IN- Interior, intimidad y exposición

Treballs Finals de Grau de Belles arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Grau, Eulàlia (Grau i Costa)[eng] The living space offers the idea of refuge between inside and outside, privacy and exposure, habitability and secrecy. It does not hide you from the look; there is nothing that can be hidden, and in that sense there is no rotection. The construction of the translucent scene invites the presence of the real and material body of those who enter in the proposed scene that comes to play a role. It is a delimited circular space that surrounds the person, letting glimpse the inner-outer relationship and that contributes to the feeling of being surrounded. The circle creates a space that reflects to be inhabited with a perimeter to cross.[spa] El habitáculo ofrece la idea de refugio entre dentro y fuera, intimidad y exposición, habitabilidad y hermetismo. No te oculta de la mirada; no hay nada que pueda quedar oculto, y en ese sentido no hay protección. La construcción del escenario translúcido invita la presencia del cuerpo real y material de quien entra en la escena propuesta que viene a desempeñar una función. Es un espacio circular delimitado que envuelve a la persona dejando entrever la relación interior-exterior y que contribuye al sentimiento de estar rodeado. El círculo crea un espacio de reflexión para ser habitado con un perímetro para atravesar

Genealogies. Identitats tèxtils

Del 28 de gener al 25 de març de 2018. Espai Zero, Centre de Documentació i Museu Tèxtil de TerrassaLa present mostra està formada per un conjunt d’obres que parteixen de la matèria tèxtil per fer arribar visions plurals sobre les relacions de gènere a la nostra societat, desenvolupades dins de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Aquest tèxtil, que es confereix a l’entrellaçar fils independents, s’ubica en l’àmbit domèstic i l’engendra un sector femení durant molts segles; només des d’algunes dècades ençà s’inclou com a matèria partícip i reivindicada en l´art. Aquest canvi es produeix críticament amb la flongesa d’una roba que no encaixa amb els materials rígids ni amb els cànons tradicionals que aquest art havia establert fins aleshores; la seva aparició en una sala expositiva qüestiona, així, les bases dels seus estàndards històrics. Sense exaltar la seducció pel material, el punt de partida de la proposta es centra en el tèxtil com a recurs per posar en comú enfocaments antagònics sobre les necessitats de reconèixer identitats que es troben als marges d´un camí social comú; per treure a la llum aquestes presències implícites, o bé per esquerdar les jer arquies ja assentades sobre el gènere o la sexualitat. En totes les seves possibilitats apareixerà, el tèxtil, ajustat o amorf, fràgil o robust, tensat o tan alliberat com ho són els plantejaments conceptuals i artístics amb els quals s’enfilen les obres d’aquesta exposició