Revisió i proposta del model assistencial del peu diabètic a Catalunya

Model assistencial; Peu diabètic; Atenció primàriaModelo asistencial; Pie diabético; Atención primariaHealthcare model; Diabetic foot; Primary careEl peu diabètic és la causa més comú de complicacions i casos d’hospitalització entre els pacients amb diabetis, ja que un percentatge molt elevat d’aquesta població presenta almenys un factor de risc de desenvolupar aquesta patologia i s’estima que al voltant del 15% l’arribaran a patir. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest informe és, en base a l’evidència disponible, proposar un conjunt de mesures que, per les seves característiques, podrien ser implementades dins el SISCAT i contribuirien a millorar el funcionament i l’organització de l’atenció sanitària rebuda pels pacients amb diabetis

Avaluació de la iridoplàstia cosmètica amb làser: informe breu

Iridoplastia cosmética; Láser; Ojos; IrisIridoplàstia cosmètica; Làser; Ulls; IrisCosmetic Iridoplasty; Laser; Eyes; IrisLa iridoplàstia cosmètica amb làser (ICL) és una tècnica que redueix la densitat del pigment marró de l’iris, obtenint-ne un to més verd o blau. A Catalunya, aquesta tècnica es troba en una fase propera a la implantació i s’ha començat a aplicar amb la finalitat cosmètica d’aclarir el color dels ulls o d’igualar-lo en persones que presenten heterocromia. Tot i que es poden obtenir bons resultats mitjançant lents de contacte de colors opacs, alguns oftalmòlegs indiquen que hi ha demanda d’opcions permanents. En aquest informe, se sintetitza l’evidència sobre la ICL obtinguda mitjançant una revisió sistemàtica de la literatura. No s’han identificat assajos clínics publicats ni registrats sobre l’ús d’aquesta tècnica, per tant, es realitza un síntesi basada en 2 estudis preclínics i 3 estudis observacionals (1 estudi de cohort, 1 sèrie de casos i 1 estudi de cas). Cap d’aquests estudis realitza un seguiment superior als 2 anys. Pel que fa a l’efectivitat de la tècnica, en tots els casos s’ha obtingut un aclariment del color de l’iris després de 1-3 sessions i, habitualment, 1-2 sessions més amb l’objectiu d’eliminar el pigment nou o residual. En l’actualitat, no es permet decidir el color resultant i no es garanteix obtenir el color esperat. L’efecte advers més habitual és l’increment de la pressió intraocular, que es tracta farmacològicament. També, s’ha reportat sensibilitat a la llum en un 2% dels casos i d’altres complicacions autolimitades. El cost total de sotmetre’s a aquesta tècnica és de 2.500-4.500€, depenent de si el color basal és clar o més aviat fosc. En resum, l’ús estètic i no reconstructiu d’aquesta tècnica genera controvèrsia i algunes entitats d’oftalmòlegs han manifestat dubtes sobre el seu balanç risc-benefici. Això és perquè els riscs a mig i llarg termini d’aquest procediment són incerts i es tracta d’un procediment potencialment irreversible. Quant a la seva efectivitat, destaca que una de cada dues persones que se sotmeten a aquesta intervenció no queden totalment satisfetes. Per això, no es recomana sotmetre’s a ICL per aclarir el color dels ulls, amb excepció d’aquelles investigacions clíniques en curs i aprovades per un comitè ètic

Cirugía de catarata asistida con láser de femtosegundo (FLACS): análisis de la efectividad, seguridad y eficiencia

