Projeccions globals: el 4t informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el canvi climàtic

L’objectiu d’aquest capítol és mostrar quines són les projeccions sobre el clima futur que es presenten en el darrer informe (el quart) del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic -GIECC- (sovint anomenat AR4, de l’anglès Assessment Report 4), tant a escala global com a l’escala que en el mateix informe s’anomena regional (i que es refereix a regions molt àmplies, en el nostre cas, Europa i la Mediterrània). Aquesta àrea correspon a la zona definida entre els paral·lels 30ºN i 75ºN i els meridians 10ºW i 40ºE. En algun moment es distingeix el nord d’Europa (a partir del paral·lel 48ºN) del sud i la Mediterrània (per sota d’aquest paral·lel), que és on centrarem la nostra atenció. A més de presentar les projeccions pel que fa a la temperatura, la precipitació i el nivell del mar, comentarem les incerteses associades a aquestes projeccions.Així doncs, per elaborar aquest capítol hem procedit a una lectura detallada de dos dels capítols de l’AR4, concretament del volum corresponent al grup de treball I, sobre «Les bases físiques» [de la ciència del canvi climàtic]. Aquests dos capítols són, d’una banda, el 10 (Meehl et al., 2007), que presenta les projeccions climàtiques globals, i l’11 (Christensen et al., 2007), que les presenta a l’escala regional ja esmentada. També hem consultat el resum destinat als polítics ('Summary for policymakers') i l’informe de síntesi ('Synthesis Report') del mateix AR4.Podeu consultar el llibre sencer a: http://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/llibre_aigua_canvi_climatic.pd

Feature Extraction from Whole-Sky Ground-Based Images for Cloud-Type Recognition

Several features that can be extracted from digital images of the sky and that can be useful for cloud-type classification of such images are presented. Some features are statistical measurements of image texture, some are based on the Fourier transform of the image and, finally, others are computed from the image where cloudy pixels are distinguished from clear-sky pixels. The use of the most suitable features in an automatic classification algorithm is also shown and discussed. Both the features and the classifier are developed over images taken by two different camera devices, namely, a total sky imager (TSI) and a whole sky imager (WSC), which are placed in two different areas of the world (Toowoomba, Australia; and Girona, Spain, respectively). The performance of the classifier is assessed by comparing its image classification with an a priori classification carried out by visual inspection of more than 200 images from each camera. The index of agreement is 76% when five different sky conditions are considered: clear, low cumuliform clouds, stratiform clouds (overcast), cirriform clouds, and mottled clouds (altocumulus, cirrocumulus). Discussion on the future directions of this research is also presented, regarding both the use of other features and the use of other classification technique

Welcome and opening of the "New Trends in Composite Workshop"

Acte de benvinguda i obertura de la Jornada "Noves tendències en materials compòsits" a càrrec del Dr. Josep Calbó, vicerector de Projectes Estratègics i el Dr. Josep Costa, director científic del Campus Compòsits de la Ud

Obertura institucional del '7è Programa Marc: programes i iniciatives europees de col·laboració públic-privada'

Acte d'obertura del '7è Programa Marc: programes i iniciatives europees de col·laboració públic-privada', a càrrec de Josep Calbó, vicerector de la Recerca i Transferència del Coneixement i Helena Montiel, directora de l' Oficina d' Investigació i Transferència Tecnològica (OITT) de la Universitat de Giron

Presentació del seminari

Presentació del Seminari a càrrec de Josep Calbó, Vicerector de Recerca de la UdG, i Josep Lloret i Margarida Casadevall, coordinadors del Seminar

Efectes de l’altura solar, la nuvolositat i la temperatura en les mesures dels piranòmetres de silici = Efectos de la altura solar, la nubosidad y la temperatura en las medidas de los piranometros de silicio

