Veterinary Science in Catalonia: 1996-2002

La investigació de la veterinària a Catalunya pot considerar-se una activitat relativament recent perquè els principals organismes públics que s'hi dediquen s'han creat en les últimes dècades. L'any1982 es va crear la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el 1983 l'especialitat de zootècnia a l'Escola d'Enginyers Agrònoms de la Universitat de Lleida (UdL) i el 1985 l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Actualment, el concepte de ciències veterinàries comprèn, a més de la medicina i la sanitat dels animals, temàtiques més relacionades amb la importància econòmica dels animals i amb la qualitat i higiene dels aliments d'origen animal. L'informe s'ha realitzat classificant la veterinària en les diferents àrees temàtiques que la componen: «Sanitat animal», «Anatomia animal», «Medicina i cirurgia animal», «Producció animal », «Nutrició i bromatologia animal», «Farmacologia i fisiologia animal». La majoria d'aquestes àrees temàtiques s'aborden pels departaments que pertanyen a la Facultat de Veterinària de la UAB. L'àrea «Producció animal», per la importància econòmica d'aquesta activitat a Catalunya, és la temàtica a què es dediquen els organismes públics més grans (UAB, IRTA, UdL). Des de l'any 2000 hi ha en funcionament el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), organisme autònom constituït per la UAB i l'IRTA. La metodologia que s'ha utilitzat per a la realització d'aquesta memòria s'ha basat majoritàriament en l'anàlisi de les dades aportades pels diferents organismes. Com que aquest informe aplega un nombre reduït d'organismes públics i un nombre reduït de persones, les dades s'han analitzat i classificat molt detalladament. Tots els indicadors de la recerca analitzats s'han desglossat per àrees temàtiques i per organismes involucrats. Finalment, sobre cada indicador es fa una anàlisi global per a totes les àrees i els organismes i es compara amb els resultats obtinguts en l'informe anterior, que comprenia els anys 1990-1995. Els indicadors analitzats, que han estat els recomanats per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), són els següents: a) el sistema de recerca. En aquest apartat es fa referènciaa les institucions públiques, els centres, els departaments i les unitats que desenvolupen la recerca veterinària a Catalunya; b) les línies de recerca. S'hi descriuen els diferents temes de recerca que es desenvolupen en les diferents àrees i organismes. S'hi han especificat els temes de recerca i els grups que la Direcció General de Recerca (DGR) considera com a grups de recerca consolidats. També en aquest apartat es fa una descripció dels serveis de recerca creats per les universitats i els centres d'investigació per donar suport a la recerca demanada tant pel sector privat com pel públic; c) recursos humans. El personal dedicat a la recerca es desglossa per a cada àrea i organisme i es classifica en investigador de plantilla, investigador contractat, personal tècnic de plantilla, personal tècnic contractat i becaris. Les noves figures d'investigadors dels programes Ramón y Cajal i ICREA s'especifiquen per a cada tema. Finalment es presenta un organigrama amb el total de personal en les diferents categories l'any 2002, del qual podem deduir que el 35 % són investigadors de plantilla; el 17 %, investigadors contractats; el 27 %, tècnics, i el 21 %,becaris. En relació amb el període 1990-1995, no s'observa una variació significativa del nombre d'investigadors i tècnics, noméses produeix un increment en el nombre de becaris; d) finançament de la recerca. El finançament de la recerca s'ha classificat en projectes competitius o projectes sotmesos a avaluació científica i projectes no competitius o convenis. Entre els projectes competitius s'ha desglossat el finançament segons si prové de programes europeus, estatals o de la Generalitat de Catalunya. Dins els convenis s'especifica si han estat encarregats pel sector privat o per institucions públiques. Sobre aquest apartat podem concloure que, per a totes les àrees i per a tots els organismes, la principal font de finançament és el sector privat, la qual cosa indica la forta projecció de la recerca veterinària en els diversos sectors productius. Pel que fa als proyectes competitius, el finançament més important ha estat el que prové de l'Estat. Si ho comparem amb el període 1990-1995, veiem que el finançament per a projectes competitius en el període anterior va ser d'1,4 milions d'euros, i que en el període actual aquesta quantitat ha ascendit fins a 6,97 milions. El finançament per convenis en el període anterior va ser d'1,63 milions d'euros, i en el període actual ha ascendit a 13,11 milions, 9 dels quals van ser finançats pel sector privat; e) producció científica. En aquest apartat s'han considerat exclusivament els resultats de recerca publicats en revistes científiques, llibres, informes i tesis. Els resultats obtinguts sobre transferència de tecnologia, serveis de recerca i altres resultats obtinguts per mitjà de convenis no s'hi han incorporat, tot i que som conscients que tenen una gran importància. L'evolució que han experimentat totes les àrees i els organismes ens assenyala el creixent interès per la divulgació dels resultats en revistes pertanyents al registre ISI (Institute for Scientific Information) en comparació amb altres formats de divulgació. Així, de tot allò que es va publicar en el període estudiat, el 63,7 % van ser articles publicats en aquestes revistes, amb una tendència creixent. En comparació amb el període 1990-1995, s'ha passat de 265 articles del Science Citation Index (SCI) a 800. Quan fem la comparació amb la productivitat científica del món, Espanya, Dinamarca i Holanda, s'arriba a les conclusions següents: en aquests temes l'aportació d'Espanya és del 4,3 % respecte al total mundial, i Catalunya representa el 18,7 % del total de l'Estat. En el període anterior aquestes xifres eren un 3,1 % i un 13,5 %, respectivament. En comparació amb Catalunya, a Holanda i Dinamarca es publica, respectivament, 4,3 i 2,6 vegades més que a Catalunya. Per comprovar la qualitat de les publicacions realitzades s'han analitzat el nombre de citacions rebudes pels articles publicats. La conclusió és que la mitjana de vegades que se citen els articles publicats a Catalunya és igual a la mitjana del món i a la d'Espanya, però és inferior a les citacions dels articles publicats a Holanda i Dinamarca. En conclusió, la recerca de la veterinària a Catalunya ha experimentat un fort increment en finançament, productivitat científica i formació de personal, encara que el personal investigador i tècnic no ha variat. Els equips de recerca s'han consolidat i s'han centrat en temes de recerca d'alt interès per als sectors productius. Com a conseqüència d'això, més de la meitat del finançament de la recerca prové dels convenis amb el sector privat. En comparació amb països com ara Dinamarca i Holanda, la