Catarata; Láser de femtosegundo; FacoemulsificaciónCatarac; Femtosecond laser; PhacoemulsificationCataracta; Làser de femtosegon; FacoemulsificacióLa cataracta és un trastorn crònic que afecta un 4 % d’homes i un 6,3 % de dones de 15 anys o més. Més del 80 % de les cataractes estan relacionades amb l’edat i són la causa principal de discapacitat visual al món. Els tres passos principals habituals de la cirurgia de cataracta són la incisió corneal, la capsulorrexis i la fragmentació del nucli del cristal·lí amb ultrasons. A aquests tres passos els segueix una aspiració manual del cristal·lí i la implantació de la lent intraocular. El làser de femtosegon es planteja com a una innovació en el maneig de la cirurgia complexa de cataracta per edat avançada, en concret en les tres fases prèviament mencionades, i suposa una alternativa al mètode actual: la facoemulsificació. L’objectiu d’aquest informe és comparar l’efectivitat, seguretat i cost-utilitat de l’ús del làser i la facoemulsificació tradicional per ultrasons.Cataract is a chronic disorder that affects a 4 % of men and a 6.3 % of women of 15 years old or more. More than 80 % of the cataracts are related to age and are the main cause of visual impairment in the world. The three main steps of the common cataract surgery are corneal incision, capsulorhexis and crystalline lens nucleus fragmentation with ultrasounds. After that, a manual vacuum aspiration of the crystalline is performed and the intraocular lens is implanted. The femtosecond laser is seen as an innovation in the management of the cataract complex surgery due to old age, in particular in the three stages previously mentioned, and is an alternative to the current method: phacoemulsification. The aim of this report is to compare the effectiveness, safety and cost-utility of using the laser and the conventional ultrasound phacoemulsification.La catarata es un trastorno crónico que afecta a un 4 % de hombres y un 6,3 % de mujeres de 15 años o más. Más del 80 % de las cataratas están relacionadas con la edad y son la principal causa de discapacidad visual en el mundo. Los tres pasos principales de la cirugía de catarata habitual son la incisión corneal, la capsulorrexis y la fragmentación del núcleo del cristalino con ultrasonidos. Estos son seguidos de una aspiración manual del cristalino e implantación de la lente intraocular. El láser de femtosegundo se plantea como una innovación en el manejo de la cirugía compleja de catarata por edad avanzada, en concreto en las tres fases antes mencionadas, y supone una alternativa al método actual: la facoemulsificación. El objetivo de este informe es comparar la efectividad, seguridad y coste-utilidad de la utilización del láser y la facoemulsificación tradicional por ultrasonidos

Reordenació de la cirurgia ortopèdica i traumatologia d’alta especialització a Catalunya: segon informe 2016-2020

Reordenació de serveis d'alta especialització; Grau de compliment; ArtoplàstiesReordenación de servicios de alta especialización; Grado de cumplimiento; ArtoplastiasReorganization of highly specialized services; Degree of compliance; ArtoplastiesAquest informe té com a objectiu presentar el nombre d’intervencions d’artroplàsties primàries, revisions i revisions complexes o sèptiques realitzades als centres hospitalaris catalans, en el període 2016-2020 i descriure el grau de compliment per part dels centres públics catalans de la reordenació sanitària definida per la Instrucció 02/2015 del CatSalut.Este informe tiene como objetivo presentar el número de intervenciones de artroplastias primarias, revisiones y revisiones complejas o sépticas realizadas en los centros hospitalarios catalanes en el periodo 2016-2020 y describir el grado de cumplimiento por parte de los centros públicos catalanes de la reordenación sanitaria definida por la instrucción 02/2015 del CatSalut.The objective of this report is to present the number of primary arthroplasty procedures, revisions, and complex or septic revisions performed in Catalan hospitals from 2016 to 2020 and to describe the level of compliance of the Catalan public centres with the healthcare reorganisation defined by the CatSalut instruction 02/2015

Organització i avaluació de diàlegs polítics per al disseny de polítiques públiques en cronicitat: el cas de CHRODIS PLUS

Polítiques públiques; Malalties cròniques; CHRODIS PLUSPolíticas públicas; Enfermedades crónicas; CHRODIS PLUSPublic policies; Chronic diseases; CHRODIS PLUSL’objectiu d’aquest article és presentar la metodologia d’organització i avaluació dels diàlegs polítics, presentarne els resultats i extraure’n lliçons apreses que puguin servir per a un futur ús dels diàlegs polítics com a eina amb potencial en la definició de polítiques en salut

