La sostenibilitat en les tesis doctorals de la UPC

Els estudis de doctorat, tal com els defineix la normativa de la UPC son estudis universitaris que tenen com a finalitat la formació avançada de l'estudiant en les tècniques de recerca. La superació d’aquests estudis inclou l'elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent. La tesi doctoral consisteix en un treball original d'investigació sobre una matèria relacionada amb el camp científic, tècnic o artístic propi del programa de doctorat realitzat pel doctorand. Donada la importància que tenen las tesis doctorals dins la recerca dels centres universitaris el present estudi pretén analitzar les tesis doctorals de la UPC. L’estudi s’ha centrat en la recerca en sostenibilitat portada a terme en les tesis de la Universitat Politècnica de Catalunya. Per desenvolupar l’estudi s’han realitzat diverses cerques de les tesis doctorals publicades a la base de dades TDX. Aquestes s’han fet en base a paraules clau, tal com desenvolupament sostenible, sostenibilitat, recursos, energia, aigua,...., amb l’objectiu que el conjunt de paraules clau conformi un marc conceptual del concepte sostenibilitat. Els resultats de l’estudi presenten l’estat de la sostenibilitat a les tesis doctorals presentades fins el moment a la UPC i publicades a la base de dades TDX, agrupant les tesis per departaments i/o instituts.Peer Reviewe

Methodological proposal for analysing urban sustainability through the use of indicators and indices, which are implemented and analysed using a decision support tool

Les ciutats d’avui en dia es caracteritzen per un progressiu creixement de la població dins un territori físic limitat. Aquest creixement comporta problemes diversos, com ara la falta d’autocontenció de la ciutat; la segregació espacial de segments de població i heterogenis i el col·lapse de les infrastructures de transport, entre molts altres aspectes que podríem destacar. El present treball pretén facilitar l’anàlisi de la sostenibilitat d’un sistema, en concret d’un sistema urbà, proposant una metodologia general d’anàlisi de la sostenibilitat de sistemes urbans. Amb el suport d’un marc conceptual (concepte de desenvolupament sostenible, consideració del sistema com a sistema complex i incertesa que caracteritza els sistemes), la metodologia proposada conforma un procés que integra un conjunt d’eines (models, correlacions entre variables, indicadors, índexs i escenaris de futur) que possibiliten analitzar un sistema urbà, amb la finalitat de poder definir estratègies o polítiques per aconseguir un desenvolupament sostenible del sistema objecte d’estudi.Las ciudades de hoy en día se caracterizan por un crecimiento progresivo de la población dentro de un territorio físico limitado. Este crecimiento conlleva problemas diversos, como la falta de autocontención de la ciudad, la segregación espacial de segmentos de la población heterogéneos y el colapso de las infraestructuras de transporte, entre otros muchos aspectos que podríamos destacar. El presente trabajo pretende facilitar el análisis de la sostenibilidad de un sistema, concretamente de un sistema urbano, proponiendo una metodología general de análisis de la sostenibilidad de sistemas urbanos. Con el soporte de un marco conceptual (concepto de desarrollo sostenible, consideración del sistema como sistema complejo e incertidumbre que caracteriza a los sistemas), la metodología propuesta conforma un proceso que integra un conjunto de herramientas (modelos, correlaciones entre variables, indicadores, índices y escenarios de futuro) que posibilitan el análisis de un sistema urbano, con la finalidad de definir estrategias o políticas para conseguir un desarrollo sostenible del sistema objeto de estudio.Modern cities are characterised by progressive population growth in limited physical spaces. This growth raises many problems, including lack of self-containment of cities, spatial segregation of heterogeneous population sectors and the collapse of transport infrastructures. The aim of this paper is to facilitate the analysis of a system’s sustainability. It examines a particular urban system and puts forward a methodology for analysing the sustainability of urban systems. The methodology proposed is based on a conceptual framework (sustainable development concept, urban systems considered as being inherently complex, and with high level of uncertainty) and a review of existing tools for measuring and modelling sustainability. The result is a process based on a set of tools (models, correlations between variables, indicators, indices and future scenarios) that can be used to analyse urban systems characterised by specific problems and to define strategies and policies for achieving sustainable development in these systems

