Anàlisi d’indicadors per a l’èxit educatiu a les Illes Balears (AIEE). Les bases del projecte

El projecte d’investigació que presentam es proposa ser una resposta possible a la manca de recerques promogudes per l’Administració que vagin més enllà de la publicació de dades estadístiques o indicadors aïllats. En el document es presenta un primer diagnòstic de la realitat socioeducativa de les Illes Balears que justifica la necessitat d’analitzar els indicadors educatius per tal de potenciar l’èxit educatiu. Així mateix es fa una revisió de les aportacions principals, tant teòriques com pràctiques, i d’iniciatives similars en el si d’organismes autonòmics, nacionals i internacionals. L’informe inclou el catàleg propi d’indicadors educatius de les Illes Balears a partir d’una definició concreta d’èxit escolar com a element bàsic per a prendre decisions i per a dissenyar polítiques encaminades a millorar el sistema educatiu en el marc de l’estratègia Europa 2020. D’altra banda, es presenten les fases del desenvolupament del projecte, que inclourà informes anuals sobre els indicadors així com monogràfics sobre etapes o sobre aspectes transversals d’especial actualitat i rellevància.El proyecto de investigación que presentamos pretende ser una respuesta posible a la falta de investigaciones promovidas por la Administración que vayan más allá de la publicación de datos estadísticos o indicadores aislados. En el documento se presenta un primer diagnóstico de la realidad socioeducativa de las Islas Baleares que justifica la necesidad de analizar los indicadores educativos con tal de potenciar el éxito educativo. Así mismo se realiza una revisión de las aportaciones principales, tanto teóricas como prácticas, y de iniciativas similares en el seno de organismos autonómicos, nacionales e internacionales. El informe incluye el catálogo propio de indicadores educativos de las Islas Baleares a partir de una definición concreta de éxito escolar como elemento básico para la toma de decisiones y para el diseño de políticas encaminadas a mejorar el sistema educativo, en el marco de la estrategia Europa 2020. Por otra parte, se presentan las fases de desarrollo del proyecto que incluirá informes anuales sobre los indicadores, así como monográficos sobre etapas o sobre aspectos transversales de especial actualidad y relevancia.The research project which we are submitting now hopes to be a possible response to the lack of research works promoted by the government that go beyond the publication of statistics or isolated indicators. We present in the paper a first diagnosis of the socio-educational reality of the Balearic Islands that justifies the necessity of analysing the educational indicators in order to promote the educational success. At the same time it is a review of major contributions, both theoretical and practical, and similar initiatives at the regional, national and international bodies. This report includes a catalogue of educational indicators of the Balearics, on the basis of a particular definition of academic success as an essential component for decision-making and for designing policies aimed at improving the educational system in the framework of the Europe 2020 strategy. On the other hand, we will present the stages of development of the project, which include annual reports on the indicators as well as case studies regarding the phases, or crosscutting issues on topical and relevant subjects

Anuari de l'educació de les Illes Balears

Resumen basado en el de la publicaciónResumen también en castellanoEs pretén posar en primer terme de l’àmbit del debat i de la reflexió de la comunitat educativa la realitat de l'alumnat estranger, immigrant, nouvingut o d'incorporació tardana, a la llum de tota una sèrie d’informes, estudis i publicacions elaborats recentment per diverses institucions i la mateixa administració educativa. Pel que fa referència a resultats acadèmics, sembla que els esforços fets fins ara pels centres i l’administració no acaben de donar els fruits desitjats. Això suposa una imatge molt poc esperançadora pel que fa a la integració d'aquest alumnat dins del sistema educatiu, ja que els resultats acadèmics són una qüestió clau per poder accedir a una integració plena posterior en la societat balear.Se pretende poner en primer término de los ámbitos del debate y de la reflexión de la comunidad educativa la realidad del alumnado extranjero, inmigrante, recién llegado o de incorporación tardía, a la luz de toda una serie de informes, estudios y publicaciones elaborados por diversas instituciones y la propia administración educativa. Por lo que se refiere a resultados académicos, parece que los esfuerzos realizados por los centros y la administración hasta el momento no acaban de dar los frutos deseados. Esto supone una imagen muy poco esperanzadora en cuanto a la integración de este alumnado dentro del sistema educativo, puesto que los resultados académicos son un factor clave para poder acceder a una integración plena posterior en la sociedad balear.ES

