El Neolític Antic evolucionat a les mines prehistòriques de Gavà: noves aportacions del projecte Mines Prehistòriques

El jaciment de les Mines Prehistoriques de Gava (Gava, Baix Llobregat), ha estat i és objecte des deis últims anys d'un projecte d'investigació interdisciplinar endegat des de la Fundació Pública Museu de Gava. EIs primers resultats obtinguts, part deis quals presentem en aquest article, ens proporcionen noves dades sobre els tipus d'explotació, la gamma de minerals explotats i la seva cronologia. A partir dels materials procedents de les excavacions realitzades durant l'any 1991, podem precisar sobre la cronologia d'inici de les explotacions mineres en el Neolític Antic a més de la seva vinculació amb l'economia de producció i amb la implantació de les societats camperoles en la primera meitat del IV mil.lenni a.C. _____________________________________________ Les Mines Préhistoriques de Gava (Gava, Baix Llobregat) ont été objet depuis les demiers années d'un projet d'investigation interdisciplinaire dirigé par le Museu de Gava. Les premiers résultats obtenus nous apportent nouvelles données sur les types d'explotation, les mineraux obtenus et sa cronologie. Avec l'étude des materiels provenants des fouilles realisées l'année 1991 ont peu préciser sur la cronologie initiale pendan! le Néolithique Ancien des explotations minieres et la liaison a l'économie de productioll et a la formation des sóciétés paysannes dans la premiere moitié du IVeme millénaire a.e

Antiguas excavaciones, nuevas respuestas. El yacimiento epimagdaleniense de la Cova del Clot de l'Hospital (Roquetes, Baix Ebre)

El objetivo de este trabajo ha sido estudiar los materiales obtenidos con las excavaciones de Francesc Esteve Gálvez en la Cova del Clot de l'Hospital (Bajo Ebro), yacimiento de finales del Pleistoceno-inicios del Holoceno, descubierto por él mismo el año 1945. La representación de raspadores, truncaduras, buriles y laminitas de dorso, entre otros tipos, permite atribuirlo al Epimagdaleniense, atribución corroborada por dos fechas radiocarbónicas sobre huesos de fauna: 11.115 y 10.045 BP. De esta forma, este yacimiento se suma a un numeroso conjunto de yacimientos del período citado, conocidos en las provincias de Tarragona y de Castellón de la Plana. Así mismo, el estudio de los restos faunísticos ha determinado que fue ocupado por un grupo de cazadores que explotaron sus alrededores, abruptos y montañosos, como territorio estacional de caza de la cabra montés