La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa). Estat de la recerca

[cat] L'objectiu d'aquest article és presentar l'estat del coneixement sobre la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), després de vint anys de treballs desenvolupats per la Universitat de Barcelona a partir de 1998. Es tracta d'exposar el coneixement actual sobre l'estructura i els components del nucli urbà en el segle iii aC: sistema defensiu, xarxa viària, tipologia d'habitatges, edificis comunitaris, entre altres. A partir d'aquí es plantegen les hipòtesis més recents sobre aspectes cabdals, com ara les causes de la gènesis de l'assentament, la seva possible vinculació amb la presència bàrquida a la península Ibèrica, les activitats econòmiques que sostenen una aglomeració d'aquesta importància, la composició social dels seus habitants i, finalment, el paper que el nucli hauria pogut exercir en el context regional, dins de la Ilercavònia ibèrica.[eng] The aim of this article is to present the current state of knowledge about the Iberian city of Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), after twenty years of research by the University of Barcelona, starting in 1998. It focuses on the structure and com- ponents of the site in the 3rd century BC: its defensive system, streets network, types of houses, community buildings and other aspects. On this basis, the most recent hypotheses concerning key aspects are set out, such as the reasons for the appearance of the settlement, its possible link with Barcid presence in the Iberian peninsula, the economic activities supporting such an agglomeration, the social composition of its inhabitants and, finally, the role it may have played in the regional context, within Iberian Ilercavonia[spa] El objetivo de este artículo es presentar el estado del co- nocimiento sobre la ciudad ibérica de Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), después de veinte años de trabajos desarrollados por la Universitat de Barcelona desde 1998. Se trata de exponer el conocimiento actual sobre la estructura y los componentes del núcleo urbano en el siglo iii a. C.: sistema defensivo, red viaria, tipología de viviendas y edificios comunitarios, entre otros elementos. A partir de aquí se plantean las hipótesis más recientes sobre aspectos capitales, como por ejemplo las causas de la génesis del asentamiento, su posible vinculación con la presencia bárquida en la península Ibéri- ca, las actividades económicas que sostienen una aglomeración de esta importancia, la composición social de sus habitantes y, finalmente, el papel que el núcleo habría podido ejercer en el contexto regional, dentro de la Ilercavonia ibérica.

Coll del Moro (Gandesa, Tarragona) and its territorial context: formation and development of a protohistoric urban settlement

[spa] Los trabajos realizados entre 2014 y 2019 en este importante núcleo, situado estratégicamente entre las cuencas de los ríos Ebro y Matarraña, han combinado la excavación en extensión, la prospección intensiva del asentamiento y de su entorno inmediato, los análisis interdisciplinares y la revisión de las intervenciones anteriores. Los resultados permiten reinterpretar la evolución del asentamiento entre el Primer Hierro y el Alto Imperio. Su extensión inicial debió de ser reducida, con una función limitada al control del territorio y ejercida desde una gran torre, mientras que en el siglo III a. C. alcanzó su máxima extensión (3 ha) y se erigió una gran mansión aristocrática. Esta evolución refleja el proceso de estratificación y urbanización de la sociedad ibérica de la zona, truncado por la conquista romana. En época romano-republicana se construyó un edificio fortificado que recuperó la función de punto de control, para pasar a ser ocupado esporádicamente en el Alto Imperio.[eng] Research carried out between 2014 and 2019 on this important site, strategically located between the basins of the Ebro and Matarraña rivers, combined extensive excavation, intensive survey of the settlement and its immediate surroundings, interdisciplinary analysis, and a review of previous works. The results throw new light on the evolution of the settlement between the Early Iron Age and the Early Empire. Its initial extension must have been reduced, and aimed to control the territory from a large tower, while in the 3rd century BC the settlement reached its maximum surface (3 ha) and a large aristocratic mansion was erected. This evolution reflects the stratification and urbanisation processes of the Iberian society in the area, which would be truncated by the Roman conquest. In the Roman Republican era, a fortified building was built that recovered the site's function as a control point; this would be sporadically occupied during the early Roman Empire

El Solsonès en època d'Anníbal : el poblament ibèric a la zona durant el segle III aC (300-180 aC)

En els darrers 25 anys el Centre d'Estudis Lacetans està desenvolupant un projecte de recerca programada sobre l'estructura del poblament ibèric a la comarca del Solsonès. Això ha permès caracteritzar la seva evolució des de la primera edat del ferro fins al període ibèric tardà. Es constata que el segle III aC constitueix un moment àlgid, amb un elevat nivell de densitat i complexitat organitzativa. Tot apunta que en el territori lacetà es dóna un panorama de forta fragmentació política, amb diverses entitats territorials que s'organitzen al voltant de nuclis de primer ordre, com els de Sorba, Castellvell o el Cogulló, sense evidències clares d'una centralització similar a la dels territoris costaners.For the last 25 years, the Centre d'Estudis Lacetans has been developing a research project on the structure of the Iberian population in the Solsonès region. This has allowed to characterize its evolution from the first Iron Age to the late Iberian period. The work revealed that this area in the third century BC experienced a moment of maximum development, with a high level of density and organizational complexity. Evidence shows a strong political fragmentation, with several territorial entities that are organized around first order settlements, such as those of Sorba, Castellvell or Cogulló, not similar to the centralization that occurred in the coastal territories