Jansà i Clar, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PECULIARITATS METEOROLOGIQUES
DE LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL
A. JANSA
Centre Meteorologic Territorial de les Balears (INM)
ELS FACTORS GEOGRAFICS I ELS EFECTES DIRECI'ES
Quant a la meteorologia , « la Mediterrania occidental es un raco endimonia-
dament original , massa autarquic , massa particular i massa complicat» U . M. Jansa,
1966). Aquestes originalitat , autarquia , particularitat , complexitat , a que es de-
uen? Com es manifesten?
La principal rao de la peculiaritat meteorologica de la Mediterrania es la seva
singularitat geografica . D'una banda, la regi6 es troba situada en una doble cru[lla,
entre el mon subtropical i 1'extratropical i entre l'ocea Atlantic i les masses conti-
nentals euroasiatica i africana . D'altra banda , la regio, ella mateixa, es extraordina-
riament ben definida : una mar gairebe tancada i envoltada de muntanyes . Eduard
Fontsere (1932) havia expressat d'alguna manera aquesta doble idea , que queda
graficament sintetitzada a la figura 1, adaptada per J. M . Jansa (1961).
La peculiar fisiografia mediterrania es el determinant de dos efectes directes:
a) La relativa estagnacio de faire, tot formant-se una massa mediterrania U. M.
Jansa, 1959), fisicament diferenciada , sobretot als nivells mes baixos, que resulta,
en termes relatius, calida i humida des de l'agost fins a l'abril , i fresca i tambe
humida des de 1'abril fins a l'agost; b ) L'alteracio -per orografia i contrast termic-
del camp de pressio, tot apareixent nombroses mesoaltes a sobrevent de les munta-
nyes i, sobretot , mesobaixes a sotavent . Aquestes , les mesobaixes , tenen una fre-
quencia realment enorme , centenars cada any dins la conca de la Mediterrania
occidental (INM, Boletin PEMMOC). La figura 2 il•lustra la formacio de baixes a
sotavent de les muntanyes , en relacio amb el vent que bufa a nivell mitja. La
densitat de creus indica la frequencia relativa del fenomen . Les nombroses depres-
sions mesoscalars superficials mediterranies no sempre impliquen mal temps, pero
sempre alteren la distribucio de vents i de n6vols (baixos), i fins i tot en formen.
Ambdos efectes directes actuen com a contribucio en la generacio de les
manifestacions mes espectaculars de la peculiaritat meteorologica mediterrania,
que son, probablement , els forts vents locals, com la tramuntana , les depressions
intenses , els grans aiguats i les rissagues.
[Butll. Soc. Car . CiCnc.I, Vol. XV, Num. 1, 1995
92 PECULIARITATS METEOROLOGIQUES DE LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL
FIGURA 1. El cosmos mediterrani (idea de J. M. Jansa, 1961).
FIGURA 2. Formacid de mesobaixes de sotavent.
[Butll. Soc. Cat . Cienc.I, Vol. XV, Num. 1, 1995
A. JANSA 93
ELS VENTS LOCALS
Les mesobaixes i les mesoaltes mediterranies juguen un paper clan en la gene-
si i intensificacib dels vents locals mediterranis. Fontsere (1929) intuia aquest pa-
per de les petites altes i baixes orografiques en la genesi d'aquests vents, quan
reivindicava la necessitat d'una analisi mes acurada que l'habitual per tal de diag-
nosticar i preveure certs vents locals, com els llevants de la costa catalana. La tecni-
ca de l'analisi mesoscalar -assajada, per exemple, per Tomas (1966) i posada en
practica per nosaltres- va millorar molt el diagnostic dels vents mediterranis (C.
Ramis, 1980; A. Jansa, 1980). Com que les petites pertorbacions mediterranies
tenen un fort lligam geografic, els vents locals tambe en tenen i a mes personalitat
i nom propi. La figura 3 il•lustra el model conceptual modern per a la tramuntana
(A. Jansa, 1987; J. Campins et al., 1995): l'accelerador del mes important dels
vents locals mediterranis, al qual els pares de la meteorologia regional ja havien
dedicat singulars esforccos (J. M. Jansa, 1933; E. Fontsere, 1950), es la mesoalta
orografica generada pels Pirineus (Bessemoulin et al., 1993).
LES DEPRESSIONS INTENSES
Quan una pertorbacio de nivells alts -com ho es una anomalia positiva de
vorticitat- es pot acoblar a una depress16 superficial previa, es produeix una ciclo-
genesi -desenvolupament ciclonic- rapida i profunda. Les depressions superficials
FICURA 3. Model conceptual per a la tramuntana.
