El atlas parcelario de Llívia (Cataluña) de 1849

Capçalera de pàgina Ajuda de la revista EL MEU RACO Accedir CERCAR EN LA REVISTA Cerca Cerca Consultar Números publicats Índex d'autors Índex de títols Carhus Plus+: Classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats Nivell C MIDA DE LA LLETRA Make font size smallerMake font size defaultMake font size larger EINES DE L'ARTICLE Estadístiques Descarregar Imprimir aquest article Citació Mendeley Política de revisió Envia per correu aquest article (Es requereix accedir) INICI MÉS INFORMACIÓ ESTADÍSTIQUES EL MEU RACO SUBSCRIURE-US CERCA DARRER NÚMERO NÚMEROS PUBLICATS Scripta Nova: revista electrónica de geografía y ciencias sociales > 2006: Vol.: 10 Geografía histórica e historia del territorio > Nadal El Atlas parcelario de Llívia (Cataluña) de 1849 Francesc Nadal Resum Llívia es un pequeño municipio catalán de 13 km cuadrados, situado en el corazón de los Pirineos Orientales. Como consecuencia del Tratado de Llívia de 1660 se convirtió en un enclave español en territorio francés. Esta singularidad geopolítica hizo que desde principios del siglo XVIII surgieran problemas de límites y fiscales. En 1849 el Ayuntamiento de Llívia decidió resolver la cuestión de la Contribución Territorial establecida en 1845 por los responsables de la Hacienda española levantando un atlas parcelario de su término municipal. El atlas fue levantado en 1849 por los agrimensores Jaume Padret y Agustí Puigvert, siguiendo el modelo del catastro francés. Este mapa constituye el primer atlas parcelario municipal que se conoce de Cataluña, conteniendo una información geográfica muy valiosa del paisaje del Pirineo catalán a mediados del siglo XIX

Presentació

El present número monogràfic recull quinze articles, una conferència i dues notes fruit dels treballs presentats al col·loqui La representació cartogràfica de la ciutat a la península Ibèrica (s. XVII-XIX), organitzat pel Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia (GEHC) i l'Arxiu de la Corona d'Aragó, amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, l'Instituto Geográfico Nacional, l'Instituto Universitario La Corte en Europa (Universidad Autónoma de Madrid), la Societat Catalana de Geografia i la Universitat de Barcelona, i celebrat a Barcelona durant els dies 2, 3 i 4 d'octubre de 2013. Aquest col·loqui estigué dedicat, tal com ho indica el seu títol, a l'estudi de la cartografia de les ciutats ibèriques durant els segles XVII-XIX. Les ciutats han estat, des de l'Antiguitat, objecte d'acurades representacions cartogràfiques. Caldrà esperar, però, a mitjan segle XV perquè les ciutats europees siguin objecte d'una renovada i destacada activitat cartogràfica. Una activitat que, en el cas de la península Ibèrica, va rebre una forta embranzida a partir del segle XVII. Una bona part d'aquesta cartografia urbana va ser obra, des d'aleshores i fins a mitjan del segle XIX, de cartògrafs militars d'exèrcits diversos. Uns cartògrafs que, davant l'extraordinari desenvolupament experimentat a Europa, des de finals del segle XV, tant per l'artilleria com pels sistemes defensius de les ciutats, es van veure obligats a tenir un coneixement cada cop més precís de l'espai urbà

El projecte de divisió judicial de la província de Barcelona d'Ildefons Cerdà (1872)

La reforma del mapa judicial instaurat el 1834 fou una de les preocupacions dels reformistes espanyols des de mitjans del segle passat. Potser no fou objecte de tantes crítiques com la divisió provincial, ni plantejava tants problemes pràctics d'administració territorial com el mapa municipal, però tampoc aconseguí defugir el zel reformador del vuit-cents. Així, en una Reial Ordre d'onze de novembre de 1840 promulgada pel ministre de la Governació, el progressista Manuel Cortina, s'establia la necessitat de reformar no sols la divisió provincial, sinó també la judicial. Més endavant, el juliol de 1863, quan la divisió judicial portava prop de trenta anys en funcionament, el jurista aragonès Mariano Nougues Secall (1808-1872) va publicar un interessant article reclamant la necessitat d'adequar el mapa judicial als nous canvis geogràfics, que havia provocat i estava provocant la construcció de la xarxa de ferrocarrils

La geografia i la cartografia a Catalunya: unes relacions indestriables

El congrés que avui s'inaugura s'ha organitzat amb el ferm propòsit de donar continuïtat a l'obra endegada per Lluís Casassas i Simó l'any 1991, amb la realització del Primer Congrés Català de Geografia. El present simposi s'ha plantejat, però, a diferència del primer que era de caire general, com un congrés temàtic, centrat en les fecundes i estretes relacions entre la geografia i la cartografia. Els geògrafs disposem d'un ampli ventall de llenguatges per estudiar el paisatge o analitzar l'organització espacial de les societats humanes: des dels relats literaris i la documentació històrica de caire textual, passant per l'anàlisi matemàtica o l'anàlisi de les dades estadístiques fins a les enquestes personals i les valoracions de caire subjectiu o qualitatiu del territori