Ortesi de genoll postreconstrucció del lligament creuat anterior

Ortesi; Genollera; reforços; Genoll, Lligament creuat anterior; reconstrucció d’LCA; Os-tendó-os; Tendons isquiotibials; Autoempelt de tendó de la ròtulaKnee brace; Knee; Anterior cruciate ligament; ACL reconstruction; Bone-tendon-bone; Hamstrings; Patellar tendon autograftOrtosis; Rodillera; Refuerzos; Rodilla; Ligamento cruzado anterior; Reconstrucción de LCA; Hueso-tendón-hueso; Tendones isquiotibiales; Autoinjerto de tendón de la rótulaIntroducció: el lligament creuat anterior (LCA) és el lligament més freqüentment afectat en les lesions de genoll i la seva ruptura afecta significativament la funcionalitat de l'articulació del genoll, el que pot provocar també canvis degeneratius i gonartrosi. Actualment les tècniques quirúrgiques d'elecció són dues: la de l’os-tendó-os (OTO) i la dels tendons isquiotibials. Així mateix diversos estudis recomanen la utilització d'ortesi de genoll durant les primeres sis setmanes postoperatòries. Tanmateix, existeixen incògnites sobre la utilitat de l'ortesi de genoll posterior a la reconstrucció de l’LCA i dels costos addicionals. Objectiu: determinar l'eficàcia, l'efectivitat, la seguretat i els costos de les ortesis per al control de la inestabilitat de l'articulació del genoll després de la reconstrucció de l’LCA. Metodologia: s'ha realitzat una revisió sistemàtica de l'evidència científica. És per això que s'han consultat les principals bases de dades bibliogràfiques, pàgines web i portals de les agències d'avaluació de tecnologies sanitàries fins al juliol de 2011, mitjançant estratègies de cerca específiques i aplicant-hi criteris de selecció definits a priori. La valoració de la qualitat metodològica de les publicacions identificades va ser realitzada per dos revisors mitjançant els criteris i nivells d'evidència de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). L'extracció de les dades es va realitzar a través de taules d'evidència i finalment es va dur a terme una síntesi qualitativa.Introduction: the anterior cruciate ligament (ACL) is the ligament most frequently affected in knee injuries. If ruptured, it significantly affects the functionality of the knee joint, and may lead to significant degenerative changes or osteoarthritis. There are currently 2 surgical techniques of choice: one using bone-tendon-bone (BTB) and the other using hamstrings. Several studies recommend the use of knee braces for the first 6 weeks after surgery. However, there are doubts about the usefulness of a knee brace after ACL reconstruction and the additional costs involved. Objective: to determine the efficacy, effectiveness, safety and cost of knee braces for the control of knee joint stability after ACL reconstruction. Method: a Systematic review of the scientific evidence consulting main bibliographic databases, web pages and portals of health technology assessment agencies to July 2011 was done. Specific search strategies and selection criteria for this were established beforehand and applied. The methodological quality of the identified publications was assessed by two reviewers using the Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN) criteria and levels of evidence. The data was extracted via evidence tables and a qualitative synthesis was conducted.Introducción: el ligamento cruzado anterior (LCA) es el ligamento más frecuentemente afectado en las lesiones de rodilla y su ruptura afecta significativamente la funcionalidad de la articulación de la rodilla, lo que puede provocar también cambios degenerativos y gonartrosis. Actualmente las técnicas quirúrgicas de elección son dos: la del hueso-tendón-hueso (OTO) y la de los tendones isquiotibiales. Así mismo diversos estudios recomiendan la utilización de ortesis de rodilla durante las primeras seis semanas postoperatorias. Sin embargo, existen incógnitas sobre la utilidad de la ortesis de rodilla posterior a la reconstrucción del LCA y los costes adicionales. Objetivo: determinar la eficacia, la efectividad, la seguridad y los costes de las ortesis para el control de la inestabilidad de la articulación de la rodilla después de la reconstrucción del LCA. Metodología: se ha realizado una revisión sistemática de la evidencia científica. Es por ello que se han consultado las principales bases de datos bibliográficas, páginas web y portales de las agencias de evaluación de tecnologías sanitarias hasta julio de 2011, mediante estrategias de búsqueda específicas y aplicando criterios de selección definidos a priori. La valoración de la calidad metodológica de las publicaciones identificadas fue realizada por dos revisores mediante los criterios y niveles de evidencia de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). La extracción de los datos se realizó a través de tablas de evidencia y finalmente se llevó a cabo una síntesis cualitativa

