Detection of temporal-lobe epilepsy with the physiological responses to fear and anxiety

Epilepsy is a neurological disease caused by an abnormal neuronal activity on a region of the brain, which provokes seizures and the loss of consciousness to its patients. Epilepsy can be very disabling, since patients do not know when crisis or seizures are going to occur. The epilepsy we will focus on is "temporal lobe epilepsy", which is caused because of an abnormal neuronal activity on the temporal lobe. Before the development of an onset, the brain's temporal lobe -and consequently, the amygdala- are activated. Once having assured the relationship between the amygdala and an onset, the project will analyse the relationship between high levels of fear and anxiety -related with amygdala functions- and the development of a seizure. After determining what the relationship between fear and anxiety and the start of the seizure is, the project aims to develop a device that can do that by itself. The device will detect the patients' heart rate -since it is the main reaction to fear- and, when the heart rate is high enough to develop into a seizure, it will warn the patient. Thanks to that, epilepsy patients will live less anxious, since they will know when a seizure is going to happen and they will be able prevent themselves from the damages which might occur

Reptes per a l’educació del segle XXI: el propòsit de l’educació

Treballs Finals del doble Grau de Mestre d'Educació Infantil i Primària, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Francisco Esteban Bara[cat] El segle XXI està capgirant la manera com entenem les societats, les relacions i, per descomptat, l’educació. Aquest segle planteja reptes claus per l’educació: desigualtats, globalització, canvi climàtic... i, el més important: el replantejament del propòsit de l’educació. És essencial definir l’objectiu de l’educació per saber quin camí hem de prendre i subordinar les nostres pràctiques educatives a aquest fi. Després d’una anàlisi d’autors i d’entrevistes a experts, s’han trobat tres grans finalitats de l’educació del segle XXI. La més destacada és “despertar l’interès per col·laborar per un món més just i conviure al món”. En un segle multicultural, accelerat i amb pobresa, la finalitat més clara hauria de ser despertar l’anhel en els infants de lluitar per un món més just, en què es convisqui en pau i respecte. La segona finalitat és “aprendre la història del món, les seves llengües i llenguatges i transmetre coneixements”. Aquesta finalitat és debatuda pels autors: alguns la consideren important per lluitar contra la societat capitalista, però d’altres creuen que és obsoleta al segle XXI. Tanmateix, aprendre coneixements pot ser també una eina per arribar a una darrera finalitat: “despertar la capacitat crítica dels infants i transformar la realitat”. La tercera finalitat és “humanitzar l’individu”. Aquesta finalitat es refereix a destacar els elements que configuren la bondat humana, l’autonomia, i la construcció de la pròpia identitat i d’un projecte de vida digne i respectuós. Tot i que els entrevistats no la subratllen, la finalitat “d’aprendre a fer” o d’assolir competències per a la vida i tenir aprenentatges rellevants i amb sentit és també molt destacada per alguns autors. Cal destacar que ha sigut difícil delimitar les finalitats de l’educació, i seria interessant definir pocs objectius perquè l’educació no perdi de vista el seu fi i no abasti més objectius dels que pot.[spa] El siglo XXI está cambiando la manera como entendemos las sociedades, las relaciones y, por supuesto, la educación. Este siglo plantea retos claves: desigualdades, globalización, cambio climático… y, el más importante: el replanteamiento del propósito de la educación. Es esencial definir el objetivo de la educación para saber qué camino tomar y subordinar nuestras prácticas educativas a este fin. Tras un análisis de autores y entrevistas a expertos, se han encontrado tres finalidades de la educación del siglo XXI. La más destacada es "despertar el interés por colaborar por un mundo más justo y convivir en el mismo". En un siglo multicultural, acelerado y con pobreza, la finalidad más clara debería ser despertar el anhelo en los niños de luchar por un mundo justo, en que se conviva en paz y respeto. La segunda finalidad es "aprender la historia del mundo, sus lenguas y lenguajes y transmitir conocimientos". Esta finalidad es debatida por los autores: algunos la consideran importante para luchar contra el capitalismo, pero otros creen que está obsoleta en el siglo XXI. Sin embargo, aprender conocimientos puede ser también una herramienta para llegar a una última finalidad: "despertar la capacidad crítica y transformar la realidad". La tercera finalidad es "humanizar el individuo". Esta se refiere a destacar los elementos que configuran la bondad humana, la autonomía, y la construcción de la identidad y de un proyecto de vida digno y respetuoso. Aunque los entrevistados no la subrayan, la finalidad "aprender a hacer" o adquirir competencias para la vida y tener aprendizajes relevantes y con sentido es también muy destacada por algunos autores. Cabe destacar que ha sido difícil delimitar los fines de la educación, y sería interesante definir pocos objetivos para que la educación no pierda de vista su fin y no abarque más objetivos de los que puede.[eng] The 21st century is changing the way we understand societies, relationships and, of course, education. This century poses key challenges for education: inequalities, globalization, climate change... and, most importantly, rethinking education’s purpose. It is essential to define educations’ objective to understand which path we should take and subordinate our education practices to that. After an analysis of authors and interviews, three major purposes of 21st century education have been found. The most highlighted one is "to awaken the interest in collaborating for a fairer world and coexisting in it". In a multicultural, accelerated and unequal century, the clearest goal should be to awaken children the yearning to fight for a fairer world, in which they live together peacefully and respectfully. The second purpose is "to learn the history of the world, its languages and languages and transmit knowledge". This purpose is debated by the authors: some consider it important to fight against capitalism, but others believe that it is obsolete in the 21st century. However, learning knowledge can also be a tool to achieve a final purpose: "awaken children’s critical view and transform the reality". The third purpose is to "humanize the individual." This purpose refers to highlighting the elements which make humans good, the autonomy, and the construction of one's own identity and a project of dignified and respectful life. Although the interviewees do not underline it, the purpose "learning to do", or achieving competencies for the life and having relevant and meaningful learning experiences is also very important for some authors. It should be noted that it has been difficult to define the purposes of education, and it would be interesting to define a few goals so that education does not lose its purpose and does not try to reach more goals than it can

