Deshidratació de peix, caracterització i disseny d’una màquina de deshidratar peix

La deshidratació és un mètode de conservació d’aliments consistent en reduir el seu contingut d’aigua, amb el que s’inhibeix la proliferació de microorganismes i es retarda la pèrdua de qualitats organolèptiques. L’objectiu del projecte és utilitzar aquesta tècnica amb una altra finalitat: reduir el contingut d’aigua del peix per després donar-li un altre sabor mitjançant la rehidratació. En primer lloc, per entendre la motivació del projecte i el seu impacte potencial, es fa una breu exposició de les tendències actuals en alimentació i la situació de la pesca a nivell mundial. Amb l’esperit de fer més intel·ligible la temàtica del projecte, es realitza una explicació teòrica sobre les tècniques de deshidratació utilitzades en la realització del projecte. Per assolir l’objectiu del projecte es realitzen una sèrie de proves de deshidratació amb truita, que és l’espècie de peix objecte d’estudi. Per dur a terme aquestes experiències s’han fet un seguit d’operacions per preparar un entorn adaptat a les necessitats de les proves. Es porten a terme tres tipus d’experiments en la cerca d’una metodologia que permeti obtenir els resultats esperats. Paral·lelament es fa una anàlisi termoenergètic de les proves realitzades. Un cop provat que és possible afegir un altre sabor a una truita deshidratada es fa el disseny d’una planta pilot de producció de truita amb un sabor diferent al seu propi. Com a conclusions, se’n pot extreure l’èxit en la obtenció d’una truita a la que se li ha afegit un altre sabor per tal d’augmentar el seu valor comercial. Tanmateix, s’ha de puntualitzar que les dues primeres metodologies de deshidratació utilitzades no han donat uns resultats satisfactoris

Deshidratació de peix, caracterització i disseny d’una màquina de deshidratar peix

La deshidratació és un mètode de conservació d’aliments consistent en reduir el seu contingut d’aigua, amb el que s’inhibeix la proliferació de microorganismes i es retarda la pèrdua de qualitats organolèptiques. L’objectiu del projecte és utilitzar aquesta tècnica amb una altra finalitat: reduir el contingut d’aigua del peix per després donar-li un altre sabor mitjançant la rehidratació. En primer lloc, per entendre la motivació del projecte i el seu impacte potencial, es fa una breu exposició de les tendències actuals en alimentació i la situació de la pesca a nivell mundial. Amb l’esperit de fer més intel·ligible la temàtica del projecte, es realitza una explicació teòrica sobre les tècniques de deshidratació utilitzades en la realització del projecte. Per assolir l’objectiu del projecte es realitzen una sèrie de proves de deshidratació amb truita, que és l’espècie de peix objecte d’estudi. Per dur a terme aquestes experiències s’han fet un seguit d’operacions per preparar un entorn adaptat a les necessitats de les proves. Es porten a terme tres tipus d’experiments en la cerca d’una metodologia que permeti obtenir els resultats esperats. Paral·lelament es fa una anàlisi termoenergètic de les proves realitzades. Un cop provat que és possible afegir un altre sabor a una truita deshidratada es fa el disseny d’una planta pilot de producció de truita amb un sabor diferent al seu propi. Com a conclusions, se’n pot extreure l’èxit en la obtenció d’una truita a la que se li ha afegit un altre sabor per tal d’augmentar el seu valor comercial. Tanmateix, s’ha de puntualitzar que les dues primeres metodologies de deshidratació utilitzades no han donat uns resultats satisfactoris