Incorporación de pacientes, cuidadores y población en general en la evaluación de tecnologías sanitarias (ETS): experiencias de agencias y unidades de ETS en España

Avaluació de tecnologies sanitàries; Pacients; Cuidadors; Biomedical Technology Assessment; Patients; Caregivers; Evaluación de tecnologías sanitarias; Pacientes; CuidadoresExiste acuerdo a nivel internacional sobre la necesidad e importancia de considerar las expectativas de los usuarios e incorporar sus puntos de vista y perspectivas en la evaluación de tecnologías sanitarias (ETS). Sin embargo, son pocos los trabajos publicados que incluyen a usuarios en este proceso y, además, lo hacen con poca rigurosidad metodológica. Actualmente las unidades y agencias de ETS españolas (AUnETS) abordan la información y la participación de los usuarios en sus productos de evaluación de forma diferente utilizando diversas estrategias. A pesar de que en España hace años que se reconoció la importancia de este tema, conocer mejor la situación actual puede ayudar a afrontar mejor los retos que se presentan. En primer lugar, se describen las diferentes experiencias de las AUnETS españolas en el proceso de incorporación de pacientes, cuidadores y población en general (usuarios) en la ETS. En segundo, se presentan las barreras y los facilitadores de este proceso, así como los retos para el futuro

Evaluación del impacto económico, organizativo y de la seguridad de la dispensación robotizada de fármacos en hospitales en España