El levantamiento del mapa topográfico a escala 1:50.000 en Cataluña (1912-1932)

El primer levantamiento topográfico a gran escala del territorio catalán, efectuado con carácter sistemático, completo y uniforme, fue realizado entre 1912 y 1932. Este artículo estudia la organización del citado levantamiento, que formaba parte de la ejecución del Mapa topográfico de España a escala 1:50.000, y que en Cataluña fue llevado a término por el Instituto Geográfico y Estadístico y el Depósito de la Guerra. Se analiza el desarrollo de las labores topográficas, y se describe el personal y el instrumental empleado en las mismas. Una de las novedades de los trabajos topográficos conducidos en Cataluña fue la introducción de la fotogrametría terrestre en las zonas de montaña

From historical map to on-line 3D recreation: the 1861 cadastral map of Horta

The recent study and classification of over 200 Catalan cadastral maps created in the 19th century has provided a valuable source of information about the rural landscape of the time. Moreover, it has been found that this cartographic information can be joined with data recorded in tax books known as amillaramientos, which provide statistics about land use, land ownership and quality of crops. By integrating both sources of information researchers from many disciplines can gain a better knowledge of 19th century Catalonia. If the information contained in the 1861 cadastral map of Horta and its corresponding amillaramiento is joined together, a planimetric map showing the distribution of land uses in the town can be created. However, by overlaying this new dataset on top of a DEM new 3D visualisations of the past can be created. The method described in this paper allows the systematic recreation of past Catalan landscapes by using cadastral maps of the 19th century, something which can be very useful to increase the scientific knowledge of the country. It also shows that the results can be distributed on-line, making them accessible to the public and multiplying the research impact of future findings

El servicio de cartografía de la Confederación Hidrográfica del Ebro durante la guerra civil española

La guerra civil española movilizó, entre 1936 y 1939, todos los recursos del país. Nada o casi nada quedó al margen de su desarrollo y la cartografía no fue una excepción. La dirección de los servicios cartográficos estuvo a cargo de los estados mayores, pero la producción cartográfica recayó en dos instituciones civiles: el Instituto Geográfico en el caso del ejército republicano y la Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro para el franquista. En este artículo se explican la organización y las actividades cartográficas del servicio de cartografía de la Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro durant

Ambrosio Borsano: un exponente de la escuela de ingeniería militar de Milán al servicio de la Monarquía Hispánica (1633-1661)

En este artículo se examina una etapa crucial en la vida de Ambrosio Borsano, uno de los principales ingenieros militares de la Europa de la segunda mitad del siglo XVII: la de su formación como cartógrafo militar. Una etapa sobre la que se disponía de contadas y dispersas referencias. En el mismo se intenta resolver, en primer lugar, la cuestión de su nacimiento y el marco familiar milanés en el que se educó. Después, se describen las actividades militares que llevó a cabo, entre 1648 y 1658, en el norte de Italia, durante las cuáles conoció al que terminaría siendo su maestro: Gaspare Beretta, ingeniero mayor del ejército español en el Estado de Milán. A continuación, se analiza la formación que recibió como cartógrafo militar de Beretta y que es preciso situarla en el marco de la escuela de ingeniería militar de Milán. El artículo se cierra explicando el último capítulo de su etapa de formación: el de su traslado a la península Ibérica en 1661 para luchar contra los independentistas portugueses

Agrimensors a la província de Girona durant la segona meitat del segle XIX

Durant la segona meitat del s. XIX la província de Girona va ser objecte d'una intensa activitat cartogràfica per part d'un col·lectiu de cartògrafs que ha romàs, fins no fa gaire, força desconegut: el dels agrimensors. Aquests professionals en l'art de mesurar terres i traçar plànols parcel·laris s'ocuparen de realitzar diversos treballs, tant de caire públic com privat: llibres d'amidament de terres; aixecament de plànols parcel·laris municipals; repartiment de comunals; plànols d'usos hídrics o representació cartogràfica de propietats rústiques particulars

Imperialismo y cartografía: la organización de la Comisión española de Estado Mayor en Marruecos, 1881-1882

El Cuerpo de Estado Mayor del Ejército español acometió en 1881 un persistente esfuerzo de información territorial en África, que daría lugar a la formación de los primeros mapas modernos del territorio marroquí. En este artículo, que se apoya en fuentes primarias, se estudia la fundación y las actividades iniciales de la Comisión de Estado Mayor en Marruecos, creada por el Depósito de la Guerra con el fin de realizar diversas tareas de inteligencia militar y llevar a término levantamientos cartográficos en el Magreb. La organización de la Comisión de Marruecos refleja las tensiones provocadas por la carrera imperialista en África, y marca el inicio de una nueva etapa en la historia de la cartografía colonial española