La mesura de la irradiància solar en superfície es fa mitjançant piranòmetres amb sensor termoelèctric o amb sensor de silici. Aquests darrers presenten una resposta espectral no uniforme i limitada a la banda de 400 a 1100 nm, i, a més, la seva sensibilitat depèn fortament de la temperatura. Els piranòmetres termoelèctrics, en canvi, presenten una resposta espectral uniforme en la banda solar, i un coeficient de temperatura reduït. L’objectiu de l’estudi que es presenta ha estat millorar l’acord entre les mesures d’irradiància global preses amb un piranòmetre termoelèctric CM11 de Kipp & Zonen, i diversos piranòmetres fotovoltaics o de silici Li200SA de Li-Cor. Com que la resposta angular dels sensors s’aparta en general de la resposta cosinus ideal, es proposen unes correccions a tal efecte. S’han analitzat les dades minutals corresponents a un cicle anual de mesures d’irradiància preses pels dos tipus de piranòmetres a l’estació radiomètrica de la Universitat de Girona. Les correccions proposades per la resposta angular dels instruments es basen en bibliografia prèvia, i també en simulacions realitzades amb un model espectral de transferència radiativa multicapa. La simulació ha permès obtenir correccions per compensar les diferents respostes angulars i espectrals dels dos tipus d’instruments. Per a cels serens, les correccions angulars i espectrals milloren notablement l’acord entre les mesures dels dos tipus de piranòmetres. També es proposa una correcció de l’efecte de la temperatura sobre la mesura dels piranòmetres de silici, obtinguda empíricament. Malgrat que les correccions s’han obtingut per a cels serens, han estat també aplicades a condicions de cel ennuvolat, caracteritzades objectivament mitjançant un algorisme basat en mesures d’irradiància global i difusa. Finalment s’ha comprovat que les correccions també milloren l’acord entre les mesures dels dos tipus de sensors independentment de l’extensió de la coberta de núvolsEl objetivo del estudio que presentamos ha sido el de mejorar el acuerdo entre las medidas de irradiancia global tomadas con un piranómetro termoeléctrico CM11 de Kipp & Zonen, y varios piranómetros fotovoltaicos o de silicio Li200SA de Li-Cor. Como la respuesta angular de los sensores se aparta en general de la respuesta cosinus ideal, se proponen unas correcciones a tal efecto. Se han analizado los datos minutales correspondientes a un ciclo anual de medidas de irradiancia tomadas por los dos tipos de piranómetros en la estación radiométrica de la Universitat de Girona. Las correcciones propuestas por la respuesta angular de los instrumentos se basan en bibliografía previa, y también en simulaciones realizadas con un modelo espectral de transferencia radiativa multicapa. La simulación ha permitido obtener correcciones para compensar las distintas respuestas angulares y espectrales de los dos tipos de instrumentos. Para cielos serenos, las correcciones angulares y espectrales mejoran notablemente el acuerdo entre las medidas de los dos tipos de piranómetros. También se propone una corrección del efecto de la temperatura sobre la medida de los piranómetros de silicio, obtenida empíricamente. A pesar de que las correcciones se han obtenido para cielos serenos, han sido también aplicadas a condiciones de cielo nuboso, caracterizadas objetivamente mediante un algoritmo basado en medidas de irradiancia global y difusa. Finalmente se ha comprobado que las correcciones también mejoran el acuerdo entre las medidas de los tipos de sensores independientemente de la extensión de la cubierta de nubes

Obertura de la II Jornada-Col·loqui Miquel Martí i Pol de Literatura i Educació (23 i 24 de novembre de 2018: Girona)

Acte de presentació i benvinguda institucional de la 'II Jornada-Col·loqui Miquel Martí i Pol' a càrrec de Margarida Casadevall, de Josep Calbó, vicerector de projectes estratègics de la UdG i de Ramon Besora, president de l'Associació d'Amics Miquel Martí i Pol i patró de la Fundació Miquel Martí i Po

Empirical studies of cloud effects on UV radiation: A review

The interest in solar ultraviolet (UV) radiation from the scientific community and the general population has risen significantly in recent years because of the link between increased UV levels at the Earth's surface and depletion of ozone in the stratosphere. As a consequence of recent research, UV radiation climatologies have been developed, and effects of some atmospheric constituents (such as ozone or aerosols) have been studied broadly. Correspondingly, there are well-established relationships between, for example, total ozone column and UV radiation levels at the Earth's surface. Effects of clouds, however, are not so well described, given the intrinsic difficulties in properly describing cloud characteristics. Nevertheless, the effect of clouds cannot be neglected, and the variability that clouds induce on UV radiation is particularly significant when short timescales are involved. In this review we show, summarize, and compare several works that deal with the effect of clouds on UV radiation. Specifically, works reviewed here approach the issue from the empirical point of view: Some relationship between measured UV radiation in cloudy conditions and cloud-related information is given in each work. Basically, there are two groups of methods: techniques that are based on observations of cloudiness (either from human observers or by using devices such as sky cameras) and techniques that use measurements of broadband solar radiation as a surrogate for cloud observations. Some techniques combine both types of information. Comparison of results from different works is addressed through using the cloud modification factor (CMF) defined as the ratio between measured UV radiation in a cloudy sky and calculated radiation for a cloudless sky. Typical CMF values for overcast skies range from 0.3 to 0.7, depending both on cloud type and characteristics. Despite this large dispersion of values corresponding to the same cloud cover, it is clear that the cloud effect on UV radiation is 15–45% lower than the cloud effect on total solar radiation. The cloud effect is usually a reducing effect, but a significant number of works report an enhancement effect (that is increased UV radiation levels at the surface) due to the presence of clouds. The review concludes with some recommendations for future studies aimed to further analyze the cloud effects on UV radiatio

Horizontal Grid Size Selection and its Influence on Mesoscale Model Simulations

The use of two-dimensional spectral analysis applied to terrain heights in order to determine characteristic terrain spatial scales and its subsequent use for the objective definition of an adequate grid size required to resolve terrain forcing are presented in this paper. In order to illustrate the influence of grid size, atmospheric flow in a complex terrain area of the Spanish east coast is simulated by the Regional Atmospheric Modeling System (RAMS) mesoscale numerical model using different horizontal grid resolutions. In this area, a grid size of 2 km is required to account for 95% of terrain variance. Comparison among results of the different simulations shows that, although the main wind behavior does not change dramatically, some small-scale features appear when using a resolution of 2 km or finer. Horizontal flow pattern differences are significant both in the nighttime, when terrain forcing is more relevant, and in the daytime, when thermal forcing is dominant. Vertical structures also are investigated, and results show that vertical advection is influenced highly by the horizontal grid size during the daytime period. The turbulent kinetic energy and potential temperature vertical cross sections show substantial differences in the structure of the planetary boundary layer for each model configuratio