La explotación de los recursos animales en el poblado de Canyamel (Capdepera, Mallorca) durante la edad del Bronce

Se presenta el estudio de los restos faunísticos recuperados en las excavaciones en el poblado de navetas de Canyamel (Capdepera), realizadas a mediados de los años 70 del siglo pasado. Se trata de un conjunto datado en la segunda mitad del II milenio cal BC. Los resultados revelan que la subsistencia de la comunidad que habitó el yacimiento recayó esencialmente, por lo que hace referencia a los recursos animales, en la ganadería. Las cabras y las ovejas presentan un marcado predominio numérico aunque el vacuno sería la especie más importante debido a su volumen potencial de alimento. El cerdo es la especie ganadera menos representada. Los patrones de sacrificio no hacen pensar en la existencia de estrategias de especialización en productos derivados o de explotación intensiva del ganado. Por otra parte, la fauna silvestre presenta un papel marginal en la alimentación.Es presenta l’estudi de les restes faunístiques recuperades a les excavacions al poblat de navetes de Canyamel (Capdepera), realitzades a mitjans dels anys 70 del segle passat. Es tracta d’un conjunt datat a la segona meitat del II mil·lenni cal BC. Els resultats revel·len que la subsistència de la comunitat que habità el jaciment recaigué essencialment, pel que fa als recursos animals, en la ramaderia. Les cabres i ovelles presenten un marcat predomini numèric, encara que, pel volum potencial d’aliment, el vacú seria l’espècie més important. El porc és l’espècie ramadera menys representada. Els patrons de sacrifici no fan pensar en l’existència d’estratègies d’especialització en productes derivats o d’explotació intensiva del ramat. D’altra banda, la fauna silvestre presenta un paper molt marginal en l’alimentació.The study of the faunal remains from the excavations in the village of navetes of Canyamel (Capdepera), carried out in the mid-70s of last centuy, is presented. The assemblage is dated to the second half of the 2nd millennium cal BC. The results show that subsistence of the community that inhabited the site relied mainly on livestock, in the context of animal resources. Sheep and goat are the more abundant species in number of individuals, but the potential food supply of cattle would be much more important. Pork is the least represented livestock species. Slaughtering patterns do not allow to think about the existence of strategies specialized in secondary products or in intensive exploitation. Moreover, the wild faunal resources show a marginal role in the diet

La explotación de los recursos animales en el poblado de Canyamel (Capdepera, Mallorca) durante la edad del Bronce

Se presenta el estudio de los restos faunísticos recuperados en las excavaciones en el poblado de navetas de Canyamel (Capdepera), realizadas a mediados de los años 70 del siglo pasado. Se trata de un conjunto datado en la segunda mitad del II milenio cal BC. Los resultados revelan que la subsistencia de la comunidad que habitó el yacimiento recayó esencialmente, por lo que hace referencia a los recursos animales, en la ganadería. Las cabras y las ovejas presentan un marcado predominio numérico aunque el vacuno sería la especie más importante debido a su volumen potencial de alimento. El cerdo es la especie ganadera menos representada. Los patrones de sacrificio no hacen pensar en la existencia de estrategias de especialización en productos derivados o de explotación intensiva del ganado. Por otra parte, la fauna silvestre presenta un papel marginal en la alimentación

