[cat] L'objectiu d'aquest article és presentar l'estat del coneixement sobre la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), després de vint anys de treballs desenvolupats per la Universitat de Barcelona a partir de 1998. Es tracta d'exposar el coneixement actual sobre l'estructura i els components del nucli urbà en el segle iii aC: sistema defensiu, xarxa viària, tipologia d'habitatges, edificis comunitaris, entre altres. A partir d'aquí es plantegen les hipòtesis més recents sobre aspectes cabdals, com ara les causes de la gènesis de l'assentament, la seva possible vinculació amb la presència bàrquida a la península Ibèrica, les activitats econòmiques que sostenen una aglomeració d'aquesta importància, la composició social dels seus habitants i, finalment, el paper que el nucli hauria pogut exercir en el context regional, dins de la Ilercavònia ibèrica.[eng] The aim of this article is to present the current state of knowledge about the Iberian city of Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), after twenty years of research by the University of Barcelona, starting in 1998. It focuses on the structure and com- ponents of the site in the 3rd century BC: its defensive system, streets network, types of houses, community buildings and other aspects. On this basis, the most recent hypotheses concerning key aspects are set out, such as the reasons for the appearance of the settlement, its possible link with Barcid presence in the Iberian peninsula, the economic activities supporting such an agglomeration, the social composition of its inhabitants and, finally, the role it may have played in the regional context, within Iberian Ilercavonia[spa] El objetivo de este artículo es presentar el estado del co- nocimiento sobre la ciudad ibérica de Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), después de veinte años de trabajos desarrollados por la Universitat de Barcelona desde 1998. Se trata de exponer el conocimiento actual sobre la estructura y los componentes del núcleo urbano en el siglo iii a. C.: sistema defensivo, red viaria, tipología de viviendas y edificios comunitarios, entre otros elementos. A partir de aquí se plantean las hipótesis más recientes sobre aspectos capitales, como por ejemplo las causas de la génesis del asentamiento, su posible vinculación con la presencia bárquida en la península Ibéri- ca, las actividades económicas que sostienen una aglomeración de esta importancia, la composición social de sus habitantes y, finalmente, el papel que el núcleo habría podido ejercer en el contexto regional, dentro de la Ilercavonia ibérica.
