés de dol dels familiars i persones de l’entorn