Arqueologia de les cavernes de les illes Balears

[eng] A synthesis of the archaeological research in the caves of the Balearic Islands is presented, focused mainly in the work made during the last two decades. The cave occupation during the Early Bronze is explained, with special mention to the results obtained at Coval Simó and Cova des Riuets. The topic of copper mining in the beginning of the Mallorcan prehistory is commented, based on the evidence found in rock shelters of the Serra de Tramuntana. The new excavations and studies on Early and Mid Bronze funerary caves are explained, being the main features Cova de Can Martorellet among the natural caves and the monuments of Biniai Nou regarding the hypogea. The excavation of Cova des Mussol and Cova des Càrritx let establish for the first time the ritual or ceremonial use of some Menorcan caves in the mid 2nd millennium cal BC. With this reference, the same functional interpretation has been given to some caves in East Mallorca which show an entrance with cyclopean architectonic structures. Otherwise, the mentioned Cova des Càrritx and Cova des Mussol, together with Cova des Càrritx, have allowed improving significantly the knowledge about the Late Bronze necropolis in cave. About the Iron Age funerary caves, leaving aside the reuse of some earlier structures, maybe the most significant new case is the excavation of a new hypogeum at Cales Coves. In Ibiza, the punic world is characterized by the use of hipogea as tombs and the establishment of rock sanctuaries. Finally, in historic times it is highlighted the use of the caves for water supply and the Muslim refuges during the Christian conquest in the XIIIth century.[cat] Es presenta una síntesi de la recerca arqueològica efectuada a les cavitats de les Illes Balears, centrada sobretot durant les dues darreres dècades. Es tracta l’ocupació de les coves durant el Bronze inicial, amb especial menció als resultats de les feines realitzades al coval Simó i a la cova des Riuets. S’introdueix el tema de l’explotació minera del coure durant els inicis de la prehistòria mallorquina, a partir de les troballes a recers de la serra de Tramuntana. S’expliquen les novetats en el camp de les coves funeràries del Bronze inicial i mig, on destaquen, entre d’altres, l’excavació de la cova de Can Martorellet entre les cavitats naturals i els monuments de Biniai Nou entre els hipogeus. L’excavació de les coves des Mussol i des Càrritx varen suposar la definició per primera vegada de l’ús ritual o cerimonial de determinades cavitats menorquines a mitjan II mil·lenni cal BC. Amb aquests referents, s’ha realitzat la mateixa interpretació funcional a algunes grutes del Llevant mallorquí que presenten estructures arquitectòniques ciclòpies a la seva entrada. A més, les esmentades coves des Càrritx i des Mussol, juntament amb la cova des Pas, han permès una gran millora del coneixement sobre les necròpolis en cova del Bronze final. Pel que fa als enterraments de l’edat del Ferro, a més del reaprofitament de cavitats d’època anterior, la novetat més ressenyable és, tal volta, l’excavació d’un nou hipogeu a Cales Coves. A Eivissa, el món púnic suposa l’ús dels hipogeus com a sepulcres i l’establiment de santuaris rupestres. Finalment, en època històrica es destaquen l’aprofitament de les coves com a punt d’aiguada i els refugis d’època islàmica durant la conquesta cristiana del segle XIII.[spa] Se presenta una síntesis de la investigación arqueológica efectuada en las cavidades de las islas Baleares, centrada sobre todo en las dos últimas décadas. Se trata la ocupación de las cuevas durante el Bronce inicial, con especial mención a los resultados de los trabajos realizados en el Coval Simó y en la Cova des Riuets. Se introduce el tema de la explotación minera del cobre durante los inicios de la prehistoria mallorquina, a partir de los hallazgos en abrigos de la Serra de Tramuntana. Se explican las novedades en el campo de las cuevas funerarias del Bronce inicial y medio, donde destacan, entre otros, la excavación de la Cova de Can Martorellet entre las cavidades naturales y los monumentos de Biniai Nou entre los hipogeos. La excavación de la Cova des Mussol y la Cova des Càrritx supusieron la definición por primera vez del uso ritual o ceremonial de determinadas cavidades menorquinas a mediados del II milenio cal BC. Con estos referentes, se ha realizado la misma interpretación funcional en algunas grutas del Levante mallorquín que presentan estructuras arquitectónicas ciclópeas en la entrada. Además, las mencionadas Cova des Càrritx y Cova des Mussol, juntamente con la Cova des Pas, han permitido una gran mejora en el conocimiento sobre las necrópolis en cueva del Bronce final. En lo referente a los enterramientos de la edad del Hierro, además del reaprovechamiento de cavidades de época anterior, la novedad más reseñable es, tal vez, la excavación de un nuevo hipogeo en Cales Coves. En Ibiza, el mundo púnico supone el uso de hipogeos como sepulcros y el establecimiento de santuarios rupestres. Finalmente, en época histórica se destacan el aprovechamiento de las cuevas como punto de aguada y los refugios de época islámica durante la conquista cristiana del siglo XIII

Una aproximació a l’explotació dels recursos faunístics a Menorca durant l’edat del Bronze: la naveta de cala Blanca (Ciutadella)

This paper proposes a first approach to the knowledge of the domestic exploitation of animal resources by the Menorcan inhabitants of the Bronze Age, which is made through the study of the faunal assemblage recovered in the dwelling naveta of Cala Blanca. This site, located on the west coast of Menorca, was excavated between 1986 and 1993, and offered a chronology of the mid-second millennium cal BC. Nearly all the species identified are the traditional domestic mammals. Among these, despite the numerical dominance of the binomial goat/sheep, we must stress the importance of cattle. Comparison with contemporary contexts of the island of Mallorca, especially the one from Canyamel, reveals some marked similarities. Finally, the bone tool assemblage from this site has to be noted