Eines de mesura, modelització i avaluació de la sostenibilitat

La recerca en sostenibilitat es troba molt lligada a l’evolució de la ciència de la sistèmica i la complexitat, ja que la mateixa definició de desenvolupament sostenible donada per Brundtland a l’any 1987 parla de conjugar el desenvolupament de les diferents dimensions de la sostenibilitat. De fet, parla de l’evolució d’un sistema complex i d’haver de cobrir no solament les necessitats de les generacions actuals (intrageneracional) si no, també, les necessitats de les generacions futures (intergeneracional). Això, implica l’estudi de les possibles evolucions futures d’aquest sistema complex que conforma el binomi humanitat-medi ambient. L’evolució històrica de la sistèmica i de la complexitat des de les seves dues perspectives (L. Von Bertalanffy i Kurt Lewin) ha donat lloc a tota una sèrie de metodologies sistèmiques d’anàlisi dels sistemes complexos, que han comportat el desenvolupament de múltiples eines de mesura, modelització i avaluació dels sistemes, les quals es poden aplicar als problemes concrets que ens trobem quan fem recerca en sostenibilitat. Una de les corrents de la metodologia sistèmica es basa en la visió matemàtica, quantitativa, dels sistemes complexos de L. Von Bertalanffy, la qual va exposar magistralment en la seva obra “Teoria General de Sistemes”. Aquesta visió, ha donat lloc a multitud d’eines, com per exemple la dinàmica de sistemes desenvolupada en el MIT en els anys 50 per J.W. Forrester, l’econometria aplicada per relacionar diverses dimensions de la sostenibilitat, les xarxes complexes, etc. Eines que podem aplicar quant treballem amb dades quantitatives i en general, en problemàtiques en les quals el pes del medi ambient (la dimensió de la sostenibilitat més estudiada), és important. L’altra corrent de la metodologia sistèmica es basa en la visió qualitativa dels sistemes complexos que tenia Kurt Lewin i que l’escola de Tavistock de Londres en els anys 40 va desenvolupar, culminant amb l’obra de P.B. Checkland de l’any 1972 “Systems Research and Behavioral Science”. Amb aquesta visió s’han desenvolupat diverses eines, com les proposades per Michel Godet (MICMAC, MACTOR, MORPHOL), multicriterial, taules input-output, etc. Eines que podem utilitzar quant treballem amb dades qualitatives i en general, en problemàtiques en les quals el pes de les dimensions social i econòmica son importants. En aquesta ponència volem presentar les dues grans corrents de metodologies sistèmiques i les seves eines, així com les seves possibilitats d’ús.Peer Reviewe

Integració de dades per estudis de sostenibilitat

Els estudis de sostenibilitat es poden realitzar en àmbits concrets com poden ser el cicle de l'aigua, les migracions de població o la mobilitat territorial; si l'àmbit d'estudi és més global o general, llavors els models conceptuals aplicats (com poden ser els de Gallopin, Bossel, etc. ) són importants. En aquests tipus d'estudis calen un nombre de dades considerables: dades econòmiques, socials, territorials, ambientals, etc. Les fonts d'informació per obtenir les dades són també nombroses i diverses. Aquest fet ha motivat la concepció de diferents indicadors i índex per facilitar aquestes visions més amplies. No obstant el nombre de dades necessàries continua creixent, més encara si tenim en compte que l'anàlisi evolutiu requereix de la repetició de mesures per obtenir sèries temporals. Una part important de les dades provenen de fonts públiques (Idescat, Ine, Eurostat, Conselleries, Ministeris, etc.), que tenen temporalitats i cobertures diferents segons els organismes. Per altre banda, amb l'evolució de la web estan emergent noves fonts de dades, com la web semàntica o web de dades. La web semàntica enllaça dades de la mateixa manera que ara s'enllacen documents. Aquests lligams entre dades de diferents fonts facilita als rastrejador d'informació l'accés a dades en funció de la definició semàntica de la pròpia dada. Per realitzar els estudis de sostenibilitat és habitual recolzar-se en fulls de càlcul, per la seva agilitat i facilitat d'ús. Aquests fulls fan diverses funcions: eina matemàtica, eina de presentació de resultats i base de dades. El “tot en un”, el “swiss army knife”, és una eina útil, però és important evolucionar i incorporar noves estratègies d'anàlisi. En aquest treball presentem l'estat actual d'una innovadora eina d'estudis de sostenibilitat territorial. Aquesta eina incorpora visions territorials, conceptuals i temporals de les dades, integrant fins i tot fonts de dades semàntiques; s'ha desenvolupat totalment usant software lliure, el llenguatge de programació ha estat Python i el framework de desenvolupament Django. En una següent fase de la recerca incorporarà un model d'eines informàtiques d'anàlisi, de forma que es puguin escollir diferents software per l'anàlisi i la presentació de resultats (estadístiques, gràfiques, modelització, etc.) A nivell pràctic es presenta la implementació per l'estudi de sostenibilitat per municipis i comarques catalanes.Peer Reviewe