Integració?: Resultats acadèmics i altres indicadors de l’alumnat estranger

Aquest treball pretén posar en primer terme de l’àmbit del debat i de la reflexió de la comunitat educativa la realitat de l’alumnat estranger, immigrant, nouvingut o d’incorporació tardana, a la llum de tota una sèrie d’informes, estudis i publicacions elaborats recentment per diverses institucions i la mateixa Administració educativa. Pel que fa referència a resultats acadèmics, sembla que els esforços fets fins ara pels centres i l’Administració no acaben de donar els fruits desitjats.Este trabajo se propone poner en primer término de los ámbitos del debate y de la reflexión de la comunidad educativa la realidad del alumnado extranjero, inmigrante, recién llegado o de incorporación tardía, a la luz de toda una serie de informes, estudios y publicaciones elaborados por diversas instituciones y la propia Administración educativa. Por lo que se refiere a resultados académicos, parece que los esfuerzos realizados por los centros y la Administración hasta el momento no acaban de dar los frutos deseados

Anuari de l'educació de les Illes Balears

Resumen basado en el de la publicaciónResumen también en castellanoS’hi busca, per una part, posar en primer terme una sèrie de dades referides a la repetició de curs per analitzar-les i per facilitar la reflexió dels docents, dels claustres i de l'administració educativa i, per una altra, extreure’n algunes conclusions que apuntin possibles intervencions. No es pretén l’exhaustivitat en l’aportació de dades, sinó que s’incideix prioritàriament sobre aquelles en les quals les Illes Balears es diferencien de la resta de les comunitats autònomes i sobre aquelles altres que es pensa que són il·lustratives del que es vol remarcar: l’especial incidència de la repetició com a fenomen que caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears, com un dels indicadors més rellevants de l’anomenat fracàs escolar i la manca de relació amb altres indicadors i variables.Se busca, por una parte, poner en primer término una serie de datos referidos a la repetición de curso para analizarlos y para facilitar la reflexión de los docentes, de los claustros y de la administración educativa y, por otra, extraer algunas conclusiones que apunten posibles intervenciones. No se pretende la exhaustividad en la aportación de datos, sino que se incide prioritariamente sobre aquellas cuestiones en las cuales las Islas Baleares se diferencian del resto de las comunidades autónomas y sobre aquellas otras que son ilustrativas de lo que se quiere remarcar: la especial incidencia de la repetición como fenómeno que caracteriza el sistema educativo de las Islas Baleares, como uno de los indicadores más relevantes del llamado fracaso escolar y la carencia de relación con otros indicadores y variables.ES

Anuari de l'educació de les Illes Balears

Resumen basado en el de la publicaciónResumen también en castellanoS'intenta examinar les dades abundants que ha generat la publicació de tots i cada un dels informes o estudis posteriors a les avaluacions externes efectuades en l'àmbit autonòmic, estatal i internacional sobre competències bàsiques, fonamentalment, i les correlacions que s'observen entre els resultats i totes les variables de context analitzades. Nivell d'estudis de pares i mares, esperança de vida escolar, ràtios d'alumnes per professor i per grup, despesa per alumne, alumnat que ha repetit i expectatives acadèmiques de l'alumnat són els indicadors i les variables que s'han analitzat, i dels quals s’ha observat la correlació amb els resultats de les proves aplicades. De les observacions i les anàlisis efectuades, es desprenen algunes possibles intervencions adreçades a tots els agents educatius i socials que intervenen en un fet tan complex com és l'educació.Se intenta examinar los abundantes datos que ha generado la publicación de todos y cada uno de los informes o estudios posteriores a las evaluaciones externas efectuadas en el ámbito autonómico, estatal e internacional sobre competencias básicas, fundamentalmente, y las correlaciones que se observan entre los resultados y todas las variables de contexto analizadas. Nivel de estudios de padres y madres, esperanza de vida escolar, ratios de alumnos por profesor y por grupo, gasto por alumno, alumnado que ha repetido y expectativas académicas del alumnado son los indicadores y variables que se han analizado, y de los que se ha observado la correlación con los resultados de las pruebas aplicadas. De las observaciones y de los análisis efectuados, se desprenden algunas posibles intervenciones dirigidas a todos los agentes educativos y sociales que intervienen en un hecho tan complejo como es la educación.ES