Una aproximació a l’explotació dels recursos faunístics a Menorca durant l’edat del Bronze: la naveta de cala Blanca (Ciutadella)

Aquest treball proposa una primera aproximació al coneixement de l’explotació dins l’àmbit domèstic dels recursos animals per part dels habitants menorquins de l’edat del Bronze, la qual es realitza a partir de l’estudi del conjunt faunístic recuperat a la naveta d’habitació de cala Blanca. Aquest jaciment, situat a la costa occidental de Menorca, va ser excavat entre 1986 i 1993, i va oferir una cronologia de mitjans del II mil·lenni cal aC. Les espècies presents són eminentment els mamífers domèstics tradicionals. Entre aquestes, i malgrat el predomini numèric del binomi cabra/ovella, s’ha de remarcar la importància del ramat boví. La comparació amb contextos coetanis de l’illa de Mallorca, especialment el de Canyamel, revel·la unes semblances marcades. Finalment, s’ha de destacar el conjunt d’utensilis d’os present al jaciment.This paper proposes a first approach to the knowledge of the domestic exploitation of animal resources by the Menorcan inhabitants of the Bronze Age, which is made through the study of the faunal assemblage recovered in the dwelling naveta of Cala Blanca. This site, located on the west coast of Menorca, was excavated between 1986 and 1993, and offered a chronology of the mid-second millennium cal BC. Nearly all the species identified are the traditional domestic mammals. Among these, despite the numerical dominance of the binomial goat/sheep, we must stress the importance of cattle. Comparison with contemporary contexts of the island of Mallorca, especially the one from Canyamel, reveals some marked similarities. Finally, the bone tool assemblage from this site has to be noted

Notícia de la troballa d'uns materials arqueològics a l'entrada de la cova Estreta

[cat] Es descriuen els materials arqueològics recuperats a l’entrada de la cova Estreta (Pollença). Es proposa una cronologia pretalaiòtica inicial per a l’ocupació de la cavitat, basada en paral4elismes ceràmics. Finalment es realitza una interpretació sobre la funcionalitat del jaciment, relacionant-la amb la pastura de caprins.[eng] The archaeological materials found at the entrance of Cova Estreta (Pollença) are described. An early pre-talayotic chronological framework for the occupation of the cave, based on pottery parallelisms, is suggested. Finally, an interpretation of the functional cha- racter of the site with respect to caprine-animal pastoralism is discussed

Holocene extinction of endemic mammals of the Mediterranean islands: some methodological questions and an update.