Anàlisi sobre la igualtat de gènere: Reivindicar la categoria "dona" o abolir-la? Una aproximació teòrica i a partir d'entrevistes a expertes

Aconseguir la igualtat de gènere és un dels assumptes més importants d'aquest segle. Per això, aquest treball se centra a analitzar una de les qüestions principals: el debat sobre els subjectes polítics del feminisme. Què és la categoria "dona"? Cal establir una definició? I si és així, quina és la definició pertinent? Per contra, és més eficaç abolir la categoria "gènere" i el binarisme? El treball realitza una revisió teòrica de les principals autores que han parlat dels temes que ens pertoquen: Simone de Beauvoir (1949), Angela Davis (1981), Yuderkis Espinosa (2014), Adrienne Rich (1980), Nuria Varela (2005), Monique Wittig (1992), Pol Beatriz Preciado (2020) i Judith Butler (1990). Per altra banda, es realitzen entrevistes a dues expertes del gènere -Montserrat Sagot i Marina Subirats-, per contrastar les seves idees amb les de la producció bibliogràfica. Com a resultats i conclusions principals, se n'han trobat tres. Pel que fa a la definició de "dona", cal diferenciar aquella definició vàlida en el moment en què s'hagi assolit la igualtat i els gèneres no tinguin cap pes jeràrquic, i aquella vàlida en el moment actual. Pel que fa a l'escenari desitjable en què la igualtat de gènere s'hagi assolit, aquesta és una utopia que no coneixem i, per això, encara no sabem si en aquell les dones es definiran com "persones amb genitals en forma de vulva" o si hi haurà una multiplicitat de gèneres, sense jerarquies i, per tant, la definició exacta no existirà, ja que "hi haurà tants gèneres com persones". Pel que fa a l'etapa actual, trobem dues definicions diferents depenent de la utopia que es vulgui assolir: "aquelles persones amb genitals en forma de vulva", o "aquelles persones que s'identifiquen com a dones i que pateixen opressions de gènere". És importar actualment combinar ambdues definicions i no superposar una a l'altra, ja que encara no coneixem com serà la utopia de la igualtat de gènere. En segon lloc, s'ha trobat que la definició té sentit en tant que ajuda a reconèixer les companyes de lluita entre si, però no s'hauria d'utilitzar per marginar ni excloure persones. La definició, doncs, és útil per unir en la lluita les persones que es reivindiquen com a oprimides pel patriarcat i té sentit en tant que permet això. Per acabar, es creu que encara més rellevant que trobar una definició és reflexionar sobre quines accions cal dur a terme per assolir la igualtat. Aquesta anàlisi es pretén dur a terme en futures investigacions.Achieving gender equality is one of the most important issues of this century. This paper focuses on analysing one of its main discussions: the debate on the political subjects of feminism. What is the category "woman"? Should a definition be established? And if so, what is the appropriate definition? On the contrary, is it more effective to abolish the category "gender" and binarism? The paper makes a theoretical review of the main authors who have spoken about these issues: Simone de Beauvoir (1949), Angela Davis (1981), Yuderkis Espinosa (2014), Adrienne Rich (1980), Nuria Varela (2005), Monique Wittig (1992), Pol Beatriz Preciado (2020) and Judith Butler (1990). Moreover, two gender experts -Montserrat Sagot and Marina Subirats-, are interviewed, in order to contrast their ideas with those of the bibliographic production. Three main results and conclusions have been found. First, when defining "woman" it is necessary to differentiate between the definition valid at the time when gender equality has been achieved and genders have no hierarchical weight, and the definition valid at the present. As for the desirable scenario when gender equality has been achieved, we still do not know if genders will have been abolished and women will be defined as "people with vulva-shaped genitals" or if there will be a multiplicity of genders, without hierarchies and, therefore, the exact definition will not exist, as "there will be as many genders as people". As for the current moment, there are two different definitions depending on the utopia we imagine: "people with vulva-shaped genitals", or "people who identify themselves as women and suffer gender oppression". It is important currently to combine both definitions