Dispensación robotizada de fármacos; Hospitales; Impacto; InversiónDispensació robotitzada de fàrmacs; Hospitals; Impacte; InversióDrug robotic dispensing; Hospitals; Impact; InvestmentIntroducción La implantación de robots para automatizar las tareas relacionadas con la dispensación de la farmacia hospitalaria es un proceso estimable como de alto coste. En 2017 más de 20 hospitales en España ya la han implementado. No existe ningún estudio actualizado que revise la seguridad o el impacto en el proceso de dispensación de su implementación bajo la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. Objetivo Evaluar el impacto de la implantación de la dispensación robotizada de fármacos en hospitales en sustitución de la dispensación no robotizada en el Sistema Nacional de Salud español en términos de seguridad, impacto organizativo y retorno económico de la inversión. Metodología Se realizó una revisión sistemática de la literatura sobre la seguridad y cambios en el proceso de dispensación (cambio organizativo) en farmacia hospitalaria asociados a la implantación de robotización. La recogida de información se complementó con 9 entrevistas en profundidad a responsables de farmacia hospitalaria de centros situados en España que contaran con experiencia en la implementación de la robotización en la dispensación, con quienes se discutieron los resultados preliminares de la revisión sistemática para valorar su grado de acuerdo y detectar posibles vacíos o imprecisiones. Finalmente, se realizó un análisis económico de retorno de la inversión diferenciando implementar el proceso en cuatro hospitales hipotéticos de 300, 600, 900 y 1200 camas en pacientes ingresados (proceso integral de unidosis) y externos. Resultados Se encontraron 33 documentos elegibles para una lectura completa y se incluyó información de 15 documentos que cumplieron criterios PICOTs (Population, Intervention, Comparison, Outcomes, Timing, Setting) y de inclusión para la revisión sistemática. El principal resultado de cambio en la seguridad encontrado sobre el proceso pre-post robotización en pacientes ingresados fue una reducción en los errores de dispensación, pasando de una oscilación entre 0,8-1% (pre) a una variación entre 0,08-0,13% (post). Asimismo, los errores de dispensación encontrados para pacientes externos oscilaron en general entre 0,64%-1,3% (pre), y entre 0,27%-0,6% (post). Por otro lado, los errores de administración pasarían de un 10,6% previo a la dispensación robotizada en pacientes ingresados a un 5% de forma posterior. El principal resultado de cambio organizativo en pacientes ingresados fue la constatación de que se reducen tanto las necesidades de recursos de enfermería, como el tiempo de selección de stock y el valor anual del inventario.:Introduction Introducing robotization in hospitals to automate drug dispensing systems is a process of high costs. More than 20 Spanish hospitals have already implemented it in 2017. Up to now, there are not any updated studies that have reviewed drug dispensing process safety or impact of implementation under the prospect of the Spanish National Health System. Objective Estimate the impact of the implantation of drug robotic dispensing systems in Spanish hospitals for replacing non-robotic dispensing systems in the Spanish National Health System. This analysis will focus on safety and economic return of the investment. Methods: A systematic review of the literature on safety and organizational changes when introducing robotization in the drug dispensing process in hospitals was carried out. Preliminary results of this review were discussed with nine pharmacy heads who had experience in introducing robotization. The aim of these interviews was to find coincidence points, gaps or imprecisions taking into account their opinions and the results of the literature review. An economic analysis was eventually conducted to know the investment return with four hypothetical models for hospitals of 300, 600, 900 and 1,200 beds (unidose integral process) and outpatients. Results: Thirty three documents were selected for a comprehensive reading. Fifteen accomplished with the criteria of the PICOTs question (Population, Intervention, Comparison, Outcomes, Timing, Setting) as well as criteria to be included in this systematic review. The main result on safety changes found about the pre and post robotization process in hospitalized patients was a decrease in errors dispensation from 0.8-1% (pre) to a variation between 0.08-0.13% (post). Likewise, dispensation errors in outpatients were from 0.64%-1.3% (pre), and between 0.27%-0.6% (post). On the other hand, the administration errors would go from a 10.6% previous to the automated robotic dispensing in hospitalized patients to 5% in a posterior way. The main result in organizational changes for hospitalized patients was that there is a reduction in nursing human resources as well as in time for stock selection and the annual value of the inventory.Introducció La implantació de robots per automatitzar les tasques relacionades amb la dispensació de la farmàcia hospitalària és un procés estimat com d’alt cost. El 2017 més de 20 hospitals a l’Estat espanyol ja l’han implementat. No hi ha cap estudi actualitzat que revisi la seguretat o l’impacte en el procés de dispensació de la seva implementació sota la perspectiva del Sistema Nacional de Salut. Objectiu Avaluar l’impacte de la implantació de la dispensació robotitzada de fàrmacs en hospitals en substitució de la dispensació no robotitzada en el Sistema Nacional de Salut espanyol en termes de seguretat, impacte organitzatiu i retorn econòmic de la inversió. Metodologia Es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura sobre la seguretat i canvis en el procés de dispensació (canvi organitzatiu) en farmàcia hospitalària associats a la implantació de robotització. La recollida d’informació es va complementar amb 9 entrevistes en profunditat amb responsables de farmàcia hospitalària de centres situats a Espanya que comptessin amb experiència en la implementació de la robotització en la dispensació, amb els qui es van discutir els resultats preliminars de la revisió sistemàtica per valorar el seu grau d’acord i detectar possibles buits o imprecisions. Finalment, es va realitzar una anàlisi econòmica de retorn de la inversió diferenciant implementar el procés a quatre hospitals hipotètics de 300, 600, 900 i 1200 llits en pacients ingressats (procés integral d’unidosis) i externs. Resultats Es van trobar 33 documents elegibles per a una lectura completa i es va incloure informació de 15 documents que van complir criteris PICOTs (Population, Intervention, Comparison, Outcomes, Timing, Setting) i d’inclusió per a la revisió sistemàtica. El principal resultat de canvi en la seguretat trobat sobre el procés pre-postrobotització en pacients ingressats va ser una reducció en els errors de dispensació, passant d’una oscil·lació entre 0,8-1% (pre) a una variació entre 0,08-0,13% (post). Així mateix, els errors de dispensació trobats per a pacients externs van oscil·lar en general entre 0,64%-1,3% (pre), i entre 0,27%-0,6% (post). D’altra banda, els errors d’administració passarien d’un 10,6% previ a la dispensació robotitzada en pacients ingressats a un 5% de forma posterior. El principal resultat de canvi organitzatiu en pacients ingressats va ser la constatació que es redueixen tant les necessitats de recursos d’infermeria, com el temps de selecció d’estoc i el valor anual de l’inventari

