Evolución histórica de la Educación Física Especial en la España contemporánea

La Historia nos permite descubrir y destacar a esforzados vindicadores del derecho a la educación especial y a la educación física, y, a los descubridores del poderoso efecto del ejercicio físico pro desarrollo psíquico, motriz y afectivo del ser humano en su evolución natural, y en su desarrollo y participación como ciudadano. El siglo xix, con Congresos y realizaciones pedagógicas individuales inicia la creación de disciplinas académicas en toda Europa, en instituciones médico-pedagógicas, pedagógico- médicas y de educación diferencial: Partiendo de los inicios históricos del uso de ejercicio como medio correctivo, distractivo, educativo y terapéutico, se destaca al posible sujeto de educación especial y el tratamiento sociopedagógico del período investigado. La creación de establecimientos socioeducativos específicos, para cada uno de los cinco colectivos considerados especiales, permitieron la expresión de las necesidades, favoreciendo la creatividad metodológica, el desarrollo ingenioso de modelos educativos y la invención de recursos materiales paliativos de carencias, de deficiencias o de alteraciones, además de fomentar en la conciencia social la necesidad de actividad física como factor fundamental de educación, de salud, de rendimiento corporal y de desarrollo de las grandes cualidades/virtudes personales y de los valores sociales. Las utopías de las personas con dificultades se hacen realidad al participar deportivamente en los eventos generales de montaña y ciclismo, de principios del siglo xx, redescubriendo los beneficios del trabajo motriz e iniciando la gran aventura físico-deportiva de los minusválidos (hoy denominados eufemísticamente discapacitados. Se destacan los eventos federativos del Deporte de Minusválidos español, y, la participación en las Parolimpiadas hasta Atenas 2004, desbordando socialmente las expectativas. La integración total de la educación especial y de la educación física como opciones de especialidad en todos los niveles educativo/formativos, están haciendo realidad en el siglo xix los esfuerzos y objetivos de los pioneros

Les colònies escolars municipals madrilenyes (1910-1936)

La investigació pretén indagar els antecedents, primeres experiències i desenvolupament de les colònies escolars. També s’estudia amb deteniment la presa en consideració d’aquesta institució postescolar per l’Ajuntament de Madrid. A la fi del segle xviii i durant tot el xix, es van fundar per tota Europa i en alguns països americans els sanatoris marítims infantils. L’objectiu va ser pal·liar l’estat de salut tan precari que presentaven milers de nens pobres de les ciutats. L’activitat curativa va produir unes millorances sensibles en la majoria dels participants. Aquests centres es destaquen com a antecedents clars de les colònies escolars. En l’últim quart del segle xix, es van establir i es van desen­volupar pel nostre continent les colònies escolars. L’enfocament d’higiene preventiva, la modalitat col·lectiva, la intencionalitat educativa i la participació de mestres van ser les notes característiques en moltes d’aquestes. L’expansió per tota Espanya es va anar produint de forma lenta, durant les tres primeres dècades del segle passat. Des de distintes concepcions, institucions públiques i privades de tot el nostre país van promoure aquestes entitats complementàries de l’escola. Els ajuntaments de les capitals més importants es van anar sumant al moviment colonial. En 1910, el Consistori de Madrid les va fundar a requeriment del Govern Civil. La implantació i el desenvolupament van ser progressius, i van obtenir el reconeixement de milers de pares per la millora en la salut i l’elevació dels coneixements adquirits en els escolars participants. Les diferents tipologies de colònies –marítimes, d’altura i urbanes–, es van anar adaptant a les necessitats demanades pels nens i nenes més necessitats d’aquest benefici. Durant el període de la II República, es van incrementar considerablement les dotacions econòmiques per a sufragar aquestes institucions, per la qual cosa en aquella època se’n va produir la màxima esplendor

Evolució històrica de l’educació física especial a l’Espanya contemporània

La Història ens permet de descobrir i destacar esforçats vindicadors del dret a l’educació especial i a l’educació física, i els descobridors del poderós efecte de l’exercici físic pro desenvolupament psíquic, motriu i afectiu de l’ésser humà en la seva evolució natural, i en el seu ­desenvolupament i participació com a ciutadà. El segle xix, amb Congressos i realitzacions pedagògiques individuals inicia la creació de disciplines acadèmiques a tota Europa, en institucions mèdico/pedagògiques, pedagògico/mèdiques i d’educació diferencial: Partint dels inicis històrics de l’ús d’exercici com a mitjà correctiu, distractiu, educatiu i terapèutic, es destaca el possible subjecte d’educació especial i el tractament sociopedagògic del període investigat. La creació d’establiments socioeducatius específics, per a cadascun dels cinc col·lectius considerats especials, va permetre l’expressió de les necessitats, tot afavorint la creativitat metodològica, el desenvolupament enginyós de models educatius i la invenció de recursos materials pal·liatius de mancances, de deficiències o d’alteracions, a més a més de fomentar en la consciència social la necessitat d’activitat física com a factor fonamental d’educació, de salut, de rendiment corporal i de desenvolupament de les grans qualitats/virtuts personals i dels valors socials. Les utopies de les persones amb dificultats es fan realitat en participar esportivament en els esdeveniments generals de muntanya i ciclisme, de principi del segle xx, tot redescobrint els beneficis del treball motriu i iniciant la gran aventura fisicoesportiva dels minusvàlids (avui anomenats eufemísticament discapacitats). Es destaquen els esdeveniments federatius de l’Esport de Minusvàlids espanyol i la participació en els Jocs Paralímpics fins a Atenes 2004, fets que han desbordat socialment les expectatives. La integració total de l’educació especial i de l’educació física com a opcions d’especialitat en tots els nivells educatius/formatius, està fent realitat, en el segle xxi, els esforços i objectius dels pioners