productivitat i la qualitat científica és significativament menor. És possible que si s'incrementés el finançament públic per a projectes de recerca de temàtiques científicament més innovadores aquestes diferències es reduïssin.Research in veterinary science in Catalonia can be considered a relatively recent activity since the main public entities dedicated to it were developed during the last few decades. The Faculty of Veterinary Science at the Autonomous University of Barcelona (UAB) was created in 1982; the specialization animal husbandry at the School of Agricultural Engineering of the University of Lleida (UdL), in 1983; and the Institute for Food and Agricultural Research and Technology (IRTA) in 1985. Nowadays, the field of veterinary science includes, besides animal medicine and health, topics more related to the economic importance of animals and the hygiene and quality of animal-derived products. This report classifies veterinary science according to its different thematic areas: Animal Health, Animal Anatomy, Animal Medicine and Surgery, Animal Production, Animal Nutrition and Bromatology, and Animal Physiology and Pharmacology. Most of these areas are dealt with in the departments of the Faculty of Veterinary Science of the UAB. Given the economic importance of Animal Production in Catalonia, it has become the domain of the largest public entities (UAB, IRTA, and UdL). The Animal Health Research Center (CReSA) –an autonomous institution of the UAB and the IRTA– has operated since 2000. The methodology used in this report was mostly based on the analysis of data obtained from these institutions. Since the report takes into account a small number of both public institutions and people, the data obtained were thoroughly analyzed and classified. All research indicators have been sorted by topic and by the institutions involved. Finally, for each indicator, a global analysis of all areas and organizations is made and compared to the results obtained in the previous report, which comprised the years 1990–1995. The analyzed indicators, recommended by the Institute for Catalan Studies (IEC), are the following: a) The research system. In this section, references to public institutions, centers, departments, and units that carry out veterinary science research in Catalonia are made. b) Lines of research. The different subjects of research that are in the focus of the different areas and institutes are described. The subjects of research and the groups that the General Directorate of Research (DGR) considers as consolidated research groups have been specified. This section also describes research services created by universities and investigation centers to support the research demands of the public and private sectors. c) Human resources. Personnel dedicated to research are classified for every area and institution according to: staff investigator, hired investigator, technical staff, hired technical staff, and intern. The new figures for researchers in the Ramon y Cajal and the Catalan Institute for Research and Advanced Studies (ICREA) programs are specified for every subject. Based on an organizational chart that lists all the personnel comprising the different categories for 2002, we can conclude that: 35% are staff researchers, 17% are hired researchers, 27% technical staff, and 21%, interns. Compared to the period 1990–1995, there was no significant variation in the number of technicians or researchers, only an increase in the number of interns. d) Research funding. This has been classified in competitive projects or projects subject to scientific evaluation, and agreements or non-competitive projects. The funding for competitive projects has been classified according to the source of the program: European, Spanish, or the Government of Catalonia. For non-competitive projects, it is specified whether they were commissioned by the private sector or by public institutions. From the information presented in this section, we can conclude that, for all areas and institutions, the main source of funding is the private sector, indicating a strong projection of veterinary science research in the various productive sectors. For competitive projects, the most important funding are public. If we compare it with the period 1990–1995, we see that the financing for competitive projects in the previous period came to 1.4 million Euros, and that in the current period this sum adds up to 6.47 million Euros. Financing for agreements in the previous period was 1.63 million Euros and during the current period this sum increased to 13.11 million, 9 of which were provided by the private sector. e) Scientific output. This section exclusively considers research results published in scientific journals, books, reports, and theses. The results obtained regarding scientific transference and research services, and other results obtained through agreements have not been included, despite our awareness of their great importance. The development experienced by all areas and institutions indicates a growing interest in the dissemination of results through journals indexed at the ISI (Institute for Scientific Information) register rather than through other formats: 63.7% of the publications published during the period of study were articles that appeared in these journals –a trend that continues to grow. Compared to the period 1990–1995 period, the number of articles in the Science Citation Index (SCI) increased from 265 to 800. When we compare the scientific output of the world, Spain, Denmark, and the Netherlands, the following conclusions can be drawn: Spain contributes 4.3% of worldwide output, and Catalonia represents 18.7% of the State’s total. During the previous period, these figures were 3.1% and 13.5%, respectively. The Netherlands and Denmark, respectively, publish 4.3 and 2.6 times more than Catalonia. To verify the quality of the publications, the number of citations received by published articles was analyzed. The conclusion is that the average number of citations of articles published in Catalonia is equal to the average of the world and Spain, but lower than the number of citations of articles published in the Netherlands and Denmark. In conclusion, veterinary science research in Catalonia has experienced a strong growth in funding, scientific output, and personnel training, despite the fact that the number of researchers and technicians has remained the same. Research teams have consolidated and have focused their efforts on those areas of research that are of greatest interest to the productive sector. This has resulted in more than half of research funding coming from agreements with the private sector. Compared to countries such as Denmark and the Netherlands, scientific output and quality in Catalonia are significantly lower. If public financing for innovative scientific research projects increased, surely these differences would in turn decrease