[Butll. Soc. Cat. Cienc.], Vol. XV, Num. 1, 1995
94 PECULIARITATS METEOROLOGIQUES DE LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL
poden actuar, doncs, com a catalitzadores de depressions intenses, amb mal temps
generalitzat. Aquesta idea de la ciclogenesi mediterrania en dos temps ha estat
molt repetida, malgrat que amb matisos, a la literatura, molt abundant, sobre la
ciclogenesi mediterrania, tant antigament (Bergeron, 1928), com recent (Radinovic,
1987; A. Jansa et al., 1994). Resulta que la Mediterrania occidental presenta la
major concentraci6 mundial de depressions importants (Pettersen, 1956), amb
localitzacions ben definides, que son els prolifics nius mediterranis dels germens
ciclonics que son les mesobaixes orografiques (o termiques).
ELS GRANS AIGUATS
Malgrat que els vents locals i les depressions intenses son fenomens prou
especifics de la Mediterrania i prou espectaculars , tal vegada siguin els grans ai-
guats, preferentment tardorencs , la manifestacio mes aclaparadora de la peculiari-
tat meteorologica mediterrania . Curiosament , ni Eduard Fontsere ni J. M. Jansa
no van dedicar gran atencio al terra . Tal vegada la incidencia , almenys social, del
fenomen hagi augmentat als darters temps.
Avui consideram que els ingredients mes significatius dels aiguats mediterra-
nis son:
Necessaris:
- Aire ocalido i humit a nivell baix (aire mediterrani d'agost a abril, amb frontera
vertical fragil) i aire «fred» a nivell alt (inestabilitat)
- Mecanisme d'ascens forcat des de baix (frontera termicodinamica, orografia) i
d'alimentaci6 (d'aire valid-humit, tambe des de baix)
- Absencia de forcament descendent a nivell alt.
Favorables:
- Entrada i mescla d'aire africa (rescalfament de l'aire mediterrani)
- Depressi6 superficial que, tot organitzant la circulaci6, proporciona mecanismes
efectius d'alimentaci6 (corrent valid -humit) i ascens (a la frontera termicodina-
mica d' atac d'aquest corrent)
- Forcament ascendent a nivell alt ( talveg o gota freda).
Graficament apareix esquematitzada la situaci6 de grans ruixats a la figura 4.
Vegeu com son importants tant la singularitzaci6 d'una massa d'aire mediterrania,
com l'organitzaci6 en corrent d'atac i l'alimentaci6 , per exemple per a una mesobaixa
(aquesta darrera idea ja fou predita per Lines , 1974).
RISSAGUES
Les rissagues, que son seixes forcades per un excitador inicialment atmosfe-
ric, en condicions de ressonancia, amb variacions de nivell de la mar de fins a 2,5
[Butll. Soc. Cat. CiBnc], Vol. XV, Num. 1, 1995
A. JANSA 95
FIGURA 4. Formacio de grans aiguats.
metres en determinats ports, com el de Ciutadella a Menorca, tambe es poden
considerar una manifestacio especifica de la meteorologia mediterrania: 1'excita-
dor que les genera son les oscil•lacions de pressio que fan possible la repercussio
d'ones gravitatories a l'atmosfera lliure sobre una capa d'inversio, que ailla un aire
mediterrani diferenciat estiuenc, relativament fresc i humit, de l'aire africa torrid i
sec (Ramis i Jansa, 1983).
CONSIDERACIO FINAL
El marc meteorologic de les rissagues es el mateix que el dels aiguats mes
tipicament mediterranis. La diferencia es el perfil termic vertical. Aquest mateix
marc, amb un perfil vertical intermedi o diferent, no hauria de donar una resposta
espectacular.
D'altra banda, tanmateix, tambe el mateix marc, si en nivells alts hi ha una
pertorbacio ciclonica capac d'acoblar-se a la de nivells baixos, pot degenerar en
ciclogenesi intensa i en depressio profunda, amb mal temps -pluja i vent- genera-
litzat.
Aixi, situacions semblants poden resultar en no res o en un variat ventall de
manifestacions violentes, per details aparentment insignificants. El sistema atmos-
feric mediterrani es capricios, bastant caotic i encara massa impredictible. Malgrat
que s'ha avancat molt des de fa uns anys (A. Jansa, 1983), cal aprofundir mes en la
meteorologia mediterrania per continuar retallant-ne la impredictibilitat.