Propuesta de indicadores para evaluar la atención a la cronicidad en el marco de la Estrategia para el Abordaje de la Cronicidad en el Sistema Nacional de Salud

Malalts crònics; Assistència sanitària; Política governamentalChronically ill patients; Health care; Government PolicyEnfermos crónicos; Asistencia sanitaria; Política gubernamentalEls resultats del projecte que presenta aquest document han permès obtenir una proposta comuna d'indicadors per avaluar l'atenció a la cronicitat, tenint en compte una perspectiva àmplia de dimensions i atributs dels serveis sanitaris i la seva qualitat assistencial. També s'ha integrat en aquesta proposta una visió multidisciplinar i extensa de professionals vinculats tant a l'Estratègia per a l'Abordatge de la Cronicitat, altres Estratègies i Programes d'Atenció a la cronicitat en el Sistema Nacional de Salut, així com a la recerca en serveis sanitaris i cronicitat que confereix robustesa i validesa de contingut a aquesta proposta d'indicadors.Los resultados del proyecto que presenta este documento han permitido obtener una propuesta común de indicadores para evaluar la atención a la cronicidad, teniendo en cuenta una perspectiva amplia de dimensiones y atributos de los servicios sanitarios y su calidad asistencial. También se ha integrado en dicha propuesta una visión multidisciplinar y extensa de profesionales vinculados tanto a la Estrategia para el Abordaje de la Cronicidad, otras Estrategias y Programas de Atención a la cronicidad en el Sistema Nacional de Salud, así como a la investigación en servicios sanitarios y cronicidad que confiere robustez y validez de contenido a dicha propuesta de indicadores.The project results presented in this document have led to a common set of indicators to assess chronic care, taking into account a range of dimensions and attributes of health services and the quality of care. A multidisciplinary approach and extensive participation of professionals have been key issues in this proposal; these experts are linked to the Strategy for Addressing Chronicity, and other Health Strategies and Chronic Care Programs in each autonomous region and within the Spanish National Health System, and also health service research and chronicity experts who conferred robustness and content validity to the proposal of indicators

Secuenciación de nueva generación (NGS) para el diagnóstico molecular y selección de dianas terapéuticas en enfermedades oncológicas: ficha de evaluación de tecnologías sanitarias nuevas y emergentes

Secuenciación de nueva generación; Diagnóstico molecular; Enfermedades oncológicasNext-generation sequencing; Molecular diagnosis; Oncological diseasesSeqüenciació de nova generació; Diagnòstic molecular; Malalties oncològiquesDurant l’última dècada s’han aconseguit grans avenços en les tecnologies de seqüenciació de l’ADN per a l’anàlisi genètica. Actualment, es troben al mercat diferents tecnologies denominades “Next-generation sequencing” (NGS, per les seves sigles en anglès) que permeten seqüenciar el genoma complet, les regions codificantes (exomes) i determinats gens seleccionats a priori mitjançant plafons de gens. Atès que la seva funció principal és obtenir múltiples seqüències curtes de forma paral·lela i simultània, la seva aplicació podria reduir el cost i el temps.During the last decade, great advances have been made in DNA sequencing technologies for genetic analysis. Currently, different technologies called “Next-generation sequencing” (NGS) are on the market allowing to sequence the entire genome, the coding regions (exomes) and certain genes selected a priori by means of gene panels. Since its main function is to obtain multiple short sequences in parallel and simultaneously, its application could reduce cost and time.Durante la última década se han logrado grandes avances en las tecnologías de secuenciación del ADN para el análisis genético. Actualmente, se encuentran en el mercado diferentes tecnologías denominadas “Next-generation sequencing” (NGS, por sus siglas en inglés) que permiten secuenciar el genoma completo, las regiones codificantes (exomas) y determinados genes seleccionados a priori mediante paneles de genes. Dado que su función principal es obtener múltiples secuencias cortas de forma paralela y simultánea, su aplicación podría reducir el coste y el tiempo