Producció in vivo versus in vitro d'embrions caprins

Les tecnologies per a la reproducció assistida, com són la inseminació artificial i l'ovulació múltiple i la posterior transferència embrionària (MOET), s'han utilitzat en el cabrum per incrementar l'eficiència reproductiva dels mascles i accelerar el guany genètic de les femelles. No obstant això, el MOET presenta una sèrie de limitacions a causa de: a) variabilitat en la resposta de les femelles al tractament hormonal, b) fecundacions fallides i c) regressió prematura dels cossos lutis. La producció in vitro d'embrions (PIVE) permet superar les limitacions de la tecnologia MOET. La PIVE involucra tres processos: la maduració in vitro dels oòcits, la fecundació in vitro amb espermatozoides capacitats i el cultiu in vitro dels embrions fins a l'estadi de blastocist, moment en què poden ser transferits a cabres receptores o crioconservats per a futurs usos. A més, la recuperació d'oòcits de femelles vives selectes mitjançant laparoscòpia i la reproducció de femelles prepúbers permeten una elevada difusió de les cabres d'alt valor. Així, la PIVE en el cabrum és una font excel·lent i de baix cost d'embrions, que es podran utilitzar tant per a la recerca bàsica en la biologia del desenvolupament com per a aplicacions comercials per produir transgènics i clònics.Assisted reproductive technologies (ART) such as artificial insemination (AI) and multiple ovulation and embryo transfer (MOET) have been used to increase reproductive efficiency and accelerate genetic gain in male and females, respectively. The current limitations of MOET are due to: i) female variability response to hormonal treatment, ii) fertilization failures and iii) premature regression of corpora luteum. The in vitro production (IVP) of embryos offers the possibility of overcoming MOET limitations. The method of IVP of embryos involves three mains steps: in vitro maturation of oocytes (IVM), in vitro fertilization of oocytes (IVF) with capacitated sperm and in vitro culture (IVC) of embryos until blastocyst stage that can be transferred to recipient females or cryopreserved for future use. Recovering oocytes from live selected females by laparoscopic ovum pick-up (LOPU), and breeding prepubertal females by juvenile in vitro embryo technology (JIVET) will allow a high diffusion of valuable goats. Also, IVP of goat embryos will provide an excellent source of low cost