and not to superimpose one on the other, as we do not yet know what the utopia of gender equality will look like. Second, it has been found that the definition makes sense when it helps to recognize fellow fighters, but it should not be used to marginalize or exclude people. The definition is useful when it unites people oppressed by the patriarchy. Finally, it is important to pinpoint that even more relevant than finding a definition is to reflect on what actions need to be taken to achieve equality. This is an analysis that is intended to be carried out in future research.Conseguir la igualdad de género es uno de los asuntos más importantes de este siglo. Por eso, este trabajo se centra a analizar una de las cuestiones principales: el debate sobre los sujetos políticos del feminismo. Qué es la categoría "mujer"? Hay que establecer una definición? Y si es así, cuál es la definición pertinente? Por el contrario, es más eficaz abolir la categoría "género" y el binarismo? El trabajo realiza una revisión teórica de las principales autoras que han hablado de los temas que nos corresponden: Simone de Beauvoir (1949), Angela Davis (1981), Yuderkis Espinosa (2014), Adrienne Rich (1980), Nuria Varela (2005), Monique Wittig (1992), Pol Beatriz Preciado (2020) y Judith Butler (1990). Por otro lado, se realizan entrevistas a dos expertas del género -Montserrat Sagot y Marina Subirats-, para contrastar sus ideas con las de la producción bibliográfica. Como resultados y conclusiones principales, se han encontrado tres. En cuanto a la definición de "mujer", hay que diferenciar aquella definición válida en el momento en que se haya logrado la igualdad y los géneros no tengan ningún peso jerárquico, y aquella válida en el momento actual. En cuanto al escenario deseable en que la igualdad de género se haya logrado, esta es una utopía que no conocemos y, por eso, todavía no sabemos si en aquel las mujeres se definirán como "personas con genitales en forma de vulva" o si habrá una multiplicidad de géneros, sin jerarquías y, por lo tanto, la definición exacta no existirá, puesto que "habrá tantos géneros como personas". En cuanto a la etapa actual, encontramos dos definiciones diferentes dependiente de la utopía que se quiera lograr: "aquellas personas con genitales en forma de vulva", o "aquellas personas que se identifican como mujeres y que sufren opresiones de género". Es importar actualmente combinar ambas definiciones y no superponer una a la otra, puesto que todavía no conocemos como será la utopía de la igualdad de género. En segundo lugar, se ha encontrado que la definición tiene sentido en cuanto que ayuda a reconocer las compañeras de lucha entre si, pero no se tendría que utilizar para marginar ni excluir personas. La definición, pues, es útil para unir en la lucha las personas que se reivindican como oprimidas por el patriarcado y tiene sentido en cuanto que permite esto. Para acabar, se cree que todavía más relevante que encontrar una definición es reflexionar sobre qué acciones hay que llevar a cabo para lograr la igualdad. Este análisis se pretende llevar a cabo en futuras investigaciones

Aula de innovación educativa

Resumen basado en el de la publicaciónSe presenta el sistema educativo de Finlandia calificado por PISA como de los más exitosos. A pesar de no haber hecho aún el cambio educativo, hay puntos clave que aseguran la calidad y la equidad del conjunto del sistema. Cuatro meses trabajando en Vasa Övningsskola y mucha reflexión posterior han llevado a desentrañar cómo es el sistema educativo finlandés y cómo se siente allí un profesional de la educación.Biblioteca del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Aula de innovación educativa

Resumen basado en el de la publicaciónSe describe cómo los movimientos migratorios han crecido exponencialmente. Con ellos, se han abierto nuevos interrogantes en educación: ¿Qué dificultades tienen los niños y niñas migrantes para acceder a una educación de calidad? ¿Por qué la inclusión y la equidad educativas pueden ser herramientas que generen una sociedad justa? Trabajar estos temas a lo largo de unos meses y hablar con personas migrantes ha ayudado a combinar ambos mundos y desentrañar algunas de sus claves.Biblioteca del Ministerio de Educación y Formación Profesional; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]