L'objectiu d'aquesta contribució consisteix en millorar el coneixement de les causes i mecanismes relacionats amb l'extinció dels mamífers insulars endèmics a la Mediterrània durant l'Holocè, mitjançant l'anàlisi de les cronologies disponibles per a aquests fets. Aquesta aproximació és aplicada als taxa de Xipre, Creta, Còrsega-Sardenya i Mallorca-Menorca. Es fan servir criteris de fiabilitat per tal d'establir un marc cronològic sòlid, acurat, per a la presència i absència a cada territori. La cronologia per a la presència dels endemismes és inferida a partir de les datacions absolutes directes obtingudes sobre col-lagen d'ossos d'aquestes espècies, tenint en compte les seves limitacions temporals a cada cas. Les cronologies derivades de la presència de restes faunístiques a contextos estratigràfics datats per altres medis són evitades, si és possible, a causa de potencials edats diacròniques. A la discussió s'introdueixen exemples d'aquestes distorsions potencials procedents d'excavacions mallorquines. Els indicadors per a la desaparició dels endemismes s'obtenen a partir de la seva absèneia a contextos estratigràfics (dipòsits arqueològics normalment). Aquesta anàlisi permet establir els intervals cronològics per als processos d' extinció a cada territori. Els resultats són comparats amb les cronologies fiables per a la irrupció humana a cada illa. La manca de sincronia per a les extincions i la seva estreta relació amb la presència humana inicial a la majoria dels casos provoca el rebuig de causes estrictamen t ambientals com a explicació d' aquestes extincions. En ser analitzades les extincions dels mamífers de mida gran i mitjana, es pot trobar una estreta correlació amb l'edat inferida d'arribada dels humans moderns, encara que no s'ha documentat fins ara un solapament clar dels dos fets. En canvi, no es pot trobar el mateix patró en el cas de la desaparició dels petits mamífers. Mentre es documenta un llarg solapament temporal entre humans i petits mamífers a Còrsega-Sardenya i Creta (on Crocidura zimmernanni encara hi és present), l'extinció a les Balears i a Xipre sembla haver estat molt més sobtada, i la coexistència amb els humans primerencs encara no ha estat documentada.The aim of this contribution consists of improving the knowledge of the causes and mechanisms related to the extinction of endemic insular mammals in the Mediterranean during the Holocene, through an analysis of the chronologies available for such events. This approach is applied to the taxa from Cyprus, Crete, Corsica-Sardinia and Mallorca-Menorca. Reliability criteria are used in order to establish a solid, accurate chronological framework for their presence and absence in each territory. The chronology for the presence of endemics is inferred from direct absolute ages obtained (Tom bone collagen of these species, taking into account their potential limitations in each case. Chronologies derived from the occurrence of faunal remains [Tom stratigraphic contexts dated by other means are avoided where possible due to potential diachronic ages. Examples for these potential distortions coming from Mallorcan excavations are introduced in the discussion. Indicators for the disappearance of endemics are obtained [TOm their absence in dated stratigraphic contexts (usually archaeological deposits). This analysis enables us to establish chronological intervals for these extinction events in each territory. The results are compared to the reliable chronologies for human irruption in each island. The lack of synchrony for the extinctions and their close relationship to early human presence in most cases precludes strictly environmental causes for such extinctions. When the extinctions of large and medium-sized mammals are analysed, a close correlation can be found with the inferred time for modern human arrival, although a clear overlapping between these two events has not yet been recorded. However, tile same pattern cannot be found for the disappearance of small mammals. While great overlapping is recorded between humans and small mammals in Corsica-Sardinia and Crete (where Crocidura zimmernanni is still present), tile extinction in tile Baleàrics and Cyprus seems to have been much more sudden, and their coexistence with early humans has not yet been recorded

Actividad humana en el litoral de Menorca durante la Prehistoria

[spa]Durante la prehistoria de las Baleares, diferentes manifestaciones humanas se han ido sucediendo en su litoral (de hábitat pero también de carácter funerario y/o ritual), como resultado de las actividades socio-económicas desarrolladas por los grupos humanos que habitaron las islas durante más de dos mil años (2300-123 a.C.). Este trabajo presenta una síntesis de los tipos de yacimientos arqueológicos localizados y documentados en la isla de Menorca, relacionándolos con los datos existentes sobre el aprovechamiento económico de recursos costeros y con las evidencias de relaciones marítimas e intercambio con otras regiones del Mediterráneo Occidental.[eng]During the prehistory of the Balearic Islands, different human manifestations (habitat but also funerary and ritual) have taken place on the coast, as a result of the socio-economic activities carried out by the groups that inhabited the islands during more than two thousand years (2300-123 BC). This paper presents a synthesis of the main types of archaeological sites located and documented in the island of Menorca, relating them to existing data on the economic exploitation of coastal resources and to the evidence of maritime relations and exchange with other regions of the Western Mediterranean

Primer intent de mesurar l'edat del compartiment marí de 14C de les aigües costaneres de les illes Balears

[cat] El coneixement de les coves litorals situades entre cala Falcó i cala Varques s’ha vist enriquit amb les aportacions subaquàtiques efectuades a la cova des Coloms de Cala Falcó o cova des Coloms 1, a la cova des Coloms de cala Varques o cova des Coloms 2 i amb la incorporació d’una nova cavitat, la cova des Genet. Dues de les tres cavitats descrites són captures càrstico-marines a on es fan ben evidents les interaccions entre el modelat càrstic i el modelat litoral. La cova des Coloms de Cala Varques actua també de surgència submarina.[eng] The knowledge of the littoral caves located between Cala Falcó and Cala Varques has resulted enriched with several new findings: the diving explorations performed in Cova des Coloms de Cala Falcó (also known as Cova des Coloms 1) and in Cova des Coloms de Cala Varques (also known as Cova des Coloms 2) as well as the documentation of a new cave, the Cova des Genet. Two of the three described caves are complex regarding their genesis, being the result of mixed karstic and marine erosion processes. The Cova des Coloms de Cala Varques acts also as a submarine spring