93 research outputs found
Tropical-like storms in the Mediterranean Sea: mini-cyclones
Comunicación presentada en: Workshop on subtropical cyclones and extratropical transitions celebrado del 8-9 de mayo de 2008 en Madrid
Primavera i canvi climà tic
L’escalfament observat a les illes balears els darrers trenta o quaranta anys, com a conseqüència del canvi climà tic, és més del doble del que s’observa a escala planetà ria. aquest escalfament presenta, a més, una gran estacionalitat. Concretament, a l’observatori de l’aeroport de palma l’escalfament és bastant feble a ple hivern, però presenta un Ãndex mà xim exagerat a la primavera i al principi de l’estiu (abril, maig i juny). el desequilibri radiatiu produït per la intensificació de l’efecte hivernacle no és suficient per explicar un escalfament tan important en aquesta època. hi ha d’haver algun mecanisme meteorològic addicional. per tal d’esbrinar a quin mecanisme meteorològic addicional correspon aquest escalfament exagerat, hem analitzat la dinà mica dels mesos de maig i juny entre el 1973 i el 2009, mitjançant les reanà lisis de ncep/ncar, a més d’alguns Ãndexs de teleconnexió i alguns aspectes complementaris del temps local. el resultat és que el gran escalfament observat al maig i juny a les illes balears, a mallorca concretament, està associat amb un augment del predomini de l’anticicló subtropical en aquesta època, la qual cosa significa que és la prolongació de l’estiu dinà mic cap a la primavera. aquest fet, que és compatible amb la coneguda migració cap al nord del camà de les pertorbacions ciclòniques, seria un fet transitori, que de cara al futur s’hauria de desaccelerar, per permetre el desplaçament cap a ple estiu de l’escalfament mà xim, tal com indiquen els escenaris climà tics construïts. el sosteniment d’un escalfament tan gran a la primavera no és compatible amb els escenaris climà tics disponibles
Meteorologia mediterrà nia: de Josep M. Jansà a avui
Josep Maria Jansà va poder ser considerat, d’alguna manera, profeta de la meteorologia mediterrà nia, entesa com una meteorologia singular i especÃfica. Una apropiada selecció d’escrits seus permet reconstruir la visió global d’aquesta meteorologia que va edificar Jansà . En aquest treball es confronta aquesta visió amb els coneixements que actualment tenim sobre la meteorologia mediterrà nia. El resultat de la comparació ens diu que la visió de Jansà va ser prou encertada i avançada, de manera que es pot considerar globalment vigent, tot i que hi ha hagut alguns desplaçaments quant al nivell de prioritat dels temes i que algunes idees puntuals no resisteixen la crÃtica actual. En canvi, algunes de les propostes de Jansà encara són un camà obert de recerca, que convé explorar amb més detall per poder millorar el coneixement actual sobre la meteorologia mediterrà nia
Meteorologia mediterrà nia: de Josep M. Jansà a avui
Josep Maria Jansà va poder ser considerat, d’alguna manera, profeta de la meteorologia mediterrà nia, entesa com una meteorologia singular i especÃfica. Una apropiada selecció d’escrits seus permet reconstruir la visió global d’aquesta meteorologia que va edificar Jansà . En aquest treball es confronta aquesta visió amb els coneixements que actualment tenim sobre la meteorologia mediterrà nia. El resultat de la comparació ens diu que la visió de Jansà va ser prou encertada i avançada, de manera que es pot considerar globalment vigent, tot i que hi ha hagut alguns desplaçaments quant al nivell de prioritat dels temes i que algunes idees puntuals no resisteixen la crÃtica actual. En canvi, algunes de les propostes de Jansà encara són un camà obert de recerca, que convé explorar amb més detall per poder millorar el coneixement actual sobre la meteorologia mediterrà nia
Diabatic processes contribution to the november 2001 storm
Ponencia presentada en la 4th EGS Plinius Conference celebrada en Mallorca en octubre de 2002Between the 9th-15th of November 2001 a very deep cyclogenesis event occurred in the Western Mediterranean basin.
The quantious and dramatic damages both in material and human loses and the recorded values of fall in pressure,
heavy rain and wind were so important that it can be qualified as the most important and violent meteorological event
for the last decades. The complexity of the meteorological situation was big enough to have all of the ingredients for a
very well developed baroclinic cyclone in the first stage and a hurricane-like storm at the second part of the event. In
this paper the role of the latent heat release from precipitation and both the sensible and latent heat fluxes in the
generation and development of the cyclone is investigated
- …