Producció in vivo versus in vitro d'embrions caprins

Les tecnologies per a la reproducció assistida, com són la inseminació artificial i l'ovulació múltiple i la posterior transferència embrionària (MOET), s'han utilitzat en el cabrum per incrementar l'eficiència reproductiva dels mascles i accelerar el guany genètic de les femelles. No obstant això, el MOET presenta una sèrie de limitacions a causa de: a) variabilitat en la resposta de les femelles al tractament hormonal, b) fecundacions fallides i c) regressió prematura dels cossos lutis. La producció in vitro d'embrions (PIVE) permet superar les limitacions de la tecnologia MOET. La PIVE involucra tres processos: la maduració in vitro dels oòcits, la fecundació in vitro amb espermatozoides capacitats i el cultiu in vitro dels embrions fins a l'estadi de blastocist, moment en què poden ser transferits a cabres receptores o crioconservats per a futurs usos. A més, la recuperació d'oòcits de femelles vives selectes mitjançant laparoscòpia i la reproducció de femelles prepúbers permeten una elevada difusió de les cabres d'alt valor. Així, la PIVE en el cabrum és una font excel·lent i de baix cost d'embrions, que es podran utilitzar tant per a la recerca bàsica en la biologia del desenvolupament com per a aplicacions comercials per produir transgènics i clònics.Assisted reproductive technologies (ART) such as artificial insemination (AI) and multiple ovulation and embryo transfer (MOET) have been used to increase reproductive efficiency and accelerate genetic gain in male and females, respectively. The current limitations of MOET are due to: i) female variability response to hormonal treatment, ii) fertilization failures and iii) premature regression of corpora luteum. The in vitro production (IVP) of embryos offers the possibility of overcoming MOET limitations. The method of IVP of embryos involves three mains steps: in vitro maturation of oocytes (IVM), in vitro fertilization of oocytes (IVF) with capacitated sperm and in vitro culture (IVC) of embryos until blastocyst stage that can be transferred to recipient females or cryopreserved for future use. Recovering oocytes from live selected females by laparoscopic ovum pick-up (LOPU), and breeding prepubertal females by juvenile in vitro embryo technology (JIVET) will allow a high diffusion of valuable goats. Also, IVP of goat embryos will provide an excellent source of low cost

Producció in vivo versus in vitro d'embrions caprins

Les tecnologies per a la reproducció assistida, com són la inseminació artificial i l'ovulació múltiple i la posterior transferència embrionària (MOET), s'han utilitzat en el cabrum per incrementar l'eficiència reproductiva dels mascles i accelerar el guany genètic de les femelles. No obstant això, el MOET presenta una sèrie de limitacions a causa de: a) variabilitat en la resposta de les femelles al tractament hormonal, b) fecundacions fallides i c) regressió prematura dels cossos lutis. La producció in vitro d'embrions (PIVE) permet superar les limitacions de la tecnologia MOET. La PIVE involucra tres processos: la maduració in vitro dels oòcits, la fecundació in vitro amb espermatozoides capacitats i el cultiu in vitro dels embrions fins a l'estadi de blastocist, moment en què poden ser transferits a cabres receptores o crioconservats per a futurs usos. A més, la recuperació d'oòcits de femelles vives selectes mitjançant laparoscòpia i la reproducció de femelles prepúbers permeten una elevada difusió de les cabres d'alt valor. Així, la PIVE en el cabrum és una font excel·lent i de baix cost d'embrions, que es podran utilitzar tant per a la recerca bàsica en la biologia del desenvolupament com per a aplicacions comercials per produir transgènics i clònics.Assisted reproductive technologies (ART) such as artificial insemination (AI) and multiple ovulation and embryo transfer (MOET) have been used to increase reproductive efficiency and accelerate genetic gain in male and females, respectively. The current limitations of MOET are due to: i) female variability response to hormonal treatment, ii) fertilization failures and iii) premature regression of corpora luteum. The in vitro production (IVP) of embryos offers the possibility of overcoming MOET limitations. The method of IVP of embryos involves three mains steps: in vitro maturation of oocytes (IVM), in vitro fertilization of oocytes (IVF) with capacitated sperm and in vitro culture (IVC) of embryos until blastocyst stage that can be transferred to recipient females or cryopreserved for future use. Recovering oocytes from live selected females by laparoscopic ovum pick-up (LOPU), and breeding prepubertal females by juvenile in vitro embryo technology (JIVET) will allow a high diffusion of valuable goats. Also, IVP of goat embryos will provide an excellent source of low cost