255 research outputs found
Structure de l’île d’Eivissa (Ibiza) et sa place dans le cadre baléare
La présente étude retrace l’évolution des connaissances acquises sur la structure
d’Eivissa. Un nouveau découpage structural de cette île est proposé. Deux importants
accidents transverses divisent l’île en trois grands compartiments. Au Paléogène, l’île
appartenait probablement à un territoire émergé. Une transgression marine débuta au
Burdigalien (nannozone NN3) et fut maximale au Langhien inférieur (nannozone
NN5). Elle déposa des sédiments rapportés à la Formation de la Cala d’Hort,
impliquée dans les écailles tectoniques. Cette formation est surmontée par la
Formation de Cap Jueu datée du Langhien supérieur-Serravallien, également
impliquée dans les écailles. L’existence d’un olistostrome d’âge aquitano-burdigalien
évoquée par des auteurs antérieurs n’est pas retenue, ni celle d’un olistostrome d’âge
langhien. Nous ne reconnaissons pas la présence de klippes sédimentaires localisées
dans une « avant-fosse langhienne». Nous interprétons ces klippes comme étant des
klippes tectoniques. Le sillon subbétique ne passe pas dans les Baléares. Eivissa et
Majorque correspondent au prolongement vers le Nord-Est du Prébétique d’Alicante
Structure de l’île d’Eivissa (Ibiza) et sa place dans le cadre baléare
La présente étude retrace l’évolution des connaissances acquises sur la structure d’Eivissa. Un nouveau découpage structural de cette île est proposé. Deux importants accidents transverses divisent l’île en trois grands compartiments. Au Paléogène, l’île appartenait probablement à un territoire émergé. Une transgression marine débuta au Burdigalien (nannozone NN3) et fut maximale au Langhien inférieur (nannozone NN5). Elle déposa des sédiments rapportés à la Formation de la Cala d’Hort, impliquée dans les écailles tectoniques. Cette formation est surmontée par la Formation de Cap Jueu datée du Langhien supérieur-Serravallien, également impliquée dans les écailles. L’existence d’un olistostrome d’âge aquitano-burdigalien évoquée par des auteurs antérieurs n’est pas retenue, ni celle d’un olistostrome d’âge langhien. Nous ne reconnaissons pas la présence de klippes sédimentaires localisées dans une « avant-fosse langhienne». Nous interprétons ces klippes comme étant des klippes tectoniques. Le sillon subbétique ne passe pas dans les Baléares. Eivissa et Majorque correspondent au prolongement vers le Nord-Est du Prébétique d’Alicante.El present estudi esbossa l’evolució dels coneixements adquirits sobre l’estructura d’Eivissa. Es proposa un nou tall estructural per aquesta illa. Dos importants accidents transversals divideixen l’illa en tres gran compartiments. Al Paleogen, l’illa probablement pertanyia a un territori emergit. Una transgressió marina que es va iniciar al Burdigalià (nannozona NN3) i arribà a la seva mà xima expressió al Languià (nannozona NN5) amb la deposició dels sediments corresponents a la Formació Cala d’Hort que estan implicats en les escates tectòniques. Aquesta formació està coronada per la Formació de Cap Jueu datada com a Languià superior-Serraval·lià , també implicada en l’estructuració en forma d’escates. L’existència d’un olistostroma d’edat aquitano-burdigaliana que ja havia estat descrita per autors anteriors no es conserva, ni la d’un olistostroma d’edat languiana. Per la nostra part, no reconeixem la presència de klippes sedimentà ries localitzades dins d’una “avant-fosa languiana”. Interpretem aquestes klippes com a klippes tectòniques. El solc subbètic no té lloc a les Balears. Eivissa i Mallorca es corresponen amb la prolongació vers el nord-est del prebètic d’Alacant.The situation of Eivissa justifies a special interest for its geological characteristics. Being the furstlest west element of the group of islands emerging from the “balearic promontory”, Eivissa makes it possible to evaluate the paleogeographic and tectonic relationships with the external zones of the betic cordilleras. It is now according to E. Suess and P. Fallot (1922), that the Balearic islands make up the structural prolongation of this orogenesis. The present study traces the evolution of the knowledge acquired so far about the geology of the island of Eivissa and its structural place in the Balearic islands. A new structural conception of this island is proposed
Geologists of Russian origin in Latin America
Se describe la vida y trayectoria de geĂłlogos que más allá de su nacionalidad (rusa, ucraniana, tártara, alemana, etc.), nacieron en territorios que pertenecieron al Imperio Ruso, la UniĂłn SoviĂ©tica o la FederaciĂłn Rusa, y de sus descendientes graduados en geologĂa, todos los cuales vivieron y trabajaron en paĂses de LatinoamĂ©rica (en los cuales las lenguas que prevalecen son el español y el portuguĂ©s). TambiĂ©n se incluyen geĂłlogos de la URSS que trabajaron temporariamente en algunos paĂses de LatinoamĂ©rica y que con sus publicaciones contribuyeron a la GeologĂa.We describe here the life and career of geologists who beyond their nationality(Russian, Ukrainian, Tatar, German, etc.), were born on the territory of the Russian Empire, the SovietUnion or the Russian Federation and their descendants that became geologists, all of whom lived andworked in Latin-American countries (where Spanish and Portuguese languages prevail). We includealso geologists from USSR who worked temporary in some countries of Latin America and leftcontributions to geology in form of publications.Fil: Tchoumatchenco, Platon. Bulgarian Academy Of Sciences; BulgariaFil: Riccardi, Alberto Carlos. Universidad Nacional de La Plata. Facultad de Ciencias Naturales y Museo; Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones CientĂficas y TĂ©cnicas; ArgentinaFil: Durand Delga, Michel. Centre National de la Recherche Scientifique; FranciaFil: Alonso, Ricardo. Universidad Nacional de Salta; ArgentinaFil: Wiasemsky, Michel. Centre National de la Recherche Scientifique; FranciaFil: Boltovskoy, Demetrio. Consejo Nacional de Investigaciones CientĂficas y TĂ©cnicas. Oficina de CoordinaciĂłn Administrativa Ciudad Universitaria. Instituto de EcologĂa, GenĂ©tica y EvoluciĂłn de Buenos Aires. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales. Instituto de EcologĂa, GenĂ©tica y EvoluciĂłn de Buenos Aires; ArgentinaFil: Charrier González, Reynaldo. Sociedad Geologica de Chile; ChileFil: Minina, Elena. State Geological Museum “V.I.Vernadsky”; Rusi
- …