Designing optimal controls by parameter optimization for a stance-control knee-ankle-foot orthosis

Inverse dynamics simulation is often used in robotic and mechatronic systems to track a desired trajectory by feed-forward control. Musculoskeletal multibody systems are highly overactuated and show a switching number of closed kinematical loops. The method of inverse dynamics is also successfully applied to overactuated systems by parameter optimization for two- and three-dimensional models of the human musculoskeletal system. The presented simulation approach is fully based on optimizationPostprint (published version

Reflexions teòrico-pràctiques al voltant del concepte "ritme" en l'esport

Tot i que no ho sembla, una de les qüestions més problemàtiques treballant en el món de les ciències aplicades a l'esport és la quantitat de mal entesos i suposicions que interfereixen la correcta comunicació entre científics, tècnics i esportistes. De fet això és un fenomen natural donat que tots ells treballen en el mateix àmbit però han desenvolupat un llenguatge ben diferent. Bé, de fet, exceptuant els termes exclusius d'una disciplina com ara "espondilosis" o "auto eficàcia", les diferències del llenguatge es troben més a nivell de significats que de sig-nificants. Aixà passa en especial, i no només, en tots aquells termes que es refereixen al moviment ja que precisament és un dels conceptes centrals de l'esport. L'alegria, si se’m permet, amb la que tots els qui treballem en aquest món fem servir al llarg del dia conceptes com "ritme", "intensitat", o el mateix "moviment", fa que sovint entenguem coses diferents d'allò que els que ens parlen volen realment dir. Així mateix potser hi ha vegades en què creiem que els que ens escolten agafen el sentit dels nostres missatges, i això no és exactament així. La reflexió teòrico-pràctica que em proposo, de fet és una reflexió teòrica que parteix de la pràctica, i més concreta-ment de les vivències sobre els problemes pràctics de co-municació que penso són inherents al llenguatge, més enllà de la poca o molta traça que un mateix tingui dient les coses. La reflexió agafa el concepte "ritme" com una d'aquestes fonts de mal entesos i pretén explorar una mica, no només els òbviament diferents significats de la paraula, sinó en quina mesura aquest significats poden trobar-se a partir del concepte de "finalitat dels esdeveniments". Precisament la finalitat dels esdeveniments és un aspecte que s'ha desenvolupat en una part de l’anomena’t model de camp (Roca,1992 —p. 30—) tot seguint la tradició aristotèlica de la "causa final". És allò que els més conductistes en diuen "adaptació al medi". Respondre a la pregunta, "a quin medi?", crec que ens ha de permetre entendre millor el significat de la conducta que ens és referida verbalment com "mantenir el ritme", "canviar el ritme", "tenir un bon ritme" i un inesgotable etcètera

Primers passos realitzats sobre medi ambient a l'escola de la UPC a Manresa. De l’ambientalització a la sostenibilitat

Peer Reviewe

Reflexiones teórico-prácticas en torno al concepto "ritmo" en el deporte

Aunque no lo parece, una de las cuestiones más problemáticas trabajando en el mundo de las ciencias aplicadas al deporte, es la cantidad de malentendidos y suposiciones que interfieren la comunicación correcta entre científicos, técnicos y deportistas. En realidad se trata de un fenómeno natural, dado que todos ellos trabajan en el mismo ámbito pero han desarrollado un lenguaje muy diferente. En realidad, exceptuando los términos exclusivos de una disciplina, como puede ser "espondilolisis" o "autoeficacia", las diferencias en el lenguaje existen más a nivel de significados que de significantes. Esto ocurre especialmente, y no en exclusiva, en todos aquellos términos que se refieren al movimiento ya que, precisamente éste, es uno de los conceptos centrales del deporte. La alegría, si se me permite, con la que todos los que trabajamos en este mundo, utilizamos durante el día conceptos como "ritmo", "intensidad", o el mismo "movimiento" produce que a menudo entendamos cosas diferentes de lo que los que nos hablan quieren realmente decir. Asimismo, quizá hay ocasiones en que creemos que quienes nos escuchan entienden el significado de nuestros mensajes y no es exactamente cierto. La reflexión teórico-práctica que me propongo, se trata, de hecho, de una reflexión teórica que parte de la práctica y, más concretamente, de las vivencias sobre los problemas prácticos de comunicación que entiendo que son inherentes al lenguaje, salvando la poca o gran habilidad que tenga uno mismo diciendo las cosas. La reflexión toma el concepto "ritmo" como una de esas fuentes de malentendidos y pretendiendo explorar un poco, no tan sólo los obviamente distintos significados de la palabra, sino en qué medida estos significados se pueden encontrar a partir del concepto de "finalidad de los acontecimientos". Precisamente, la finalidad de los acontecimientos es un aspecto que se ha desarrollado en una parte del denominado modelo de campo (Roca, 1992 —p. 30—), siguiendo la tradición aristotélica de la "causa final". Es lo que los conductistas de-nominan "adaptación al medio". Responder a la pregunta, "¿a qué medio?", creo que debe permitirnos entender mejor el significado de la conducta que nos viene referida verbalmente como "mantener el ritmo", "cambiar el ritmo", "tener un buen ritmo" y un inacabable etc

Effect of a science communication event on students’ attitudes towards science and technology

Peer ReviewedPostprint (author's final draft