[Butil. Soc. Cat. Cienc.], Vol. XV, Num. 1, 1995
96 PECULIARITATS METEOROLOGIQUES DE LA MEDITERRANIA OCCIDENTAL
BIBLIOGRAFIA
BERGERON, T. Uber die dreidimensional verknup wende wetter analyse. Oslo: Geoph. Publikasjoner,
1928.
BESSEMOULIN, P.; BOUGEAULT, P.; GENOVES, A.; JANSA, A.; PUECH, D. -Mountain Pressure
Drag during PYREX>>, Beitr. Phys. Atmosph., num. 66 (1993), p. 305-325.
CAMPINS, J.; JANSA, A.; BENECH, B.; KOFFI, E.; BESSEMOULIN, P. PYREX -Observation and
Model Diagnosis of the Tramontane Wind., Meteorol. Atmos. Phys, num. 56 (1995), p.
209-228.
FONTSERE, E. -Die `Llevants' der Katalanischen Kiiste , Beitr. Phys. Atmosph., num. 15 (1929),
p. 55-60.
-
-Condicions climatolagiques de les costes occidentals de la Mediterrdnia, i en particular de les
terres costeres catalanen>, Notes d'Estudi, num. 49 (1932), Servei Meteorologic de Catalu-
nya.
- La Tramontana empordanesa i el Mestral del golf de St. Jordi. Ginebra: Institucio Patxot,
1950.
INM (Instituto Nacional de Meteorologia). Boletin PEMMOC, catalogo peri6dico de ciclonesy
fen6menos adversos en el Mediterrdneo occidental. Palma: Centre Meteorologic de Balears
(INM), semestral, des de 1991.
JANSA, A. -Alteraciones a mesoscala del campo de presiones en el Mediterraneo occidental>>, XI
Jornadas Cientificas-I Congreso de Meteorologia Mediterrdnea. Palma-Madrid: AME, 1980,
p. 71-98.
- «La meteorologia mediterrania: objecte i projecte d'investigacio». A: Estudis ipropostes tecni-
ques per al desenvolupament de la politica tecnolagica i energetica del Govern de la Generalitat.
Generalitat de Catalunya, 1983, p. 373-383.
-
-Distribution of the Mistral: a satellite observation>>. Meteorol. Atmos. Phys., num. 36 (1987)
p. 201-214
- Contribuci6n al estudio de la Tramontana en Menorca, SMN (INM), serie A, num. 3, 1933.
-
-La masa de aire mediterraneoa. Revista Geofisica, num. 18 (1959), p. 35-50.
- Nociones de climatologia generaly de Menorca. Mao: Impremta Sintes, 1961.
- -Meteorologia del Mediterraneo occidental). Tercer Ciclo de Conferencias, serie A, num. 43,
1966.
JANSA, A.; GENOVES, A.; PICORNELL, M. A.; CAMPINS, J.; RADINOVIC, D.; ALPERT, P.
-Mediterranean cyclones: subject of a WMO project)). A: The Life Cycle ofExtratropical
Cyclones. Vol. 2, Bergen, 1994, p. 26-31.
LINES, A. -Situaciones sinopticas tipicas de lluvias torrenciales en el sudeste espano6>. Coloquio
sobre Problemas de Meteorologia Agricola. Madrid: Asoc. Esp. para el Progreso de las
Ciencias, 1974.
PETTERSEN, S. Weather Analysis and Forecasting. Nova York: McGraw-Hill, 1956.
RADINOVic, D. Mediterranean cyclones and their influence on the weather and climate, WMO,
PSMP Rep. Set., num. 24, 1987.
RAMIS, C. -Frecuencia y diagnostico de temporales con la ayuda de analisis a mesoscala en el
Mediterraneo occidental». XlJornadas Cientificas-I Congreso de Meteorologia Mediterrdnea.
Palma-Madrid: AME, 1980, p. 109-136.
[Butll. Soc. Cat . Cienc.[, Vol. XV, Num. 1, 1995
A. JANSA 97
RAMIs, C.; JANsA, A. <Condiciones meteorologicas simultaneas a la aparicion de oscilaciones de
nivel del mar de amplitud extraordinaria en el Mediterraneo occidental-. Revista Geoisica,
n6m. 39 (1983), p. 35-42.
TOMAs, A. <<Temporales de `Llevant'>>. Tercer Ciclo de Conferencias. INM, serie A, ntIm. 43,
1966.
[Butll. Soc. Cat . Cienc.[, Vol. XV, Num. I, 1995


Peculiaritats meteorològiques de la Mediterrània occidental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert