El plurilingüisme europeu: una introducció

L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura

Catalan Communicative Styles: Involvement in a Dinner Table Conversation

[EN] This article will discuss the communicative styles of two Cata-lan participants in a cros s-cultural dinner table conversation. The Catalan men present extremely similar stylistic features in their speech which stem from a shared emphasis on rapport and in-volvement, namely cooperative overlapping, expressive paralin-guistic features and ingenious content. Mer an overview of theo-retical approaches to communicative style, three samples from a two-hour-Iong conversation will be analyzed

La variació social

First, this paper describes the relations between stratification and social convencionalization in general, it also presents a view of society as a very appropiate ground for socilectal research. Second, after reviewing specific problems of the research mentioned above in the Catalan countries, four lines of related research are surveyed: (1) dialectal and phonological research (2) sociological research (3) literary and mass media research (4) prescriptive and lexicographic research Some aspects of sociolinguistic research are especially reviewed: the repertoire in Barcelona and some of their sociolects as it is the case of the 'xava.

Introducció: 25 anys de Constitució espanyola: un model lingüístic per avaluar

Amb motiu del 25è aniversari de l’aprovació de la Constitució Espanyola de 1978, el CUSC – Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació va dedicar la seva segona Jornada Transdisciplinària –amb el títol que encapçala aquest text- a l’anàlisi valorativa i també prospectiva del model d’organització glotopolítica que es consagra en aquell pacte constitucional, a la vista dels efectes -positius i negatius- que durant aquest quart de segle s’han produït en el marc de la seva aplicació..

La castellanització de la població d'origen autòcton a la Catalunya contemporània

Es presenta un estat de la qüestió de la recerca sobre la castellanització de la població d'origen autòcton a la Catalunya del segle xx. Aquest procés castellanitzador ha tingut lloc principalment en les classes altes i mitjanes altes. A partir de dades qualitatives (entrevistes i fragments autobiogràfics), s'exemplifiquen tant l'abast del fenomen com les dificultats per abordar-lo. Finalment se suggereixen algunes línies de recerca que caldria encetar per tal d'aprofundir en la comprensió sobre aquest tema

Ramon Solsona: el plaer de la hibridació i del joc lingüístics

Es presenten els conceptes d'heteroglòssia i de contacte de llengua (interferències i alternances de codi). S'apliquen aquests conceptes a l'anàlisi de fenòmens de contacte de llengües en dues obres de Ramon Solsona, que reflecteixen sociolectes del català central barceloní, Figures de calidoscopi i L'home de la maleta. [EN] Following on a discussion of the concepts of heteroglossia and language contact (interference and code-switching), the said concepts are applied to an analysis of language contact cases in two books by Ramon Solsona (Figures de calidoscopi and L'home de la maleta) which reproduce the sociolects of Central Catalan in its Barcelona variety

An overview of Catalan sociolinguistics and pragmatics (1989-1996)

The aim of this appraisal is to provide readers of the Catalan Review with access to data concerning both work already completed and work currently under way in the fields of Catalan sociolinguistics and pragmatics. Even though this is the Internet era, information of this kind is sometimes impossible to find; many specialized bibliographical networks or repertoires do not cover books and articles on Catalan or in Catalan, and even less cover the fields of sociolinguistics and pragmatics. We hope that this article will serve as an invitation to readers to evaluate for themselves the weak points and the strong points of a research field as heterogeneous as this one, and to initiate or coordinate their own research

Entrevista a Albert Bastardas

Albert Bastardas té una llarga trajectòria, des del 1987, en la docència universitària de la sociolingüística. Aquest 2018 es jubila de la Universitat de Barcelona i deixa multitud d'idees, de conceptes i de projectes en la nostra disciplina. Aquesta breu entrevista intenta reflectir una part de la seva obra, molt més ambiciosa i explicativa

¿Un estado, una lengua?: La organización política de la diversidad lingüística.

El libro recoge las ponencias presentadas al simposio "Estado y población plurilingüe" celebrado en 1991 en la Universidad de Barcelona. La obra se centra en la regulación de los usos lingüísticos en los órganos centrales comunes del estado en los países de población multilingüe. Además de la introducción de los coordinadores -Albert Bastardas y Emili Boix- incluye los siguientes capítulos: -William F. Mackey, La ecología de las sociedades plurilingües. -Pete Van de Craen, El papel de la legislación lingüística o la regulación del pluralismo lingüístico en Bélgica. -Kenneth McRae, El establecimiento de una política lingüística en sociedades plurilingües: cinco dimensiones cruciales. -Rudolf Viletta, El plurilingüismo en los ámbitos federales de la confederación suiza. -Jaume Vernet i Llobet, La regulación del plurilingüismo en la administración española. -Rafael L. Ninyoles, España como país plurilingüe: líneas de futuro. -Oriol Ramon i Mimó, Plurilingüismo en las comunidades europeas

Compartir ideas. La Universidad va al Instituto: un proyecto de aprendizaje- servicio transversal de la Universidad de Barcelona

Compartir ideas. La universidad va al instituto es un proyecto de aprendizaje servicio transversal de la Universidad de Barcelona. Este representa una propuesta de aprendizaje servicio que bajo una estructura común permite la participación de estudiantes y profesorado de distintas disciplinas en un mismo proyecto. El aprendizaje servicio (ApS) es una propuesta formativa que permite el desarrollo de diferentes tipos de aprendizajes a partir de la implicación en necesidades sociales reales con la intención de transformarlas (Tapia, 2001; Martínez, 2008; Puig, 2009). En este tipo de proyectos están presentes simultáneamente la intencionalidad pedagógica y la intencionalidad solidaria. Se pueden definir como experiencias educativas solidarias protagonizadas por estudiantes, que tienen como objetivo atender a una necesidad de los destinatarios a la vez que planificar y mejorar la calidad de los aprendizajes (Tapia, 2006)