El Paradigma de la complejidad en la modelización de la sostenibilidad de espacios socionaturales

El estudio de espacios en los que existen interacciones humanas con la naturaleza es de especial importancia para la observación y modelado de la sostenibilidad. En esos espacios donde la intervención humana deja sus huellas y se deteriora el ambiente es una cuestión imperiosa la observancia y la detención de los daños. Allí, es cuando las ideas de sostenibilidad nos ayudan a esclarecer el impacto de tales interacciones. Por tanto, el diseño de modelos que cuantifiquen la sostenibilidad en estos ambientes, más que un trabajo académico es una cuestión de responsabilidad social y revela el papel que deben jugar las universidades y los universitarios para alertar a los tomadores de decisiones sobre la situación de esos espacios. Este trabajo intenta mostrar que a partir de ‘lo disciplinar’ se puede construir redes que conecten conceptos en un plexo de relaciones que permita hacer modelizaciones sobre la sostenibilidad de un sistema complejo. Partiendo de los principios de la complejidad se diseña una red conceptual que muestra la construcción de observables para la modelización y cuantificación de la sostenibilidad. La red conceptual se construye a partir de la consideración de las disciplinas relacionadas con la modelación de espacios socio-naturales. Se derivan de las disciplinas los observables cuantitativos para la determinación de la sostenibilidad de una cuenca hidrográfica en la Guayana venezolana.Peer Reviewe

Generative capacity and sustainability in the Caura River basin localized in Venezuela’s Guiana

En este trabajo se propone el concepto de capacidad generativa de una cultura como una categoría que articula la sostenibilidad y la satisfacción de necesidades de un pueblo. Se describe la capacidad generativa de los pobladores de la cuenca del Río Caura. Se analizan las amenazas que afectan la capacidad generativa y la sostenibilidad de este sistema socio-ecológico ubicado en la Guayana venezolana.In this work it is suggested the concept of a culture’s generative capacity as a category that articulates the sustainability and the satisfaction of people’s needs. It is described the inhabitants’ generative capacity from the Caura River basin. Are analyzed the threats that affect the generative capacity and the sustainability from this social-ecological system in Venezuela’s Guiana.Peer Reviewe

Sustainability Report for Catalonia

Este artículo tiene como objetivo básico presentar la estructura y objetivos del Informe de Sostenibilidad de Cataluña 2006, publicado en diciembre de 2008, el cual realiza una descripción y evaluación tanto de la situación actual como de las tendencias en materia de desarrollo sostenible de Cataluña, hasta el año 2006. Ha sido desarrollado por el grupo de investigación en Medida y Modelización de la Sostenibilidad de la Cátedra UNESCO de Sostenibilidad de la Universidad Politécnica de Cataluña. Los indicadores seleccionados se han clasificado en cuatro grandes grupos: ambientales, sociales, económicos e institucionales. Se han analizado un total de 465 variables e indicadores, propuestos por un grupo de expertos en un proceso abierto, de los cuales se han escogido finalmente un total de 262. Este informe además valora los avances que ha hecho el conjunto de la sociedad catalana hacia la sostenibilidad desde una perspectiva sistémica.The present work has the aim to present the structure and main objectives of the elaboration of the 2006 Sustainability Report for Catalonia. It is a description and evaluation of the present trends and pressing situations relevant for sustainable development in Catalonia, until 2006. The report has been developed by the research group on “Sustainability Measurement and Modeling” of the UNESCO Chair in Sustainability at the Polytechnic University of Catalonia. Regional (Catalan) national (Spanish) and European data bases have been used. The selected indicators have been classified in four wider groups: environmental, social, economic and institutional. A total of 465 variables and indicators were proposed by a group of experts through an open-ended process and have been analyzed. As a result, a total of 262 were finally chosen. Besides conducting the follow-up of a series of indicators, the report evaluates the goals achieved by the Catalan society towards sustainability from a systemic perspective.Peer Reviewe

El GlobeSight i els escenaris de futur, eines de previsió en els estudis d'enginyeria

Presentarem un cas pràctic d’utilització del GlobeSight i dels escenaris de futur en un tema d’impacte mediambiental, com és el d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per causes antropogèniques, aplicat a una regió d’estudi. Aquest cas s’utilitza com a suport a la docència, i consisteix en realitzar un escenari de futur de referència, confeccionat a partir de les tendències històriques d’unes determinades variables representatives de les diferents dimensions (econòmica, tecnològica i social) en una regió concreta i una sèrie d’escenaris alternatius de futur des del punt de vista del desenvolupament sostenible.Peer Reviewe