Anuari de l'educació de les Illes Balears

Resumen basado en el de la publicaciónResumen también en castellanoEn l’avaluació de les competències, l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) incorpora el valor afegit escolar, entès com a l’estimació de l’aportació que fan els centres educatius al progrés del seu alumnat, ja que constitueix una informació essencial per a fer millorar l’assoliment d’aquestes competències. No és un centre que fa més bona feina aquell que el seu alumnat obté una mitjana més alta, sinó aquell que obté més valor afegit escolar. En aquest sentit, es pretén reflexionar sobre els conceptes que recull aquesta definició de «valor afegit» i, segons això, incidir en el seu coneixement, i veure on, de quina manera i quan és aplicat o ha estat aplicat en l'àmbit docent. Així mateix, es vol assenyalar la utilitat que pot tenir aquest terme per millorar directament els centres docents i el sistema educatiu en general.En la evaluación de las competencias, el Instituto de Evaluación y Calidad del Sistema Educativo de las Islas Baleares (IAQSE) incorpora el valor añadido escolar, entendido como la estimación de la aportación que hacen los centros educativos al progreso de su alumnado, ya que constituye una información esencial para mejorar el logro de estas competencias. No es un centro que trabaja mejor aquel cuyo alumnado obtiene una media más alta, sino aquel que obtiene mayor valor añadido escolar. En este sentido, se pretende reflexionar sobre los conceptos que recoge esta definición de «valor añadido» y, según esto, incidir en su conocimiento, y ver dónde, cómo y cuándo es aplicado o ha sido aplicado en el ámbito docente. Asimismo, se quiere señalar la utilidad que puede tener este término para mejorar directamente los centros docentes y el sistema educativo en general.ES

Anuari de l'educació de les Illes Balears

Resumen tomado del autor. Incluye gráficos y tablas de datos del análisis de los resultados obtenidos en las pruebasEn este artículo, se realiza un análisis comparativo de los resultados obtenidos por el alumnado de 4o de educación primaria y de 2o de ESO de las Islas Baleares en las pruebas que evaluaron la competencia en comunicación lingüística en las dos lenguas oficiales de nuestra comunidad, en el marco de la Evaluación de Diagnóstico realizada en mayo de 2009. Se demuestra que el porcentaje de alumnos que consolidan la competencia y el grado de adquisición de ambas lenguas es muy similar, hecho que permite descartar la extendida idea de que, al acabar la escolarización obligatoria, el alumnado tiene un mayor dominio competencial de la lengua catalana en perjuicio de la castellana.En aquest article, es fa una anàlisi comparativa dels resultats obtinguts per l'alumnat de 4t d'educació primària i de 2n d'ESO de les Illes Balears en les proves que avaluaren la competència en comunicació lingüística en les dues llengües oficials de la nostra comunitat, en el marc de l'avaluació de diagnòstic realitzada el maig de 2009. Es demostra que el percentatge d'alumnes que consoliden la competència i el grau d'assoliment en ambdues llengües és molt similar, fet que permet descartar l'estesa idea que, en acabar l'escolarització obligatòria, l'alumnat té un major domini competencial de la llengua catalana en perjudici de la castellana.BalearesRedined Illes Balears; Universitat de les Illes Balears. Edifici Guillem Cifre de Colonya. Ctra. de Valldemossa, Km 7,5; 07122 Palma; +34971172792; +34971173190; [email protected]

Anuari de l'educació de les Illes Balears

Resumen basado en el de la publicaciónResumen también en castellanoLa normativa balear considera l’absentisme escolar habitual o sense justificació en l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) una situació de risc socioeducatiu, i indica la necessitat que les entitats i els serveis competents hi dediquin una atenció preferent. La crua realitat a unes determinades zones escolars i a certs centres educatius de les Illes és que hi ha un percentatge d’absentisme crònic que sobrepassa de molt el que seria desitjable, per tant, aquest és un dels reptes que el sistema educatiu balear ha d’abordar amb decisió i imaginació. En base a això, es presenta una anàlisi de l'estat de la qüestió en el qual s'aporten idees i propostes, a partir dels estudis existents, per intentar redreçar la situació.La normativa balear considera el absentismo escolar habitual o sin justificación dentro de la Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO) como una situación de riesgo socioeducativo e indica la necesidad de que las entidades y servicios competentes les den una atención preferente. La cruda realidad en determinadas zonas escolares y en ciertos centros educativos de las Islas Baleares es la existencia de un porcentaje de absentismo crónico que sobrepasa en gran medida el que sería deseable; por lo tanto, es uno de los retos del sistema educativo balear que hay que abordar con decisión e imaginación. En base a esto, se presenta un análisis del estado de la cuestión en el que se aportan ideas y propuestas, a partir de los estudios existentes, para intentar reconducir la situación.ES